Taylorismo digital
Taylorismo digital o taylorismo informàtic, referit a l'organisació del treball, es denomina a l'organisació global del treball professional i tècnic del coneiximent —tradicionalment eixercitat per les classes miges professionals— baixe les condicions d'automatisació per mig de la digitalisació i informatisació, reducció de salaris, deslocalisació i competència en els mateixos térmens als que en el seu dia varen ser somesos els treballs artesanals o manuals pel taylorismo.[1]
Orige del terme
[editar | editar còdic]Els autors Philip Brown, Hugh Lauder i David Ashton en el seu llibre de 2011 The Global Auction: The Broken Promises of Education, Jobs, and Incomes (La subasta global: Les promeses incomplides de l'educació, el treball, i els ingressos) denominen taylorismo digital a l'organisació global del denominat treball de coneiximent propi de la revolució informàtica o tercera revolució industrial —tradicionalment eixercitat per les classes miges professionals i tècnics— que, és somés al mateix procés de gestió d'organisació científica que en el seu dia varen sofrir els denominats treballs artesanals, el taylorismo.[2][1]
Caracterisació del taylorismo digital
[editar | editar còdic]Digitalisació de processos de decisió
[editar | editar còdic]El taylorismo digital somet a les tasques, fins fa poc considerades no mecanisables —de caràcter creatiu, intelectual—, propi de les classes miges i molts professionals, al mateix destí que les artesanals. Dites tasques són codificades i digitalisades conseguint que la capacitat humana de decisió i juí puga ser substituïda per programes informàtics en protocols de decisió establits.[2][1]
Deslocalisació i competència salarial mundial
[editar | editar còdic]Per la seua facilitat de deslocalisació i movilitat tècnica dels processos —pròpia de les conexions globals informatizar— les ocupacions són fàcils d'exportar, canviar i substituir.
Són els països desenrollats els que més van a sofrir el taylorismo digital ya que les tasques informatizables aumenten dia a dia i és en els països en desenroll i subdesenrollats a on es troben salaris notablement més baixos.[2]
Reducció del treball i deslocalisació
[editar | editar còdic]En el taylorismo digital s'aprecien dos processos units: la reducció del treball per la informatisació i digitalisació de processos junt a la deslocalisació i abaratiment del treball.
El taylorismo digital accentua els processos d'eficiència productiva —productivitat— i contribuïx al cada volta més caràcter residual de la mà d'obra, ya siga qualificada o no qualificada. La demanda de mà d'obra no qualificada s'ha reduït històricament pels processos de mecanisació —tant de les tasques agrícoles com fabriles—; la demanda de mà d'obra qualificada s'estaria reduint, tant per l'aument de l'oferta com per la globalisació que reduïx la necessitat de treballadors qualificats.[3][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Philip Brown,Hugh Lauder,David Ashton, The Global Auction: The Broken Promises of Education, Jobs, and Incomes, Oxfor University Press, 2011, ISBN 978-0-19-973168-8
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Peter Wilby, Taylorismo digital: l'educació no impedirà que Occident s'empobrixca, 13/3/2011, Sense Permís
- ↑ L'evolució del capital humà, Paul Krugman, El País, 28 de juny de 2013
- ↑ The Once (but No Longer) Golden Age of Human Capital, Nancy Folbre, The New York Claves, 21 de juny de 2013
Bibliografia
[editar | editar còdic]- 2011 - Philip Brown,Hugh Lauder,David Ashton, The Global Auction: The Broken Promises of Education, Jobs, and Incomes, Oxfor University Press, ISBN 978-0-19-973168-8
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taylorismo digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.