Mariachi
El mariachi és un gènero de la música de Mèxic. Per extensió, es coneix també com mariachi[1] als músics dedicats a este gènero —nomenats també com mariacheros— i als conjunts musicals en les seues expressions conegudes com mariachi tradicional i mariachi modern.[2] En novembre de 2011 l'Unesco va inscriure a El Mariachi, música de cordes, vora i trompeta com a integrant de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[3] El mariachi també forma part de la música regional mexicana.
El mariachi conta en dos manifestacions reconeixibles:[4] el denominat tradicional, que conserva el parament típic llaurador i l'instrumentació en les quals es va desenrollar des de l'época novo-hispana; i el modern, basat en el primer —de major mida en la variant regional de Cocula com a influència prototípica[5]— pero que es va modificar substancialment a partir de la década dels trenta fins a convertir-se en una manifestació pròpia. A mitan de el XX este gènero musical va alcançar una difusió nacional en el seu país d'orige gràcies a la seua acceptació en el gust popular per mig de la seua incursió en la ràdio, la televisió, el cine i l'indústria discogràfica, per a convertir-se en el pas dels anys en popular en molts països del món. La música i vestimenta del mariachi modern són les més famoses en tot lo món.
La seua música s'acostuma en Mèxic en festes públiques tals com el dia de les Mares o el de la Verge de Guadalupe (12 de decembre), l'aniversari de l'independència (16 de setembre), reunions familiars, festes o serenates. Entre alguns dels autors o intérprets de cançons per a mariachi més importants estan: Lluita Reis, Jorge Negrete, Antonio Aguilar, Pedro Infant, Cuco Sánchez, Javier Solís, Miguel Aceves Mejía, José Alfredo Jiménez, Aída Cuevas, Lluita Vila, Juan Gabriel, Tomás Méndez, Luis Miguel, Lola Beltrán, Amalia Mendoza, María de Lourdes, Rubén Fonts, Gilberto Parra Pau, Vicente Fernández, Alejandro Fernández, Beatriz Adriana i Manuel Esperón. La vestimenta tradicional del mariachi modern és el trage de charro.
En l'época contemporànea hi ha prop de 30 mil músics dedicats a este gènero en Mèxic,[6] pero es troba àmpliament estés en els Estats Units,[7] i hi ha presència d'agrupacions de mariachi en decenes de països al voltant del món.
Orígens
[editar | editar còdic]En l'actual Mèxic el procés de conformació de les diverses manifestacions del són, l'orige del qual són les tradicions musicals d'Espanya, el que influiria al mariachi contemporàneu i té a lo manco tres sigles de desenroll durant el periodo virreinal.[8] Existixen diverses manifestacions regionals del són en el seu propi discurs musical, dotació instrumental, forma de cantar, ballar i lliteratura associada a ells. En dit procés (com en tots els de la Nova Espanya) es vorien imbricadas influències occidentals importades d'Europa, del Mig Oriente i dels pobles indígenes.[8] En la segona mitat de el XIX el terme ya apareix citat com a tal, i la seua diversificació i expansió regional cap a mediats de el XIX és possible gràcies al procés de secularisació nacional que va permetre el desenroll de la música fòra de l'àmbit religiós.[8]
Pese a una frase molt difosa en lo popular que resa "de Cocula és el mariachi" per la cançó escrita per Manuel Esperón, i d'atribuir a Cocula com a font unívoca del mariachi original:
El mariachi es va desenrollar des de el XVI en una macrorregión que comprén els actuals estats mexicans de "Nayarit, Jalisco, Colima, Michoacán, una porció de Zacatecas, Aguascalientes i part de Guanajuato, Sinaloa i Guerrero",[10] en una gran varietat d'estils i variants - es remonta a 1852,[1] quan el sacerdot Cosme de Santa Anna, retor de Rosamorada, hui Nayarit, va dirigir una carta al bisbe Diego Aranda i Carpinteiro, en la que descrivia el comportament d'una part de la feligresía del lloc, que entrava en desorde en les festes:
La denominació de mariache o mariachi sembla vindre més remotamente del nom que els indígenes de la regió donaven a la tarima de ball, segons senyes de Jáuregui.
