David Ricardo

David Ricardo (Londres, 18 d'abril de 1772-Gatcombe Park, 11 de setembre de 1823) va ser un economiste anglés d'orige judeu sefardí-portugués, membre de la corrent de pensament clàssic econòmic i un dels més influents junt a Adam Smith i Thomas Malthus. Va continuar i va profundisar l'anàlisis del circuit de producció de la república, l'orige de la qual es remonta a Quesnay i al fisiocratismo. És considerat un dels pioners de la macroeconomia moderna pel seu anàlisis de la relació entre beneficis i salaris, un dels iniciadores del raonament que donaria lloc a la llei dels rendiments decreixents i un dels principals fundadors de la teoria quantitativa dels diners. És per això que és invocat per famílies de pensament econòmic molt diferents, des dels economistes austríacs, passant pels neoclàssics fins als marxistes anglesos.

També va ser un home de negocis, especulador exitós, agent de canvi i diputat, conseguint amasar una considerable fortuna.

Biografia

David Ricardo era el tercer de dèsset fills d'una família judeua sefardí que va emigrar de Països Baixos a Anglaterra abans del seu naiximent. Va escomençar a treballar als catorze anys en la Bossa de Londres com a empleat del seu pare. En 1793 es va casar fòra de la fe judeua i les relacions en la seua família es varen tornar més tirants, per lo que Ricardo va decidir establir-se pel seu conte. Es va especialisar en la negociació de valors públics, va prosperar prou corrents i per a 1815 hi havia amasado una fortuna considerable. Despuix d'haver adquirit la seua fortuna en la Bossa de Londres, es va convertir en terratinent. En 1819 va ser elegit membre del Parlament; va retindre el càrrec fins a la seua mort. En la Cámara les seues opinions gojaven d'autoritat, i s'ha dit d'ell que va anar el primer en educar a la Cambra en l'anàlisis econòmic. Es va retirar dels negocis, lo que li va permetre dedicar-se a treballs intelectuals des de molt jove. El seu interés pels problemes de la teoria econòmica es va desenrollar cap a la mitat de la seua vida. El seu primer contacte en el tema sembla datar de 1799, quan va llegir a Adam Smith. En 1809 varen aparéixer publicades les seues primeres opinions sobre economia en forma de cartes a la prensa firmades per «R» en relació en la devaluación de la moneda.

La seua obra més important, llabor per la que seria reconegut com un dels economistes més importants de l'época, Principis d'economia política i tributació, va aparéixer en 1817, i constituïx l'exposició més madura i precisa de l'economia clàssica; en el prefacio afirma que «el principal problema de l'economia política és determinar les lleis que regulen la distribució». En eixe fi va desenrollar una teoria del valor-treballe. La teoria del valor-treballe en l'economia política clàssica, la teoria del valor i una teoria de la distribució. Va escriure també gran número d'ensajos, cartes i notes que contenen aportacions d'importància. No obstant, els seus escrits resulten tan condensados i complexos que molts llectors troben millor expostes les seues idees en els treballs de Jean-Baptiste Say, Thomas Malthus i John Ramsay McCulloch.

Este economiste, la llabor del qual és particularment important pel lloc destacat que va colocar al problema del valor, especialment en posar de manifest en claritat que els problemes de la distribució depenen de la teoria del valor, segons la qual el preu o valor dels bens depén dels costs de producció; va defendre la lliure circulació dels productes agrícoles i va enunciar la Llei de ferro dels sòus, segons la qual «el salari sempre tendirà a reduir-se a lo estrictament necessari permetent a l'asalariado solament subsistir i reproduir-se». D'acort en esta idea, si el salari puja més de lo estrictament necessari, la població aumentarà i en haver major oferta laboral, els salaris baixaran. Pel contrari si els salaris són inferiors a lo estrictament necessari la població disminuirà, provocant en això una escassea de mà d'obra i per tant un aument en els salaris. Esta teoria va influir en Marx per a afirmar que l'obrer mai gojaria dels beneficis del capitalisme.

