Productivitat
La productivitat és la relació entre la cantitat de productes obtinguda per un sistema productiu i els recursos utilisats per a obtindre dita producció. També pot definir-se com la relació entre els resultats i el temps utilisat per a obtindre'ls: quant menor siga el temps que duga obtindre el resultat desijat, més productiu és el sistema. En realitat la productivitat deu ser definida com l'indicador d'eficiència que relaciona la cantitat de recursos utilisats en la cantitat de producció obtinguda.[1]
La productivitat evalua la capacitat d'un sistema per a elaborar els productes que són requerits i al mateix temps el grau en que aprofiten els recursos utilisats, és dir, el valor agregat. Una major productivitat utilisant els mateixos recursos o produint els mateixos bens o servicis resulta en una major capacitat de rendabilitat per a l'empresa.
En l'àmbit empresarial i personal, el tornada del temps invertit (ROTI) servix com un indicador de la productivitat, medint l'efectivitat de la conversió del temps en resultats valiosos. Una alta productivitat implica conseguir més en el mateix periodo de temps, aumentant aixina el ROTI. En centrar-se en millorar la productivitat, tant els individus com les organisacions poden conseguir millors resultats sense una inversió adicional de temps.
Tipos de productivitat
[editar | editar còdic]Encara que el terme productivitat engloba distints conceptes, bàsicament es consideren dos: productivitat laboral i productivitat total dels factors (PTF).
Productivitat laboral
[editar | editar còdic]La productivitat laboral o productivitat per hora treballada es definix com l'aument o disminució dels rendiments en funció del treball necessari per al producte inicial.
Barres blaves: superior a la mija de la OCDE. Barres grogues: per baix de la mija.
Productivitat total dels factors
[editar | editar còdic]La productivitat total dels factors (PTF) es definix com l'aument o disminució dels rendiments en la variació de qualsevol dels factors que intervenen en la producció: treball, capital o tècnica, entre uns atres.
Es relaciona en el rendiment del procés econòmic medit en unitats físiques o monetàries, per relació entre factors amprats i productes obtinguts. És un dels térmens que definix l'objectiu de l'subsistema tècnic de l'organisació. La productivitat en les màquines i equips està donada com a part de les seues característiques tècniques.
La productivitat total dels factors (PTF) està associada a la medició de la tecnologia i l'eficiència tècnica en relació en les variacions interanuals o ritme de creiximent. L'Eficiència tècnica pot ser explicada per l'eficiència "pura" i l'eficiència a escala (tamany de l'unitat productiva). Regularment la PTF deu relacionar-se en el ritme de creiximent poblacional, de tal manera que la medició de la productivitat deu considerar els canvis en la tecnologia i com els productors s'associen a eixa determinada tecnologia per a contribuir al ritme de creiximent poblacional (Zúñiga-González, 2012).
Productivitat marginal
[editar | editar còdic]També coneguda com "producte marginal" del insumo, és el producte adicional que es fabrica en una unitat adicional d'eixe insumo mentres que els atres insumos permaneixen constants.[2]
La Llei dels rendiments decreixents té un rol fonamental en la productivitat d'un factor, puix indica que la productivitat marginal de cada factor disminuïx a mida que més unitats d'este s'agreguen al procés de producció (deixant el restant dels factors productius en una cantitat constant). D'esta manera sobrepassar la cantitat òptima d'un factor productiu pot resultar inclús en un afluixó de la productivitat total.
