Natalici
.jpg)
El natalici és l'aniversari del naiximent d'una persona, o inclús d'una institució o organisació. Sobre les persones, en moltes cultures és costum celebrar els natalicis en una festa en familiars, coneguts i amics, en a on es donen regals a la persona homenajada. Les festes de natalicis són molt populars sobretot entre els chiquets. És costum menjar un pastiç de natalici, a la qual se li coloquen vés-les, per a que el cumpleañero bufe i les apague mentres els invitats canten alguna cançó de natalici, les més populars de les quals són: Natalici feliç, en varis països, Ai quina nit tan preciosa en Veneçola i Les mañanitas, en Mèxic i en atres països i zones de parla hispana; ademés del Happy Birthday nortamericà, ya popular també en atres països, degut sobretot a la difusió a través dels mijos de comunicació.
Orige i el cristianisme
«Les vàries costums que la gent observa hui dia en celebrar els seus natalicis es remonten a molt temps arrere en el història. Naixen dins del domini de la màgia i la religió. En l'antiguetat, les costums de felicitar, donar regals i fer una festa —en les veles enceses que la completen— tenien el propòsit de protegir dels dimonis al que celebrava el seu natalici, i de garantisar la seua seguritat durant l'any entrante. [...] Fins al quart sigle, el cristianisme va rebujar la celebració de natalici com una costum pagana».[1]
La costum de rodejar la coca de veles ve de l'antiguetat. El círcul de veles formava part d'un ritual que protegia a l'homenajat dels mals esperits durant un any. Açò va causar durant anys que l'Iglésia catòlica considerara que la celebració del natalici era un rito pagà. No va ser fins al sigle IV quan es va escomençar a difondre la festa de la Nadal com a natalici de Crist, el 25 de decembre en occident i el 7 de giner en orient. Açò va fer que, en el temps, també els cristians festejaren els seus propis natalicis unint-se al del seu Salvador (restants d'este sentit cristià del natalici queda en una antiga tradició alemana que posava en les coques de natalicis la cantitat de veles que corresponien a la cantitat d'anys del cumpleañero més una vela gran que era la «llum de la vida» o la «llum de Crist»).
En l'ascens del cristianisme, la tradició de celebrar els natalicis va cessar per complet.[2] Els primers seguidors de Crist creïen que els chiquets entrabar en este món en les seues ànimes ya tacades pel pecat original d'Adán, el món era un lloc dur i cruel, a on no hi havia raó per a celebrar el natalici de ningú.cita requerida
Actualment, alguns grups cristians com els Testics de Jehová, conserven la tradició cristiana antiga de no celebrar natalici per considerar-ho contrari als seus principis, és dir, un ritual pagà.[3]
«La noció d'una festa de natalici era molt aliena a les idees dels cristians d'este periodo en general».[4]Plantilla:Font qüestionable
L'aniversari d'un sant no és aquell en que varen nàixer en la carn, sino aquell en el que moren. Hi havia una atra raó per la que els primers Pares de l'Iglésia predicaven contra la celebració dels natalicis. Ells consideraven estes festivitats, originades entre egipcíacs i grecs, com a relíquies de les pràctiques paganes.[5]
«Els hebreus de més vesprada consideraven la celebració de natalici com a part de l'adoració idolátrica, un punt de vista que seria abundantment confirmat per lo que veen de les costums comunes que estaven associades en estos dies».[6]
En l'any 245 d. C., quan un grup d'antics historiadors cristians va tractar de fixar la data exacta del naiximent de Crist, l'Iglésia catòlica va considerar sacrílega esta investigació, proclamant que seria pecaminoso celebrar el naiximent de Crist com si fora un faraó. cita requerida
