Colima

Per a atres usos d'este terme vore Colima (desambiguació).

Colima, oficialment Estat Lliure i Sobirà de Colima, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, formen Mèxic.^[1]^[2] La seua capital és la ciutat homònima, i la ciutat més poblada és Manzanillo. Està dividit en 10 municipis.

Està ubicat en la regió oest del país, colindar al nort i oest en Jalisco, a l'est en Michoacán i al sur en l'Oceà Pacífic. En 731 391 habitants en 2020, és l'estat menys poblat, en 5,627 km², el quarto menys extens —per davant d'Aguascalientes, Morelos i Tlaxcala, el menys extens— i en 115.65 hab / km², el nové més densament poblat, per darrere del Estat de Mèxic, Morelos, Tlaxcala, Aguascalientes, Guanajuato, Pobla, Querétaro i Hidalgo.

A banda de la seua capital i de la seua ciutat més poblada, atres localitats importants són Tecomán, Armería, Comala, Vila d'Álvarez, Cuauhtémoc, Ixtlahuacán, Coquimatlán i Minatitlán.

Toponímia

Colima és derivat del náhuatl "Acollima" o "Acolliman", compost de "atl" (aigua), "colic" (torçut o doblat) i la terminació locativa "-man", traduït com "(el) lloc a on es doblen les aigües" o "(lloc en) el recodo del riu".^[3]

Descripció

Artícul principal → Anex:Història de Colima.

Fundada en 1527 originalment com a Vila de Sant Sebastià, el nom de Colima ve del náhuatl Acolman, que significa "lloc a on endoblega l'aigua" o "lloc a on fa recodo el riu". El territori de Colima, del que casi tres quartes parts de superfície estan cobertes per montanyes i tossals, queda comprés dins d'una derivació de la Serra Mare del Sur, que es compon de quatre sistemes montanyosos.

A pesar de ser una chicoteta entitat, Colima posseïx importants monuments històrics com les zones arqueològiques de la Campana i el Chanal, la seua catedral basílica menor, construcció que es va escomençar en 1525 d'estil predominantment neoclàssic encara que també mostra algunes traces arquitectòniques d'estils barroc i gòtic; el Palau de Govern, en els magnífics murals del pintor colimense Jorge Chávez Carrillo, que ilustren temes històrics relatius a la Conquista, la Colonisació i la Guerra d'Independència. Atres llocs culturals i arquitectònics que destaquen són: El Teatre Hidalgo, que data de el XIX; el Temple de Sant Francisco del Pilón, fundat en 1554; la Casa de la Cultura, en una increible biblioteca, sala d'exposicions, auditori i tallers de diverses activitats artístiques.

L'estat coster de Colima continua els seus llímits oceà adins, fins a les illes Revillagigedo; reserves ecològiques, poblades únicament per aus marines i pels membres de l'armada que resguarden esta frontera del país. Les zones conurbadas de la ciutat de Colima i de la ciutat de Vila d'Álvarez, han engolgut llocs que fins a ya molt alvançat el XX es trobaven en les afores d'eixa taca urbana, com a Sant Francisco de Almoloyan o les zones arqueològiques de la Campana i El Chanal.

Història

Durant l'era prehispánica, la regió que hui ocupa l'estat de Colima va ser el punt d'assent de varis grups ètnics que varen florir en l'Occident Mexicà. La regió va estar habitada per varis señoríos que es disputaven el territori abans de l'arribada dels conquistadors espanyols. A principis de el XVI, els purépecha varen alcançar a dominar fins a les salitreras de Tzacoalco, propietat dels tecos, a causa d'açò el rei Colimán o Tlatoani Colimotl els feya la guerra i en moltes ocasions els va derrotar, despuix de la Guerra del Salitre en la que els Tecos varen prendre Sayula, Zapotlán i Amula i inclús varen alcançar a dur el seu domini fins a Mazamitla, conseguint que el señorío de Colima es convertira en el grup predominant.