Ya per a eixa época el mariachi, en la seua accepció de ball públic i de conjunt de músics, era popular en l'occident i sur de Mèxic[1] en entorns essencialment rurals en algunes incursions en ciutats de major tamany com Tepic o Guadalajara.[1] Testimonis posteriors a finals de el XIX[1] mencionen grups musicals presents en festivitats populars baix l'apelació de mariachi o mariaches. Cap a 1901 el govern de Michoacán, donada l'associació del mariachi al desorde pel consum d'alcohol i a l'ocurrència de bregues, va determinar la prohibició de balls "que denominen mariaches, i en atres llocs fandangos.[1]
És en esta época quan agrupacions de mariachi acodixen a distintes celebracions oficials, entre elles, la que va oferir Porfirio Díaz a Elihu Root, secretari d'estat dels Estats Units, i en el que va actuar un grup que va ser dut expressament per a l'ocasió des de Jalisco, i que va tocar sons i aixarops "i dos charros i dos tapatías varen estar ballant al compàs de les arpes i dels violins"[1] Inclús en 1919 la ballarina Anna Pavlova va presentar en Mèxic una interpretació pròpia de l'aixarop jalisciense, que en décades posteriors es convertiria en l'influència per a bailables escolars.[12] El primer registre discogràfic d'un mariachi va ser el del ensamble de Concepció "Concho" Andrade i Pablo Becerra, feta en Chicago en 1903.[13] En estes décades, el gust popular pel mariachi s'incrementa front a atres ritmes foràneus en voga en sectors socials de classe alta, com els valses i les polkas.[14]
Popularisació en Mèxic
[editar | editar còdic]Cap a la década dels vint la presència de grups de música tradicional de distints punts de Mèxic inclós el mariachi.[1] Per a llavors la dotació instrumental és, en essència, de violins, guitarres mariacheras o de colp en cinc cordes abans que la guitarra sexta, i dos instruments particulars: la vihuela, més aguda que la guitarra, i l'atre més greu, el guitarrón, ademés de l'arpa i algun instrument percusivo com un tambor.[1] Dos són els grups que incrementen la seua popularitat en el gust de la capital mexicana: el mariachi del coculense Concepció "Concho" Andrade i el del seu compadre Cirilo Marmolejo. Abdós agrupacions participen tant de presentacions en events privats per a polítics, com de presentacions més populars.[1] Cap a 1925 l'empresari Juan Indalecio Hernández Ibarra va obrir el Saló Tenampa, ubicat en la plaça Garibaldi del centre històric de la capital, invitant al mariachi de Concho Andrade a presentar-se en regularitat en el seu restaurant respectant el seu estil original, ya que el concepte del naixent lloc era de gastronomia de Jalisco.[1] En esta época Andrade i Marmolejo decidixen avecindarse en Ciutat de Mèxic.[14]
Molts músics originals de mariachi provinents dels estats de Aguascalientes, Jalisco, Nayarit, Colima, Guerrero i Michoacán, donat l'èxit creixent del gènero en la capital, inmigran a la mateixa en busca de treball.[14] Andrade i Marmolejo alternen dins i fòra del Tenampa,[1] tocant per als viandants de la plaça Garibaldi. Esta pràctica a la postre propiciaria a que músics d'este gènero i uns atres s'apropiaren d'ella com a espai de treball. En esta costum i en la finalitat de satisfer als seus clients, Andrade i Marmolejo inicien la transició cap a un mariachi més urbà,[14] el qual per la seua dotació instrumental permetia l'interpretació d'un major número de cançons de gèneros distints, pero reinterpretats pels conjunts de mariachi. Un dels arreglista fonamentals en l'història del mariachi, ha segut Rubén Fonts.[14]
Característiques
[editar | editar còdic]A pesar de que en l'actualitat existixen dos expressions musicals, l'urbana que és la més coneguda per tot món, i la rural que encara existix com a expressió tradicional, és dir, sense algunes característiques que ara s'associen tan popularment en el mariachi popular. Investigadors han diferenciat estes dos expressions com Mariachi Tradicional i Mariachi Modern. A pesar de les diferències actuals en abdós expressions, tenen el mateix orige i moltes similituts, pero a partir dels mijos de comunicació en el segon terç de el XX, va haver un forcall.[15]
.jpg){kind=link}
Mariachi tradicional
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mariachi tradicional.
