Ernesto Zedillo
Ernesto Zedillo Ponce de León (Ciutat de Mèxic; 27 de decembre de 1951) és un economiste i polític mexicà que es va eixercitar com president de Mèxic des de l'1 de decembre de 1994 fins al 30 de novembre de 2000. Va ser l'últim dels presidents emanats del Partit Revolucionari Institucional (PRI) que des de 1929, junt als seus partits antecessors, havia ocupat ininterrompudament la presidència per setenta y uno anys.[1]
Durant la seua presidència, va enfrontar una de les pijors crisis econòmiques en l'història de Mèxic, que va començar poques semanes despuix d'assumir el càrrec.[2][3] Es va distanciar del seu predecessor Carlos Salines de Gortari, culpant de la crisis a la seua administració (si ben el propi Zedillo no es va apartar de les polítiques neolliberals dels seus dos predecessors),[2][4] i va supervisar l'arrest de Raúl Salines de Gortari, germà del seu predecessor.[5] La seua administració també va estar marcada, entre atres coses, per nous enfrontaments en l'EZLN i l'EPR,[6] la polèmica implementació del Fobaproa per a rescatar al sistema bancari nacional,[7] una reforma política que va permetre als residents del Districte Federal (ara Ciutat de Mèxic) elegir al seu propi alcalde i les massacres d'Aigües Blanques, Acteal i El Toll perpetrades per les forces estatals.[8] També va portar a terme la reforma judicial en el Poder Judicial de la Federació, que va crear al Consell de la Judicatura Federal i va consolidar el paper de la Suprema Cort de Justícia de la Nació com Tribunal Constitucional.[9]
Si be les polítiques de Zedillo finalment varen propiciar una relativa recuperació econòmica, el descontent popular en sèt décades de govern del PRI va dur a que el partit perguera, per primera volta, la seua majoria llegislativa en les eleccions de 1997,[10] i en les eleccions de 2000, el candidat opositor de dreta Vicente Fox, candidat del Partit Acció Nacional, va guanyar la Presidència de la República, posant fi a 71 anys de governs priistas.[10]
Des del final del seu mandat com a president en 2000, Zedillo ha segut una veu líder en la globalisació, especialment el seu impacte en les relacions entre les nacions desenrollades i en desenroll. Actualment és Director del Centre per a l'Estudi de la Globalisació en l'Universitat de Yale i està en la junta directiva del Diàlec Interamericano i Citigroup.
Primers anys
[editar | editar còdic]Va nàixer el 27 de decembre de 1951 en Ciutat de Mèxic. En complir tres anys d'edat, la seua família va emigrar a la capital de Baixa Califòrnia, Mexicali, a on va realisar els seus primers estudis. Ahí es varen instalar en una colónia modesta cridada Poble Nou. Va estudiar en la primària Lleona Vicari i en la secundària 18 de març. Durant la seua chiquea, els fills del matrimoni Zedillo Ponce de León varen tindre que treballar boleando sabates[11] per a ajudar a la seua família.
Educació
[editar | editar còdic]Posteriorment va retornar a la capital del país per a cursar el bachillerat i la llicenciatura en economia en l'Escola Superior d'Economia del Institut Politècnic Nacional. En 1968, com a membre de la moderada Agrupació Emiliano Zapata, va participar en les protestes estudiantils d'eixe any contra el president Gustavo Díaz Ordaz. Tres anys més vesprada va ingressar en el Partit Revolucionari Institucional (PRI), la principal formació política del seu país, de la que provenien tots els presidents mexicans des de la seua fundació. Posteriorment va estudiar en l'Universitat de Yale (New Haven, Estats Units), gràcies a una beca concedida pel govern mexicà i en els aforros de la seua ocupació com a auditor auxiliar en Banjército, doctorant-se en 1981 en Ciències Econòmiques.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikisource contiene obras originales de o sobre Ernesto Zedillo.- Gabinet de Carlos Salines de Gortari
- Gabinet d'Ernesto Zedillo
- Política de Mèxic
- Eleccions federals de Mèxic de 1994
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Villpando, José Manuel (decembre de 2010). Història de Mèxic a través de les seues gobernant, Segona edició, Mèxic: Planeta, pp. 217-219. ISBN 978-970-37-0770-6.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 7 de juliol de 2019.
- ↑ «The Tequila crisis in 1994». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2015. Consultat el 27 de juliol de 2014.
- ↑ «Salines vs. Zedillo - La Jornada». www. jornada. com. mx. Consultat el 7 de juliol de 2019.
- ↑ «[2]». Consultat el 7 de juliol de 2019 (en en-US).
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Bertrand de la Grange & Maite Ric. . Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2013. Consultat el 27 de giner de 2018.
- ↑ Solís, L. (comp.) (1999). Fobaproa i les recents reformes financeres. Mèxic: Institut d'Investigació Econòmica i Social "Lucas Alamán", A. C.
- ↑ «Resol SCJN Atraure Cas d'Acteal». Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2012. Consultat el 30 de decembre de 2017.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ 10,0 10,1 Nohlen, Dieter. (2005). Elections in the Americas : a data handbook, Oxford University Press. OCLC 58051010. ISBN 0199253587.
- ↑ «A açò es varen dedicar estos governadors i un president» (en és-mx). Capital Mèxic. Consultat el 2022-02-09.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Schmidt, Samuel, Mèxic encadenat. Ellegat de Zedillo Ponce de León i els reptes de Fox, Mèxic D. F., ed. Colibrí, 2000.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ernesto Zedillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.