Atres definicions de productivitat
[editar | editar còdic]Els factors crítics en la direcció d'operacions: La calitat i la productivitat
[editar | editar còdic]Els factors crítics en la direcció d'operacions: La calitat
En l'entorn empresarial actual, la calitat pot definir-se àmpliament com el grau en que un producte o servici complix o supera les expectatives d'un client. Abans de la década de 1980, la calitat no era una prioritat principal per als fabricants nortamericans. A mida que els productes d'alta calitat varen començar a fluir cap als mercats nortamericans des de Japó, poc a poc es va fer evident que les empreses nortamericanes s'havien quedat arrere. Els productes japonesos varen començar a ser preferits pels consumidors que reconeixien el seu nivell superior de calitat. Est va ser el cas especialment en el mercat automotriz. (Santamaría Peraza, 2017)
Encara que la lliteratura sobre la gestió de la calitat total no inclou un ric espectre d'investigació, no hi ha consens sobre la definició de calitat. La noció de calitat ha segut definida en diferents formes ent per diferents autors. Gurús de les disciplines de gestió de la calitat total com i Feigenbaum definix el concepte de calitat i que totalitat gestió de diferents maneres. Garvin va propondre una definició de calitat en térmens de la transcen-abolladura, producte basat, usuari base, en un enfocament basat en valors, també va identificar huit atributs per a medir la calitat del producte. (Barris, 2018)
Ortiz & Benito, (2004) varen desenrollar un atre instrument per a determinar els factors crítics de la gestió de la calitat total. Flynn et al. va identificar sèt factors de calitat. Estos són els millors respals a la gestió, informació de calitat, gestió de processos, disseny de productes, gestió de la força laboral, participació del proveïdor i participació del client. Com es veu, este instrument és molt similar l'instrument anterior que va ser desenrollat per (Ortiz & Benito, 2004)
Becerra Lois et al. (1969) va medir l'impacte de les pràctiques de calitat total en l'eixercite de la calitat i ventaja competitiva. En un atre estudi digne de menció, Anderson, Rungtusanatham & Schroeder, varen desenrollar la base teòrica de la pràctica de la gestió de la calitat per mig de l'examen dels 14 punts de Deming. Ells reduir el número de conceptes de 37 a 7 utilisant el Método Delphi. Estos són liderage visionari, cooperació interna i externa, aprenentage, gestió de processos, millora contínua, el compliment dels empleats i la satisfacció del client.
Es varen identificar factors crítics de la gestió de la calitat total utilisant els criteris del Premi Malcolm Baldrige i varen investigar la seua validea per mijos empírics. Ells varen desenrollar 32 ítems, els quals varen ser classificats en dèu factors crítics. Estos factors són: Corporatiu cultura de la calitat, gestió estratègica de la calitat, sistemes de medició de la millora de la calitat, persones i gestió de clients, planificació de calitat operativa, gestió d'interfaç extern, proveïdor associacions, estructures de treball en equip, orientació a la satisfacció del client i comunicació d'informació de millora. Varis autors també han valorat la validea de Malcolm Baldrige Criteris d'adjudicació. (Santamaría, 2017)
Varen desenrollar dotze constructos integrats de gestió de calitat a través d'un anàlisis detallat de la lliteratura per a determinar els factors crítics de la gestió de calitat d'organisacions es va identificar dotze factors. Estos són la gestió de la calitat del proveïdor, el rendiment del proveïdor, l'enfocament en el client, l'us del control de processos estadístics, l'evaluació comparativa, la calitat interna us de l'informació, participació dels empleats, capacitació dels empleats, gestió de la calitat del disseny, empoderamiento dels empleats, calitat del producte i compromís de l'alta direcció. (Lázaro Alfaro, 2017)
La calitat del disseny es pot descriure com la calitat que té un producte en térmens de les característiques reals del producte. Pensa en el disseny del teu celular favorit. Les decisions preses per l'equip de màrqueting i disseny determinaran la forma en que funcionarà el seu teléfon, la calitat del sò, les característiques que té, sense mencionar la forma en que es veu, se sent i dura. (National & Pillars, n.d.)
Atribuibles als dissenys i els insumos no laborals
[editar | editar còdic]- Disseny dels productes o servicis: si el producte està ben dissenyat per a que siga fàcil produir-ho (en els materials, màquines i personal dels que es dispon), la productivitat serà major.
- Estabilitat dels dissenys: quant menys canvie un disseny a lo llarc del temps, major serà la productivitat.
- Calitat de les matèries primeres: una bona calitat de les matèries primeres farà que es tinguen que rebujar menys productes defectuosos. Una bona calitat del suministrament elèctric assegura que la producció es manté constant durant tota la jornada de treball.
- Calitat i manteniment de la maquinària.
- Fabricar un producte que supere notablement el nivell de calitat del mercat (per duració, per sabor, etc.) pot ser favorable per a la productivitat si eixe plus de calitat permet vendre-ho a un preu més elevat que compense els costs extra.