El mariachi tradicional o antic és una agrupació musical de mariachi d'índole mestiza i indígena que conserva les característiques d'estes agrupacions prèvies a la popularisació del gènero en els mijos massius. Davant el advenimiento del mariachi com un èxit comercial i la seua respectiva transició a mariachi modern, agrupacions en les zones de Colima, Jalisco, Michoacán, Nayarit i zones aledaño varen conservar traces comunes com l'us d'instruments cordófonos tals com a guitarres mariacheras o de colp, vihuelas, guitarrones, violins i arpes i una indumentària plenament llauradora.
Dins dels gèneros que interpreten estes agrupacions es troben l'aixarop, el sò serrà, el sò abajeño i el sò alteño i el de tarima, entre uns atres aixina com l'interpretació de música. Des de el XX distints autors han criticat la forma en que s'ha assumit al mariachi modern com la forma única d'expressió musical, cultural i identidaria dels estats de l'occident de Mèxic.
Mariachi modern
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
- El mariachi és un grup musical conformat generalment per un número mínim de tres integrants; usant generalment, guitarra, guitarrón, violí i trompetas, en qualsevol cantitat (és dir, poden tindre tots, o no tindre algun) encara que en ocasions se li afigen flauta i arpa, i en certes regions inclús el acordeón.
- Interpreten sons de l'occident de Mèxic i des de la década de 1930 varen incloure en el seu repertori rancheras, correguts, huapangos, sons jarochos i valsés mexicans, és dir música tradicional i regional mexicana. Posteriorment es va adaptar el bolero constituint el bolero ranchero i en l'actualitat interpreten èxits de cantants populars i en ocasions fins a balades i cumbias.
- Els primers conjunts de mariachi varen vestir paraments quotidians dels llauradors dels estats de Jalisco, Michoacán, Colima i Nayarit. Els seus atavíos eren fets de manta de cotó i usaven un capell de palla de blat o de palma. A principis de el XX, tal com venien fent els integrants de les orquestes típiques, els mariachis varen començar a presentar-se en el trage de charro, afegint colors i ornaments distints als originals del trage charro. La Orquesta Típica Mexicana, fundada per Carlos Curti en 1884, és considerada una de les orquestes més antigues de Llatinoamèrica i va ser declarada "Patrimoni Cultural Intangible de la Ciutat de Mèxic" el 31 de maig de 2011.[16]
- La majoria dels grups actuals de mariachi visten generalment de negre o blanc. D'acort al reglament de la charrería, el trage del charro (ginet hacendado o caporal) és de color negre solament per a cerimònies tals com a bodes o funerals, pero el color blanc no es contempla. No obstant, entre mariachis i ballarins s'usa qualsevol color i combinació aixina com ornaments distints als usats pels practicants de la charrería. Estes vestimentes s'adornen en calats de gamuza i/ o en botonaduras, que poden ser de metal troquelar, ya siga fabricat en série o de manera artesanal, en argent o acer buidat. Els capells de charro i de mariachi són peces d'artesania diferents als que es venen en les tendes de recorts per a turistes.
- El cine mexicà dels anys quaranta va donar a conéixer internacionalment al mariachi per mig de les películes protagonisades per Tito Guízar que varen ser les primeres en mostrar-se en èxit en Estats Units i per Jorge Negrete en Amèrica Llatina i Europa. El mariachi era un element imprescindible en les películes protagonisades per Miguel Aceves Mejía, Pedro Infant i Luis Aguilar, entre uns atres, que varen gojar de gran acceptació en Amèrica Llatina i en atres regions del món.
- Els primers mariachis femeniles varen aparéixer en Ciutat de Mèxic a mitan de el XX, actualment es coneixen diverses agrupacions de Mariachi Femenil.
- Alguns intérprets, cantants i grups musicals entonen cançons cristianes en música mariachi.[17]
- En la Ciutat de Mèxic la plaça de Garibaldi, ubicada en el centre històric, és per antonomàsia és el fòrum més important de mariachis en Ciutat de Mèxic. Allí es pot contractar a grups que toquen peces per un monte econòmic. El 22 de novembre a través de música i folklore mexicà, l'Unió Nacional de mariachis festeja en la plaça Garibaldi a Santa Cecilia, Patrona dels músics i per això dels Mariachis.
- En la ciutat de Guadalajara cada any té lloc el Trobada Internacional del Mariachi i la Charrería, este event està dividit en dos aspectes:
- El deportiu, en trobades i competicions de charros.
- El musical en concerts i presentacions de grups de mariachis.
