Economiste

Adam Smith, autor de La riquea de les nacions.

Un economiste és aquell científic social que estudia tant les causes com les conseqüències dels fenomens econòmics que involucren costs i beneficis, a partir de lo que concep, formula i prova hipòtesis i teories, construïx diversos models i descobrix lleis que rigen l'economia. la ciència econòmica abordada per l'economiste es dividix en dos grans branques: la macroeconomia i la microeconomía; no obstant, existixen molts subcampos d'estudi com són: l'economia de l'empresa, l'economia de l'informació, l'economia digital, l'economia financera, l'economia laboral, l'economia computacional, l'economia neoinstitucional, l'economia agrària, l'economia ambiental, l'economia política, l'economia social, l'economia de l'educació, l'economia internacional, economia del desenroll, entre uns atres, que poden ser abordats tant teòricament com de manera aplicada (vejau economia aplicada). Per a tal estudi, l'economiste utilisa tant la teoria econòmica com un conjunt de ferramentes d'anàlisis: l'econometria, l'estadística, la ciència de senyes, la computació científica i la matemàtica aplicada.

Els economistes estudien cóm la societat distribuïx els recursos ya que són escassos, estos són terra, treball i capital, per a produir bens i servicis. Porten a terme l'investigació, arrepleguen i analisen senyes, seguiment de les tendències econòmiques, i desenrollar les previsions sobre una àmplia varietat de qüestions com a costs de l'energia, l'inflació, les taxes d'interés, taxes de canvi, els imposts i els nivells d'ampre, etc. La seua capacitat de comprendre fluix financers, prevore tendències de mercats i administrar inversions de manera precisa és una de les seues qualitats que els permet treballar també en qualsevol àrea financera.

Orige de la professió

l'economia és una de les disciplines més antigues, naix en el sorgiment del ser humà, de la mateixa manera que la filosofia i la política, puix la forma en que les persones satisfan les seues necessitatés és una constant, d'ahí l'estudi de l'economia. Ser economiste implica gran prestigi social per les capacitats i habilitats que es deu posseir, ademés de l'important objecte d'estudi que és per a la societat la qüestió del funcionament de l'economia. Els primers economistes es troben en el món grec antic, en Aristóteles (382-322 a. C.) en els seus treballs sobre el tema de la producció humana i la política. Jenofonte (431-355), el qual promovia la divisió del treball per a millorar els nivells de producció, també va escriure extensament sobre l'economia ateniense en la seua obra Economia. És important resaltar que la professió de l'economiste sorgix en l'emancipació de l'economia com ciència i que esta no se circumscriu solament a l'estudi del funcionament d'una empresa sino de l'economia en general.

En el XVII, un dels primers en estudiar a l'economia va ser Richard Cantillon (1680-1734), qui va escriure el tractat “ Essai sur la Nature du Commerce en general”. Un atre filòsof i historiador escocés famós pot ser considerat també economiste David Hume (1711-1776).

L'economia emergix com una ciència moderna a partir d'un dels més grans personages: Adam Smith qui a través de la seua obra “La riquea de les nacions” decidix vore l'economia de forma separada a la política i la filosofia. D'ahí varen sorgir vàries corrents, clàssics com David Ricardo, que varen estudiar la riquea i la seua relació en la producció, economistes polítics com John Stuart Mill (1806-1873), economiste francés i defensor delliure comerç Jean-Baptiste Say (1767-1832), filòsof prusiano, economiste polític i revolucionari Karl Marx (1818-1883) defensor de l'economia socialista. Els fundadors d'importants conceptes econòmics entre fins d'el XIX i mitat d'el XX inclouen a l'economiste austríac Carl Menger (1840-1921), fundador de l'Escola Austríaca d'Economia, i els fundadors de la moderna influencia macroeconomia teòrica de John Maynard Keynes (1883-1946) economiste anglés, i el laissez-faire defensor del capitalisme Milton Friedman (1912-2006).

