Gustavo Díaz Ordaz

Gustavo Díaz Ordaz Bolaños (Sant Andrés Chalchicomula —hui Ciutat Serdán—, Pobla, 12 de març de 1911-Ciutat de Mèxic, 15 de juliol de 1979) va ser un advocat i polític mexicà que es va eixercitar com president de Mèxic de l'1 de decembre de 1964 al 30 de novembre de 1970.

Gustavo Díaz Ordaz

En la seua gestió presidenciala economia nacional va tindre un dels seus majors creiximents d'un orde d'entre 6 al 8% del producte intern brut (PIB) i l'inflació (2.7%) es va mantindre en mínims que no tornarien a tindre's en el país en les següents décades. També es varen celebrar els majors events deportius internacionals en el país, els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i la Copa Mundial de Fútbol de 1970.^{cita requerida} Segons conclusions de la fiscalia mexicana donades a conéixer durant el sexeni del president Vicente Fox, Díaz Ordaz va ordenar la repressió sistemàtica al moviment estudiantil de 1968 i l'operatiu militar denominada Operació Galeana que va desencadenar la massacre de Tlatelco, deixant un número indeterminat de morts, ferits i detinguts. També és responsable junt en el seu successor, Luis Echeverría Álvarez, de la persecució de moviments de caràcter izquierdista, tant armats com a pacífics.^{cita requerida}

Segons documents desclasificados oficialment en 2017 pero prèviament revelats per Philip Agee, Gustavo Díaz Ordaz, de la mateixa manera que el seu antecessor Adolfo López Mateos, va ser reclutat per la CIA, en la que va colaborar baix el nom en clau Litempo-23.

Biografia

Primers anys

Un jove Díaz Ordaz en 1938, darrere del President de la República Lázaro Cárdenas. També apareixen els futurs presidents Manuel Àvila Camacho i Miguel Alemà Valdés.

Gustavo Díaz Ordaz Bolaños va nàixer el 12 de març de 1911 en la llavors cridada Sant Andrés Chalchicomula —hui Ciutat Serdán— en l'estat de Pobla; fill de Ramón Díaz Ordaz Redonet i de Sabina Bolaños Cacho. Va tindre dos germans majors, Ramón (naixcut en 1905) i María (naixcuda en 1908), i despuix va tindre dos germans menors, Ernesto i Guadalupe.

Les famílies Díaz Ordaz i Bolaños Cacho eren de gran raigambre en l'estat d'Oaxaca, d'a on abdós eren originaris. Ramón Díaz Ordaz era net de l'héroe lliberal José María Díaz Ordaz, qui va encapçalar en Oaxaca als lliberals front a les forces conservadores durant la Guerra de Reforma, es va eixercitar com a Governador de l'estat intermitentemente entre 1857 i 1860 i va morir assessinat en circumstàncies no aclarides en Sant Dumenge del Valle —anomenada posteriorment en el seu honor Vila Díaz Ordaz— en 1860. Un dels germans de la seua mare, Miguel Bolaños Cacho, va ser governador d'Oaxaca en 1902 i despuix de 1912 a 1914, atres varis membres de la família Bolaños Cacho també aplegarien a ocupar càrrecs destacats en la política local i nacional. Lejanamente emparentat en Porfirio Díaz i sent descendent d'un héroe de la Reforma, Ramón Díaz Ordaz va ocupar diversos càrrecs polítics entre els que va estar el de Cap Polític del districte poblano de Chalchicomula en el que s'eixercitava en nàixer el seu fill Gustavo; no obstant, l'esclat i triumfo de la Revolució mexicana va agranar en l'estructura burocràtica porfirista i va deixar a la família Díaz Ordaz en greus problemes econòmics per haver perdut gran part de les seues propietats. Despuix d'haver-se traslladat temporalment a Jalisco, varen retornar a Oaxaca, a on Gustavo Díaz Ordaz va realisar els seus estudis bàsics i va ingressar al célebre Institut de Ciències i Arts d'Oaxaca a estudiar la preparatòria; no obstant, la falta d'ocupació i ingressos econòmics va dur a la família a emigrar definitivament a la ciutat de Puebla de Zaragoza.

Matrimoni i família

Guadalupe Borja, l'esposa de Díaz Ordaz.

Díaz Ordaz es va casar en Guadalupe Borja Osorno en 1937. Ells varen tindre tres fills: Gustavo, María Guadalupe, i Alfredo.