En acabant de que els espanyols varen aplegar a un acort en els purépechas, un emissari d'Hernán Cortés, de nom Francisco Montaño, dels primers que s'havia aventurat fins a la capital de l'imperi Purépecha, Tzintzuntzan, va arreplegar i va donar a conéixer a les seues superiors informació que dia que al ponent del Señorío del Caltzontzin es trobava un lloc dominat pel rei Colimotl. Hernán Cortés, va pensar en conquistar Colima, pero Juan Rodríguez de Villafuerte va precipitar els seus plans en desobedir les seues órdens i ser el primer en explorar la zona, a la seua arribada a Trojes és derrotat en una emboscada del Rei Colimán. Poc despuix Cortés va decidir encarregar-li l'empresa a Francisco Álvarez Chic. Est va eixir en un chicotet eixèrcit pel camí de Toluca, cap a la costa del señorío Purépecha, hui Michoacán.

Artesania colimense.
Cap trofeu.

Artesania colimense.
Incensario Tláloc.

Figura estil Colima en caps trofeu.

En creuar en els seus per un chicotet desfiladero, els guerrers del Rei Colimotl varen atacar per sorpresa, Francisco Álvarez Chic junt en atres soldats varen ser derrotats en el Pas de Alima o Palenque de Tecomán. Despuix d'esta derrota es va organisar una nova expedició, cridada punitiva, que li va ser confiada a Cristóbal de Olid que en 1522 havia segut enviat a terminar de conquistar el Señorío Purépecha en nom d'Hernán Cortés, pero fracassa en aplegar a la terra del Rei Colimotl. Cortés confia la següent expedició a Gonzalo de Sandoval, que finalment derrota en el Palenque de Tecomán als tecos o colimecas, a on es va rendir el rei Colimán.

Despuix de consumar-se la conquista de Mèxic, el mateix Gonzalo de Sandoval va fundar en Caxitlán la Vila de Colima en térmens de Tecomán, el 25 de juliol de 1523, pero per problemes d'insalubritat va tindre que traslladar l'assentament al lloc que hui ocupa, denominant-la Vila de Sant Sebastià. En 1533 Hernando de Grijalva va salpar des de les costes de la regió per a descobrir l'Archipèlec de Revillagigedo.

L'Orde de la Mercé, també coneguda com Els Mercedarios,^[4] funda en 1607 un convent en tota forma en la llavors Vila de Sant Sebastià, pero llamentablement no sobreviuen les ruïnes que atestaven tan important institució educativa de Colima. Durant l'época Virreinal el Port de Tzalahua (Manzanillo) es va destacar com un important lloc de defensa i comerç per a la Nova Espanya. Durant el moviment d'independència, la capital va ser presa pels insurgents a finals de 1810 sense trobar resistència realista i va ser recuperada per l'eixèrcit virreinal en 1811. Finalment en 1857 Colima va alcançar la categoria d'estat.

El 5 de novembre de 1864 és la data que va quedar inscrita en l'història de Colima, en quedar incorporada a la llista de ciutats durant la Segona Intervenció Francesa en Mèxic.

Exiliat Benito Juárez en els lluntans territoris del nort del país, sent el coronel Juliol García governador de l'Estat, va fer la seua entrada a la ciutat la Brigada Doway en la que es va otorgar protecció i abric administratiu quedant l'estat de Colima incorporat política i administrativamente al govern que encapçalava Maximiliano I.

Divisió política

L'Estat de Colima es troba dividit políticament en 10 municipis. Els municipis conten en un govern propi que radica en l'Ajuntament, el qual és dirigit per un President municipal elegit per elecció popular.

Els municipis de l'Estat de Colima:

Llímits

Geografia física

Colima conta en un gran volcà, el volcà de Fòc, situat en el llímit entre els estats mexicans de Colima i Jalisco pero mostrant-se major visibilitat feya Colima. Forma part, junt en el Nevat de Colima (que s'alça al nort del volcà), de l'àrea natural protegida que du el nom d'este últim. Pese a la seua persistent activitat, les llabors agropecuarias s'han seguit desenrollant en la regió confrontant.