Cada any, apleguen conjunts de mariachi de països com Sèrbia, Finlàndia, Colòmbia, Equador, Espanya i Japó, ademés dels que es presenten agrupacions de tota Amèrica Llatina. Ademés de concursos i concerts, s'impartixen tallers i clíniques que han ajudat als grups fòra de Mèxic a millorar la seua vestimenta i sobretot el seu estil i tècnica interpretativa.
Paraula mariachi
[editar | editar còdic]Archiu:Mariachis at Plaza Garibaldi, Mexico.ogv La referència més lluntana documentada són els més de 100 certificats de batisme, sepelis i matrimonis en els que apareix el rancho Mariachi, entre 1832 i 1850. Estava ubicat prop del riu Santiago, en Nayarit.[18] Esta oferix la primera pista per a localisar dita paraula (mariache, mariachi o marriache) en l'Archiu Parroquial de Santiago Ixcuintla. L'Estadística General del Departament de Jalisco de 1838 descarta l'hipòtesis francesa de la paraula "mariage" associada a mariache o mariachi, sent que mariache potser prové de la denominació que els indígenes li donaven a la tarima de ball.
El diccionari de mexicanismos de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua arreplega per a mariachi: (Potser d'orige coca.) 1. Grup de músics, els integrants dels quals visten a la usanza charra. 2. Cada u dels músics d'eixe grup. Mentres que el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (DRAE) presenta mariachi o mariachis per als grups d'orquesta popular mexicana que interpreta esta música o be a la música i ball populars mexicans procedents de l'estat mexicà de Jalisco o be els membres d'eixa agrupació musical o el conjunt instrumental que acompanya als cantants de certes danses i aires populars mexicans.
Hipòtesis sobre l'orige de la paraula
[editar | editar còdic]Un dels mits sobre l'orige de la paraula "mariachi" supon que en els temps de l'intervenció francesa (ocorreguda en 1862), durant una boda de rancheros en un poblat de Jalisco varen aplegar uns soldats francesos, els qui sorpresos davant tal jolgorio, en el que els músics tenien un paper molt important, varen preguntar sobre aquella festa. L'interlocutor hauria contestat: c’est un mariage, que en francés significa "és una boda" i aixina els francesos haurien denominat al conjunt musical que derivaria en "mariachi".
Segons l'investigador Jesús Jáuregui, l'hipòtesis francesa es va començar a manejar des de les primeres presentacions radiofòniques en Ciutat de Mèxic, del mariachi de Concho Andrade, precursor d'estes agrupacions en la capital. Esta era una explicació comuna en les carátulas de discs i fullets de viages, pero va ser refutada en l'aparició de documents que demostraven que la paraula existia abans de dita invasió.[19] En 1981, es va descobrir en els archius d'una iglésia una carta escrita pel sacerdot catòlic Cosme Santa Ana a l'arquebisbe en 1852, a on es queixava del soroll, aixina com de les travesuras dels mariachis, relacionades en la beguda i el joc, molt abans de l'ocupació francesa.[20] Els indígenes coras, que podrien haver vingut de l'estat de Jalisco, tenien una paraula similar que s'usava per a descriure un tipo de fusta utilisada per als instruments de mariachi.[21]
Entre atres hipòtesis descartades es troba la que li dona un orige maya, particularment de la paraula mariamchi que significa "els que tenen la meua mateixa sanc", i una atra que ve a fer-se notar per la cançó "El principi" de Juan Gabriel, la qual diu que mariachi vol dir "dia de festa" en otomí pero, de la mateixa manera que en atres versions, no s'aporten senyes segures per a fer tal afirmació. Aixina i tot, esta última versió ha guanyat molta popularitat.
L'historiador Hermes Rafael, de la Societat Mexicana de Geografia i Estadística, és autor dels llibres "Orige i història del mariachi" de 1982 i "Els primers mariachis en la Ciutat de Mèxic" de 1999, ademés d'artículs, conferències, etc. sobre l'orige del mariachi. El llibre de 1982 és el que obri una nova etapa en l'investigació històrica sobre el mariachi i seguix sent des d'eixe any el llibre base per als investigadors. Afirma que l'orige dels sons de mariachi, aixina com el vocablo provenen dels indígenes coques, de la regió de Cocula.[22]
Álvaro Ochoa Serrano és autor de Mitote, Fandango i Mariacheros. Centre Universitari de la Ciénega. Universitat de Guadalajara; Casa de la Cultura del Valle de Zamora; Fondo Editorial Morevallado, 2008, 4.ª edició; Manual del Mariachi. Secretaria de Cultura de Jalisco, 2013; i de La música va a una atra part. Mariache Mèxic-USA. El colege de Michoacán, el colege de Jalisco, 2015. En ells es referix a mariache o mariachi com una tradició musical de l'occident mexicà. En un principi es referia a l'espai festiu: músics, música, ball. No hi ha lloc particular o precís que permeta ubicar on va sorgir tal tradició.