En Pobla va ingressar al Colege de l'Estat d'a on egresó als 26 anys havent obtingut el títul d'advocat. Va eixercitar varis càrrecs públics en la seua divisió administrativa natal, entre els que va estar el de president de la Junta Federal de Conciliació i Arbitrage i magistrat del Suprem Tribunal de Justícia de l'Estat de Pobla. En estos càrrecs cridaria l'atenció dellavors governador i cacic poblano Maximino Àvila Camacho, qui a partir de llavors ho impulsaria en la seua carrera política.

Carrera política

Per nomenaments d'Àvila Camacho aplegaria primer a la vicerrectoría de l'Universitat de Pobla i despuix a ser secretari general de Govern en l'administració del governador Gonzalo Bautista Castell, successor de Maximino pero que es trobava baix el domini polític d'est. En 1943 va ser postulat i elegit diputat federal a la XXXIX Llegislatura en representació del Districte 1 de Pobla i en terminar este càrrec en 1946 va passar a ser senador pel seu estat en el periodo comprés entre eixe any i el de 1952. En les Llegislatures XL i XLI en que fungió com a senador, va coincidir en dita corporació en personages com Adolfo López Mateos, Alfonso Corona del Roser o Donato Miranda Fonseca, en els que posteriorment desenrollaria aliances polítiques d'importància. L'1 de decembre de 1952 el nou president Adolfo Ruiz Cortines ho va nomenar director general jurídic de la Secretaria de Governació i alguns mesos despuix va passar a ocupar la Oficialía Major de la mateixa dependència; encara que abdós càrrecs no eren netament polítics, el titular de la Secretaria, Ángel Carvajal Bernal, i el seu subsecretari, Fernando Román Lugo, eren enemics polítics i pràcticament no es parlaven, en conseqüència molts dels conflictes manejats per la secretaria varen tindre que ser resolts per Díaz Ordaz. L'1 de decembre de 1958 va assumir la Presidència de Mèxic Adolfo López Mateos, en qui ho unia una propenca relació des de que abdós eren senadors, i des d'eixe dia ho va nomenar titular de la Secretaria de Governació. Va ocupar dit càrrec fins que per instruccions del mateix López Mateos va ser postulat candidat del PRI a President de Mèxic el 15 de novembre de 1963.

Elecció de 1964

Artícul principal → Eleccions federals de Mèxic de 1964.

Objectes de la campanya presidencial de Díaz Ordaz

Díaz Ordaz va ser elegit com el candidat del PRI per a les eleccions presidencials de 1964 el 17 de novembre de 1963. En discursos durant la seua campanya, es va declarar "Siervo de la Nació", i va citar a José María Morelos com la seua inspiració.

El 5 de juliol de 1964, abans de les 08:00 hores (UTC -5), varen aplegar reporters i fotógrafs al domicili de Díaz Ordaz en Jardins del Pedregal per a acompanyar-ho durant els comicis a la casella número 25 del districte 22 del Districte Federal sent un dels primers d'emetre el seu vot en dita casella a les 08:30 hores junt a la seua esposa Guadalupe i fill Gustavo. El seu vot va ser a favor del general revolucionari Adrián Aguirre Benavides.

Díaz Ordaz va guanyar les eleccions presidencials en 88.8% del vot popular. El seu oponent, José González Torres del PA, va obtindre 10.9%.

Bibliografia

• (2012) Posrevolucionario i estabilitat. Cronologia (1917-1967), Institut Nacional d'Estudis Històrics de les Revolucions de Mèxic. ISBN 978-607-7916-65-9.
• (2012) Mèxic contemporàneu. Cronologia (1968-2000), Institut Nacional d'Estudis Històrics de les Revolucions de Mèxic. ISBN 978-607-7916-73-4.
• Carranza (2004). 100 anys d'educació en Mèxic, 1900-2000. ISBN 968-18-6439-5.

• Krauze (1999). El sexeni de Díaz Ordaz, Editorial Clío. ISBN 9789706630155.
• Serrano Álvarez (2008). Ministres i secretaris de governació: dos sigles de política interior en Mèxic, Secretaria de Governació. ISBN 978-970-824-072-7.

Vore també

• Eleccions federals de Mèxic de 1964
• Gabinet d'Adolfo López Mateos
• Gabinet de Gustavo Díaz Ordaz
• Guerra bruta en Mèxic
• Servidors públics involucrats en la matança de Tlatelco