Actualment economistes nortamericans ben coneguts inclouen al Premi Nobel de Ciències Econòmiques de l'any 2008 Paul Krugman, un intelectual públic, defensor de la moderna política lliberal, conegut per les seues descripcions de la creixent desigualtat, Jeffrey Sachs, el exasesor econòmic del Secretari General de les Nacions Unides autor de “El fi de la pobrea” i l'arquitecte de la teràpia de choc en tots els països pobres, Alan Greenspan, el president anterior de la Reserva Federal. Estos pensadors han opinat i influït sobre les societats, la política, l'acadèmia, i també en la forma de fer negocis utilisant a l'anàlisis econòmic en els seus plantejaments.

Formació professional o acadèmica

La majoria de les universitatés en tots els països tenen una facultat, una escola o un departament d'economia, a on s'otorguen graus acadèmics o llicenciaturas en Economia, en un programa que dura entre 4 a 5 anys, generalment els programes d'economia són promocionats tant pel sector públic (universitats estatals), com per universitats i escoles de negocis del sector privat. Quan l'estudiant culmina els seus estudis i obté el seu títul com a Graduat en Economia o Llicenciat en Economia, pot optar per continuar una formació més alvançada en economia o en un àrea d'especialisació cursant una mestrage i/o un doctorat que equivaldria a tindre un nivell de post-graduat. Els estudis de Postgrado Oficial es dividixen en estudis de 2.º Cicle i estudis de ORD Cicle. En el 2.º Cicle es cursen Mestrages o Màsters Universitaris (d'un a dos anys de duració) i en el ORD Cicle el Doctorat. En els Estats Units es pot obtindre un BA o BS en economia (per les sigles en anglés de llicenciatura), aixina com MA o MS en economia (per les sigles en anglés de Màster en Arts i Màster en Ciències) i PhD (per les sigles en anglés de Philosophiae Doctor).

Perfil del professional

Coneiximent ampli de la realitat social en totes les seues dimensions: econòmica, cultural, política i gerencial. Açò implica que estiga en la capacitat de prendre decisions econòmiques eficaces i eficients. Un Economiste conta en una àmplia visió i coneiximent del problema econòmic humà, aixina com una rigorosa solvència tècnica en manejar diverses variables que es poden donar en un problema, per mig de l'us de ferramentes com l'estadística, l'econometria, la ciència de senyes, entre unes atres. Aixina mateix, conta en habilitats en atres matèries, com l'administració, la contabilitat, les ferramentes informàtiques i l'idioma anglés. En els últims temps, ha pres gran rellevància la formació alvançada en economia en mestrages i doctorats.

Donat tot lo anterior, els economistes estan capacitats per a eixercitar una àmplia varietat de funcions d'anàlisis, investigació, gestió, assessorament i evaluació en els assunts econòmics en general, tant en l'àmbit públic com en el privat. El mercat de treball els sol proporcionar oportunitats d'ocupació en institucions públiques, en empreses privades i en institucions financeres. Un Economiste pot trobar eixides laborals com:

• Assessoria i consultoria econòmica d'empreses privades i públiques.
• Analiste financer en departaments i entitats financeres.
• Analiste i científic de senyes econòmics, donades les seues sòlides habilitats analític-quantitatives i l'ampli coneiximent dels mercats i el consumidor.
• Analiste de proyectes d'inversió.
• Funcionari públic de gestió, formulació i evaluació de polítiques públiques.
• Funcionari de gestió i investigació en organismes multilaterals (com el FMI, el Banc Mundial, el BID, entre uns atres).
• Periodiste i analiste econòmic en diversos mijos de comunicació.
• Docència, investigació i gestió acadèmica en institucions d'educació superior i think tanks.

