Bolero

Bolero

El bolero cubà o, en Cuba, simplement boleroés un gènero musical originat durant la República de Cuba en Armes, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2023 com a gènero tradicional en Cuba i Mèxic. És popular en tots els països hispanoamericans.

Orígens i història

José Pepe Sánchez.

El gènero és identificable per alguns elements rítmics i noves formes de composició que varen sorgir en el quefer musical en l'illa de Cuba durant el XIX. Encara que compartix el nom en el bolero espanyol o escola bolera de música, que és un gènero i dansa que va sorgir en el XVIII i s'eixecuta en compàs ternario de 3/4, el gènero cubà va desenrollar una cèlula rítmica i melodia diferent, en compàs de 4/4.

El bolero típic cubà va sorgir al voltant de 1840. S'accepta que el primer bolero va ser «Tristors», escrit pel cubà José Pepe Sánchez en Santiago de Cuba en 1883. Eixa peça va donar orige formal al gènero en l'acompanyament musical que es denomina «clàssic» de guitarres i percussió.

A pesar d'haver segut totalment conformat en el Santiago de Cuba de l'últim terç de el XIX, el bolero cubà no va aplegar a La Habana fins a finals de sigle, trobant-se a principis de el XX espectàculs com La clau del triumfo del bolero a càrrec del quintet a Alberto Villalón, que junt a Sindo Garay varen ser els principals responsables de dur el bolero cubà no només a la capital cubana, sino fòra de l'illa: Villalón ho va dur en 1905 al Porfiriato mexicà (concretament a Veracruz) i Sindo Garay i Emiliano Blez (discípul i companyer de quintet respectivament de Pepe Sánchez) ho varen dur al Municipi Autònom de Sant Joan Batiste. Es manté que en eixos mateixos anys el bolero cubà va poder aplegar a l'Espanya restauracionista, concretament a Santander, a on va ser interpretat en les nits dels seus «Banys d'ona». En eixos primers anys es varen realisar en els primitius cilindres Edison les primeres gravacions de bolero cubà, a càrrec del tenor Adolfo Colombo, primera veu del quintet d'Alberto Villalón. Anys despuix s'estendria per tota Hispanoamèrica, arrelant sobretot en Mèxic a on es va gravar «Tristors» en el nom de «Un bes».

El bolero cubà va evolucionar de música de cantinas i penyes a música de serenates, en temàtiques romàntiques que ho va fer acceptable per a totes les classes socials. Per un atre costat, l'aparició de noves tecnologies com la radiocomunicació en els anys 30 i les gravacions en nous formats i sobretot el cine mexicà dels anys 30, 40 i 50 varen provocar una major difusió d'este gènero.^{cita requerida}

Subgéneros

Els països del gran Carib suramericà varen adoptar el producte musical que Cuba oferia en els anys vint i els trenta. En el temps, el bolero cubà es va fusionar en atres gèneros musicals i va provocar el sorgiment d'alguns «subgéneros» com el bolero rítmic, el bolero són, bolero-chacha, bolero mambo, el bolero ranchero (bolero acompanyat de mariachi mexicà), el bolero moruno (bolero en influències gitanes i hispàniques), el bolero salsa, i inclús la bachata.

Orquestació i desenroll

En un primer moment, el bolero va desenrollar el seu llenguage a partir dels "trios" de guitarra. En els anys 30 varen aparéixer les orquestes tropicals, després les orquestes a l'estil big band i per últim, les orquestació de tipo simfònic que li aportarien refinament a l'acompanyament musical del bolero cubà durant uns trenta anys (1935-1965). Cuba i Mèxic es varen convertir en la meca per als músics i cantants del bolero cubà.

