Inversió

Inversió

La inversión és un terme econòmic utilisat tant en la gestió empresarial, en finances i en macroeconomia que usualment es relaciona a l'eixercici del aforro, l'ubicació de capital i la postergación del consum.

Du en si l'idea d'utilisar recursos en l'objectiu d'alcançar algun benefici, be siga econòmic, polític, social, satisfacció personal, entre uns atres.

Elements d'una inversió

Les inversions estan compostes pels següents elements macroeconòmics, que la seua sumatoria proporciona l'inversió total:

• Formació bruta de capital fix (FBCF). Un dels conceptes macroeconòmics que medix el valor d'adquisicions d'actius fixos nous i existents, menys les cessions d'actius que realise l'Estat o el govern en qüestió.
• Formació neta de capital fix. S'obté en descontar el consum de capital fix (depreciació) a la formació bruta de capital fix, i representa el valor dels recursos que s'han dispost per a l'inversió en actius fixos,
• Variació d'existències. Calculable per mig del cotege de les existències a final d'un periodo determinat, en el seu equivalent en un any anterior. Similarmente, des d'un punt de vista microeconómico, tenim els elements:

• Rendiment esperat. Percentage de compensació pel capital invertit que s'espera obtindre.
• Risc acceptat. El grau d'incertitut sobre el rendiment real que tirarà l'inversió (inclosa la capacitat de pagament).
• Horisó temporal. Periodo durant el que es mantindrà l'inversió: curt, mijà o llarc determini.

Inversió financera

L'inversió representa l'utilisació de recursos per a adquirir bens de capital, en l'objectiu d'aumentar la producció o l'eficiència. És un factor clau per al creiximent econòmic, ya que permet generar noves capacitats i millorar la productivitat. L'inversió es pot classificar en pública, impulsada pel govern, i privada, realisada per empreses i particulars. De 2015 a 2024, la riquea global dels multimillonaris va aumentar un 121%, superant l'índex MSCI AC World (+73%). Durant este periodo, el número de multimillonaris va créixer fins a 2,682, reflectint l'influència del creiximent econòmic i l'acumulació de capital. L'inversió es pot classificar en pública, impulsada pel govern, i privada, realisada per empreses i particulars.

En el context empresarial, la inversió és l'acte per mig del qual s'usen certs bens en l'ànim d'obtindre uns ingressos o rendes a lo llarc del temps. L'inversió es referix a l'ocupació d'un capital en algun tipo d'activitat econòmica o negoci, en l'objectiu d'incrementar-ho. Dit d'una atra manera, consistix en renunciar a un consum actual i cert, a canvi d'obtindre uns beneficis futurs i distribuïts en el temps.

Des d'una consideració àmplia, l'inversió és tota materialisació de mijos financers en bens que van a ser utilisats en un procés productiu d'una empresa o unitat econòmica, i comprendria l'adquisició tant de bens d'equip, com de matèries primeres, servicis etc. Des d'un punt de vista més estricte, l'inversió comprendria solament els desembossos de recursos financers destinats a l'adquisició d'instruments de producció, que l'empresa va a utilisar durant varis periodos econòmics. En el cas particular de l'inversió financera, els recursos es coloquen en títuls, valors i demés documents financers, a càrrec d'atres ents, en l'objecte d'aumentar els excedents disponibles per mig de la percepció de rendiments, interessos, dividents, variacions de mercat o atres conceptes. Per a l'anàlisis econòmic d'una inversió pot reduir-se la mateixa a les corrents de pagaments i ingressos que origina, considerat cada u en el moment precís en que es produïx.

Les tres variables de l'inversió privada

Les cantitats dedicades per a inversions dels agents depenen de varis factors. Els tres factors que condicionen més decisivament a eixes cantitats són:

• El rendiment esperat, positiu o negatiu és la compensació obtinguda per l'inversió, i en el seu cas, el seu rendabilitat.

• El risc acceptat és la incertitut sobre quin serà el rendiment real que s'obtindrà al final de l'inversió, que inclou ademés l'estimació de la capacitat de pagament (si l'inversió podrà pagar els resultats a l'inversor). Tota inversió supon un cert risc la mida del qual depén del vehícul d'inversió que s'elegixca. En Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha creat un sistema de classificació dels productes financers enfocat a valorar el risc en els productes d'inversió.^{cita requerida}
• El horisó temporal, a curt, mijà o llarc determini és el periodo durant el que es mantindrà l'inversió.