Mariachis en l'estranger
[editar | editar còdic]
- Els conjunts de mariachi tenen especial arraïlada en Veneçola, Colòmbia i Paraguay, a on és usual contractar a conjunts per a celebracions de tot tipo, també són populars en Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Equador, Bolívia, Perú,Hondures i Costa Rica. En Estats Units, per l'alta prevalença de la cultura i població d'orige mexicà, els mariachis són comuns en festes pròpies de la comunitat mexicà-nortamericana, aixina com en la més estesa celebració del Cinc de Maig.
- En Europa, és principalment en Espanya a on existix una cantitat considerable d'agrupacions de mariachi degut en gran mida als llaços culturals, l'idioma i la migració entre abdós països. Als mariachis també se'ls pot escoltar en verbenes populars en les grans ciutats.
- En Àsia en l'any 2000 va eixir una série anomenada Bakuten Shoot Beyblade 2000, a on hi ha un personage cridat "Miguel" de l'equip de "Els Renegats" a on ell és un mariachi que participa en el torneig Nortamericà de Beyblade (peonzas o trompes) a on la seua beyblade és una chicoteta guitarra en color rosa mexicà, per cert es va fer una controvèrsia sobre este personage sobre el seu aspecte.
- En Conca, Equador, el mariachi és un complement per a una celebració. Encara que en la regió s'han caracterisat les serenates en repertori del gènero ranchero, el mariachi Atenes de Conca, baix el lema "Més que música mexicana" ha inclós en el seu repertori temes de moda de diversos gèneros musicals, ampliant aixina el seu palmito musical fent de cada celebració una verdadera festa.[23]
- En Lima, Perú, Mariachi els Galleros, és un dels pioners en oferir els servicis de serenates mexicanes per a festes de natalicis, matrimonis, aniversaris, Dia de la Mare, etc. Tenen una àmplia i reconeguda trayectòria, en vàries participacions en programes de televisió.[24]
Repertori de tipos musicals
[editar | editar còdic]Originalment varen anar bàsicament sons, aixarops, valonas de tipo secular, i minuetes de tall religiós. Empero els tipos musicals que interpreta el mariachi actualment són:
- Mètrica de 2/4 (binaria)
- Cançó ranchera (a dos temps) - "La llei del mont"
- Corregut (a dos temps) - "El moro de cumpas"
- Polka mexicana - "Les bicicletes"
- Passodoble - "El hidalguense"
- Marcha - "Marcha de Zacatecas"
- Mètrica de 3/4 (ternaria)
- Cançó ranchera (a tres temps) - "Ella"
- Corregut (a tres temps) - "El cavall blanc"
- Vals mexicà - "Alejandra"
- Mètrica de 4/4 (binaria)
- Mètrica de 6/8
- Són de mariachi - "El sò de la negra"
- Sons regionals mexicans
- Huapango de mariachi - "El pastor"
- Mètrica 3/4 en 6/8
- Joropo
- Són jarocho - "La bamba"
- Mètrica combinada
- Aixarop - "Aixarop tapatío"
- Atres mixturas - "Mort d'un gallero" (corregut-són)
- Unes atres
- Obertures de música clàssica - "Les bodes de Luis Alonso"
- Òpera - "Carmen"
- Música religiosa - Missa
- Cançó fiestera - "El mariachi loco"
- Balada
Peces representatives
[editar | editar còdic]Algunes de les cançons més representatives i conegudes al voltant del Món són Cielito lindo de Elpidio Ramírez i El rei de José Alfredo Jiménez, qui també va compondre:
- Ella
- Mig regrés
- Camí de Guanajuato
- El sèt mars
- Deixa que ixca la lluna
- L'última tragallada
- Paloma volguda
- Que et vaja bonico
- Serenata huasteca
- Un món rar
- El ginet
Del compositor Manuel Esperón són, entre unes atres, les següents cançons:
- Serenata tapatía
- Ai Jalisco no et rajes
- Amorcito cor (bolero ranchero)
- El meu cariñito
- Cocula
- Eixos Alts de Jalisco
- El charro mexicà
- Fins que va perdre Jalisco