Pensament econòmic

Vore també: Principis d'economia política i tributació

Va dedicar una atenció especial a la teoria del valor. Va considerar que el valor de canvi de les mercaderies, venia determinat per la cantitat de treball necessària per a la seua producció, que Adam Smith ho va considerar exacte en les societats primitives, pero no en aquelles en a on la producció dels bens requeria a la seua volta capital i treball. Sobre el valor del treball (salari), Ricardo va considerar igualment que vindria pel número d'hores destinades a la producció dels bens de subsistència, que permetera mantindre al treballador i a la seua família. El salari determinat pel mercat a través de l'oferta i demanda de treball podia coincidir, o no, en este salari natural, pero oscilaria sempre al voltant d'ell. De tal forma que si abdós salaris no coincidixen, es produiran moviments de creiximent o descens de la població, segons que el salari de mercat siga superior o inferior al natural, mantenint-se per tant entre ells una tendència d'equilibri.

Les preocupacions de Ricardo en relació en el creiximent ho varen dur a interessar-se primer pels factors que expliquen la distribució de la renda. Recent en segona instància, es preocupava per averiguar les causes del creiximent econòmic, o l'orige de "la riquea de les nacions".

Teoria de la renda diferencial

Artícul principal → Renda diferencial i renda absoluta.

Ricardo va dedicar també gran atenció al tema de la renda de la terra. En eixa época en Anglaterra, els propietaris no explotaven directament les seues terres en la majoria de les ocasions, sino que les arrendaven.

La tesis que manté és que la renda de la terra és deguda a la diferent fertilitat de la mateixa i a la llei dels rendiments decreixents. Segons Ricardo quan la població és baixa sobre les terres disponibles, solament seran cultivades les millors, no existint per tant renda, ya que ningú estaria dispost a pagar-la mentres existixquen unes atres igualment bones i no ocupades. Lo mateixa succeiria de no existir la llei dels rendiments decreixents, ya que si en aplicar major cantitat de treball i capital a una mateixa terra, s'obté d'ella rendiments proporcionals, solament es cultivarien les més fèrtils i per lo tant no hi hauria renda.

La renda en el marge del cultiu extensiu

Ningú paga renda en un país recent colonisat i en a on abunda la terra fèrtil. Pero, quan en el progrés de la societat, la terra de segona calitat de fertilitat es dedica al cultiu, la renda comença immediatament sobre la de primera calitat i la cantitat d'eixa renda dependrà de la diferència en la calitat d'eixes dos porcions de terra. Quan la terra de tercera calitat es dedica al cultiu, la renda comença de colp i repent sobre la de segona i està regulada com abans, per la diferència en els seus poders productius. Al mateix temps, la renda de la de primera calitat aumentarà, ya que sempre deu estar per damunt de la renda de la de segona, per la diferència entre el producte que rendix en una determinada cantitat de capital i de treball. En cada pas en el progrés de la població, que obligarà a un país a recórrer a la terra d'una calitat pijor per a permetre-li incrementar el seu suministrament d'aliments, aumentarà la renda sobre totes les terres més fèrtils.

Comerç internacional

Artícul principal → ventaja comparativa.

Entre els seus aportes destaca especialment la teoria de la ventaja comparativa, que defén les ventages del comerç internacional i, en essència, és una ampliació de la divisió del treball proposta per Adam Smith i oposta a les teories proteccionistes (que defenien la producció del propi país i evitaven el comerç en l'exterior).

En el seu llibre Principis d'economia política i tributació de 1817, David Ricardo va propondre que un país deu especialisar-se en aquells bens i servicis que puga produir de manera més eficient i adquirir d'atres països aquells que produïxca de manera menys eficient, inclús quan, en ocasions, açò represente adquirir bens estrangers la producció final dels quals pot ser més eficient. D'esta manera, la teoria de David Ricardo fa émfasis en la productivitat dels països.