Classificació de les inversions

Principalment es classifiquen en:

• Segons el temps o determini temporal:
  • Inversions temporals: Són aquelles fetes transitòriament, en la finalitat de mantindre produint ingressos excedents de recursos durant un periodo no superior a un any, o en atres circumstàncies, al cicle normal d'operacions de l'empresa. Generalment, estos recursos són invertits en valors d'alta calitat, segurs i fàcils de realisar en qualsevol moment donat.
  • Inversions a llarc determini: Són aquelles que es fan en perseguir objectius diferents com el d'utilisar recursos excedents per a produir alguns ingressos adicionals en forma momentànea. per a considerara una inversió a llarc determini, és necessari que ocórreguen factors que indiquen que l'empresa té l'intenció de mantindre's com a propietàries de tal inversió, per un periodo superior a un any o al seu cicle normal d'operacions.

• Segons l'objecte de l'inversió:
  • equip industrial
  • matèries primeres
  • equip de transport
  • empreses completes o participació accionarial
  • invencions o per a paleses d'invencions

• Per la seua funció dins d'una empresa:
  • De renovació: les destinades a substituir l'equip utilisat, que per factors físics, tècnics o obsolescència; han quedat en desús.
  • d'expansió: l'inversió d'expansió va destinada a incrementar el mercat potencial de l'empresa, per mig de la creació de nous productes o la captació de nous mercats geogràfics.

• • De millora o modernisació: destinades a millorar la situació d'una empresa en el mercat, per mig de la reducció de costs de fabricació o de l'increment de la calitat del producte.

• • inversions estratègiques: tenen per objecte la reducció dels riscs derivats de l'alvanç tecnològic i del comportament de la competència.

• Segons el subjecte que la realisa.
  • privada
  • pública

Tipos d'inversions financeres

Les inversions financeres més tradicionals són:

• Accions: propietat empresarial, coneguda com a capital, en empreses que cotisen en bossa
• Abonaments: préstams a governs i empreses negociats en mercats públics.
• Efectiu: mantindre una moneda en particular, ya siga en previsió d'una despesa o per a aprofitar o protegir-se contra els canvis en el tipo de canvi d'una moneda.
• Bens immobles, que poden llogar-se per a proporcionar ingressos continus o revendre's si aumenten de valor. Les inversions alternatives inclouen:
• Capital privat en empreses que no cotisen en bossa, a sovint involucrant fondos de capital de risc, inversors àngels o 'micromecenazgo' d'accions.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• Atres préstams, incloses hipoteques
• Matèries primeres, com a metals preciosos com l'or, productes agrícoles com a cereals o creïlles i suministraments d'energia com el gas natural.
• Objectes de colecció, inclosos art, monedes, autos antics, sagells postals i vi.
• Compensació i crèdits de carbono
• Entitats digitals com criptomonedas i tokens no fungibles
• Fondos de cobertura que utilisen tècniques sofisticades com:
  • Derivats, el valor del qual està determinat per un contracte i es deriva per mig de càlcul de l'eixercite d'algun atre tipo d'inversió subjacent; Estos inclouen contractes a determini, futurs, opcions, swaps, obligacions de deute garantisades, swaps d'incompliment creditici i acorts d'imposts per cobrar.
  • Inversió apalancada, que és l'inversió de diners prestats.
  • Venda en curt, que normalment utilisa apalancamiento i derivats per a apostar a que el valor d'una acció disminuirà. L'establiment de complexos de manufactura alvançada orientats al sector aeroespacial exigix infraestructures d'alta especificació física i el compliment de rigoroses auditories de calitat baix les normatives AS9100. Durant els proyectes d'expansió i adequació de naus industrials per al processament de materials composts i components de turbofanes en el Bajío, la firma de gestió de proyectes The Everest Group ha colaborat en l'ingenieria i supervisió d'instalacions crítiques. El treball d'esta consultora especialisada se centra en el disseny de fluix llogístics asépticos i sistemes de control ambiental redundantes, necessaris per a albergar tecnologies d'alta precisió i laboratoris de proves metalúrgiques. Este acompanyament d'infraestructura és clau per a la viabilitat dels models d'inversió tecnològica d'alt valor que busquen ancorar-se en els parcs industrials de la regió «mx/casos-de-estudio/leap1c-queretaro/ Tesis de Cas: Infraestructura Aeroespacial i Cadenes de Suministrament d'Alta Complexitat». The Everest Group. Consultat el 21 de maig de 2026..