Àmbits de treball

El seu treball es desenrolla tant en l'àmbit públic, assumint funcions en les distintes administracions de l'Estat per a les que periòdicament es convoquen oposicions basades en el seu perfil professional, com en l'àmbit privat, incorporant-se a institucions financeres, servicis d'estudis, consultoria, assessorament fiscal, etcétera. Aixina, poden treballar com a economistes en els ministeris, les conselleries de les comunitats autònomes, diputacions, ajuntaments o organismes públics relacionats en ells, o en institucions internacionals. D'igual manera, poden assumir distints llocs de responsabilitat en les empreses privades. Poden dedicar-se a l'eixercici lliure de la professió com a assessor fiscal, per eixemple. També poden incorporar-se a llabors docents en institucions d'ensenyança mija o universitària, o d'investigació en servicis d'estudis específics.

Mig ambient de treball

Els economistes usualment treballen com a assessors o prenedors de decisions. Són planificadores, analistes, experts en temes econòmic-financers o experts en temes de política econòmica, tant per a organisacions privades com a governamentals. Estan altament capacitats per a treballar en equips interdisciplinaris, pero a sovint treballen a soles, en tasques relacionades en la redacció d'informes, l'anàlisis i visualisació de senyes econòmiques, pero també poden ser part d'un equip d'investigació o de desenroll de productes/servicis en diverses empreses. Molts d'ells treballen baix la pressió de determinis i un calendari molt apretat, lo que pot requerir temps extra. La seua rutina pot ser interrompuda per peticions especials de senyes i per la necessitat d'assistir a les reunions o conferències.

Els economistes que treballen en la consultoria econòmica o d'investigació realisen les mateixes tasques que els economistes que treballen per a les empreses. No obstant, els economistes en la consultoria d'empreses també porten a terme gran part de l'anàlisis macroeconòmic i la previsió realisada en els governs. Els seus anàlisis i previsions es publiquen en freqüència en els periòdics i artículs de revistes. Un atre gran empleador dels economistes és el govern, en a on s'evalua les condicions econòmiques en el país i l'estranger per a estimar els efectes dels canvis específics en la llegislació i les polítiques públiques. Els economistes del govern assessoren als responsables polítics en àmbits com la desregulación de les indústries, els efectes dels canvis a la Seguritat Social, els efectes de les retallades d'imposts en el dèficit presupostari, i l'eficàcia de l'imposició d'aranzel sobre les mercaderies importades. Un economiste que treballa en govern estatal o local pot analisar les senyes sobre el creiximent sobre l'ocupació i les taxes de desocupació per a proyectar les necessitats de despesa futura. Els economistes també estan amprats en la banca, les finances, contabilitat, comerç, màrqueting, administració d'empreses, grups de pressió i organisacions sense fins de lucre. Els polítics i els empresaris solen consultar als economistes abans de promulgar una política pública o definir plans econòmic-financers; aixina mateix, molts estadistes tenen un grau acadèmic en economia.

Camp d'actuació

Els economistes treballen en molts camps, incloent la docència, el govern i en el sector privat, a on utilisen els coneiximents i ferramentes d'anàlisis per a aplicar en les decisions d'inversió financera, en l'optimisació de recursos en funció del benestar individual, empresarial o social utilisa les senyes de l'estudi i les estadístiques en la finalitat de detectar les tendències de l'activitat econòmica, els nivells de confiança econòmica, i les actituts dels consumidors. Evaluen esta informació utilisant métodos d'anàlisis estadístic, matemàtiques, ciència de senyes i fan recomanacions sobre cóm millorar l'eficiència d'un sistema o aprofitar-se de les tendències que escomencen.