Tant la teoria de la ventaja absoluta en la de la ventaja comparativa simplifiquen en els seus models el comportament de l'economia molt més allà del cæteris paribus ordinari, en a on s'estudia una variable i es deixen estàtiques les demés. Ací s'estan ometent factors com els que es varen mencionar en l'apartat anterior, per eixemple: qué passa quan més d'un país són els més eficients en la producció o obtenció d'un be en dos regions distintes del món. És no obstant un gran encert definir la ventaja dels països en la productivitat. No obstant cal destacar que un país pot tornar-se més productiu en l'obtenció de cert artícul gràcies a aspectes com el desenroll tecnològic.

Equivalència ricardiana

Atra de les idees associades a David Ricardo és l'equivalència ricardiana. Esta teoria argumenta que no importa de quina manera finance la despesa pública un país, si per mig d'un aument d'imposts o per mig d'emissió de deute públic, cap dels dos casos, produïx este efecte en l'economia real. Esta idea es basa en la racionalitat dels contribuents de pronosticar que un aument de la despesa pública comportarà pujades d'imposts en el futur per a finançar eixa despesa. Per això, davant un aument de la despesa pública els contribuents reduiran el seu consum i aumentaran el seu aforro per a assegurar-se un futur estable i compensar eixa futura pujada d'imposts. D'esta manera, si la reducció del consum per part dels contribuents és la mateixa que el deute que deu tornar el Govern, no es produirà cap canvi en la demanda agregada.

Publicacions

Les publicacions de Ricardo inclouen:

• The High Price of Bullion, a Proof of the Depreciation of Bank Notes (L'alt preu del lingot, una prova de la depreciació dels billets de banc) (1810), que advocava per l'adopció d'una moneda metàlica.
• Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Estoc (Ensaig sobre l'influència del baix preu de la dacsa en els beneficis de les accions) (1815), que defenia que la derogació de les Lleis de la dacsa distribuiria més riquea entre els membres productius de la societat.

• On the Principles of Political Economy and Taxation (Principis d'economia política i tributació) (1817), un anàlisis que concloïa que la renda de la terra creix a mida que aumenta la població. També va expondre clarament la teoria de la ventaja comparativa, que sostenia que totes les nacions podien beneficiar-se del lliure comerç, inclús si una nació era menys eficient en la producció de tot tipo de bens que els seus socis comercials.

Les seues obres i escrits es varen arreplegar en Ricardo, David (1981). The works and correspondence of David Ricardo, 1a., paperback edició (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. OCLC 10251383. ISBN 0521285054..

Activitat parlamentària

Com a diputat per Portarlington, va votar en l'oposició en apoyo de els moviments lliberals en Nàpols, 21 de febrer, i Sicília, 21 de juny, i a favor de l'investigació sobre l'administració de justícia en Tobago, 6 de juny. Es va opondre a la derogació de la Blasphemous and Seditious Libels Act, 8 de maig, l'investigació de la massacre de Peterloo, 16 de maig, i l'abolició de la pena de mort per falsificació, 25 de maig 4 de juny de 1821.

Va recolzar fermament l'implantació del lliure comerç. Va votar en contra de la renovació dels drets sobre el sucre, 9 de febrer, i es va opondre als drets més elevats sobre els productes de les Índies Orientals front als de les Antilles, 4 de maig de 1821. Es va opondre als drets sobre la fusta. Va votar en silenci a favor de la reforma parlamentària, el 25 d'abril i el 3 de juny, i va parlar a favor d'ella en el sopar de l'aniversari de la reforma de Westminster, el 23 de maig de 1822. Va tornar a votar a favor de la reforma del dret penal, el 4 de juny.

David Ricardo creïa que l'aument de les importacions aumentava la felicitat de la humanitat en incrementar el número de bens disponibles per al consum. Es diu que Ricardo "posseïa una extraordinària rapidea per a percebre en els girs del mercat qualsevol diferència accidental que poguera sorgir entre el preu relatiu dels distints valors" i Ricardo va poder fer créixer la seua riquea comerciant en valors durant les guerres revolucionàries i napoleòniques.

