Anar al contingut

INEGI

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
INEGI

El Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) és un dels cinc òrguens constitucionals autònoms de Mèxic, responsable de normar i coordinar el «Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica», consistent en els plans, programes i proyectes vinculats a la recopilació, anàlisis i maneig de senyes sobre les característiques del territori i la població, la finalitat de la qual ademés de divulgadora, siga fungir com a mecanisme per a la presa de decisions de les polítiques econòmiques i socials de l'estat mexicà.[1]

S'encarrega de realisar els censos nacionals; integrar el sistema de contes nacionals i estatals (és dir, el fluix de producció, consum i distribució de l'activitat econòmica); i, des de 2011, elabora els índexs nacionals de Preus al Consumidor, i Índex Nacional de Preus al Productor.[2][1] Ademés, de produir els mapes oficials del país, s'encarrega de determinar el valor de la Unitat de Mida i Actualisació, valor clau utilisat per a calcular les multes.[3]

La seua Junta de Govern està integrada des de l'1 de giner de 2022 per Graciela Márquez Colín com a presidenta;[4] i Paloma Merodio Gómez, Adrián Franc Barris, Maurici Márquez Corona i Arturo Blanques Espill com a vicepresidents.

Història

[editar | editar còdic]

Es va crear el 25 de giner de 1983 per un decret presidencial de Miguel de la Madrit baix el nom de Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI), en la que va unificar distintes llabors que realisaven al voltant de setze dependències federals, pero principalment de la Secretaria de la Presidència (actualment extinta) i la Secretaria de Foment i Comerç Industrial (hui Secretaria d'Economia). Va nàixer com un organisme públic descentralisat no sectorizado de l'Administració Pública Federal, per lo que estava la persona titular podia ser nomenada o nomenat i remogut o remoguda lliurement pel president de la República i caria d'autonomia presupostària. El 15 de giner del 1985 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació, el decret pel que es declaren reformats els artículs 26 i 73, fracció XXIX-D, de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans. A l'artícul 26 constitucional se li adicionó un apartat B en el que s'establix que l'Estat contarà en un Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica (SNIEG) i que la responsabilitat de la seua formació i coordinació estarà a càrrec d'un organisme en autonomia tècnica i de gestió, personalitat jurídica i patrimoni propis. El 16 d'abril de 2008 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació la Llei del Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica, composta per cent vintissís artículs , organisats en cinc títuls: disposicions generals, sobre el Sistema, organisació de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia, faltes administratives i sancions, aixina com el recurs de revisió, i dèsset transitoris.[5]

El seu nom es va simplificar a Institut Nacional d'Estadística i Geografia, pero va conservar el seu acrònim que va mantindre des de la seua fundació en 1983, i va passar a consolidar-se com un orgue constitucional autònom (el quarto en l'història del país). El seu dirigencia va passar d'un president o presidenta nomenat pel president a una junta de Govern, conformada per un president o presidenta i quatre persones vicepresidents nomenats pel Senat de la República a proposta del president o presidenta.

Facultats

[editar | editar còdic]

És l'institució encarregada de realisar els censos de població cada dèu anys, aixina com els censos econòmics cada cinc anys i els censos agropecuarios del país, a partir de 1995 es realisen cada cinc anys els conteos de població, un event intercensal creat per a actualisar l'informació del cens de població anterior, aixina com el Cens d'Escoles, Mestres i Alumnes d'Educació Bàsica i Especial (Cemabe). El treball de recopilació d'informació estadística per part de l'institut inclou, agricultura, ganaderia, activitat forestal, comerç, comerç exterior, construcció, educació, ocupació, ocupació, empreses, establiments, govern, llars, manufactura, mapes, marc geodèsic, marc geoestadístico, mig ambient, mineria, població, preus, salut, seguritat social, seguritat pública, justícia, servicis no financers, tecnologies de l'informació i comunicacions i transport. aixina com molts treballs més que donen fonament als estudis i proyeccions de diverses institucions governamentals. El INEGI ha portat a terme una enquesta en les escoles d'educació bàsica. Institut tindrà com a objectiu prioritari, realisar les accions tendientes a conseguir que l'Informació d'Interés Nacional se subjecte als principis d'accessibilitat, transparència, objectivitat i independència.

Sèu

[editar | editar còdic]

Durant la presidència de Miguel de la Madrit es va ensajar la descentralisació geogràfica de les dependències federals —localisades en el Districte Federal, hui la Ciutat de Mèxic— en el INEGI. Pel Terremot de Mèxic de 1985 varis dels espais que ocupaven distintes funcions que absorbiria l'institut varen ser desfets, aixina que es va buscar canviar la seua sèu. Es va nomenar com a responsable de la mudança a Juan Llop Zertuche, qui despuix d'aplicar una enquesta va obtindre que 1639 empleats varen acceptar mudar-se.[6]

Les condicions que necessitava la nova ciutat seria rodalia en la capital i condicions òptimes per als empleats, com a aigua, llum, vivenda i educació per a les seues famílies. Entre les ciutats candidates varen ser Aguascalientes, León, Guanajuato, Morelia i Sant Luis Potosí. Al final es va optar per la primera, principalment per la voluntat política de Rodolfo Landeros Gallecs, governador d'Aguascalientes entre 1980 i 1986, qui es va comprometre a recolzar en el trasllat.[6]

Finalment Landeros va contribuir en la contractació i adaptació d'instalacions de les noves oficines, difusió institucional i en un programa de vivenda per als treballadors que va constar en la construcció de tres nous fraccionament. La mudança va concloure en 1988.[6]

Llista dels seus titulars

[editar | editar còdic]

Presidents de l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (1983-2008)