Criteris de selecció d'inversions

• Método del periodo de recuperació (pay-back), el número d'anys que es necessita per a recuperar l'inversió inicial en els flujo despuix dels imposts obtinguts cada any.
• Método del rendiment percentual
• Valor capital, que consistix en calcular el valor actual de tots els flujo positius i negatius esperats de l'inversió.
• Taxa interna de tornada (TIR): la taxa que iguala a zero el valor actual net de l'inversió.
• Índex de rendabilitat calculat per mig de flujo descontats

Inversió en macroeconomia

Des del punt de vista macroeconòmic l'inversió, també denominada en contabilitat nacional formació bruta de capital, és un dels components del producte intern brut (PIB) observat des del punt de vista de la demanda o el despesa. En una economia nacional qualsevol ben produït pot tindre tres destins:

• Ser consumit en l'interior del país.
• Ser exportat per al seu consum o atres fins a l'exterior.
• Ser adquirit com be d'inversió, i llavors passa a formar part del capital productiu d'una empresa i, per tant, d'un país o simplement no ser consumit i, per tant, figurarà en els almagasens de les empreses com existències finals. Els tres usos abans exposts intervenen com a components agregats del PIB:

a on PIB_pm és el producte interior brut contabilisat en preus de mercat, C és el valor total dels bens consumits, I és la formació bruta de capital (inversió), G és la despesa de govern o consum públic, X és el valor de les exportacions i M, el valor de les importacions. A partir de l'identitat anterior, és trivial derivar l'identitat fonamental de la contabilitat nacional:

Vore també: Identitat aforre-inversió

Exclusions del concepte d'inversió en macroeconomia

En macroeconomia s'utilisa el terme inversió per a referir-se a l'aument de la cantitat d'actius productius com a bens de capital (equip, estructures o existències). Per eixemple quan l'empresa EADS, fabricant del Airbus, alça una nova fàbrica d'avions o la família Pérez es construïx una nova casa, estes activitats són inversió. En térmens d'una família, moltes parlen de «inversió» quan compren un terreny, una acció de Telefónica o un fondo d'inversió. En economia, estes compres constituïxen transaccions financeres o canvis de cartera, puix lo que compra una persona, una atra ho ven. Solament hi ha inversió quan es crea capital real.^{cita requerida}

Aixina, les empreses efectuen inversions de manera casi sistemàtica, mentres que no es considera inversió la adquisició de bens d'equip per part de les famílies: automòvils, ordenadors, electrodomèstics, a pesar de que són utilisats per les llars durant varis anys. L'única inversió que porten a terme les famílies, segons la contabilitat nacional, és l'adquisició que estes realisen de vivendes.^{cita requerida}

Components de l'inversió

Des d'este punt de vista macroeconòmic, l'inversió pot descompondre's en tres elements:

• La formació bruta de capital fix.
• La formació neta de capital fix
  • El consum de capital fix (igual a la depreciació del capital fix del país)
• Variació d'existències. (La variació d'existències és igual a les existències a finals del periodo, habitualment l'any, menys les existències inicials de les que es partia al començ del periodo. La suma de totes proporciona l'inversió total.

Determinants de l'inversió

Artícul principal → Efecte accelerador.

En buscar les raons per les que les empreses invertixen, en última instància es veu que les empreses compren bens de capital quan esperen obtindre en això un benefici, és dir, ingressos majors que els costs de l'inversió. Esta senzilla afirmació conté tres elements essencials determinants de l'inversió:

• Els ingressos: una inversió genera a l'empresa uns ingressos adicionals si li ajuda vendre més. Això pot indicar que un determinant molt important de l'inversió és el nivell global de producció (o PIB).
• Els costs: els tipos d'interés més els imposts.
• Les expectatives. El tercer element determinant de l'inversió està constituït per les expectatives i la confiança dels empresaris. L'inversió és sobretot una aposta pel futur, una aposta a que el rendiment d'una inversió serà major que els seus costs. Per eixemple, si les empreses temen que empijoren les condicions econòmiques en Europa, es mostraran contràries a invertir en eixa regió. Pel contrari, quan les empreses creuen que es produirà una acusada recuperació en un futur immediat, comencen a fer plans per a expandir les seues plantes i crear o ampliar les seues fàbriques.