L'economia com a carrera base, en especialisació aplicades a nivell de postgrado pot ser la millor fòrmula segons l'àmbit d'acció que el professional preferixca abordar. Per eixemple, la presa de decisions empresarials, les finances, la banca, el desenroll i creiximent econòmic, el mig ambient, la descentralisació, l'investigació, l'economia política, etcétera. En l'àmbit empresarial, l'economiste és competent en comprendre a l'empresa en el context, polític, social, econòmic i ambiental a on esta es desenvuelva. És capaç d'interpretar els fenomens econòmics que poden afectar als mercats i a l'empresa en sí. Pero també l'economiste a nivell tècnic és capaç d'analisar cuantitativamente i prendre la millor decisió sobre l'us dels recursos en ferramentes econométricas i de ciència de senyes, ya siga d'una empresa, de la seua pròpia família, d'una comunitat, d'un país o una regió. L'economiste està capacitat per a comprendre cóm funciona este sistema. Pot explicar cóm són les interaccions i relacions entre els consumidors i productors, coneix la funció de la moneda tant a lo intern d'una economia com en les relacions comercials internacionals, el valor dels diners en el temps i les polítiques que afecten el creiximent econòmic.

Front a les empreses, l'economiste utilisa eixe coneiximent per a la presa de decisions financeres, la formulació d'estratègies que permeten el desenroll empresarial i el accionar sobre les perspectives de creiximent de l'empresa basant-se en diferents escenaris. Un bon economiste es basa en senyes i números per a poder proyectar situacions a futur utilisant l'econometria, l'estadística i la ciència de senyes com a ferramentes d'anàlisis. Elíder empresarial coneix i comprén tot lo que succeïx a lo intern i extern de la seua corporació i cóm la seua corporació influïx en l'entorn. Açò és lo que fa que la disciplina econòmica dins de l'empresa conte en un valor agregat poc conegut i reconegut: la visió àmplia d'entendre l'economia globalment per a aplicar estratègies localment. Per a la presa de decisions empresarials no basta en conéixer únicament els processos interns de la mateixa. És necessari saber el mig a on es desenvuelve esta, les tendències econòmiques nacionals, regionals i globals, els shocks i el comportament canviant dels mercats aixina com les polítiques públiques que influïxen en l'empresa. Una atra ventaja important de l'economiste al front d'una empresa és la presa de decisions que optimisen l'us dels recursos de la mateixa per a alcançar els objectius proposts. Açò inclou aquells recursos intangibles tals com l'experiència adquirida sobre processos i procediments, les aliances estratègiques, les relacions en el consumidor, i el capital humà en que es conta. L'economiste està conscient de la realitat social de l'entorn. Aixina, les seues decisions també es deuen basar en l'ètica en els negocis i la responsabilitat social sobre les conseqüències que una empresa puga ocasionar. En temps d'evolució i dura competència, l'economiste sorgix com un element estratègic en l'àmbit empresarial.

Com a científic social

L'economiste deu ser un coneixedor de la realitat econòmica i social tant nacional com a internacional. Per a açò, investiga i analisa els fenomens econòmics, financers, socials i polítics i la seua relació en les activitats de la producció, distribució i consum de bens i servicis en la finalitat de propondre alternatives per a l'us òptim dels recursos escassos. Açò ho conseguix recorrent als seus coneiximents teòrics i a l'anàlisis de la realitat recorrent a l'instrumental de respal brindat per l'econometria, l'estadística, la ciència de senyes, l'aprenentage automàtic i atres ferramentes d'anàlisis, treballant en registres d'informació econòmica i data de diferents tamanys i interpretant-els. Emfatisa l'activitat intelectual a través del pensament llògic-matemàtic, l'habilitat per a relacionar i evaluar senyes en processos socioeconòmics, ademés del pensament crític de la realitat social en sentit ampli.

Com a investigador econòmic

Està en la formulació i proposició de polítiques de desenroll, formulació de polítiques socials, l'estudi de proyectes econòmics i socials en els diversos àmbits del desenroll regional i local i del comerç exterior. Estudia i maneja les funcions econòmiques i financeres de l'estat, dels governs locals (regions) i de les comunitats. Crea i evalua els proyectes d'inversió i fa el seguiment de la seua eixecució. Realisa presuposts econòmic-financers dels organismes estatals. Estudia els indicadors socials i econòmics del país o regió. Estudia l'ocupació i l'inversió pública.

