Íncipit

Íncipit

Íncipit al evangelio de Juan.
Escola franc-sajona carolingia,
segona mitat de el IX.

Un íncipit (del llatí incipit, ‘escomença’) és el conjunt de les primeres paraules d'un text o document, podent contindre el nom de l'autor o detalls sobre la seua producció.

Seguint una tradició hebrea que es repren/reprén en el cristianisme, el íncipit dona el seu títul al document. La paraula oposta complementària a incipit és éxcipit.

En hebreu, els llibres de la Bíblia són designats per la seua íncipit. Per eixemple, el primer llibre es diu Bereshit, "en el començ", és dir, a partir de la primera paraula de la Bíblia: "En el principi va crear Deu el cel i la terra ..."

El seu us ho pren el cristianisme. Aixina el íncipit senyala les primeres paraules d'una oració grega o llatina, cantada o no. A sovint, estes paraules són preses per títul. Es designa aixina, per eixemple, el Kyrie, el Agnus Dei, el Gloria (íncipit: Gloria in excelsis deo), el Magnificat, la Salve Regina, la Victimae paschali laudes i molts atres texts de la llitúrgia catòlica.

Les bulas pontificales i encícliques duen també el nom de les seues primeres paraules en llatí, per eixemple, Pacem in Terris.

Els manuscrits també són designats pels seus íncipit.

En lliteratura

De manera general el íncipit designa el començ d'un text lliterari, especialment d'una novela, pero també l'inici d'un poema mític o composició èpica.

Texts mesopotámicos

En els archius de tablillas d'argila de Sumer, els catàlecs de documents es mantenien per mig de catàlecs especials de tablillas que contenien els íncipits d'una colecció determinada de tablillas.

• Un atre nom per al poema d'Atrahasis és el de Enuma ilu awīlum (quan els deus encara feyen d'hòmens).
• El conegut poema de la creació babilonia du com a títul precisament els seus dos primeres paraules, Enûma Eliš, que signifiquen "quan en lo alt".

Íncipit célebres

En espanyol

El íncipit més famós de la lliteratura en espanyol és sense dubte el d'El Quixot: En un lloc de la Taca, del nom de la qual no vullc acordar-me ....

Igualment memorables se solen considerar els següents:

• Dels els seus ulls tan fuertemiente plorando ... (Cantar de mio Cid)
• Senyor Deu, que als judeus poble de perdiçión vares traure de captius del poder de Faraó ... (Llibre de Bon Amor)
• Helo, helo, per do ve ... (s:Romançada de l'infant vengador)
• Recorde l'ànima dormida, avive el seso i desperte ... (Coples per la mort del seu pare)
• Entrant Calisto en una horta en pós d'un falcón seu, va trobar allí a Melibea ... (La Celestina)
• Estos, Fabio, ¡ai dolor!, que veus ara camps de soletat, marcit collado ... (s:Cançó a les ruïnes de Itálica)
• Vot a Deu que m'espanta esta grandea ... (sonet al Túmulo del Rei Felipe II en Sevilla)
• L'aire se serena ... (Oda a Salines)
• Un sonet em mana fer Violante ... (s:Un sonet em mana fer Violante)
• Faltar va poder la seua Pàtria al gran Osuna ... (Memòria immortal de don Pedro Girón, duc d'Osuna, mort en la presó)
• Hipogrifo violent, que vares córrer parelles en el vent ... (La vida és somi)
• En conseqüència de la meua resolució, tornat a Espanya per abril de 1803, em vaig embarcar en Tarifa en una chicoteta llancha ... (Viages de Alí Bey)
• Sent, pàtria, el teu afligiment ... (Oda al 2 de maig)
• En dèu canons per banda, ... (La Cançó del pirata)
• ¡Cuan criden eixos malaïts! ... (Don Juan Tenorio)
• L'heròica ciutat dormia la sesta ... (La Regenta)
• Pare i mestre màgic, liróforo celest ... (Responso a Verlaine)
• Tuércele el coll al cisne ... (Les senderes amagades)