Els grecs creïen que tota persona tenia un esperit protector, o daemon, que estava present el dia del seu naiximent i que cuidava d'ella durant la seua vida. Este esperit tenia una relació mística en el deu en el dia del qual de natalici la persona naixia.cita requerida Els romans també acceptaven esta idea. [...] Esta idea va ser transmesa al camp de les creències humanes i es reflectix en l'idea del àngel custodie, el fada padrina i el sant patró [...] La costum de les coques o bizcochos en les veles enceses va començar en els grecscita requerida [...] Es posaven sobre els altars del temple de [Artemisa] coques redones com la lluna, fetes en mel, que tenien ciris encesos. [...] La creència folklòrica és que les veles de natalicis estan dotades de màgia especial per a concedir desijos. [...] Els ciris encesos i els fòcs relacionats en els seus sacrificis han tingut un significat místic especial des del temps en que el home va començar a erigir altars als seus deus. De modo que les veles de natalicis rendixen honra i tribut a la criatura que celebra el seu natalici i li duen bona sòrt. [...] Les salutacions de natalicis i les felicitacions són part intrínseca d'esta festa. [...] Originalment l'idea estava arraïlada en la màgia. [...] Les salutacions de natalicis tenen poder para ben o para mal perque en este dia un està més prop del món dels esperits.[7]
Tradicions de països occidentals
_18_a%C3%B1os.png)
Les festes de natalicis solen celebrar-se en un ambient de la casa del cumpleañero, o be en un atre lloc destinat per a tal fi, com una sala de festes o saló de festes, en a on es coloquen decoració que generalment inclouen globos i en a on se servixen menjar i refrigerios als invitats. L'activitat generalment va acompanyada de jocs i entreteniments que ajuden a donar realce a l'activitat. L'event pot incloure:
- Pallassos
- Macs
- Jocs inflables o llits elàstics
- Piñatas
En les festes infantils en Mèxic i atres països d'América Central se sol colocar una piñata, (feta de cartó o de paper endurit en engrudo o de fanc, i decorada en forma d'estrela, si és de les més tradicionals, o en l'image de personages del cine, videojocs o de la televisió), que, ompli de joguets o de confites/dolças, es posa al final d'una polea simple fixa o, més comunament, penjada d'una corda, controlada des de lo alt. Els chiquets, en un bastó o en un madero o en un pal de granera, es turnan per a tractar de rebentar la bossa i obtindre les llepolies. En les festes de natalicis d'adults, la piñata pot ser reemplaçada per la visita d'un mariachi.
En les festes de natalicis d'adults se sol compartir consumint begudes alcohòliques, contant succeïts i fent bromas (a voltes pesades) i sol recordar-se, en companyia dels amics, moments alegres o feliços que s'han vixcut en comú i que els invitats conserven en la seua memòria.
Una costum comuna és oferir al cumpleañero un gran pastiç o coca decorada en vés-les o vengala allumenades mentres se li canta en cor una cançó de felicitacions per part dels invitats. Se supon que el número de veles enceses coincidix en el número d'anys que la persona està complint, pero també és freqüent l'us de veles especials en forma de números, o inclús veles en forma de signe d'interrogat o vés-les en efecte sorpresa, que despuix de bufar-los tornen a capcionar-se, etcétera.
La persona que celebra el seu natalici a sovint demana un desig (en alguns països, tres) en silenci i posteriorment bufa les veles. Si les bufa totes d'un sol soplido, es diu que els seus desijos es faran realitat. Segons una atra superstició, si revela els seus desijos, llavors no es compliran.
Vore també
- Ai, quina nit tan preciosa
- Natalici feliç
- Festa de quinze anys
- Les mañanitas
- No natalicis
- Paradoxa del natalici
- Pastiç de natalici
Referències
- ↑ Revista Zeit und Welt, suplement del Schwäbische Zeitung, 3/4 d'abril de 1981
- ↑ «Significat de les veles de natalicis en l'antiguetat».
- ↑ «¿Per qué els testics de Jehová no celebren els natalicis? | Preguntes freqüents» (en és). JW.ORG. Consultat el 2024-11-02.
- ↑ Neander, Augustus (1848). The History of the Christian Religion and Church, During the Three First Centuries. Nova York, traduïda a l'anglés per Henry John Rose; p. 190.
- ↑ «Orígens en la celebració del dia de natalici».
- ↑ Fairbairn, Patrick (1874). The Imperial Bible-Dictionary; tom I, p. 225, Londres.
- ↑ «significat de les veles en natalicis» (en espanyol). Consultat el 22 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumpleaños» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.