Els relleus montanyosos cobrixen l'oest, el nort i la part este de l'entitat. Les penetració de les serres jaliscienses formen les zones més elevades: cerro Gros, serres de Perote, El Peó i les estribaciones del volcà de Colima. La serranía de Piscila llimita pel sur l'àmplia vall de Colima, al sur, les planures de Tecomán terminen en un llitoral baix i arenenc. L'entitat conta en dos extenses baïes: Manzanillo i la de Santiago, aixina com l'archipèlec de Revillagigedo.

Els principals rius de Colima naixen en Jalisco. l'Armería i els seus afluents, el Comala i el Colima, reguen la seua part central; el Cihuatlán o Marabasco la de l'oest i el Coahuayana, en el seu afluent el Salat, rega la part oriental. En la zona costera es localisen els estanys de Potrero Gran, de Miramar, de Sant Pedrito, de Alcuzahue, de Amela i la de Cuyutlán, rica en depòsits de sal. Conta en un clima càlit subhúmedo, exceptuant les serres, en a on és semicálido subhúmedo i les planures de Tecomán, en a on és càlit semiseco.

Clima

El clima de Colima pot ser molt variat, encara que predomina la humitat. En el nort de l'Estat el clima és càlit subhúmedo, mentres que en les serres es presenta un clima semicálido subhúmedo i les planures de Tecomán tenen un clima càlit semiseco. En la zona costera i en la conca del riu Armería el clima és càlit i humit. La temperatura promig anual en l'Estat és de 28 °C i oscila entre una màxima de 38 °C i una mínima de 12 °C. U dels majors atractius de Colima és la benignidad del seu clima. La chicoteta geografia de l'Estat permet gojar, en un recorregut d'hora i mija, el clima templat de la montanya o la calor tropical de les seues plages per a una elecció de climes. La temperatura mija anual oscila al voltant dels 25 °C, en la màxima de 38 °C i la mínima de 7 °C. La precipitació pluvial anual mija és de 983 milímetros. El clima de Colima es veu influenciat en gran manera pel seu relleu montanyós, el qual cobrix l'oest, el nort i la part este de l'entitat. Les penetració de les serres jaliscienses formen les zones més elevades: cerro Gros, serres de Perote, El Peó i les estribaciones del volcà de Colima. La serranía de Picila llimita pel sur l'àmplia vall de Colima, al sur, les planures de Tecomán terminen en un llitoral baix i arenenc. Estes serres, per la seua latitut i exposició, permeten que les precipitacions siguen majors i que el clima siga diferent en relació en les parts baixes de l'estat. En la zona costera i en la conca del riu Armería el clima és càlit i humit, mentres que en la part alta és templat i càlit en la zona sur. La seua temperatura promig anual és de 28 °C i oscila entre una màxima de 38 °C i una mínima de 12 C°.

Flora

Existixen diverses espècies de flora, segons la regió de que es tracte: en les parts altes predominen el pi, roure, encino, arrayán; en les valls hi ha espècies forrajeras i frutales com a mànec, papaya, tamarindo, palma de coco; mentres que la costa conta en guamúchil, guayacán, mezquite, chicalite, crucillo i mangle. D'este últim podem trobar dos classes: el mangle blanc i el mangle roig. Abdós juguen un paper molt important en la preservació de l'equilibri en els ecosistemes que es referixen al estero, que és a on s'unix la mar en aigua dolça, ademés de que és una irreemplazable barrera natural contra possibles tsunamis, huracans i inundacions.

Per una atra part les palmes de coco (o palmeres, com se'ls coneix comunament en este Estat) són per excelència un dels principals símbols colimenses i pot trobar-li-les pràcticament en tot l'Estat.