- M'he de menjar eixa tuna
- Arandas
Del compositor Gilberto Parra Pau cançons com:
- Els llorers
- El venadito
- Per un amor
- Que t'ha donat eixa dòna
- Amor dels dos
- El arracadas
- Cruz de passió
Del compositor José Pablo Moncayo la seua obra simfònica:
Referències
[editar | editar còdic]Álvaro Ochoa Serrano. 2008. Mitote, Fandango i Mariacheros. Centre Universitari de la Ciénega. Universitat de Guadalajara; Casa de la Cultura del Valle de Zamora; Fondo Editorial Morevallado ISBN 978-968-9322-32-0 Álvaro Ochoa Serrano. 2013. Manual del Mariachi. Secretaria de Cultura de Jalisco. ISBN 978-607-734-007-2 Álvaro Ochoa Serrano. 2015. La música va a una atra part. Mariache Mèxic-USA. El Colege de Michoacán i El Colege de Jalisco. ISBN 978-607-9470-01-2 El Colege de Michoacán. ISBN 978-607-8350-29-2 El Colege de Jalisco.
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Jáuregui (2007). El Mariachi. Símbol musical de Mèxic., Mèxic: INAH/CONACULTA/Taurus, p. 420. ISBN 970-770-925-1.
- ↑ (Jáuregui, 1997, p. 204)
- ↑ «El Mariachi, música de cordes, vora i trompeta». UNESCO Culture Sector. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ (Jáuregui, 1997, p. 241)
- ↑ (Jáuregui, 1997, p. 203)
- ↑ «[1]», La Jornada. Consultat el 9 d'octubre de 2014.
- ↑ «[2]», CNN. Consultat el 9 d'octubre de 2014.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 (2010).Revista de Lliteratures Populars.Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Mèxic:(1 i 2)
- 151-182.ISSN 1665-6431.Consultat el 6 de giner de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2015. Consultat el 6 de giner de 2015.
- ↑ «¿El mariachi és de Cocula…?». Sitie web de el INAH. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2015. Consultat el 6 de giner de 2015.
- ↑ (Jáuregui, 1997, p. 36)
- ↑ Lavalle:1988, citat per Jauregui:1997:68
- ↑ (Clayton y Specht, 2005, p. 157)
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Ortíz, Rubén. "Mariachi, folclor militant i la nova cançó del sigle XX", en Tello, Aurelio, et al. La música en Mèxic, panorama del sigle XX. Mèxic, CONACULTA-FCE, 2010.
- ↑ «a_una_revisi%C3%B3n_de_lo_tradicional_i_lo_modern_en_el_mariachi_ Soto Flores, Leticia Isabel - "Cap a una revisió de lo tradicional i lo modern en el mariachi"». www.academia.edu. Consultat el 31 de giner de 2016.
- ↑ "Concerte d'Orquesta Típica, en Museu José Luis Cuevas". SIPSE.com. March 13, 2015. Retrieved September 10, 2015.
- ↑ «La millor música cristiana en mariachi» (en és-es). feymelodiamusicacristiana.com. Consultat el 31 d'octubre de 2022.
- ↑ https://repositorioinstitucional.buap.mx/bitstream/handle/20.500.12371/8562/000718T.pdf?sequence=1&isAllowed=i
- ↑ Clark, Sylvia (2005). “"Mariachi music as a symbol of Mexican culture in the United States"”. International Journal of Music Education 23 (3): 227–237. doi:.
- ↑ Sheehy, Daniel. 2006. Mariachi Music in America: Experiencing Music, Expressing Culture. New York: Oxford University Press.
- ↑ Clark, Sylvia. Mariachi music as a symbol of Mexican culture in the United States. International Journal of Music Education, 23(3), SAGE Publications, pp. 227–237.
- ↑ Música opinió - L'Universal - Columnes
- ↑ «El mariachi en Conca | Mariachi Atenes» (en és-es). mariachiatenas.com. Consultat el 11 de juliol de 2018.
- ↑ «Mariachis».
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:RAE
Mariachi en el Viccionari.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mariachi.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mariachi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.