Atribuibles a l'organisació del treball
[editar | editar còdic]- Disposició i utilisació de l'espai: la productivitat serà major si és el mínim possible (o el més ràpit) el recorregut de la matèria primera sobre la que es va actuant fins a conseguir el producte. Aixina mateix serà major si hi ha espai suficient per a realisar sense interrupcions totes les operacions de manipulació o abastiment.
- Método de treball: la productivitat d'un método de treball eficient serà molt major.
- Planificació dels insumos: si està ben planificada l'arribada de matèries primeres per a que sempre les hi haja disponibles, la productivitat serà major que si s'agota una d'elles i cal parar la producció fins a repondre-la.
- Entorn: la productivitat serà major si l'allumenament és bo, si el nivell de soroll no sobrepassa el llímit necessari per a que els treballadors puguen concentrar-se (en tasques necessàriament sorolloses, la productivitat serà major si els treballadors conten en protecció acústica adequada), si la temperatura està en els nivells de confort (entre 18 i 24 °C), si no hi ha pols ni brutea, etc.
- Temps de treball: la productivitat serà major si el temps està ben distribuït entre els periodos de la jornada laboral en que es treballa sense interrupció i els periodos de descans. Els treballadors agotats rendixen menys, s'equivoquen més, tenen més accidents i es posen malalts més a sovint.
- Risc d'accidents: la productivitat serà major si el risc d'accidents és baix.
- Dependència tecnològica: la conexió permanent de les persones treballadores a un dispositiu electrònic (per eixemple un teléfon mòvil) incrementa el seu estrés i reduïx la seua productivitat.[6]
Atribuibles als treballadors
[editar | editar còdic]- Formació: la productivitat serà major si els treballadors tenen la formació suficient per a manejar les màquines i equips informàtics necessaris, i han practicat esta formació el temps suficient.[7] Un estudi de més de 1 800 empreses italianes en 2016 va mostrar que tindre empleats en Formació Professional eleva un 11,5 % la productivitat.[8]
- Estat físic dels treballadors: la productivitat serà major si els treballadors estan ben nutrits,[9] han dormit lo suficient, no estan malalts i no prenen drogues.
- Motivació: la productivitat serà major si els treballadors estan motivats, lo que pot conseguir-se en un entorn de treball agradable, uns sòus adequats, respecte i consideració per part dels superiors, etc. Un estudi[10] de l'Universitat de Warwick sifra en un 12 % l'aument de productivitat si els treballadors són feliços.
- Responsabilitat social corporativa: les empreses que apliquen estes polítiques, en el sentit de millorar el tracte a la plantilla, per eixemple implantant bosses d'hores, conseguixen que els empleats estiguen més contents, i que per tant siguen més productius.[11]
- Absentisme: la productivitat serà major quant menor siga l'absentisme laboral.
- Puntualitat: la productivitat serà major quant major siga la puntualitat.[12]
Atribuibles a condicions externes
[editar | editar còdic]- Mercadotècnia: supongam que una empresa té capacitat per a produir 900 unitats diàries d'un producte. Pero com solament conseguix vendre 700, solament produïx 700. Decidix llavors mamprendre una campanya publicitària, en lo que les seues vendes aumenten a 850, i incrementa la producció (sense necessitat de contractar nous treballadors ni ampliar les seues instalacions) per a respondre a eixe increment de demanda. D'esta forma la productivitat de l'empresa ha aumentat. Un estudi[13] de Fedesarrollo en 2009 conclou que l'innovació en la gestió i en el màrqueting aumenta la productivitat.
- Internacionalisació: les empreses que exporten presenten major productivitat,[14] encara que lo més provable és que primer conseguixquen eixa productivitat i després, gràcies a ella, conseguixquen exportar en èxit.
- Tamany relatiu de l'empresa: les empreses grans presenten major productivitat que les menudes. Per eixemple, les empreses espanyoles de més de 250 treballadors mostren una productivitat un 65 % superior a la mija, mentres que les de menor tamany presenten una productivitat aproximadament la mitat de la mija.[14]
- Entorn econòmic: els cicles de creiximent i desacceleració afecten a l'evolució de la productivitat. Entre 2007 i 2009 (crisis) en l'Unió Europea[15] la productivitat creix 2 punts percentuals menys que en el periodo expansiu 1995-2007. En Espanya, no obstant, durant la crisis, la productivitat va créixer al 2,6 %, per la forta destrucció d'ocupació (menys treballadors varen tindre que produir una cantitat pareguda de bens i servicis).