Fauna

Per la seua diversitat d'ecosistemes, en l'Estat de Colima existix una extensa varietat de fauna selvada: farda, javalí de collar, venado coa blanca, ocelote, tigrillo, rabosot en les serres; mentres que en les valls hi ha espècies com tapacaminos, torcaza, zanate, tlacuache, tzentzontle, conill i coyot. Respecte de la fauna marina, esta es conforma per peix dorat, taburó, cornuda, aguijón, tortuga de carey, entre uns atres.

Orografia i hidrografia

En l'Estat de Colima existixen diversos elements orogràfics: des de serres, barrancas, valls, planures, replanells, entre unes atres formen part de les dos províncies fisiográficas que inclouen a l'Estat, la de l'Eix Neovolcánico i la de la Serra Mare del Sur. En la porció Noreste i Nort de l'entitat es localisa el volcà de Colima i cerro Gran respectivament, este últim és la continuació sur de la serra de Manantlán en el veí Estat de Jalisco. Estes distintes monoestructuras determinen les condicions i influïxen en el comportament del clima i de l'hidrologia regional. Els valors precipitats i evapotranspirados tenen relació directa en el clima predominant que és el càlit subhúmedo i el semiseco molt càlit, a on la temperatura mija anual varia de 24,8 a 26,6 °C, en pluges en estiu, l'oscilació del qual entre el més més càlit i el més fret és inferior a 5 °C; degut ademés a la composició del sol que la seua dominancia és la baixa permeabilidad dels materials de major exposició, com són la andesita, la toba intermija, la brecha volcànica intermija, conglomerat, la arenisca, la calcàrea i el sol aluvial d'granulometría variable.

L'Estat es troba comprés dins de les regions hidrològiques 15 i 16, denominades costa de Jalisco i Armería-Coahuayana, respectivament. La major part dels recursos hídrics que incidixen en estes regions són causats per alts nivells d'infiltració i escurrimiento que provenen de les zones d'alta montanya en el sur de Jalisco. El comportament del règim hidrològic transcendix en l'entitat, puix els rius en la seua majoria, són corrents que soporten activitats econòmiques.

Volcans de Colima

El volcà de Colima o volcà de Fòc s'eleva a 3860 m s. n. m., és un dels símbols de Colima. Este volcà ho compartixen els estats de Jalisco i Colima. Els municipis afectats per l'activitat del volcà són Comala i Cuauhtémoc, en Colima, i Tuxpan, Zapotitlán i Tonila en Jalisco. El tipo de volcà és un estratovolcán; les seues erupció s'han considerat explosives. A lo llarc de 500 anys el volcà ha tingut més de 40 explosions des de 1576, de les quals destaquen les de 1585, 1606, 1622, 1690, 1818, 1890, 1903, la més violenta la de 1913 i les més recents de febrer de 1999 i la del 6 de juny de 2005 a les 11:00 (hora local), es va produir una columna eruptiva que va alcançar sobre el volcà, tirant cendres de roca i piroclásticos. Abdós events són els de major energia lliberada despuix de l'event del 13 de giner de 1913, que va tancar el quart cicle d'activitat. El volcà és veí del Nevat de Colima, punt més alt del sector occidental de la Faixa Volcànica Mexicana. Un antic massiç volcànic ubicat en l'estat de Jalisco, en l'occident de la República Mexicana; en els voltants entre els estats de Jalisco i Colima. És un gran panorama vore els dos volcans junts i més quan el Nevat de Colima es vares vore de neu i el volcà de Fòc nos saluda en una fumarola. L'estat també conta en atres 2 volcánes, els quals es troba en l'archipèlec Revillagigedo, el volcà Evermann i el volcà Bárcena en l'illa Socórrec.

Demografia

Població

Segons les sifres que va tirar el Cens de Població i Vivenda 2020 realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en l'any 2020, l'estat de Colima contava fins a llavors en un total de 731 391 habitants, de dita cantitat, 360 622 eren hòmens i 370 769 eren dònes. La taxa de creiximent anual per a l'entitat durant el periodo 2010-2020 va ser del 12,4 %.

