Cançó de breçol

Cançó de breçol

Una nana, cançó de breçol o gornege és una cançó de ritme suau i relajante per a gornejar a un bebé i ajudar-li a dormir. Totes les cultures del món tenen les seues pròpies formes de nana, adaptades a les estructures rítmiques i melòdiques pròpies de la música folklòrica de la zona. La música culta ha arreplegat igualment el concepte i ho ha inclós en les seues obres.

La nana en la música clàssica

Les nanas (cançons de breçol) escrites per compositors clàssics adopten la forma i nom de berceuse, que en francés significa «nana» i «breçol», al mateix temps. Una famosa berceuse és l'obra per a piano de Frédéric Chopin, opus 57. També és célebre la Cançó de breçol (Wiegenlied, op. 49, no. 4), de Johannes Brahms, que l'autor va escriure en ocasió del naiximent del segon fill de la jove cantant Bertha Faber. Compositors com Franz Liszt, Maurice Ravel, Mili Balákirev, Igor Stravinsky i George Gershwin varen compondre igualment este tipo de peces.

La nana andalusa

Les cançons de breçol en Andalusia, aun cuando apareixen freqüentment associades a formes flamenques, estan íntimament lligades a una tradició d'orige castellà que deixa entrevore, en lo musical, traços de ancianidad morfològica. Poden establir-se determinades característiques en la cançó de breçol andalusa:

Melodia i texts

• La nana o cançó de breçol és, generalment, un tipo de cançó curta, en una única estrofa de quatre verss. En ocasions s'afigen successives estrofes sense canviar la melodia.

• Les melodies tenen caràcter melancòlic, per la forma en que són cantades, en freqüència en numerosos melismes

• Els texts solen centrar-se en el por i en la breçol, o en l'absència d'esta o de la mare (mare).

• És freqüent que l'íncipit lliterari de moltes cançons siga el mateix, pero el text que continua no ho siga, be per ser variacions preses d'atres nanas, be per tractar-se d'improvisacions.

Elements musicals

• Usualment comencen i acaben en el primer grau tonal de la seua organisació melòdica.

• Les organisacions melòdiques més freqüents són les establides entorn al modo de la meua antic, en diferents variants. Especialment les variants conegudes com gama espanyola (un 32,2 % de les nanas inventariades pel Centre de Documentació Musical d'Andalusia) i cadència o escala andalusa (27,4 %). Un menor percentage d'elles es troben en el meu menor (22,5 %), en les seues variants, i el restant es troben en tonalitats majors.

• El procés cadencial típic és el que finalisa en l'anomenada cadència andalusa. l'àmbit més freqüent és el de 6.ª (sexta nota de l'escala) que, per una atra part, és el més estés en la música popular espanyola.

• Sobre el ritme, les nanas andaluses catalogades es repartixen de forma paritària entre els ritmes binaris, els ternarios i els de compàs lliure. En la seua immensa majoria, es tracta de cançons isomètriques i isorrítmicas.