- Formalitat: les empreses de l'economia informal presenten solament el 45 % de la productivitat de les empreses formals.[16]
- Competència: un major poder de mercat de les grans empreses s'associa en un menor increment de la productivitat.[16]
- Calfament mundial: l'Organisació Internacional del Treball alerta[17] de que reduïx la productivitat dels treballadors, en sometre'ls a un major estrés tèrmic.
Els factors crítics en la direcció d'operacions: La productivitat
[editar | editar còdic]Definició de Programació de Producció
El benestar de la seua empresa depén de la seua productivitat. Quant més puga produir per hora, menors seran els seus costs de producció i majors seran els seus resultats. Molts canvis que afecten l'eficiència de la mà d'obra no costen un centau, per lo que estos són excelents punts de partida si està llest per a reforçar les operacions. (Domínguez Machuca, 1995)
Factors humans que afecten la productivitat La seua gent manté el seu negoci en funcionament, per lo que el seu benestar i capacitació contínua són essencials per a una productivitat i rendabilitat òptimes.
Salut dels empleats:
Els empleats sans es presenten a treballar físicament capaços de fer el seu treball en concentració i resistència. Si el seu personal se sent be, podran participar millor i realisar les tasques. Invertir en segurs de salut i benestar dels empleats agrega costs a curt determini, pero és provable que la seua empresa obtinga els beneficis d'estes despeses en una major productivitat i una millor calitat del treball.
Actituts dels empleats:
És provable que els treballadors que gogen del seu treball treballen ben i de manera eficient i inclús colaboren per a trobar millors formes de realisar les tasques bàsiques. Si tracta als seus treballadors de manera justa, és provable que permaneixquen en el seu negoci per més temps, lo que li permetrà aumentar la productivitat en desenrollar habilitats i una base de coneiximents compartida. Educació i capacitació dels empleats:
A menos que els seus empleats realisen treballs rutinaris de nivell inicial, el seu treball i productivitat milloraran en el temps. Pot aprofitar este creiximent a través de la capacitació contínua en el lloc, com familiarizar al personal en els matisos dels seus sistemes a mida que aumenta la seua competència. També pot invertir en la seua educació finançant programes d'aprenentage orientats als factors que afecten l'eficiència del treball. (Gómez Gómez & Brito Aguilar, 2020)
Factors de l'equip que afecten la productivitat
L'infraestructura del seu negoci també pot afectar la productivitat. Les actualisacions d'equips poden ser costoses, pero les ralentisacions per equips deficients poden ser encara més costoses.
Les ferramentes adequades:
Rebanar una bala de cebes a mà du una fracció del temps que processar-les en un processador d'aliments. Qualsevol que siga la seua indústria, provablement hi haja ferramentes estàndar com taladros elèctrics o màquines d'coser que poden millorar el fluix de treball i també equips personalisats adaptats als seus processos i productes específics. (“Operacions: Concepte, Sistema, Estratègia i Simulació,” 2005)
El disseny correcte:
Una volta que haja adquirit l'equip que pot accelerar els seus processos, també deu organisar-ho de manera que aforre temps i espai. L'equip que realisa diferents passos en una seqüència deu estar dispost de modo que el treball puga moure's en gràcia d'un pas a un atre. Reduïxca el desorde en les àrees d'equips per a evitar ralentisacions innecessàries.
Factors de sistemes que afecten la productivitat
Inclús si els seus treballadors estan contents i el seu equip està en bon estat, pot haver factors del sistema que afecten el treball i sabotegen els seus esforços per millorar. Problemes de la cadena de suministrament:
Sí li falta un ingredient o una peça que és essencial per a completar el seu producte, la productivitat pot detindre's. Inclús si desvia als empleats a atres tasques, provablement perdrà l'eficiència que s'obté en realisar les tasques en la seqüència adequada. (Ortiz & Benito, 2004)
Desenrolle sòlits sistemes de seguiment d'inventari per a evitar que s'agoten en moments inoportunos i cultive múltiples fonts per als mateixos artículs en cas d'escassea.