Per a la massificació del bolero cubà va ser fonamental el desenroll de mijos de comunicació com la ràdio, els programes en viu en televisió i les películes de cine en els seus actors-cantants aixina com les gravacions en discs, l'impressió dels quals va evolucionar dels discs de 78 als de 45 RPM (revolucions per minut), fins a aplegar als de 33, cridats "llarga duració", LD, LP o long play. Un atre factor que va incidir en l'auge del bolero va ser el relatiu aïllament cultural d'Amèrica Llatina en els anys propencs i posteriors a l'I Guerra Mundial. Açò va permetre al bolero cultivar-se i desenrollar-se sense clares competències forànees que ho amenaçaren.

La «era dorada» del bolero és coincidente en el periodo de les dictadures militars en els anys trenta, quaranta i cinquanta. L'èxit del bolero va servir als interessos d'estos règims, ya que promovia certa alienació romàntica en un públic al que es volia mantindre al marge de les qüestions polítiques.

Bolero mexicà

Inicis

El bolero aplega a Mèxic a través de la península de Yucatán. Varis són els gèneros musicals que varen permetre l'adopció del bolero en Mèxic, encara que va ser la música i vora vernàcula de finals de el XIX de la península de Yucatán la que per la seua història en comuna (rodalia, història d'esclavitut, ritmes bailables, us d'instruments musicals comuns i la corrent migratòria de cubans cap a Mèxic) la que començaria interpretant de manera més propenca al bolero cubà.

L'any de 1921 marca el sorgiment del bolero mexicà i "Morenita meua" d'Armant Vila-real Lozano, sembla ser el primer bolero mexicà. De 1925 a 1929 hi ha un gran auge de la trova yucateca, la qual definirà definitivament el bolero en Mèxic.

Per a entendre el ràpit auge que va tindre, es té que mencionar que en la década de 1920 a 1930 la ràdio adquirirà una gran influència, per lo tant és en esta década en la que el bolero mexicà es consolida. Sorgixen les radiodifusoras CYL, CYB (esta estació continua transmetent fins als nostres dies bolero, en les sigles XEB-AM) i posteriorment de forma massiva la XEW i la XEQ juguen un paper molt important en este procés, en transmissions de programes musicals en viu en els que els boleristas mexicans conseguixen la consagració d'este gènero en tota Amèrica Llatina. Durant la década de 1930 el gènero musical semblava tindre en alguns països una forta competència en el tango, pero en 1935, any en que mor Carlos Gardel, el gènero sofrix un enorme espente.

Despuix de 1940

En difondre's el bolero des de Cuba per tota Amèrica Llatina, el bolero es va convertir en un gènero musical important en l'història musical de Mèxic. El seu naiximent, influència i desenroll va dependre de la seua rodalia a l'illa cubana, per lo que compartix un gran semblat en estil musical en el bolero cubà, inclús aplegant a influir més vesprada en est, en ser un gènero musical que va tindre una alta popularitat en la década de 1940 a 1970, va anar un país important per a la seua proyecció internacional durant l'época d'Or del cine mexicà (entre 1936 i 1959).

Lluite Gatica és considerat el «rei del bolero».

En Mèxic destacaran figures com la de Manuel M. Ponce (1882-1948) i Tata Nacho (1894-1968), ademés dels yucatecos Luis Demetrio, Ricardo Palmerín, Pepe Domínguez, Ricardo López Méndez, i José Antonio Zorrilla Martínez. El primer dels cridats en Mèxic "grans intérprets" va ser Augusto Alejandro “Guty” Cárdenas, i posteriorment el Trio Els Panchos i Agustín Lara. És la década de 1930 molt important per al gènero, puix la majoria dels grans intérprets tenien una important formació acadèmica musical, tal és el cas del mateix Guty Cárdenas i Agustín Lara, María Grever, María Victoria, Lorenzo Barcelata, Alfonso Escampe Oteo, Gonzalo Curiel, Consuelito Velázquez i Juan Arvizu.