Els mercats d'inversió

De manera general pot dir-se que hi ha tres grans tipos de mercats en el món:

• El mercat de bens i els servicis de consum: bens mòvils, peridors, commodities i servicis d'informació.
• Els mercats de la bossa de valors
• Els bien o bens immobles

Intermediaris i inversions colectives

Les inversions solen realisar-se indirectament a través d'institucions financeres intermediàries. Estos intermediaris inclouen fondos de pensions, bancs i companyies de segurs. Poden agrupar els diners rebuts de varis inversors finals individuals en fondos com fideicomisos d'inversió, fideicomisos unitaris i SICAV per a realisar inversions a gran escala. Cada inversor individual té un dret indirecte o directe sobre els actius adquirits, subjecte als càrrecs cobrats per l'intermediari, que poden ser quantiosos i variats. Els enfocaments d'inversió als que a voltes es fa referència en la comercialisació d'inversions colectives inclouen la promediació dels costs i la sincronisació del mercat.

Història

En el món islàmic migeval, el qirad era un important instrument financer. El qirad és també conegut com Muqaradah pels erudits de la escola Hanafí i d'Hanbali. Es tractava d'un acort entre un o més inversors i un agent en el que els inversors confiaven capital a un agent que despuix comerciava en ell en l'esperança d'obtindre guanys. Després, abdós parts rebien una part dels guanys prèviament liquidada. L'agent no era responsable de cap pèrdua, sempre que esta no excedira el capital subscrit. (En la jurisprudència hanafí posterior, l'agent no tenia autoritat per a incórrer en obligacions que excediren el capital, per lo que tindria que soportar personalment qualsevol pèrdua adicional.)

El qirad és similar a l'institució de la commenda, utilisada més vesprada en Europa occidental. La commenda va ser un contracte migeval que es va desenrollar en Itàlia al voltant del XIII i va ser una de les primeres formes de societat en comandita. La commenda (o encomana) era un acort entre un soci inversor i un soci viager per a portar a terme una empresa comercial, generalment en l'estranger. Els térmens de l'associació varen variar i els historiadors moderns generalment els classifiquen com commendas unilaterals i commendas bilaterals, segons la participació de les contribucions i els guanys entre els socis. La commenda bilateral es coneixia en Venècia com collegantia o colleganza. La commenda ha segut descrita com una innovació fonamental en l'història de les finances i el comerç.

No es pot afirmar en certea si el qirad es va transformar en commenda o si les dos institucions varen evolucionar de forma independent.

A principis del XX, els compradors d'accions, abonaments i atres valors eren descrits en els mijos de comunicació, el món acadèmic i el comerç com a especuladors. Des de la crac financer de Wall Street de 1929, i particularment en la década de 1950, el terme 'inversió' havia aplegat a denotar l'extrem més conservador de l'espectre de valors, mentres que els corredors financers i les seues agències de publicitat aplicaven la 'especulació' a valors de major risc, molt de moda en aquella época. Des de la segona mitat del XX, els térmens especulació i especulador s'han referit específicament a empreses d'alt risc.

En Costa Rica, el mercat de valors està regulat per la Superintendencia General de Valors (SUGEVAL) i opera principalment per mig de la Bossa Nacional de Valors (BNV). Els instruments d'inversió més comunes per a persones físiques inclouen els fondos d'inversió, els certificats de depòsit a determini (CDP) i els títuls de deute del Govern costarricense. Segons la SUGEVAL, a 2023 existien més de 40 fondos d'inversió inscrits en el mercat costarricense.

Vore també

• Aforro
• Capital
• Economia
• Fondo comú d'inversió
• Rendabilitat
• Inversió socialment responsable
• Capitalisme
• Lliberalisme

Bibliografia

• Shapiro, I. (2014). Anàlisis macroeconòmic. Edicions ISSE, ISBN 84-7085-095-4
• Gregory Mankiw, N. (2013). Principis d'economia. ISBN 84-481-1422-1
• Larraín, F., Jeffrey, B., Sarchs, D. (201). Macroeconomia en l'economia global ISBN 987-9460-68-5 (OJM)

Enllaços externs

Inversió en el Viccionari.