Principals ciutats (2020)

En la gràfica es mostren les 10 ciutats en més població contant solament la ciutat, sense incloure Àrees Conurbadas, Municipi o Zona Metropolitana.^[5]

Municipis més poblats (2020)

Artícul principal → Anex:Municipis de Colima.

A continuació es mostren els 10 municipis de Colima per número d'habitants d'acort al XIV Cens de Població i Vivenda 2020.

Municipi	Població
Manzanillo	191 031
Colima	157 048
Vila d'Álvarez	149 762
Tecomán	116 305
Cuauhtémoc	31 267
Armería	27 626
Comala	21 661
Coquimatlán	20 837
Minatitlán	10 231
Ixtlahuacán	5 623

Comunicacions i transports

Colima conta en una ret de carreteras i camins, entre els que es troben els eixos que conecten a les ciutats com Colima-Guadalajara, Tecomán-Lázaro Cárdenas, Manzanillo-Barra de Nadal-Port Vallarta, i Colima-Morelia, ademés dels camins interns com els de Colima-Manzanillo, Colima-Armería, i Colima-Tecomán. Sobre comunicació aérea, existixen dos aeroports en l'estat de Colima, l'Aeroport Internacional Plaja d'Or en Manzanillo i l'Aeroport Internacional Llicenciat Miguel de la Madrit en Bona Vista, Cuauhtémoc.

L'estat de Colima conta també en el port de Manzanillo, el port més important de Mèxic en el Pacífic. Manzanillo va ser el tercer port que varen crear els espanyols en el Pacífic i en el desenroll de la seua història es troben fets i personages molt importants.

L'aforament vehicular és de 1000 camions diaris al Port, 850 vehículs llaugers i 900 motos diaris en promig. Més de 26 llínees navieres escalen el port en ruta regular, ademés opera més del 90% de la càrrega contenerizada que es maneja pel Pacífic Mexicà.

El 6 de juliol de 2010, la Secretaria de Comunicacions i Transports va inaugurar el moll especialisat en travessies turístiques del port de Manzanillo, que va implicar una inversió de 100 millons de pesos en una primera etapa. L'obra tenen capacitat per a atendre a dos travessies de forma simultànea i en una segona fase es preveu la construcció d'un centre comercial, d'acort en les autoritats. Està programat l'arribe del Queen Elizabeth. el dia divendres 1 de febrer de 2013 nau germana del Queen Victoria.

En l'àmbit de transport urbà, en la Zona Conurbada Colima-Vila d'Álvarez en l'Estat de Colima són dos empreses les que manegen el transport urbà; que són SINTRA (Sistema Integral de Transport S.A. de C.V.) i SOCACOVA (Societat Cooperativa de Autotransportes Colima-Vila d'Álvarez S.C.L.); les quals tenien un parc vehicular d'un total de 227 unitats de les quals es troben laborando el 50% d'unitats en cada empresa.^[6]

Cultura

Oficialment cridats colimenses. Es mencionen atres gentilicis per eixemple colimote(a), colimeño(a). Una llegenda colimense ho descriu com algú tranquil, relaixat, hospitalari, feliç. Assentat baix l'apacible ombra d'una palmera en una de les tantes places de la ciutat, es refresca bevent glops d'una freda tuba. Al seu entorn, pintoresques cases adornen els carrers i numeroses palmeres cocoteras s'engrunsen al compàs del dolç vent en olor a sal. Un dels grans plaers dels colimenses és la cuina. Per la qual cosa numerosos platillo típics adornen les seues taules, preparats principalment a pur de dacsa, frutes, carn de porc, peixos i mariscs.