Agustín Lara és considerat el major dels creadors de bolero en Mèxic. Naixcut musicalment com un intérpret de bordells, desenrolla el seu estil a través del piano fortament influenciat per Guty Cárdenas, per a finalment convertir-se en un dels majors compositors a nivell mundial, causant revol entre la societat artística de la seua época. A través del bolero escriu un considerable número de temes clàssics del cançoner mexicà, com “Rosa”, "María Bonica", “Com dos punyals”, “Gota d'amor”, “Només tu”, “Cabellam negre”, "Dòna”, "Solament una volta".

Durant la década de 1940, el bolero mexicà va ser presentat a grans audiències en Els Estats Units i Amèrica Llatina en la ret de ràdio CBS i sur ret de radi "Cadena de les Américas". Músics mexicans com Juan Arvizu i Néstor Mesta Cháyres varen colaborar en el compositor argentí Terig Tucci i la vocalista portorriquenya Elsa Miranda i el acordeonista nortamericà John Serry i la cantant mexicoamericana Eva Garza i el director d'orquesta nortamericana Alfredo Antonini en el programa de ràdio Viva Amèrica durant la Segona Guerra Mundial. Estes actuacions varen introduir el bolero a noves audiències en Amèrica del Nort i del Sur.

Entre les décades de 1940 a 1970 en Mèxic es consolidarà el bolero ranchero, en base en una mescla entre la vella cançó melòdica en el vigor instrumental del mariachi utilisant trompetes, violins i guitarrón i encarnat en les veus de Pedro Infant, Pedro Vargas, Jorge Negrete, José Alfredo Jiménez i Javier Solís. El bolero ranchero va tindre proyecció internacional a través del cine mexicà, al mateix temps que seguien existint grups de bolero romàntic, molt populars en les zones urbanes manifestats en la serenata popular tradicional, com és el cas d'Els Tres Asos; el bolero aixina es consolida com a gènero d'incontables grups locals.

Segona mitat de el XX

En el bolero mexicà domina el lirisme lliterari i una gran riquea melòdica, en intérprets i cantants que exhibixen una gran amplitut de registres i variabilitat de veus. El seu desenroll i rodalia en atres gèneros musicals de Mèxic va fer que sorgira una amplia divisió de boleros mexicans: lariano (de cabaret), ranchero, de trios, yucateco, etc.

Entre els boleristas mexicans contemporàneus, destaca Marco Antonio Muñiz i Armant Manzanero, qui va gravar el seu primer àlbum com a soliste en 1967. Interpretaran bolero l'espanyola Rocío Dúrcal i José José. Entre els intérprets mexicans que continuen interpretant este gènero actualment, es pot mencionar a Cristian Castro, Edith Márquez, L'Espanyol Raúl Díaz, "Karén", Manuel Mijares, Guadalupe Pineda, Jorge "Koke" Muñiz, Carlos Cuevas, Lila Downs, Natalia Lafourcade i Luis Miguel, semblant existir dos tendències, una que tracta d'acostar-se al bolero d'antany, mesclada en orquestació i instruments de corda i piano, i una nova corrent eclèctica més lliure, en sons soul, roc i pop, pero que busca no perdre l'essència dels grans compositors.

En 2016 sorgix en Mèxic l'Institut per a la Preservació i Foment del Bolero en Mèxic (IPFBM) A.C., que va anunciar organisar un Congrés Anual del Bolero i té com a missió preservar i promocionar el gènero per a les noves generacions.

Canvi en el gust musical

Catalina García, vocaliste i compositora de la banda Monsieur Perineu.

El bolero es va mantindre com una corrent musical de primer orde durant uns trenta anys pero el públic va escomençar a interessar-se més per una atra música com la salsa, i posteriorment també per gèneros com el merengue o la bachata, roc and roll, roc, per lo que el bolero de la mateixa manera que atres gèneros, i música bailable com el mambo o el cha-cha-chá, va sofrir la mateixa sòrt encara que en menor mida. La seua popularitat va decaure en la segona mitat dels anys 1960.