[editar | editar còdic]
Presidents de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia
President Periodo President de Mèxic
Pedro Asp Armella 25 de giner de 1983-24 de juliol de 1985[7][8] Miguel de la Madrit
(1982-1988)
Rogelio Montemayor Seguy 1985-1988[9]
Humberto Molina Medina 8 de març de 1988-30 de novembre de 1988[10]
Carlos Jarque 3 de decembre de 1988-6 d'agost de 1999[11] Carlos Salines de Gortari
(1988-1994)
Ernesto Zedillo
(1994-2000)
Antonio Puig Escudero 6 d'agost de 1999-20 d'abril de 2001
Vicente Fox
(2000-2006)
Gilberto Calvillo Vives 20 d'abril de 2001-27 d'agost de 2008[12]
Felipe Calderón
(2006-2012)

Junta de Govern de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia (des de 2008)

[editar | editar còdic]

Presidents

[editar | editar còdic]
Presidents de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia
President Periodo - Eduardo Sojo Garza-Aldape 27 d'agost de 2008-31 de decembre de 2015[13] Felipe Calderón
(2006-2012)
Enrique Penya Net
(2012-2018)
Juliol Alfonso Santaella 1 de giner de 2016-31 de decembre de 2021[14]
Andrés Manuelópez Obrador
(2018-2024)
Graciela Márquez Colín Des de l'1 de giner de 2022[4]

Vicepresidents

[editar | editar còdic]
Vicepresidents de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia[15]
Vicepresident Subsistema Periodo Nominat per*
Mario Rodar-te Esquivel Subsistema Nacional d'Informació Econòmica 9 d'octubre de 2008-31 de decembre de 2008 Felipe Calderón
Mario Palma Rojo Subsistema Nacional d'Informació de Govern, Seguritat Pública i Impartició de Justícia 9 d'octubre de 2008-31 de decembre de 2018
José Antonio Mejía Guerra Subsistema Nacional d'Informació Geogràfica i del Mig ambient 9 d'octubre de 2008-31 de decembre de 2012
Enrique d'Alba Guerra Subsistema Nacional d'Informació Demogràfica i Social 9 d'octubre de 2008 - 31 de decembre de 2022
Rocío Ruiz Chávez Subsistema Nacional d'Informació Econòmica 1 de giner de 2009-22 de giner de 2013[16]
Félix Vélez Fernández Varela Subsistema Nacional d'Informació Econòmica 20 de març de 2013-31 de decembre de 2016[17] Enrique Penya Net
Rolando Ocampo Alcántar Subsistema Nacional d'Informació Geogràfica i del Mig ambient (2013-2017)
Subsistema d'Informació Econòmica (2017) 		20 de març de 2013-13 de decembre de 2017[17][18]
Paloma Merodio Gómez Subsistema Nacional d'Informació Geogràfica, Mig ambient i Ordenament Territorial i Urbà Des del 6 d'abril de 2017[19][lower-alpha 1]
Enrique Jesús Ordaz López Subsistema Nacional d'Informació Econòmica 15 de giner de 2019-31 de decembre de 2020[20] Andrés Manuelópez Obrador
Adrián Franc Barris Subsistema Nacional d'Informació de Govern, Seguritat Pública i Impartició de Justícia Des del 15 de giner de 2019[20][lower-alpha 2]
Graciela Márquez Colín Subsistema Nacional d'Informació Econòmica 1 de giner de 2021 - 31 de decembre de 2021[21][4]
Maurici Márquez Corona Subsistema Nacional d'Informació Econòmica Des del 3 d'agost de 2022[22]
Es referix al nomenament realisat per primera ocasió com a integrant de la Junta de Govern del INEGI, subjecte a ratificació del Senat o la Comissió Permanent.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Apartat B de l'artícul 26 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 3 de decembre de 2025. «Text original, historial de reformes i text vigent.»
  2. ↑ «Artícul 59 de la Llei del Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica». Consultat el 3 de decembre de 2025. «Text vigent a l'última reforma publicada el 14 de novembre de 2025»
  3. ↑ «¿Qué fer si la teua empresa no t'entrega aguinaldo?» (html). Forbes Mèxic. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2018. Consultat el 3 de giner de 2019. «Les multes van des de 18,260 fins a 365,200 pesos, conforme al valor de la nova Unitat de Mida i Actualisació, determinada per l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (Inegi).»
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «[1]», L'Economiste. Consultat el 1 de giner de 2022.
  5. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. diputados. gob. mx. Consultat el 19 de juny de 2020.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Error: se necesita rellenar el campo título.
  7. ↑ «[2]», L'Informador. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  8. ↑ «[3]», L'Informador. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  9. ↑ (2009) 125 anys de la Direcció general d'Estadística 1882-2007.
  10. ↑ «», El Nort. Consultat el 2 de novembre de 2019.
  11. ↑ «[4]», L'Informador. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  12. ↑ «», Reforma. Consultat el 4 de setembre de 2019.
  13. ↑ «», L'Informador. Consultat el 3 de setembre de 2019.
  14. ↑ «Juliol Santaella, nou president del Inegi». L'Informador. Consultat el 2 de setembre de 2019.
  15. ↑ «[5]», L'Universal. Consultat el 4 de setembre de 2019.
  16. ↑ «[6]». Consultat el 4 de setembre de 2019.
  17. ↑ 17,0 17,1 «[7]», MVS Notícies. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  18. ↑ «[8]». Consultat el 4 de setembre de 2019.
  19. ↑ «[9]», Expansió. Consultat el 7 de setembre de 2019.
  20. ↑ 20,0 20,1 «[10]», L'Universal. Consultat el 4 de setembre de 2019.
  21. ↑ «[11]». Consultat el 25 de decembre de 2020.
  22. ↑ «[12]». Consultat el 19 d'octubre de 2022.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=INEGI&oldid=1262120»