• En aparéixer Augusto a la porta de la seua casa va estendre el braç dret ... (Boira)
• El cego sol s'estrela en les dures arestes de les armes, ... (Castella)
• La meua infància són recorts d'un pati de Sevilla ... (Campos de Castella)
• "El meu amor adorat, estic morint-me i només desige vore't" ... (Sonata d'autumne)
• I yo m'aniré. I es quedaran els pardals cantant ... (El viage definitiu)
• Puc escriure els versos més trists esta nit ... (Poema n.º 20 de Vint poemes d'amor i una cançó desesperada)
• -- Torna a llegir-me la carta del Bou Apis ... (Llums de bohemio)
• Enhiesto sortidor d'ombra i somi, que acongojas el cel en el teu llança ... (El ciprer de Siges)
• Yo era això que els sociòlecs criden un "pequeñoburgués lliberal", ciutadà d'una república democràtica i parlamentària ... (A sanc i fòc)
• Madrit és una ciutat de més d'un milló de cadàvers (segons les últimes estadístiques) ... (Fills de l'ira)
• Monàrquic clarín de pluja fina ... (Última vesprada)
• Dec a la conjunció d'un espill i d'una enciclopèdia el descobriment de Uqbar ... (Tlon, Uqbar, Orbis Tertius)
• Yo, senyor, no soc mal, encara que no em faltarien motius per a ser-ho ... (La família de Pascual Duarte)
• Vaig aplegar a Barcelona a mijanit, en un tren distint del que havia anunciat, i no m'esperava ningú ... (Res)
• La candente matí de febrer en que Beatriz Viterbo va morir, despuix d'una imperiosa agonia ... (El Aleph)
• Descriuré breument i per la seua orde estos rius, escomençant per Jarama ... (El Jarama)
• Sonava el teléfon i he sentit el timbre. He agarrat l'aparat. No m'he enterat be ... (Temps de silenci)
• En una de les cases més antigues de la vora dreta del riu, primer pis, vivien els Alvear ... (Els ciprers creuen en Deu)
• Ignore si quan aplegue esta carta a les teues mans, juntament en el manuscrit que l'acompanya, coneixeràs ya la infausta nova ... (Bearn)
• A lo primer la llei no era com ara ... (El món de Juan Lobón)
• Vaig vindre a Comala perque em varen dir que ací vivia el meu pare, un tal Pedro Páramo ... (Pedro Páramo)
• Quan va despertar, el dinosauri encara estava allí (El dinosauri)
• Yo vaig nàixer (perdoneu-me) en l'edat de la pérgola i el tenis ... (Infància i confessions)
• A la seua manera este llibre és molts llibres, pero sobretot és dos llibres ... (Rayuela)
• Despuix de tancar la porta, despuix de l'última visita, Carmen recuesta lleument la nuca en la paret fins a notar el contacte fret de la seua superfície ... (Cinc hores en Mario)
• Cada dia em costa més treball posar-me les miges. Si tinguera ocasió i poguera anar a Madrit, em compraria un abriguito d'entretiempo ... (La vida gossa de Juanita Narboni)
• Molts anys despuix, front al pilot de fusilament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella vesprada remota en que el seu pare ho va dur a conéixer el gèl ... (Cent anys de soletat).
• Des de la porta de La Crònica Santiago mira l'avinguda Tacna, sense amor: automòvils, edificis desiguals i descoloridos, esquelets d'avisos lluminosos surant en la boira terrera, el migdia gris. ¿En quin moment s'havia fotut el Perú? ... (Conversació en La Catedral)
• Fins a fa no molt he somiat en freqüència que tenia que tornar a l'eixèrcit ... (Ardor guerrera)

En català

• Tinc una oda començada que no puc acabar mai: ... (L'oda infinita)
• Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat ... (El quadern gris)
• Som en el més dels rauxes del temps, que giravolta i canvia ... (La península inacabada)
• La Julieta va vindre expressament a la pastisseria ... (La plaça del Diamant)
• En tan alt grau exceŀleix lo militar stament ... (Tirant lo blanc)

En gallec

• Candar penso que et fuches, Negra ombra que m'sorprens, ... (Negra ombra)
• En Compostela pode un home escoller óboe i docísimo cor ao contrapaso, ... (En pólvora i magnolias)