El bolero ha continuat entre present en el gust musical el públic llatinoamericà, ya que se seguixen escoltant molts del seu exponents de décades arrere, com Lluite Gatica, Olga Guillot la Reina del Bolero, Javier Solís, María Dolores Praderia, Chavela Vargas, Orlando Contreras, Alci Acosta, Juliol Jaramillo, Rolando Laserie, Daniel Riolobos, Alfredo Sadel, Antonio Prieto, Felipe Pirela o Daniel Sants, seguirien interpretant-ho fins al final dels seus dies com a cantants. El bolero es va constituir en influència per a les balades o cançó romàntica. En compositors com Armant Manzanero és notòria la chafada del bolero a l'hora de concebre balades.^{cita requerida} Intérprets com Marco Antonio Muñiz i José José "confessarien" que lo que interpreten són boleros pero en apanys de belades pop.^{cita requerida}

XXI

A finals de el XX i durant la primera década de el XXI, el bolero va viure un nou moment de glòria, encara que les orquestació anirien despuix del sagell i color de la balada. En esta tornada del bolero formen partix artistes com Alejandro Fernández, Gloria Estefan, Cristian Castro, José Feliciano, Sense Bandera, Laura Pausini, Edith Márquez, Luis Miguel, Rocío Dúrcal, Mijares, Guadalupe Pineda, Tamara, Dyango, Els Tres de la Nit,Café Quijano, Andrés Cepeda, Gilberto Santa Rosa, Electrodomèstics,Eliades Ochoa i Charlie Zaa, entre uns atres.

En la segona década de el XXI, el bolero viu un segon resorgiment de la mà d'artistes com Natalia Lafourcade, Lila Downs, Mon Laferte, La Santa Cecilia o Daniel, M'Estàs Matant els qui inclouen boleros dins del seu repertori, açò dins de l'escena musical mexicana. En Chile, esta renaixença del bolero, té com a exponents a la ya mencionada Mon Laferte (que residix en Mèxic pero molt propenca al seu país natal), Bloc Depressiu (banda liderada per Aldo Asenjo "el macha" fundador de La Floripondio i Chic Trujillo), Demian Rodríguez, Rulo (també baixiste d'Els Tetas), Flor del Recort, Carlos Caps Rocuant (àlbum Has sabut sofrir), Pau Court i Ana Tijoux, en un proyecte musical cridat Roja i Negre, tots dins d'un moviment que s'ha denominat pop de raïl, i que en Colòmbia, el grup Monsieur Perineu. En Costa Rica destacar la fusió de bolero de Debi Nova. Bad Bunny en el seu àlbum VAIG DEURE TiRAR MÉS FOTÓS (2025) va incloure un bolero baix el nom «Turiste». En 2026, el cantant nortamericà Bruno Mars va llançar un sorprenent bolero ranchero en llengua anglesa, «Risk It All», en el seu àlbum The Romantic.

Ball

El ritme del bolero és d'un compàs de 4/4. En el primer temps, la parella, un front a un atre i en els cossos pegats, solament mou la pelvis, en el segon dona un pas ràpit, en el tercer també, i en el quarto dona un pas llent. ^{cita requerida}

Patrimoni immaterial de la humanitat

El 4 de decembre de 2023, la UNESCO va aprovar durant la seua 18.ª sessió, celebrada en Kasane, Botswana, l'inscripció del Bolero en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) de la humanitat.

Vore també

• Ball llatí
• Cultura d'Amèrica Llatina

Bibliografia

• Bigott, Luis Antonio: Història del bolero cubà (1883-1950). Edicions Els Heralts Negres.
• Ames H., Pablo: Bolero: història documental del bolero mexicà.
• Flores Longoria, Samuel: Alberto Cervantes i l'història del bolero en Mèxic.
• «Història del bolero llatinoamericà», artícul en el lloc web Analítica.com.
• Ric Salazar, Jaime: Cent anys de boleros. ISBN 958-33-1431-5.

Enllaços externs

• «Despuix de les chafades del bolero».