Diverses varietats de tamales de dacsa, sopes coberts de picadillo, de pata, de llom o de pollet; llagostins de riu preparats en caldo, moyos o carranc more guisat a la diabla, pozole de porc i el tatemado de carn de porc delecten els paladars de locals i visitants. Ademés, es distinguix per la seua originalitat el ceviche colimense i el peix a la talla. També, les dolces darreries de frutes com alfajor de pinya, cocada, rolls de guayaba, bananes deshidratados i dolces de tamarindo destaquen pel seu ric sabor. Per a refrescar-se n'hi ha prou en buscar un “tubero”, personage típicament colimense que no dubta en trepar per una palmera per a baixar en lo que serà el néctar que sofocarà qualsevol calor, la tuba.

I és que, encara que originari de Filipines, en Mèxic el tubero és colimense. Professió transmesa de generació en generació, el tubero obté el néctar del mechó de les flors de la palma de coco per a preparar una refrescant i deliciosa beguda que junt en el tejuino i el bat formen part de la tradició colimeña de begudes naturals. El “mariachi d'arpa”, que substituïx a la tradicional trompeta per un arpa), és l'expressió musical típica dels colimeños. Al compàs dels sons i aixarops més tradicionals alegres danzantes i devots festegen alguna de les moltes festes patronals catòliques de cada comunitat. Els sons més representatius de l'estat són El Camí Real de Colima, Les Comaltecas, El Perico Loro, El Palmero, El Passacarrers, La Iguana de Tecomán, El Pedregal, El Pitayero i Els Morismas. Els teixits de otate, de carrizo i del zopilotote construïxen belles artesania de gran valor artístic. Els artesans de Suchitlán produïxen tot tipo de canastres i cestos que han donat a la regió fama internacional.

Gastronomia

Entre els platillo colimenses més agradats i representatius de l'Estat estan els sopitos -menudes torrades cobertes en picadillo i banyades en "suc"-; els sopes grossos, de pata, llom de porc o pollet; i les torrades de les mateixes carns i preparades sobre tortilles raspades i dorades. El pozole (dacsa cuita) en carn de porc és la berena tradicional, en la característica de ser sec i sucós, estos platillo es poden degustar en les famoses cenadurías que existixen per tota la ciutat. Atres guisos típics són el tatemado -carn de porc macerada en vinagre de coco i guisada en chile colorat-, la pepena -vísceres de res guisades-; i la cuachala -dacsa martajado i cuit en pollet deshebrado-. Les varietats locals del tamal són pata de mula -de frijol, envolts en "full" de dacsa, no en totomoxtle-; els de carn i els de elote tendre, aixina com els de cendra. Comala es distinguix per la producció de productes làcteus, com quesillo ranchero, panela i crema, aixina com els populars ponches beguda alcohòlica, preparada mesclant aguardiente de canya o licor en aigua, sucre, café, cacau i atres frutes sent en especial el ponche de granada la combinació més popular, aixina mateix es distinguix per les seues botaneros alegres llocs per a passar un temps a gust en la família; també, junt en Vila d'Álvarez, pel seu pa dolç, del que destaquen els bonetes o picón d'ou.

Les begudes tradicionals en temps de calor la tuba, el bat i el tejuino. Durant la temporada de pluges és possible gojar els chacals, o llagostins de riu, preparats en caldo. Igualment en eixe temps, en la costa, els moyos -varietat del carranc more-, guisat a la diabla. Existixen criaderos de llagostins que asseguren l'abast permanent d'esta delícia culinària, disfrutable en caldos, a la manteca, a l'all o simplement cuits. Diferent a la forma que té de preparara en els estats veïns, el ceviche de Colima es fa trossejant finamente el peix (peix serra de preferència) i coent-ho en suc de llima de Tecomán i mesclant-li carlota, ceba, celiandre, jitomate; ademés que el ceviche es pot fer en camarón. El peix a la talla és una especialitat molt apreciada. Es prepara en un peix sancer, obert i cobert en verdura picada, després envolt en full de banana i torrat a les brases.