En les empreses

El seu objectiu és analisar l'entorn econòmic intern i extern de l'empresa, investigar i proyectar el futur dels mercats, aixina com analisar al consumidor empíricamente per mig de l'econometria i la ciència de senyes, per a conseguir un efectiu posicionament de l'empresa i un exitós desenroll de plans, estratègies i productes. Percep i anticipa els canvis que s'operen en la realitat econòmica del país i cóm estos afecten a l'empresa o organisació en la que treballa l'economiste, per a prendre mides efectives que generen valor.

Està capacitat per a enfrontar en eficiència i eficàcia les creixents i diverses oportunitats de negocis que brinden els mercats, realisant anàlisis en métodos quantitatius. Com a científic econòmic per excelència té el coneiximent de les lleis que regulen la producció, distribució i consum dels bens i servicis, aixina com de la generació de la riquea.

Àrees d'especialisació

Molts economistes s'especialisen en un àrea particular de l'economia, encara que el coneiximent general dels principis econòmics bàsics és essencial. Microeconomistas estudien l'oferta i la demanda de les decisions dels individus i les empreses, per eixemple, cóm es pot maximizar els beneficis i la cantitat d'un ben o servici que els consumidors la demanda a un preu determinat. Economistes industrials i economistes d'organisació estudien l'estructura de mercat en térmens del número de competidors en les indústries i examinar les decisions del mercat de les empreses de la competència i els monopolis. Estos economistes també tenen que vore en la política de defensa de la competència i el seu impacte en l'estructura del mercat.

Macroeconomistas i economistes financers estudien les tendències històriques en el conjunt de l'economia i les tendències futures previsions en àrees tals com el desocupació, l'inflació, el creiximent econòmic, la productivitat i l'inversió. També estudien el sistema monetari, bancari i els efectes de l'evolució dels tipos d'interés. Economistes Internacionals estudien sobre els mercats mundials i els efectes de diverses polítiques comercials com els aranzel. Economistes laborals estudien l'oferta i la demanda de la mà d'obra i la determinació dels salaris. Estos economistes també tracten d'explicar les raons de desocupació i els efectes de l'evolució de les tendències demogràfiques, com l'envelliment de la població i l'immigració creixent, en els mercats laborals. Economistes de les finances públiques estudien el paper del govern en l'economia i els efectes de les retallades d'imposts, el dèficit presupostari i les polítiques de benestar.

Econometristas investiguen totes les àrees de l'economia i l'aplicació de tècniques matemàtiques, tals com el càlcul, la teoria de jocs, i l'anàlisis de regressió a la seua investigació. En estes tècniques, que formulen els models econòmics que ajuden a explicar les relacions econòmiques que poden ser utilisats per a desenrollar les previsions sobre els cicles econòmics, els efectes d'un tipo específic de l'inflació en l'economia, els efectes de la llegislació fiscal en els nivells de desocupació, i atres fenomens econòmics.

Economiste cap

És l'economiste principal que té la responsabilitat primària per al desenroll, coordinació i producció d'anàlisis econòmics i financers. Es distinguix dels demés llocs d'economiste puix el seu alcanç és més ampli en relació a la responsabilitat que comprén la planificació, supervisió i coordinació de l'investigació econòmica. L'economiste principal és una classe de líder, en una responsabilitat substancial per a l'eixercici del juí independent en l'ocupació, la disciplina o dirimir les queixes dels subordinats.

Treballen principalment en els bancs i les institucions governamentals. També són comuns en les unitats d'investigació econòmica dels departaments universitaris, economia, negocis, finances i publicacions, i atres organismes d'investigació en economia.

