Éxcipit

Éxcipit és un terme de la retòrica clàssica que s'ampra per a designar les últimes paraules d'un text, per contraposició al íncipit, que designa els primers versos d'un poema.

La paraula excipit

El terme éxcipit és sinònim de la fòrmula llatina explicit liber, la conclusió dels manuscrits de l'Edat Mija. En paleografia, este final comporta també l'autor i la data de l'escrit.

Tipos de éxcipit

Els tres tipos més freqüents són:

1. Éxcipit dramàtic: l'obra termina en un desenllaç positiu o negatiu (la mort d'un personage, una fugida, un matrimoni, etc.) que posa fermall final al drama. A voltes, és també una revelació (d'identitat, de culpabilitat, etc.).
2. Éxcipit en valor moral o filosòfic: lliçó moral o filosòfica treta de l'acció del relat. És el més freqüent al final dels contes.
3. Éxcipit sense conclusió: serà el llector el que concloga l'història, o be hi haurà un epílec en el que l'autor explique el final dels personages.

Vore també

• explicit en Wiktionnaire
• Íncipit
• Epifonema