Artesania

En Colima la màgia i l'imaginació s'han transformat en una rica i variada artesania, que conjuga l'us quotidià en el talent artístic. Els artesans han amprat diversos materials en l'elaboració de les seues artesania, com a fusta, metal, ceràmica i alfarería; fibres vegetals, textils, talabartería, enconchados; tot això treballat en els seus diferents tècniques. La millor artesania de l'estat és la fabricació de bellíssims mobles de cedre roig, en reminiscència espanyoles i decorats a l'oli. Es fan sillons en assents de vaqueta i es tallen caraces ceremoniales molt originals, adornades en llarcs cabellams i barbes. Una atra àrea a on es destaca l'artesania és en la roba textil, dins de la que trobem confecció de tela comercial: vestits, bruses brodades, aixina com el trage regional de manta blanca en l'image de la Verge de Guadalupe, brodada en color café en el huipil. També hi ha molt treball de gancho, com a carpetes, bruses, manteles i atres artículs d'us diari. En el treball de alfarería s'utilisa el fanc poroso en el que s'elaboren còpies de peces prehispánicas, de l'occident de Mesoamérica; entre elles destaquen grans figures humanes i les pipes. Per últim, Colima conta en l'artesania de la cestería, que és una de les llabors artesanals de major transcendència, la que ademés conforma una de les herències prehispánicas que han subsistit fins al moment.

Dins de les artesania més populars i de major demanda per ser la representativa de l'Estat estan lo famosos perritos bailadores colimenses, típicament fets en fanc roig, pero també es poden trobar en fusta de parota, arbre emblemàtic de l'Estat.

Personages destacats

Artícul principal → .

Universitats en Colima

Universitat de Colima

Per a major informació de l'Universitat de Colima, vore l'artícul: Universitat de Colima

En Universitat de Colima, les Facultats de Dret i Contabilitat, varen ser les primeres de l'etapa inicial de la seua autonomia i en elles ademés, s'inicia el desplegament universitari, donant-li en això als estudiants de l'Estat l'oportunitat de realisar-se com a professionals de les lleis, aünat a que la carrera de Dret oferix cada dia majors oportunitats de treball tant dins de la Procuración de Justícia com de la carrera judicial. És important resaltar també que l'Escola de Dret no solament és la més antiga sino que també fins a hui és la més prestigiosa de totes perque d'ella han egresado advocats i advocades que han posat en alt a dita entitat federativa; per mencionar un, el ministre de la Suprema Cort de Justícia de la Nació, José Ramón Cosío Díaz, destacat egresado de la Facultat de Dret. L'Universitat de Colima naix com a Universitat Popular de Colima el 16 de setembre de 1940, en un proyecte inspirat en l'esperit revolucionari. El 25 d'agost de 1962 li és otorgada l'autonomia i se separa del sistema educatiu estatal, establint carreres universitàries fortes en les àrees administrativa i agropecuaria, i iniciant una àrdua llabor per a l'obtenció de recursos suficients per al seu creiximent.

Universitat Autònoma del Pacífic
Universitat Viscaya de les Américas Campus Colima i Manzanillo
Universitat del Valle de Atemajac Campus Colima
Institut Colimense d'Estudis Superiors
Institut Tecnològic de Colima
Universitat Univer Colima
Institut Tecnològic d'Estudis Superiors de Monterrey Sèu Colima
Institut Autònom d'Estudis de Tecomán
Universitat Tecnològica de Manzanillo
Institut Superior d'Educació Normal de Colima

Llocs arqueològics

Monuments històrics

Sant Francisco de Almoloyán.- Es troba en la ciutat de Colima. Ruïnes de l'antic convent franciscano de el XVI.

Comala (a 6 km al nort de la Cd. de Colima).- Cridat també El Poble Blanco d'Amèrica, Comala conserva l'arquitectura típica de la regió del volcà, ademés de que és Poble màgic.

Posada de Caxitlán.- Està en la carretera Colima-Tecomán.- Ruïnes d'una antiga posada del camí real (XVIII), construït en els terrenys de l'antic poble indígena de Caxitlán, a on en 1523 es va fundar la primera vila de Colima.