Durant les guerres napoleòniques, David Ricardo va desenrollar un despreci per les Lleis de la dacsa impostes pels britànics per a fomentar les exportacions. L'intervenció del govern en el comerç de cereals es remontava als anys 1400, i el comerç ha segut controlat, regulat i gravat. Anglaterra era una economia capitalista en la que els treballadors i els terratinents consumien la totalitat de les rendes i l'acumulació de capital depenia per complet dels beneficis dels capitalistes que estaven baix una pressió perpètua durant el XVIII i principis de el XIX.

La reforma política era necessària, ya que la producció agrícola lluitava per mantindre el ritme de creiximent de la població. Les Lleis de la Dacsa varen crear barreres a les importacions que varen aumentar els costs de subsistència que varen crear salaris més alts. Els salaris més alts varen reduir els beneficis i un efecte adicional de reducció de l'inversió de capital i un estat d'economia estacionaria. L'aument de les rendes, atribuït a les Lleis de la Dacsa per Ricardo, es va produir a costa dels beneficis econòmics de les nacions. El lliure comerç era la resposta a l'immovilisme per part de David Ricardo, i va anticipar que Gran Bretanya importaria productes agrícoles a canvi de productes manufacturados. Despuix de la mort de Ricardo, les lleis varen ser finalment derogades, i el seu pla de lliure comerç es va convertir en política pública en Gran Bretanya.

El seu amic John Louis Mallett va comentar: "... s'enfronta a tots els temes que ha estudiat en una ment feta, i les opinions en la naturalea de les veritats matemàtiques. Va parlar de la reforma parlamentària i de la votació com un home que portaria a terme tals coses, i destruiria el sistema existent matí, si estiguera en el seu poder, i sense el menor dubte sobre el resultat ... És esta mateixa qualitat de la ment de l'home, el seu total despreci per l'experiència i la pràctica, lo que em fa dubtar de les seues opinions sobre economia política."

Vore també

Economia clàssica Adam Smith Thomas Malthus Socialisme ricardiano Economia ricardiana Crítica de l'economia política

Ventaja comparativa Corn Laws Història del pensament econòmic Història econòmica

Bibliografia

• (1999).«Principles of Economics».Prentice-Hall.
• Samuel Hollander (1979). The Economics of David Ricardo. University of Toronto Press. (anglés)
• G. de Viu (1987). "Ricardo, David," The New Palgrave: A Dictionary of Economics, v. 4, pp. 183–198. (anglés)
• (2001).«International Encyclopedia of the Social & Behavioral Sciences».

13330–13334.doi:10.1016/B0-08-043076-7/00324-7.

• Éric Pichet, David RICARDO, li premier théoricien de l'économie, Els éditions du siècle, 2004. (francés)
• (2009) Histoire de la pensée économique (en francés), Dunod..
• (1991) Histoire de la théorie économique (en francés), puf.
• (2004) Histoire de l'analyse économique II, L'âge classique (en francés), Gallimard.
• Skousen, Mark (2008). «Ricardo, David (1772–1823)», The Encyclopedia of Libertarianism, Thousand Oaks, CA: SAGE Publications; Taste Institute, pp. 433–434. doi:10.4135/9781412965811.n222. OCLC 750831024. ISBN 978-1412965804.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre David Ricardo.
• David Ricardo, lloc digital 'Pensament econòmic'.
• David Ricardo (1772-1823), lloc digital 'Eumed / Grans Economistes'.
• Plantilla:Gutenberg author (anglés)
• Plantilla:Internet Archive author (anglés)
• Biography at New School University (anglés)
• Biography at EH.Net Encyclopedia of Economic History (anglés)
• Ricardo sobre Valor: els tres Capítuls Un. Una presentació sobre els canvis en Principles' (University of Southampton). (anglés)