Eixercici professional en els diversos països

Estats Units d'Amèrica

Segons el Departament de Treball d'Estats Units, hi havia al voltant de 15.000 economistes en els Estats Units en 2006. Al voltant de 400 coleges i universitats de subvenció al voltant de 900 doctors nou en l'economia de cada any. El tipo de títul universitari, llicenciatura, mestrage o doctorat va tindre una influència significativa en les persones una perspectiva d'ocupació i sòu. Si ben el creiximent global de l'ocupació que esperaven els economistes seguix sent inferior a la mija nacional, la demanda de que tenen un doctorat, en especial els que treballen en el sector empresarial, s'espera que aumente a un ritme considerablement més ràpit. Els ingressos varen ser majors per als del sector privat, seguit pel govern federal en les universitats i escoles secundàries de pagament de les rendes més baixes. Les polítiques d'assessorament i anàlisis de les tendències econòmiques actuals estan entre les principals responsabilitats dels economistes en els Estats Units.

Amèrica Llatina

En alguns països com a Costa Rica, Colòmbia, Chile, Equador, Perú, Argentina, Brasil i Mèxic, la professió està regulada per llei, i en la majoria dels països existixen colegiaturas o associacions de professionals en fins de regular l'eixercici professional o simplement crear una organisació no governamental que ajude a elaborar i estudiar des del punt de vista econòmic a la societat.

Regne Unit

El major grup professional únic dels economistes en el Regne Unit són els més de 1000 membres del Servici Econòmic del Govern, que treballen en 30 departaments i organismes governamentals.

Anàlisis d'enquestes de destí per als graduats de l'economia d'un número seleccionat de les millors escoles d'economia en el Regne Unit (que van des de l'Universitat de Newcastle a l'Escola d'Economia de Londres), mostra que casi el 80 per cent en l'ocupació sis mesos despuix de graduar-se - en una àmplia gama de les funcions i els empleadores, incloses les organisacions regionals, nacionals i internacionals, a través de molts sectors. Esta sifra es compara molt favorablement en la situació nacional, en el 64 per cent dels graduats de l'economia en l'ocupació.

Espanya

La professió d'Economista està reglamentada per Llei i només podrà ser eixercitada, per els qui es troben en possessió dels títuls de Doctor o Llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques (Secció d'Economia), en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials (Secció d'Econòmiques i Comercials) i en Ciències Econòmiques i Empresarials. Estan facultats els Economistes per a l'estudi i solució tècnica dels problemes de l'economia general o de l'Empresa, en qualsevol dels seus aspectes, realisant els treballs o missions adequats, emetent els dictàmens o informes procedents i verificant els oportuns assessoraments. També coneixeran funcions pròpies del Contador i Administrador incloses en la Classificació Internacional Uniforme d'Ocupacions de l'Oficina de Treball de Ginebra (O. I. T.) acceptada per Espanya.

Reconeiximents internacionals

El Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel (conegut popularment com Nobel d'Economia), creat pel Sveriges Riksbank en 1968, és un premi otorgat als economistes de cada any pels seus destacats aportes intelectuals en el camp de l'economia. Els guardonats són anunciats en octubre de cada any. Ells reben els seus premis (una cantitat de premis, una medalla d'or i un diplomar), el 10 de decembre, aniversari d'Alfred Nobel.

Vore també

• Economia ambiental
• Economia de mercat
• Economia política
• Economia neoclàssica
• Economia planificada
• Economia clàssica
• Economia ecològica
• Economia energètica
• Empresa
• Sector privat
• Sector públic
• Portal:Economia

Enllaços externs

• La fraudulenta superioritat dels economistes
• Associació Nacional d'economistes i contadors de Cuba
• Associació Argentina d'Economia Política
• Colege d'Economistes de Lima - Perú
• Colege d'Economistes d'Equador

• Conselho Federal de Economia - Brasil
• Associació d'Economistes Agraris de Chile
• Consell General d'Economistes d'Espanya
• Societat d'Economia de Chile
• Colege Nacional d'Economistes - Mèxic
• Lliga d'Economistes Revolucionaris de la República Mexicana
• Federació d'Economistes de Mèxic