Palau de Govern - S'ubica en el Jardí Lliberteu de la Cd. de Colima; és un edifici de el XIX. En la seua escala principal existix un mural del pintor colimense Jorge Chávez Carrillo.

Palau Federal.- Es troba en el Jardí Núñez de la Cd. de Colima. Arquitectura civil de principis de el XX. En la planta alta es conserven murals en representació de paisages de la Cd. de Mèxic i retrats de personages històrics.

Facenda de Nogueras.- Pertany al Municipi de Comala, és una facenda de trapiche restaurada. Es poden visitar la capella (XVII), la casa principal (XIX) i el museu.

Mercat Enrique O. de la Madrit.- Ubicat en el centre de la Cd. de Colima, l'edifici és eixemple d'arquitectura metàlica d'estructura prefabricar -francesa-, del periodo porfiriano. Actualment és un centre cultural.

Teatre Hidalgo, situat en el centre de la Cd. de Colima.- Edifici porfiriano, eixemple de teatre de ferradura. Obra del alarife Lucio Uribe.

Archiu Històric Municipal de Colima.- Està en el centre de la Cd. de Colima. És eixemple de la casa colimota típica de el XIX.

Archiu Històric de l'Estat.- (Jardí Juárez o de la Concòrdia, Cd. de Colima).- Eixemple d'arquitectura civil porfiriana de principis de el XX. Antiga Escola d'Arts aplicades.

Antiga estació del ferrocarril.- Es troba al sur del Parc Hidalgo de la ciutat de Colima. És eixemple de l'arquitectura ferroviària de finals de el XIX.

Facenda del Carmen.- Pertany al municipi de Vila d'Álvarez, és una facenda ganadera de el XIX; restaurada.

Facenda de Sant Antonio.- Es localisa en el municipi de Comala. Facenda cafetalera de el XIX restaurada. En capella i aqüeducte de pedra.

Deports

Loros de l'Universitat de Colima - Fútbol
Club de Fútbol Soccer Manzanillo
BM Colima - Balónmano

Estats germans

L'estat ha firmat els següents acorts d'agermanament:^[7]

[[Image:Plantilla:Bandera/Corea del Sur|border|20px|Corea del Sur]] Chungcheong del Nort, Corea del Sur, firmat el 15 de novembre de 1999.^[7]

Referències

↑ Víctor Chávez. «DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors». El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
↑ «Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
↑ "Relacions: Estudis D'Història i Societat" 24, vol. VI.
↑ https://web.archive.org/web/20190402125938/http://www.mercedariosmexico.org/la-orde/la nostra-província
↑ INEGI, Cens de Població i Vivenda 2020 - Resultats per localitat
↑ «SOCACOVA - Inici». www.socacova.com.mx. Archivat des d'el original, el 2010-07-05. Consultat el 2026-06-02.
↑ ^7,0 ^7,1 SRE. «Descripció general dels Acorts Internacionals de l'Estat de Colima». Secretaria de Relacions Exteriors. Govern de Mèxic. Consultat el 12 de giner de 2015.

«Mèxic en Sifres». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2016. Consultat el 5 d'octubre de 2011. «http://www.inegi.org.mx/sistemas/mexicocifras/default.aspx» (2001) L'estat de Colima, Espanya: Edicions Nova Guinea.

Vore també

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Colima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Víctor Chávez. «DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors». El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.

[2] «Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»

[3] "Relacions: Estudis D'Història i Societat" 24, vol. VI.

[4] ttps://web.archive.org/web/20190402125938/http://www.mercedariosmexico.org/la-orde/la nostra-província

[5] INEGI, Cens de Població i Vivenda 2020 - Resultats per localitat

[6] «SOCACOVA - Inici». www.socacova.com.mx. Archivat des d'el original, el 2010-07-05. Consultat el 2026-06-02.

[SRE-7] 7,0 ^7,1 SRE. «Descripció general dels Acorts Internacionals de l'Estat de Colima». Secretaria de Relacions Exteriors. Govern de Mèxic. Consultat el 12 de giner de 2015.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]