Mexicali

Mexicali

Mexicali (pronunciat: [ˌem. xiˈka. li],  (🔊 /mejicali/)) és una ciutat mexicana, capital del estat de Baixa Califòrnia i capçalera del municipi homònim. Es troba localisada en l'extrem nort-occidental del vall de Mexicali, en la frontera en Estats Units. Ubicada en 32°39′48″ de latitut nort, es tracta d'una de les ciutats més septentrionals de Mèxic i Hispanoamèrica en el seu conjunt. D'acort al Cens de Població i Vivenda 2020, efectuat pel INEGI i publicada el 25 de giner de 2021, Mexicali és la dessetena ciutat més poblada del país, en una població de 854 186 habitants.

La ciutat de Mexicali alberga les sèus dels tres poders del governe estatal: l'Eixecutiu, el Llegislatiu i el Judicial. Aixina mateix, en ella s'ubiquen diverses dependències del governe federal i les oficines del Ajuntament de Mexicali.

• Mexicali va ser fundada per Mauro Orozco Cortez el 14 de març de 1903, i és considerada la capital estatal més jove de Mèxic.

Es destaca a nivell nacional per haver registrat en estiu la temperatura més alta en Mèxic (52.7 °C), aixina com per ser de les ciutats en més baix nivell de precipitació anual i una de les zones més sísmiques de tot el país. El seu PIB per càpita és de 11 658 dólars, el més alt de tot Baixa Califòrnia i el segon més alt del Noroest de Mèxic, solament baix de Les Vetes, Baixa Califòrnia Sur.

• Mexicali és considerada una ciutat versàtil, sustentada pel creiximent del seu sector agropecuario, el seu impuls en el ram industrial (principalment en l'àrea aeroespacial), en el sector de servicis (com el turisme mèdic), i des de 2017, ha tingut un auge en el sector immobiliari, sent una de les ciutats en major plusvalia en l'actualitat.

Creuament fronteriç

• Mexicali conta en dos garitas dins de la taca urbana: la primera es troba en la zona centre de la ciutat l'antiga Garita Centre, Garita "Vella" o Garita Riu Nou, en 12 carrils de circulació cap a Calexico (Califòrnia); la segona, cridada Garita Nou Mexicali o Garita Nova, es troba a 6 km a l'orient de la primera garita i conta en 10 carrils. La relació entre Mexicali i Calexico és molt gran, ya que entre abdós ciutats hi ha un gran víncul tant econòmic com a social, cultural i demogràfic. Les garitas que unixen a abdós ciutats varen registrar en 2014 un creuament promig de 4,7 millons de vehículs de passagers, en un total 7,2 millons de persones i 4,5 millons de peatons a l'any en sentit de sur a nort, lo que està catalogada per l'Oficina d'Aduana i Protecció Fronteriça dels Estats Units com el quint creuament més transitat del món (en Mèxic solament baix de Ciutat Juárez - El Pas i Tijuana - Sant Diego.

Toponímia

La paraula «Mexicali» sorgix de la contracció dels noms «Mèxic» i «Califòrnia» (de la mateixa manera sorgix «Caléxico»); per lo que seguix la mateixa pronunciació en j /mejicali/. Es diu que eixe nom va ser impost en 1902 pel coronel Agustín Sanginés, llavors cap polític del Districte Nort. Encara que el gentilici oficial és «mexicalense», és comú el terme «cachanilla», que és una planta que es troba en eixes terres, particularment junt a canals d'aigua de rec. També existix l'hipocorístic Chicali per a referir-se a la ciutat, encara que la seua ocupació és informal i provablement un chicanisme, o part d'una gerga marginal; empero, és amprada de facto dins de la cultura cachanilla i va tindre un clar eixemple del seu us en la revista El Chicali News creada per Manuel Alberto León.

Història

Catedral de La nostra Senyora de Guadalupe.

A finals d'el XIX el govern federal va adjudicar a Guillermo Andrade grans extensions de terrenys en esta part del país, buscant colonisar la zona fronteriça en Estats Units. En la vall agrícola es va iniciar el desenroll de Mexicali en l'instalació d'empreses dedicades a la irrigació que desijaven aprofitar l'aigua del riu Colorat en l'agricultura, promovent la construcció de canals de rec entre 1898 i 1900.

Primers viages

La primera descripció delloc en a on hui s'ubica la ciutat de Mexicali es va fer en el diari dut per Juan Batiste d'Anza, en el seu segon viage realisat de Sonora a l'Alta Califòrnia en decembre de 1775, en el que relata: "Apleguem a una barranca seca en a on es trobava vastedad de llenya de mezquite que molt nos va ajudar per a defendre-nos del gran fret que feya". En firmar-se el Tractat de Pau i Llímits entre Mèxic i Estats Units, es traça la llínea divisòria entre els dos països. En el pla alçat en elloc es marca la Llínea Internacional en el senyalament "constantment sec". En este lloc difícilment podrien haver-se trobat assentaments humans. No obstant, devem senyalar que quan el riu Colorat corria en condicions naturals, durant les creixents estiuenques ocasionalment es derramava sobre el riu Nou i es formaven chicotets estanys en el seu caixer.

Fundació

Hotel Del Nort, clàssic símbol de la ciutat, ubicat en la zona centre.

Guillermo Andrade, cònsul mexicà en els Àngeles, va escomençar a adquirir terres en lo que es coneix com vall de Mexicali, fins a posseir casi la totalitat. En 1904, ven casi la totalitat de les terres a l'empresa Colorat River Land Company, mateixa que impulsa la colonisació de la vall, a la parell que es venia impulsant el desenroll del vall d'Imperial. Això obliga a que hi haja assentaments dels treballadors. A principis del sigle passat, en l'any de 1901 Mexicali era solament unes quantes cases, en excepció d'algun que un atre assentament humà com el d'Els Cotons; la comunitat indígena cucapá duya centenars o potser mils d'anys habitant esta inhòspita regió.

Anthony Heber, un ciutadà nortamericà, va adquirir en 1902 de la Societat d'Irrigación i Terrenys de la Baixa Califòrnia S. A., una superfície de 187 hectàrees en el cantó que formaven la llínea internacional i el riu Nou, a on es trobaven els nouvinguts mexicans i va demanar que dibuixara un pla del nou poblat. En eixe mateix any va aplegar des d'Ensenar, que era la capital del Districte Nort de la Baixa Califòrnia, a este lloc, el cap polític, Coronel Agustín Sanginés i va falcar el nom de la ciutat. La chicoteta població va seguir creixent i a mida que aumentava el número d'habitants, es varen escomençar a crear negocis. El dia 15 de març de 1903, es va nomenar Juge Auxiliar de Pau, dependent dels Cotons, al senyor Manuel Vizcarra. El 4 de novembre de 1914, ellavors cap polític, Mayor Baltazar Avilés va decretar la municipalitat de Mexicali i va convocar ademés a eleccions per a formar el primer ajuntament, el qual va ser encapçalat per Francisco López Montejano. De 1927 a 1930, l'Ajuntament de Mexicali es va mantindre com a consell i de 1930 a 1952 com a delegació, fins que Baixa Califòrnia deixa de ser territori per a convertir-se en l'estat mexicà N.º. 29.

En 1968 es va organisar un congrés d'història per a determinar la data de fundació de Mexicali i en eixe congrés es va determinar que el dia en que es va nomenar la primera autoritat de Mexicali fora designat com la data de la seua fundació.

Agricultura

Les primeres àrees que es varen obrir al cultiu en el vall de Guadalupe Mexicali varen ser sembrades en forrajes en respal a les explotacions ganaderes que existien. Va ser a partir de 1912 que es va iniciar la sembra del cotó. La superfície sembrada en este cultiu es va ser ampliant en la mida que s'incrementava la ret de canals de rec. En 1914 es va iniciar la Primera Guerra Mundial i els preus de la fibra es varen elevar, induint als agricultors a sembrar superfícies majors. Esta producció de fibra va demandar la construcció de despepitadoras, compresoras i plantes procesadoras d'oli, mateixes que requerien d'operadors que poc a poc varen ser constituint el sector obrer en Mexicali.

Immigració chinenca

Pagoda chinenca de la Chinesca en Mexicali.

A finals d'el XIX es va propiciar una forta immigració de chinencs cap a Estats Units en la finalitat de treballar en la construcció de vies férrees del Ferrocarril Inter-Califòrnia de Mexicali fins a Cotons aixina com els canals d'irrigació agrícola. En concloure's les obres d'irrigació, el país del nort va escomençar a rebujar-els fins que en 1904, es va emetre una llei que prohibia la seua entrada. Açò casi va coincidir en el desenroll agrícola de Mexicali que requeria de mà d'obra i els mexicans existents no eren suficients en eixe temps per a proporcionar-la. Per este motiu, de 1910 a 1920 es va facilitar l'entrada d'asiàtics a treballar en esta regió, els quals es varen assentar predominantment en lo que temps despuix es coneixeria com La Chinesca, barri chinenc que encara existix dins de la primera secció o centre de la ciutat. Per açò, en Mexicali es considera la cuina chinenca com a típica de la ciutat, en més de 200 restaurants.

Assalt a les Terres

Artícul principal → L'Assalt a les Terres.

En 1902 es va formar la Colorat River Land Company S. A. baix les lleis mexicanes i va adquirir eixes terres per a explotar-les, cosa que no hi havia conseguit Andrade per falta de suficients recursos econòmics. La Colorat va seguir la política d'arrendar les seues terres a atres companyies agrícoles, generalment nortamericanes i chinenques, en el compromís de que les desmontaren, canalisaren i acondicionaren per al cultiu, cobrant-els en els primers anys quotes reduïdes. En esta forma va entrar en cultiu casi la mitat de la superfície de la vall que no era afectada per les inundacions estiuenques del riu. A partir dels anys trenta, també va escomençar a rentar terrenys a llauradors mexicans en superfícies menors. Quan va entrar en funcionament la presa Hoover que va controlar el fluix del riu Colorat, es varen poder sembrar les superfícies corresponents a la partix sur, que abans s'inundaven, llavors es varen establir ranchos de persones originàries de Japó, l'Índia i també de Mèxic. Com l'immigració provinent de l'interior de Mèxic continuava, va aumentar la pressió de llauradors nacionals solicitant terres per a cultiu, aixina, en 1937 es va suscitar el cridat Assalte a les Terres, que va provocar el repartiment agrari realisat pel president Lázaro Cárdenas, despuix en 1945 el govern mexicà va adquirir de la Colorat els terrenys que encara posseïa i els va entregar exclusivament a colon mexicans. En esta forma, despuix de més de quaranta anys de possessió de casi tota la vall de Mexicali, la Colorat River Land Company S. A. es va retirar de Baixa Califòrnia.

Industrialisació

El despepite del cotó ha segut el símbol de l'industrialisació de la vall

La primera activitat que poguera considerar-se com industrial es va presentar quan va entrar en operació la primera despepitadora de cotó en 1917. Encara que els directius de l'empresa i els majordoms eren nortamericans, els obrers varen ser mexicans i aixina en eixa época va nàixer el sector obrer en Mexicali. En els anys vint l'industrialisació es diversificó, es varen establir empreses procesadoras de la llavor del cotó com els molins per a l'obtenció d'oli, en 1923 es va instalar la Companyia Industrial Jabonera del Pacífic S. C. de R. L. que va processar l'oli de llavor de cotó per a transformar-ho en sabó i greix comestible. Eixe mateix any, es va construir la Cerveseria Mexicali que beneficiava l'ordi produït en la vall. També en eixa época es varen construir tres molins de blat que utilisaven com a matèria primera la producció local. En els cinquanta, varen proliferar les empreses procesadoras d'agroquímicos i es va instalar també Acers del Nort S. A. que utilisava ferralla per a produir acer. En els anys xixanta, es va generalisar l'establiment Parcs industrials per a l'instalació de maquiladoras de diferents productes, ensambladoras de les que va ser més important la Kenworth i les procesadoras de plàstics.

Des de l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort el 1º de giner de 1994, s'ha aumentat l'instalació de maquiladoras gràcies als beneficis d'este tractat i a la seua ubicació estratègica en Estats Units.

Terremot de Serra El Major - Cucapá

Mapa de l'epicentre del terremot ocorregut el 4 d'abril de 2010.

el Terremot de Baixa Califòrnia de 2010 va ser un sisme ocorregut a les 15:40:40 hora local (UTC-7), del dumenge 4 d'abril de 2010, que va alcançar una magnitut de 7.2 ___*$M_{\mathrm{w}}$. Segons el Servici Geològic d'Estats Units, l'epicentre del sisme es va registrar a 60 km al sursureste de Mexicali.

El sisme va ser sentit molt fort en la zona septentrional de l'estat de Baixa Califòrnia i la frontera Mèxic-Estats Units; també va ser percebut en ciutats de ponent com Tijuana, Ensenar, Tecate i del sur de l'estat nortamericà de Califòrnia com Sant Diego, els Àngeles i l'estat d'Arizona. L'intensitat del sisme va causar danys a l'infraestructura elèctrica en la zona de la vall de Mexicali resultant en afectació la llínea de transmissió provinent de Tijuana, la subestació Rosita i la llínea d'interconexió en l'Entanque Imperial, en Estats Units lo que va provocar l'interrupció del suministrament elèctric en la ciutat i les seues afores. Per una atra part, la carretera Tijuana-Mexicali va colapsar a l'altura del quilómetro 21 La Rumorosa. En afectació d'una atra índole, varen sofrir danys greus els canals de rec Nou Delta i Reforma i afectant a 60 000 hectàrees de cultiu en el vall de Mexicali. El mateix dia del terremot, la Secretaria de Governació va reportar la mort d'una persona en colapsar la seua vivenda i l'atenció mèdica d'atres tres despuix de sofrir crisis nervioses. Més vesprada, la Direcció de Protecció Civil Estatal va confirmar la mort indirecta d'una atra persona que va ser atropellada en eixir de la seua vivenda quan ocorria el sisme i d'un saldo de centenars de lesionats. el vall de Mexicali va ser afectat de manera greu, en perdre comunitats casi sanceres les seues vivendes i terres de cultiu, per les inundacions causades pel terremot.

Cronologia de Mexicali

• 1903: El 14 de març, es va fundar la ciutat de Mexicali, en Manuel Vizcarra com a primer representant oficial.
• 1904: El 23 de maig, es registren els primers assentaments, a on actualment es delimita la Delegació González Ortega, conegut informalmente com Palaco.
• 1906: Inundació de les Valls de Mexicali-Imperial-Coachella-Yuma, la qual va destruir els naixents poblats.
• 1909: Va iniciar l'operació del Ferrocarril Inter-Califòrnia de Mexicali fins als Cotons.
• 1915: El primer de giner, Francisco L. Montejano, va entrar en funcions com a primer president municipal; el 20 de novembre, Mexicali es va convertir en capital del Territori Nort de Baixa Califòrnia.
• 1920: Primer assentament d'immigrants chinencs.
• 1937: el 27 de giner, es va expropiar per decret del president Lázaro Cárdenas del Riu la Colorat River Land Company suscitant a un moviment agrari cridat Assalt a les Terres.
• 1942 Es va conectar per Ferrocarril Sonora Baixa Califòrnia al sur del país.
• 1952: L'1 de març, es va reconéixer oficialment a Mexicali com a capital de l'estat n.º 29 Baixa Califòrnia, i es va instalar el primer ajuntament.

• 1957: Fundació de Canal 3 XHBC El teu Canal, el qual transmet des d'Av. Madero, Zona Centre de Mexicali.
• 1957: Per mig de la promulgació de la seua Llei Orgànica, publicada el 28 de febrer, es va fundar l'Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia.
• 1961: Es va fundar el Centre d'Ensenyança Tècnica i Superior.
• 1963: Edificació del campus Mexicali de l'UABC pel president Adolfo López Mateos.
• 1964: Es va fundar el bosc i zoològic de Mexicali.
• 1976: Es va consolidar el centre cívic de Mexicali, un dels més grans en el país.
• 1979: El 15 d'octubre, un sisme de 6.6° va assotar la zona entanque i urbana de Mexicali.
• 1979: es va establir l'Universitat Pedagògica Nacional.
• 1981: es va fundar l'Institut Tecnològic de Mexicali.
• 1986, el 3 de giner, ellavors president d'Estats Units, Ronald Reagan, i el president de Mèxic, Miguel de la Madrit, es varen reunir en l'edifici de l'Eixecutiu Estatal del centre cívic.
• 1989: el 26 d'abril, es va inaugurar Plaça La Cachanilla, una de les més grans en el seu temps.

• 1989: el 2 de juliol, Ernesto Ruffo Appel va guanyar les eleccions a Governador de Baixa Califòrnia. L'1 de novembre pren el càrrec, per lo que es convertix en el primer Governador Panista de Mèxic.
• 1999: el 7 de novembre, es va crear el Desenroll Comercial Nou Mexicali en la Delegació González Ortega.
• 2003: en la seua data de fundació, Mexicali va festejar els seus primers 100 anys en un concert del tenor italià Luciano Pavarotti en l'Estany Salat.
• 2005: el INEGI va reconéixer oficialment la Zona Metropolitana de Mexicali.
• 2006: es va fundar l'Universitat Politècnica de Baixa Califòrnia.
• 2008: entre febrer i març, es varen produir més de 500 sismes en la zona entanque i urbana de Mexicali.
• 2009: el 30 de decembre, un sisme de 5.9° va colpejar la ciutat i zona entanque.
• 2010: el 4 d'abril a les 15:40 (UTC-8), un sisme de 7.2° ocorre en la zona entanque de Mexicali: va afectar edificis públics i privats, carreteres i bulevars, i va deixar 5000 famílies afectades en la ciutat i vall i 4 morts.

• 2011: el 8 de setembre, una falla d'interconexió elèctrica en Arizona, EUA, va provocar una interrupció en el suministrament elèctric en tot Baixa Califòrnia durant 12 hores.
• 2014: es va presentar iniciativa en el Congrés de l'Unió, per a adherir a la ciutat de Sant Luis Ric Colorat, del veí estat de Sonora a la Zona Metropolitana.
• 2015: Varen iniciar els festejos per a la celebració del primer centenari de Mexicali, com a capital de Baixa Califòrnia. A partir del 26 de març del 2015, es va iniciar l'apagó analògic en Mexicali.
• 2017: El 13 de febrer varen ocórrer protestes massives contra l'instalació de la cervecera Constellation Brands i la Llei d'Aigües.
• 2019: L'1 d'octubre, Marina del Pilar Àvila Olmeda va assumir el càrrec com la primera dòna presidenta municipal de la ciutat.

• 2020: El 17 de març, es va registrar el primer cas oficial de COVID-19 en Mexicali. El 21 de març, es va realisar la consulta popular que va resultar en la cancelació de la planta Constellation Brands.
• 2021: El 31 d'octubre, la mexicalense Marina del Pilar Àvila Olmeda va assumir com la primera dòna governadora de Baixa Califòrnia.
• 2023: El 14 de març, la ciutat va celebrar la seua 120 aniversari; el Barri de la Chinesca és nomenat oficialment el primer «Barri Màgic» de l'estat.
• 2025: En febrer, la ciutat és sèu per segona ocasió de la Série del Carib 2025, celebrada en l'estadi «El Niu dels Àguiles»

Demografia

Població

Segons el Cens de Població i Vivenda de 2020 portat a terme pel INEGI, la ciutat de Mexicali alcança 854,186 habitants, sent el 49.8% hòmens i el 50.2% dònes. Els hòmens tenen una edat mijana de 27 anys, un any més respecte a les dònes, que la seua mijana és de 25 anys. El grup d'edat de 0 a 14 anys, concentra al 25.8% de la població, entre els 15 i 64 anys s'agrupa el 68.1% i el restant 6.1% en els habitants de 65 i més anys d'edat.

En esta sifra Mexicali es coloca en la segona ciutat més poblada de l'estat de Baixa Califòrnia, per darrere de Tijuana. La ciutat en els últims anys ha anat creixent i expandint-se considerablement. Pel ser una ciutat fronteriça en Estats Units es caracterisa d'interés per a persones del centre, sur del país, persones d'atres països d'América Central (Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica) o Amèrica del Sur que busquen ocupació i conseguir creuar cap al costat d'Estats Units, els qui fallen en l'intent consideren quedar-se i convertir-se en pobladors de la ciutat.^{cita requerida}

Zona metropolitana de Mexicali

Vista nocturna de la zona metropolitana de Mexicali i Calexico, Califòrnia, presa des d'Estats Units.

Segons en les senyes publicades per la Secretaria de Governació (SEGOB) i l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI), es reconeix a la zona metropolitana de Mexicali des de 2005. L'àrea geogràfica corresponent de la ZM de Mexicali és de 202.50 km², lo que la coloca com la segona aglomeració més gran del Noroest de Mèxic i dècima en tot el país, considerant la seua extensió territorial. Mentres que en el cens de Població i Vivenda de 2020 del INEGI calcula la població de la zona metropolitana de Mexicali en 1,049,792 habitants, colocant-la en el segon lloc dels municipis més poblats de l'estat i tretzé en tot Mèxic.

Lo corresponent a la zona metropolitana de Mexicali, esta es conforma per la taca urbana de la ciutat de Mexicali, que comprén de ponent-oriente, de la Calz Manuel Gómez Morin (Perifèric Ponent) en la Colónia Nacionalista fins al Blvd. Venustiano Carranza i de Nort-Sur de la Av. Colón (Llínea Internacional) fins a la Colónia Campestre; la zona de la Santa Isabel, localisada a 5 km de la ciutat de Mexicali, que conta en una població de 29.311 habitants; la zona de la Colónia Progresse, localisada a 7 km de Mexicali per la Carretera Mexicali-La Rumorosa, en una població 12.557 habitants; la secció corresponent a la Delegació González Ortega, que comprén de ponent-oriente, de la Blvd. Venustiano Carranza fins a Ejido Cuernavaca i de Nort-Sur de la Llínea Internacional fins a Calz Gustavo Vildosola Castro (Corredor Palaco), la població del qual és d'al voltant de 132 500 habitants aproximadament, i per últim la zona de la vall de Pobla que comprén una població d'al voltant de 30 000 habitants.

Adheriment de Sant Luis Ric Colorat

La relació entre abdós ciutats ha segut molt propenca per molts anys, i la seua conexió ha segut econòmica, demogràfica, social i cultural entre les mateixes. baix este punt, a principis de 2014 es va llançar davant el Congrés de l'Unió una iniciativa per a reconéixer a Sant Luis Ric Colorat com a part de la zona metropolitana de Mexicali, per a propòsits relacionats en Agenda 21, en apoyo d'els alcaldes d'abdós ciutats, es propon esta fusió. A pesar de que la distància entre les ciutats és notòria, la relació entre les mateixes és molt estreta, i açò pot aumentar la competitivitat en la regió. Per la seua importància estratègica, no ha mostrat un alvanç significat des de la seua solicitut.

Economia

El sector hortofrutícola és una de les activitats de major èxit en Mexicali; ceba i espárragos verdes estan entre els cultius més importants, el cotó i el blat seguixen sent cultivats pero han expressat els agricultors d'estos que hi ha una falta de garanties, colaboracions i preus per part del govern en preus duent açò a manifestacions i prens de protestes durant tot l'any. Hi ha una fira anual de la agroindustria en març d'interés en tot Mèxic i els Estats.

La perspectiva actual del creiximent econòmic de Mexicali està lligada en les inversions anuals d'empreses principalment d'electrònics que establixen els seus plantes d'ensamblage per a l'exportació principalment a Estats Units. Companyies com TIMSA, Mitsubishi, Honeywell, Kenworth, FEVISA Industrial, Rockwell Collins (EEMSA), Vitro, Skyworks Solutions, Cardinal Health, Bosch, Price Pfister, Gulfstream, UTC Aerospace Systems, i Kwikset, conta en una planta del ram Ceràmic Daltile (Grup Mohawk Industries), una Planta d'estora del mateix Grup Mohawk inaugurada en 2016 i atres empreses dedicades al processament d'aliments com Jumex, Bimbo, Coca-cola, Pepsi, Sabritas, Barcel i l'empresa Kellogg's que va ser anunciat en un comunicat de prensa el 27 de març del 2008 pel governador Osuna Millán en conferència de prensa.

Esforços continus per part del govern de Baixa Califòrnia i del sector privat per a atraure empreses a Mexicali sobre la base de l'estratègia de centrar-se en els punts forts de la mà d'obra calificada, abundant energia i suministraments d'aigua, entorn econòmic favorable i la frontera en Califòrnia, un dels estats més rics del món.

l'Acorde Nortamericà de Lliure Comerç de 1994, que va eliminar la majoria de les restriccions al comerç entre les dos nacions, posa a Mexicali com una economia lligada a la del seu veí nortamericà. Recentment la revista Businessweek va catalogar a Mexicali com la millor plaça del país per a establir una empresa. Mexicali està considerada entre les més pròsperes ciutats de Mèxic pels seus recursos i apego a la frontera d'Estats Units.

Silicon Border

A finals del 2006, ellavors president Felipe Calderón va anunciar un dels proyectes més importants per al sector industrial del país: el Silicon Border. El parc industrial seria comparat en el Silicon Valley, Califòrnia, a on es genera la més alta tecnologia de tot lo món, segons les seues paraules, que varen coincidir en els promotors del proyecte. Mai varen imaginar que el proyecte quedaria cobert per l'arena del desert d'esta zona fronteriça. Va iniciar durant el govern d'Eugenio Elorduy Walther i va tindre com a primer director al seu llavors gendre, Octavio Garza. Contaria en naus industrials, laboratoris, unitats habitacionals i una sèu de la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia.^{cita requerida}

La promesa era convertir-ho en punta de llança per al sector de la nanotecnología a nivell mundial, per lo que un dels canvis que va generar va ser l'impuls de programes educatius en diverses branques de la tecnologia, com la carrera d'ingenieria en mecatrónica que va escomençar a impartir-se en institucions d'educació superior en Mexicali. No obstant numerosos proyectes i inversions anunciats, casi res s'ha realisat fins a hui. En 2012 el Congrés  va convindre la reducció de la superfície original a 953 hectàrees, a pagar-se de manera trimestral els 6 millons dólars. Fins ara s'ha realisat un sol pagament. Es calcula que des de que es va escomençar el proyecte del Silicon Border, l'Estat Federal Mexicà i l'Estat de Baixa Califòrnia han entregat al voltant de 2 millons de dólars de diners públics a privats.

Indústria

En Mexicali existix una indústria molt diversificada, ocupant el primer lloc la de productes alimenticis a on es conten en pasteurizadoras de làcteus, embotelladoras, molins de blat, tortillerías i empacadoras de carn, entre les més importants. L'indústria maquiladora està altament desenrollada, sent Mexicali el pioner en Mèxic en esta branca industrial, inicialment en la costura; actualment operen aproximadament 190 plantes maquiladoras en 55 857 persones amprades en un ambient de treball no sindicalizado i de baixa rotació. El desenroll de l'indústria de transformació i la maquiladora, ha segut principalment en el ram d'aliments, automotriz, metal, mecànica, envasos de vidre, electrònica, plàstic i textil. Atres indústries no menys importants són la fabricació i ensamblage d'artículs elèctrics i electrònics, tractocamiones, remolcs de càrrega, maquiladoras de joguets. L'indústria elèctrica s'ha desenrollat gràcies a les característiques geològiques; Mexicali conta en una planta geotèrmica, que és suficient per a abastir a tot l'estat i ademés exportar este energètic. Actualment la planta industrial de Mexicali, genera més de 40 exportacions que regloten els 2 400 millons de dólars anuals. La ciutat de Mexicali, goja d'un règim fiscal preferencial per a l'importació de matèries primeres i determinats productes, lo que representa major ventaja sobre atres ciutats del país. Mexicali conta en una comunitat empresarial, en gran experiència en negocis internacionals i disposts a co-invertir.

Agricultura

El desenroll de Mexicali va ser impulsat inicialment per l'activitat agrícola. En la vall de Mexicali és a on es practica l'agricultura de rec, en una superfície bruta de 340 ha. Els principals cultius en el municipi són: blat, ordi, cotó, alfalfa, avena, ajonjolí, cártamo, sorgo forrajero, "rye grass", hortalices per a exportació i consum regional; chile, ceba, col, rabanito, celiandre, lletuga, brócoli, betabel, coliflor, jitomate, tomatillo, pepino, carabassa, quelite i espárrago. Atres cultius són meló d'Alger, meló, dacsa, elote, vinya, nopal i frijol. En el poblat Comportes del Valle de Mexicali, es localisa una granja anomenada "El Vergel" en a on presenta un cas extraordinari, ya que creixen jagantesques hortalices en mig del desert, pesant fins a 10 quilos, a lo que no se li ha trobat explicació del perqué. Per l'abundància d'aigua i més de 200 000 hectàrees de fèrtils terres, l'activitat agrícola ha tingut gran rellevància en este municipi. La vall de Mexicali oferix a l'inversioniste, les condicions ideals per a establir agroindustrias i empaques de grans i aliments.

Comerç

Estes activitats es concentren fonamentalment en la localitat de Mexicali i algunes poblacions considerades com semiurbanas, ubicades en el mig rural, tals com a Ciutat Guadalupe Victoria, Ciutat Morelos, Els Cotons, poblat Benito Juárez, entre uns atres. En la localitat de Mexicali existixen grans centres comercials que conten en supermercats i una diversitat de chicotets comerços, a on es poden adquirir artículs de primera necessitat, mobles, aparats elèctrics i electrònics, papelería, útils d'oficina, materials de construcció, penyores de vestir, etcétera. Igualment, existixen tendes distribuïdores al mayoreo que abastixen als chicotets i mijans comerços.

Servicis

Paralament al desenroll del comerç, existix una extraordinària varietat de servicis al públic, destacant, per la seua importància, els tallers de reparació de vehículs automotores, d'aparats electrònics i elèctrics, de rellonges, d'alhajas i de sabates; tallers de soldadura, servicis professionals, servici de banca (existixen sucursals i agències bancàries de tots els bancs del país), gasolineres, entre uns atres.

Geografia

A pesar dels seus paisages àrits i desérticos, Mexicali és un municipi privilegiat per la cantitat de recursos naturals, destacant els mants aqüífers en la seua vall, conseqüència de la filtració de les aigües del riu Colorat i els seus afluents. Ademés a les faldes del volcà Cerro Prieto es troba la tercera planta geotèrmica més gran del món,que abastix de vapor a quatre quartos de màquines per a la generació del 70% aproximadament de l'energia elèctrica que es consumix en l'estat, i generar un excedent enviat a Estats Units.^{cita requerida}

Ambient

Pel creiximent de la ciutat i l'insuficient pavimentació de les colónies, Mexicali té problemes de contaminació com el pols i les emissions d'automòvils i de fàbricas incidixen en les malties respiratòries com l'asma. Aixina mateix, existix la contaminació per residus sòlits, que constituïxen un foc d'infecció important; açò en part degut a que no existix una cultura del reciclat, i que no es conta en l'infraestructura necessària per a institucionalisar el maneig i reciclat apropiat d'estos rebujos baix les normes del municipi. Les àrees verdes en la ciutat ocupen un dels llocs més baixos a nivell nacional, tant per la mateixa contaminació com per l'extrem clima de casi 52 °C, que cada any es presenten en la ciutat (1.5 m² per cada 3 habitants).

En una publicació de The Economist, citant com a font a l'Organisació Mundial de la Salut, Mexicali va ser trobada com la tercera ciutat més contaminada del món.

Clima

el clima de Mexicali, per la seua escassa precipitació anual presenta un clima desértico càlit (BWh), d'acort en els criteris de la classificació climàtica de Köppen. La temperatura rarament és inferior a 3° o superior a 50 °C.

La temperatura més baixa registrada en la ciutat és de −8 °C (15 de decembre de 1972), i la màxima de 52 °C (28 de juliol de 1995/13 de juliol de 2016/8 de juliol de 2024).

L'estiu és extremadament calorós, les temperatures diürnes superen els 41 graus Celsius pràcticament tots els dies de l'estació, i poden alcançar valors tèrmics de fins a 48 °C i índex de calor superior a 60 °C cada any. Les nits són càlides i humides, i en ocasions caloroses aplegant a superar els 30 °C. Els dies d'hivern són frescs, a voltes frets, i es presenten gelades en les matinades. Els sistemes frontals generen la major part de l'escassa pluja que cau en la ciutat. I salve per una ocasió (11 d'octubre de 1932), mai neva. Les temperatures nocturnes solen baixar de 7 °C, al mateix temps que les diürnes no solen superar els 23 °C.

Resum per més:

• Giner: est és el més més fret de l'any a on les temperatures màximes durant el dia oscila entre els 16 °C i 24 °C, mentres que les temperatures mínimes durant les nits alcancen entre els 3 °C i els 7 °C. Les gelades es presenten en la ciutat quan hi ha caiguda de neu en La Rumorosa a on el termómetro aplega a caure fins als 0 °C. Els dies nuvolats en este més són freqüents a causa dels sistemes frontals i les tormentes hivernals que ingressen del pacífic a la regió.
• Febrer: les temperatures màximes alcancen entre els 20 °C i 27 °C, mentres que les mínimes entre els 7 °C i els 10 °C. Els dies nuvolats seguixen presents a causa dels fronts frets, encara que de major mida que el més anterior.
• Març: les temperatures màximes alcancen entre els 25 °C i els 30 °C, mentres que les mínimes entre els 12 °C i els 15 °C. Comencen els vents a conseqüència dels fronts frets.

• Abril: és en este més a on el clima varia molt a conseqüència de l'entrada de la primavera i la presència dels últims fronts frets, les màximes alcancen els 27 °C i 30 °C i mínimes entre 15 °C i 19 °C, encara que en dies a on hi ha presència de front fret pot generar forts vents i descens de temperatures.
• Maig: comença a sentir-se la calor ya que les temperatures màximes apleguen entre els 35 °C i els 40 °C i les mínimes entre 20 °C i 24 °C. Els vents forts aixina com algunes llaugeres pluges poden presentar-se davant l'entrada dels últims fronts frets.
• Juny: este més d'acort als registres és el més més càlit i sec a on no es presenta res de pluja, el sol és abundant i les màximes alcancen entre els 43 °C i els 46 °C, encara que en dies d'extrema calor la temperatura pot aplegar entre els 47 °C i els 49 °C, no es descarta que per lo manco un dia d'este més el termómetro aplegue als 50 °C, mentres que les mínimes baixen a valors de 27 °C i 31 °C.

• Juliol: en este més la calor seguix present en temperatures màximes de 42 °C i 45 °C en mínimes de 26 °C i 29 °C. En este més es presenten algunes tormentes aïllades davant l'entrada d'humitat i les condicions monsòniques.
• Agost: este més continua la presència de tormentes aïllades encara que més freqüents davant el monsó i les temperatures són llaugerament menys caloroses entre els 41 °C i 44 °C com a màximes i mínimes entre els 25 °C i 28 °C.
• Setembre: en este més és quan el monsó es fa més present generant tormentes fortes pero de curta duració que poden generar inundacions en la ciutat, les temperatures varien davant la presència de tormentes hi ha dies a on la temperatura pot alcançar els 40 °C pero en dies de tormentes pot baixar la màxima a 33 °C i es presenta molta humitat.
• Octubre: la calor comença a baixar en temperatures màximes entre els 29 °C i 33 °C en mínimes entre els 19° i 22 °C. Les tormentes deixen de fer-se presents.

• Novembre: en este més les temperatures varien molt davant la presència de vents en la ciutat a conseqüència dels primers fronts frets. Les màximes poden alcançar entre els 25 °C i els 28 °C encara que en dies ventosos poden aplegar a alcançar tan sol els 22 °C o 24 °C. Pot ser que es registren algunes precipitacions a conseqüència dels sistemes frontals.
• Decembre: en este més la fredor comença a fer-se present en màximes entre els 15 °C i els 21 °C i en mínimes entre 3 °C i 7 °C aixina com forts vents a conseqüència dels sistemes frontals.

Cultura

Centre Estatal de les Arts, a les ales del Blvd Riu Nou

Història

Els primers anys varen ser aïllats de tot moviment cultural. L'infraestructura en que es contava no era suficient per a satisfer demanda d'una comunitat en desenroll. En 1975 el Govern crea un departament per a l'investigació i difusió de la cultura en general: la Direcció de Difusió Cultural del Govern de l'Estat de Baixa Califòrnia, a la qual se li va donar personalitat jurídica per al compliment de les seues funcions. En l'actualitat s'estaja en les oficines generals del ICBC i la Galeria de la Ciutat.

Festival de roc

• Mexicali és sèu d'un dels festivals més importants a nivell internacional de roc progressiu Baixa Prog, una série de concerts de roc progressiu de bandes mexicanes i d'atres països.

Restauració de la Delta del Riu Colorat

Gràcies als esforços binacionals i multidisciplinario entre Mèxic i Estats Units, el riu Colorat i la seua delta seran considerats un usuari més de l'aigua, puix en març de 2014 es permetrà la lliberació d'un volum total de 130 000 metros cúbics d'aigua en fins ambientals. El ecólogo Martín Sau Cota, director de la Reserva de la biosfera Alt Golf de Califòrnia i Delta del Riu Colorat de la Comissió Nacional d'Àrees naturals protegides (Conanp), va parlar sobre els importants alvanços en la reiniciación temporal del fluix d'aigua sobre el riu. Va recordar que el passat 20 de novembre de 2012, els països varen firmar un històric acort de cinc anys, l'Acta 319, que definix la manera en la que abdós països compartiran al Riu Colorat, temps durant el qual aumentava les pressions sobre els recursos hídrics. Per primera volta en l'història, els dos països es varen comprometre a colaborar per a assignar aigua al riu Colorat, aixina com per a mamprendre llabors de conservació en el propòsit de restaurar la delta del riu, un ecosistema d'importància mundial. L'Acta 319 establix l'assignació de fluix ambientals a la delta i un marc de referència per a impulsar les llabors de restauració denominat "fluix pulse". Sau Cota va explicar que el "fluix pulse" serà un event únic durant els cinc anys de vigència de l'Acta mencionada per a restauració del sistema ripario. L'aigua es lliberarà a través de la presa Morelos en Els Cotons, Baixa Califòrnia, en un volum mensual en març de 63 936 metros cúbics; en abril s'entregaran 54 432 metros cúbics i en maig 11 232 metros cúbics. En això s'incorporen mides temporals per a restaurar els fluix del riu en Mèxic i per a conservar la delta del Riu Colorat. L'Acta 319 és un acort binacional sense precedents, producte d'un esforç multi-institucional per al maneig integral de la conca del riu Colorat, a on també les organisacions de la societat civil han eixercitat un rol fonamental. L'Acta concreta els térmens de cooperació binacional en matèria d'excedents d'aigua, condicions d'escassea, salinitat, proyectes d'inversió conjunta, proyectes ambientals i de conservació, el qual no modifica el Tractat d'Aigües de 1944 ni implica l'alienació de l'aigua corresponent a un i un atre país. Sau Cota va agregar que en el fluix pulse es tornarà la vida a la delta del Riu Colorat i a les espècies associades a est, algunes subjectes a protecció per la NOM-059-Semarnat-2010. Entre alguns dels beneficis està en recarregar els mants acuífero, la creació de nou hàbitat per a la vida selvada i la possible oportunitat històrica de reconectar al riu en el mar. La lliberació d'aigua per al riu Colorat és la culminació de moltes gestions binacionals. L'aigua que se soltarà a través del caixer del riu segurament durà grans beneficis com la creació de nous hàbitats (chapulls) per a les aus i fauna en general; es recuperarà molta de la vegetació com a àlbers, sauces i això produirà més aire net. Per un atre costat, encara que es desconeix si l'aigua aplegarà a l'Alt Golf de Califòrnia i en quina cantitat, de conseguir-ho es conseguiria un possible aporte de nutrients que abonaria sense lloc a dubtes a la productivitat de les aigües de l'Alt Golf i per això al manteniment i recuperació de les pesquería de l'Alt Golf. Un atre benefici molt important serà la recarrega dels mants acuífero, o siga, es crearà un banc d'aigua que favorirà principalment als agricultors de la vall de Sant Luis Ric Colorat i Mexicali. Una de les accions que es tenen contemplades i contingudes en l'Acta 319 és el monitoreo ecològic, a fi d'evaluar l'impacte que les accions de restauració i les entregues d'aigua tenen sobre l'hidrologia, la flora i fauna de la regió.

Cultura popular

Mexicali Shmoes és un curt de 1959 dels Looney Tunes, dirigit per Friz Freleng i protagonisada per Speedy Gonzáles i els gats cantants José i Manuel. Veus dels actors inclouen a Mel Blanc com les veus de Gonzáles i José, i Tom Holanda, sense aparició en els crèdits la veu de Manuel. L'Acadèmia de Ciències i Arts Cinematogràfiques d'Estats Units va nominar el curt. En el curt s'introduïx al Llent Rodríguez, primer de Speedy, que posteriorment apareixeria en un atre curt clàssic dels Looney Toons, Mexican Boarders de 1962. La Rosa de Mexicali o Mexicali Rose en anglés, va ser una cançó registrada en 1923, en música de Jack Tenney i lletra d'Helen Stone. La cançó és una història d'amor d'un home que deu deixar el seu amor per un temps. La lletra de la cançó en anglés i en espanyol:

Mexicali Rose, stop crying; I'll menja back to you some sunny day. Ev'ry night you'll know that I'll be pining, Ev'ry hour a year while I'm away, Dry those big brown eyes and smile, dear, Banish all those tears and please don't sigh, Kiss m'onze again and hold em; Mexicali Rose goodbye.	Rosa de Mexicali no plores; Tornaré a tu algun dia solejat I que sempre trist sense consol, Cada nit i dia yo passaré, Seca els teus bells ulls, Deixa de plorar i sospirar. Besa'm una atra volta i estretix-me; Rosa de Mexicali, adeu.
Helen Stone	Manuel Sanches De Lara

Soc Pur Cachanilla

Artícul principal → Pur Cachanilla.

Els amerindis cucapá varen usar la planta cachanilla com a material de construcció i tèrmic. Debido a ello, el nom de la planta servix com a gentilici aplicat als habitants de la ciutat de Mexicali. L'autor i locutor sonorense, format en Mexicali, Antonio Valdez Herrera va immortalisar mundialment el gentilici en el seu corregut "Pur Cachanilla" interpretat per Caín Corpus en els anys 60. La cançó parla primordialmente de Mexicali i el seu Valle, pero mencionant les demés ciutats de Baixa Califòrnia. Va ser gravada per al sagell discogràfic Festa per Caín Corpus en 1962. És reconeguda com el "Himne" dels mexicalenses, i moltes persones, del restant de la república, ignorant les bases i el context històric anteriorment expressat i basant-se en la sola menció de les principals ciutats bajacalifornianas dins d'esta cançó, tendixen erròneament, a cridar "cachanillas" a tots els bajacalifornianos, pero com ya s'ha mencionat: "cachanilla" és únicament aplicable, a lo manco formalment, als naixcuts en el municipi de Mexicali.

Deports

• Mexicali conta en una destacada tradició deportiva i és considerada una de les principals places deportives del noroest de Mèxic. La ciutat ha segut sèu d'importants competicions nacionals i internacionals, ademés d'albergar franquícies professionals de béisbol i bàsquet. Entre les disciplines en major arraïlada entre la població destaquen el béisbol, el bàsquet, el fútbol, l'atletisme i la gimnàsia. L'infraestructura deportiva de la ciutat es concentra principalment en la Ciutat Deportiva de Mexicali, complex que alberga instalacions com l'Auditori de l'Estat i diversos espais per a la pràctica de disciplines amateur i professionals. Aixina mateix, l'Estadi Niu dels Àguiles constituïx un dels principals recints deportius de Baixa Califòrnia.

Equips professionals

Bàsquet

Sols de Mexicali

Els Sols de Mexicali són un equip professional de bàsquet en sèu en Mexicali, Baixa Califòrnia, que competix en la Lliga Nacional de Bàsquet Professional (LNBP). La franquícia va ser fundada en 2005 i va ingressar a la LNBP eixe mateix any. Des de la seua creació, disputa els seus partits com a local en l'Auditori de l'Estat, ubicat dins del complex Ciutat Deportiva de Mexicali. A lo llarc de la seua història, els Sols s'han consolidat com una de les franquícies més exitoses de la lliga, en conquistar quatre campeonats de la LNBP en les temporades 2006, 2015, 2018 i 2020.

Trigueros del Valle de Mexicali

Els Trigueros del Valle són un equip de bàsquet en sèu en Mexicali, Baixa Califòrnia. La franquícia va ser fundada en 2024 per a participar en el Circuit de Bàsquet del Pacífic (CIBAPAC), una lliga professional de desenroll en Mèxic. El proyecte es va distinguir per integrar principalment a jugadors originaris de Mexicali i la seua vall agrícola. L'equip disputa els seus partits com a local en el Gimnasi de Mexicali. En la seua temporada inaugural, en 2024, va obtindre la seua primera victòria oficial front a Coyots de Tijuana.

Béisbol

Àguiles de Mexicali

Els Àguiles de Mexicali són una franquícia professional de béisbol en sèu en Mexicali, Baixa Califòrnia, que competix en la Lliga Mexicana del Pacífic (LMP). L'organisació va ser fundada en 1948 i es va incorporar a la Lliga Mexicana del Pacífic per a la temporada 1976-77. Des de llavors, disputa els seus partits com a local en l'Estadi Niu dels Àguiles, conegut popularment com «El Niu». A lo llarc de la seua història, els Àguiles han obtingut quatre campeonats de la Lliga Mexicana del Pacífic en les temporades 1985-86, 1988-89, 1998-99 i 2016-17. Aixina mateix, varen obtindre el títul de la Série del Carib de 1986, celebrada en Maracaibo, Veneçuela, representant a Mèxic.

Fútbol

Cachanillas F. C.

Cachanillas FC és un equip de fútbol professional mexicà que juga en la Tercera Divisió de Mèxic, també coneguda com a Lliga TDP. És el primer equip de fútbol professional en l'història de la ciutat. Ha tingut tres etapes distintes, totes elles en la Tercera Divisió, i en dos ocasions ha desaparegut de la competició. La primera etapa es va estendre, a lo manco, des de 1985 fins a 1995. La segona etapa va començar en 2007, quan l'equip va ser reactivat, pero va concloure breument despuix de tres anys, en el 2010. Actualment, l'equip va ser reactivat novament en 2019 i juguen els seus partits de local en l'Eduardo "Boticas" Pérez, més conegut com el "Camp Necaxa".

Deportistes destacats

• Mexicali ha segut breçol de destacats atletes mexicans. Entre ells descolla Enriqueta Basilio, qui va passar a l'història com la primera dòna en encendre el pebetero olímpic durant la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968. La ciutat també ha produït destacades gimnastas com Denisse López Sing, primera mexicana en alcançar una final olímpica i mundial en gimnàsia artística, i Alexa Moreno, medalliste mundial en bot de cavall i una de les deportistes mexicanes més reconegudes del sigle XXI. En deports aquàtics descolla Carlos Girón, un dels màxims exponents dels clavats mexicans i medalliste olímpic. Aixina mateix, Luis Álvarez ha representat a Mèxic en tir en arc i va formar part de l'equip que va obtindre la medalla de bronze en la prova mixta durant els Jocs Olímpics de Tòquio 2020. En l'àmbit del boxeig destaquen Gilberto Román, campeó mundial de pes gall i figura històrica del pugilisme mexicà, aixina com Alfredo Angulo, olímpic en Atenes 2004 i campeó interí mundial en el boxeig professional. Atres atletes originaris de Mexicali que han representat a Mèxic en competències internacionals inclouen al futboliste Jorge Enríquez, medalliste olímpic en Londres 2012; al esgrimista Diego Cervantes; al basquetbolista Román Solís; a l'atleta Magaly Yáñez i al voleibolista Francisco González.

Educació

Respecte a l'educació, la ciutat conta en els elements necessaris per a absorbir a la població de tots els nivells acadèmics. El nivell bàsic o elemental, la demanda del qual és coberta en la seua totalitat, és atés pel Sistema Educatiu Estatal, dependència del Govern de l'Estat. En el nivell mig i mig superior es tenen varis planters entre els que destaca el colege de bachillers de Baixa Califòrnia, el Centre Nacional d'Educació Professional Tècnica, el Centre de Bachillerat Tecnològic Industrial i de Servicis, aixina com institucions privades d'alt prestigi que cobrixen en les demandes plantejades. La població analfabeta en Mexicali alcança una proporció mínima sobre la població total. L'Institut Nacional d'Educació per a Adults (INEA) s'ocupa d'impartir cursos d'alfabetisació i el Consell Nacional de Foment Educatiu (CONAFE) d'impartir cursos de secundària i preparatòria per a adults en totes les poblacions del municipi. Es conta, ademés, en l'Acadèmia Estatal de Policia.

Universitats

L'oferta acadèmica de les universitats en la ciutat és molt variada i àmplia, entre les quals es troben ingenieries, llicenciatures i mestrages. