Realitat social
La realitat social és distinta de la realitat biològica o de la realitat cognitiva individual,[1] ya que representa un nivell fenomenológico creat a través de l'interacció social i, per lo tant, transcendix els motius i accions individuals. [2] Com a producte del diàlec humà, es pot considerar que la realitat social consistix en els principis socials acceptats d'una comunitat, lo que implica lleis i representacions socials relativament estables.[3] El constructivisme radical descriuria cautelosament la realitat social com a producte de uniformitat entre observadors (incloent o no al propi observador actual).[4]
Schütz, Durkheim i Spencer
[editar | editar còdic]El problema de la realitat social ha segut tractat exhaustivament per filòsofs de tradició fenomenológica, particularment Alfred Schütz, qui va utilisar el terme «món social» per a designar este nivell distint de realitat. Dins del món social, Schütz distinguia entre una realitat social que podia experimentar-se directament (Umwelt) i una realitat social més allà de l'horisó immediat, que encara podia experimentar-se si es buscava.[5] Al seu pas, l'etnometodología va explorar més a fondo l'estructura no articulada de la nostra competència i capacitat quotidianes en la realitat social.[6]
Anteriorment, el tema s'havia abordat tant en la sociologia com en atres disciplines. Per eixemple, Émile Durkheim va destacar la naturalea distinta del regne social. «Ací, més que en cap atre lloc, l'idea és la realitat».[7] Herbert Spencer havia falcat el terme superorgánico per a distinguir el nivell social de la realitat per damunt del biològic i sicològic.[8]
Searle
[editar | editar còdic]John Searle ha utilisat la teoria dels actes de parla per a explorar la naturalea de la realitat social/institucional, en la finalitat de descriure aspectes de la realitat social que ell cita baix les rúbriques de «matrimoni, propietat, contractació, acomiadament, guerra, revolucions, còctels, governs, reunions, sindicats, parlaments, corporacions, lleis, restaurants, vacacions, advocats, professors, meges, cavallers medievals i imposts, per eixemple».[9]
Searle va argumentar que tals realitats institucionals interactuen entre sí en lo que va cridar «relacions sistemàtiques (per eixemple, governs, matrimonis, corporacions, universitats, eixèrcits, iglésies)» per a crear una realitat social de múltiples capes.[10]
Per a Searle, el llenguage era la clau per a la formació de la realitat social perque «el llenguage està dissenyat precisament per a ser una categoria autoidentificada de fets institucionals»; és dir, un sistema de símbols pública i àmpliament acceptats que «persistixen a través del temps independentment dels impulsos i inclinaments dels participants».[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berger, Peter (1967). The Sacred Canopy: Elements of a Sociological Theory of Religion, Garden City, NY: Doubleday & Company, Inc., pp. 3–28.
- ↑ MacKinnon, N. J; Heise, {{{nom2}}} (2010). reality and human subjectivity, Palgrave, pp. 219–234.
- ↑ Ireke Bockting, Character and Personality in the Novels of William Faulkner (1995) p. 25
- ↑ Niklas Luhmann, Theories of Distinction (2002) p. 136
- ↑ George Walsh, "Introduction", Alfred Schütz, The Phenomenology of the Social World (1997)p. xxvii
- ↑ John O'Neill, Sociology as a Skin Trade (London 1972) p. 217
- ↑ Quoted in T. van der Eyden, Public Management of Society (2003) p. 487
- ↑ Herbert Spencer, The Principles of Sociology, Vol. 1, Part 1. "The Data of Sociology"(1876)
- ↑ John R. Searle, The Construction of Social Reality (Penguin 1996) p. 79
- ↑ Searle, p. 97
- ↑ Searle, p. 73 and p. 78
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Realidad social» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.