En francés

• C'est icy un livre de bonne foy, lecteur ... (Essais)
• Nous étions à l'Etude, quand li Proviseur entra suivi d'un nouveau habillé en bourgeois et d'un garçon de classe qui portait un grand pupitre. (Madame Bovary)
• L’année 1866 fut marquée parell un événement bizarre, un phénomène inexpliqué et inexplicable que personne n’a sans doute oublié. (Vingt mille lieues sous els mers)
• Ce toit tranquille, où marchent dones colombes, (Li Cimetière marin)
• Longtemps, je em suis couché de bonne heure (À la recherche du temps perdu)
• Els collines, sous l’avion, creusaient déjà leur sillage d’ombre (Vol de nuit)
• Aujourd'hui, mamen est morte. Ou peut-être hier, je ne sais pas. (L'Etranger)
• Je ferme els yeux pour vivre. Pour tuer aussi. En cela je suis li plus fort, car il ne ferme els yeux que pour dormir (Dieu est né en exil)
• Mr Haneda était li supérieur de Mr Omochi, qui était li supérieur de Melle Mori, qui était ma supérieure. Et moi je n'étais la supérieure de personne (Stupeur et tremblements)

En anglés

• When shall we three meet again? In thunder, lightning, or in rain? (Macbeth)
• Call em Ishmael (Moby-Dick)
• By the old Moulmein Pagoda, lookin' eastward to the siga ... (Mandalay)
• The towers of Zenith aspired above the morning mist; austere towers of steel and cement and limestone, sturdy as cliffs and delicate as silver rods. (Babbitt)
• Stately, plump Buck Mulligan came from the stairhead, bearing a bowl of lather on which a mirror and razor lay crossed. (Ulysses)
• I, Tiberius Claudius Drusus Nero Germanicus This-that-and-the-other ... (I, Claudius)
• Lolita, light of my life, fire of my loins. My sense, my soul. (Lolita)
• He was an old man who fished alone in a skiff in the Gulf Stream and he had gone eighty-four days now without taking a fish (The old man and the siga)
• - Willy! - It’s all right. I came back. - Why? What happened? Did something happen, Willy? (Death of a salesman)
• The town of Holcomb is in the high plains of western Kansas, a lonely territory that the rest of Kansas people call 'there' ... (In cold blood)
• If you really want to hear about it, ... (The catcher in the rye)
• A green hunting cap squeezed the top of the fleshy balloon of a head. (A Confederacy of Dunces)
• Of course, if this had been any other country The Scheme would still be going today. (The Scheme for Full Employment)

En italià

• "Nunc et in hora mortis nostrae. Amen". La recita quotidiana del Rosario era finita. (Il Gattopardo)
• Nominato ufficiale, Giovanni Drogue partì una mattina vaig donar settembre dalla città per raggiungere la Fortezza Bastiani (Il deserte dei Tartari)

En portugués

• As armes i vos Barõés assinalados / Que dona Ocidental praia Lusitana / Per mars mai d'abans navegats / Passaram ainda além dona Taprobana ... (Vos Lusíadas)
• Tinham donat onze hores no cuco dona sala de jantar ... (O primer Basilio)
• No dia seguinte ninguém morreu ... (As Intermitências dona Morte)

En alemà

• Sales i Gomez raget aus donen Fluten / Dones stillen Meers, ein Felsen kahl und bloß ... (Sales i Gómez)

En grec

• -Tu perimέnoyme stīn agorά synathroismέnoi ... (Perimέnontaς toyς varvάroyς)

En sociocrítica

En la sociocrítica lliterària, el íncipit és considerat com l'espai textual en el que es dona el montage de la narració i la programació ideològica del text. Claude Duchet ha senyalat que el íncipit és un lloc estratègic de condensació de sentit, puix és a l'inici del text a on s'organisen una série de còdics el fi últim dels quals és orientar la llectura.

L'arrancada es constituïx a partir de les tensions que s'establixen entre lo ya dit i lo potencialment decible. És dir, el íncipit preanuncia tota la novela i, per això, conté els materials que decidixen l'espai, la llectura i el trayecte del text.

Per a Duchet, al íncipit ho condicionen els següents aspectes:

• Una relació narrativa, temàtica i semàntica en el text.
• Una série de mecanismes que estructuren la "posada en escena". Esta retòrica d'obertura, com se li ha cridat, busca respondre a les preguntes bàsiques del relat: quí, on, quàn.
• Una relació en el títul.

En paraules de María Amoretti, "el íncipit, llavors, llança les chafades d'un treball textual productor d'ideologia i, en ser l'iniciativa de la paraula, fixa les seues presuposiciones i jurisdicció".

En música

<score> ew Staff { empo "Larghetto" 4 = 116 Referències