Cadena de mando:
Si els seus empleats estan ben informats i estan facultats per a prendre decisions espontànees, podran fer juïns i mantindre el fluix de treball en lloc de tindre que detindre's i buscar orientació. De manera similar, si els membres essencials del personal d'administració estan disponibles quan es necessiten per a prendre decisions d'alt nivell, els empleats poden obtindre l'informació que necessiten per a continuar. (Marcelino & Pinargote, n.d.)
Protocols de fluix de treball:
Alguns protocols de fluix de treball són part de la capacitació bàsica dels empleats, com deixar que els aliments cuits es gelen abans de empacarlos. Atres protocols evolucionen en el temps si el seu personal està lo suficientment compromés com per a seguir trobant noves formes de treballar be. Recompense al personal per les innovacions exitoses i encorage'ls a compartir informació que puga millorar la productivitat del lloc de treball en general. (Barris, 2018)
Ferramentes per a programar la producció
Software:
Una volta que la llogística del seu programa de producció es torna lo suficientment complexa com per a atollar-ho, existix una varietat d'opcions de software disponibles per a ajudar-ho a administrar els detalls. Programes com Monday.com i Protected Flow Manufacturing ho ajuden a establir prioritats, coordinar processos i administrar el personal. (Davins Miralles, 2003)
Documents escrits:
Si els seus processos de producció són relativament simples, és possible que puga crear llistes útils i significatives de manera efectiva per a que els membres de l'equip i els gerents tinguen una idea clara de lo que deu succeir i en quina orde. Els cronogramas i els diagrames de fluix poden ajudar a proporcionar imàgens útils per a ajudar al personal a comprendre cóm interactuen els processos.
Productivitat i sostenibilitat
[editar | editar còdic]Segons les hipòtesis de l'economia neoclàssica, la productivitat s'evalua segons els factors de producció capital i treball únicament, sense tindre en conte la cantitat de recursos naturals utilisats. Açò és conseqüència de l'época en que el model va ser ideat (XIX), en la que no es coneixien llímits a l'explotació d'estos recursos. No obstant, hui en dia la situació ha evolucionat molt i sabem que cada volta estem més prop de l'agotament de les energies fòssils (vore Pique petroler) i diverses matèries primeres. Açò es traduïx en el fet que la chafada ecològica global de la humanitat sobrepassa la biocapacidad de la Terra per a renovar els seus recursos naturals.
Actualment es presta molta atenció a la sostenibilitat, de manera que, en general, quan la productivitat aumenta mantenint constants capital i mà d'obra, es deu a un menor us de recursos naturals, com a aigua o energia.[18] Aixina mateix, el reciclage dels residus d'una producció, o el seu aprofitament per a alimentar atres cadenes de producció segons els principis de l'economia circular, pot aumentar la productivitat total de l'empresa, no aumentant la cantitat de producte que fabrica, pero sí reduint els seus costs.[19]
Productivitat i ocupació
[editar | editar còdic]Existix una àmplia heterogeneïtat en les relacions entre la variació de la productivitat i la variació de l'ocupació.[20] La mecanisació del camp, encara que assegura una major productivitat, aumenta la desocupació. En general un aument paulatí de la desocupació du aparellat un creiximent de la productivitat,[21] i una disminució de la desocupació s'acompanya d'una reducció de la productivitat.[22] Pero els països de major productivitat per treballador generalment són els que gogen de menors índexs de desocupació i, ademés, menor número d'hores treballades.[23]
Productivitat, creiximent, jornada laboral, població i recursos
[editar | editar còdic]| Any | Població | Població ocupada |
Hores treballador any |
Hores treballador semana[25] |
Hores treballador dia[26] |
Productivitat hora de treball (dólars 1990) |
PIB per cápita (dólars 1990) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1785 | 12.681.000 | 4.915.000 | 3.000 | 62 | 11 | 1,29 | 1.505 |
| 1820 | 19.832.000 | 6.884.000 | 3.000 | 62 | 11 | 1,69 | 1.756 |
| 1870 | 29.312.000 | 12.285.000 | 2.984 | 61 | 10,9 | 2,64 | 3.297 |
| 1913 | 42.622.000 | 18.566.000 | 2.624 | 53 | 10 | 4,40 | 5.032 |
| 1950 | 50.363.000 | 22.400.000 | 1.958 | 40 | 8 | 7,86 | 6.847 |
| 2000 | 58.670.000 | 27.200.000 | 1.489 | 30 | 6 | 28,71 | 19.817 |
L'aument de la productivitat està associat al creiximent econòmic si ben els rendiments decreixents afecten de manera significativa a l'us de la mà d'obra, tant en el seu número -població amprada- com en la seua dedicació -jornada de treball-[27] i el seu salari.[28]
Històricament l'aument de la productivitat ha permés la reducció de la jornada de treball com un requeriment menor de mà d'obra. En països exportadors de matèries primeres, habitualment en baixa productivitat, es renuncia a la productivitat a canvi de més població; en països industrialisats es conseguix una alta productivitat en escassa mà d'obra lo que promou institucional i individualment un major control de l'aument de la població.[29]
Les causes de l'aument de la productivitat són conseqüència del desenrolle de la tecnologia, de l'aument del denominat capital físic i la millora del capital humà: mecanisació, industrialisació, implantació de tecnologies de l'informació i la comunicació; de la millora en la gestió de recursos humans; de l'aument de la qualificació professional i la formació de treballadors aixina com de l'implantació del sistema de gestió de la calitat i l'intensificació del capital que reduïxen la necessitat de mà d'obra intensiva.[30][31][32]
L'economiste Joseph Stiglitz considera que un aument en les hores treballades com a resultat del creiximent demogràfic que no redunde en un aument de la productivitat impactarà en el nivell de vida degut a que la major renda no tindrà un valor real de consum per la menor cantitat de bens o servicis produïts, segons la fòrmula (i de crec. de Producció = i de aum. d'hores treballades + i de aum. de productivitat). En eixe sentit, en un context de major productivitat, per a mantindre els nivells de creiximent de la producció total en valors d'equilibri és necessari reduir la jornada laboral, puix resulta econòmicament innecessari sobrepassar dits nivells de creiximent estable, en concordancia en una tendència al desenroll sostenible, i en una situació d'estancament demogràfic.[33]
Autors com David Anisi, Guy Aznar, Alain Caillé, André Gorz, Jean-Louis Laville, Jacques Robin, Roger Sue o Jeremy Rifkin consideren que hi ha una crisis del sistema salarial tradicional com a conseqüència del desenroll de la societat tecnològica actual que han disociado el creiximent econòmic de la creació d'ocupació fent inclús compatible que una disminució del treball assalariat es produïxca junt a una alta productivitat i creiximent -al que actualment contribuïx el taylorismo digital. També deuen considerar-se en este context els llímits ecològics i productius de la Terra; en este sentit Donella Meadows ha senyalat que els llímits del creiximent del planeta podrien produir colapses socials i guerres climàtiques.[34][35]
Vore també
[editar | editar còdic]- Subjetividad
- Condicions de treball en Espanya
- Fordismo
- Funció de Cobb-Douglas
- Kaizen
- Lligguen Manufacturing
- Model de creiximent de Solow
- Monozukuri
- Taylorismo
- Toyotismo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fernando Casanova Formació professional, productivitat i treball decent
- ↑ Samuelson i Nordhaus. (2005). Economia (18° Ed.). Estats Units: McGraw-Hill. Pag. 106
- ↑ Estudi del treball OIT.
- ↑ Administració d'operacions, Roger G. Schroeder, McGraw Hill, Pág. 533.
- ↑ Admón. Una perspectiva global Cap. 1, Pág. 13 Autors: Harold Koontz, Heinz Weilrich Mc Graw Hill.
- ↑ «[1]». Consultat el 30 d'agost de 2019.
- ↑ (març de 2008) Ergonomia i psicosociología aplicada : manual per a la formació de l'especialiste, dècima edició edició, Lex Nova, p. 357. ISBN 9788484068747.
- ↑ «[2]». Consultat el 28 de novembre de 2019.
- ↑ (1964) Una doctrina sobre l'alimentació del treballador, digitalisat 4 Feb. 2009 edició, Universitat de Texas: Institut Nacional de Nutrició, p. 11.
- ↑ «New study shows we work harder when we llaure happy» (en anglés). Warwick News & Events. Universitat de Warwick. Consultat el 15 de novembre de 2017.
- ↑ «a-ferramenta-de-productivitat-laboral La RSC com a ferramenta de productivitat laboral».
- ↑ C&I.Consultat el 7 d'abril de 2019.
- ↑ «La rendabilitat i impacte de l'inversió en investigació i innovació». Consultat el 13 de decembre de 2016.
- ↑ 14,0 14,1 «Productivitat i internacionalisació». Revista L'Exportador. ICEX. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2016. Consultat el 13 de decembre de 2016.
- ↑ «La productivitat en Espanya: creiximent i crisis». Quaderns Fundació BBVA. Banc Bilbao Viscaya Argentaria. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2011. Consultat el 13 de decembre de 2016.
- ↑ 16,0 16,1 Álvarez (2019). «Les institucions i la productivitat», Institucions per a la productivitat: cap a un millor entorn empresarial (en espanyol), CAF-Banc de Desenroll d'Amèrica Llatina, p. 43.
- ↑ «[3]». Consultat el 9 de juliol de 2019.
- ↑ «Productivitat».
- ↑ «a-aforrar-514458 Les ‘cinc erres’ del reciclage que nos ajuden a aforrar».
- ↑ RUANO PARDO, SONIA (2002). Dinàmica de l'ocupació i de la productivitat. ¿Qué nos ensenyen les senyes microeconómicos?, p. 14.
- ↑ Fran Carreira. «La paradòxica relació entre productivitat i desocupació».
- ↑ «[4]». Consultat el 27 de juliol de 2018.
- ↑ «seues-hores-laborals/249258 Estos són els països més productius segons les seues hores laborals». Archivat des d'el seues-hores-laborals/249258 original, el 27 de juliol de 2018. Consultat el 27 de juliol de 2018.
- ↑ Adaptat de A.Maddison, The World Economy. A Millennial Perspective, OCDe, París, 2011; A.Maddison, The World Economy: Historical Statistics, OCDE, París, 2003; Nacions Unides, World Populations Prospects, The 2004 Revision, Nova Yordk, 2005; A. Maddison, Phases of Capitalist Development, Oxford University Press, Oxford, 1982.
- ↑ Es considera una sifra intermija entre 48 i 50 semanes laborals
- ↑ Es considera una sifra intermija entre 5 i 6 dies de treball semanal
- ↑ El fi del treball: noves tecnologies contra llocs de treball, Jeremy Rifkin, L'incògnita de la productivitat, pag. 20 i ss.
- ↑ Vicenç Navarrés. «L'atac frontal al món del treball». Públic (Espanya), Pensament crític. Consultat el 10 de juny de 2014.
- ↑ Oded Galor i Andrew Mountford, Trading Population for Productivity: Theory and Evidence, Review of Economic Studies, vol 75, nº 4, (octubre de 2008), págs. 1143-1179
- ↑ Macroeconomia, Joseph E. Stiglitz, Ariel, 2º ed., cap. Creiximent i productivitat, pág. 312 i ss.
- ↑ Els contorns del decliu: les fractures econòmiques de l'economia, Robert Pollin, pag. 45
- ↑ Introducció a la Macroeconomia, Paul Krugman, Edit. Reverté, págs. 191 i ss.
- ↑ Macroeconomia, Joseph E. Stiglitz, Ariel, 2º ed., cap. Creiximent i productivitat, pág. 301, 304, 305 i 322.
- ↑ Guy Aznar, Alain Caillé, Jean-Louis Laville, Jacques Robien, Roger Sue. Cap a una economia plural, Un treball, una activitat, una renda per a tots. Miraguano edicions, Grup promocions, 1999, ISBN 84-7813-185-X
- ↑ Informe Meadows, en La revolució solidària: més allà del desenroll sostenible, Carlos de Castro Carranza, pág. 44-46
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Administració d'operacions, Roger G. Schroeder, McGraw Hill, Pág. 533.
- Admón. Una perspectiva global Cap. 1, Pág. 13 Autors: Harold Koontz, Heinz Weilrich Mc Graw Hill
- Estudie del Treball OIT.
- Microbiologia Industrial, Ertola R, Yantorno O., Mignone C., OEA. [5]
- Zúniga-Gonzalez, C. A.(2012). Total Factor Productivity and the Bio Economy Effects. Journal of Agricultural Studies, 1(1), 1-29.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Productividad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.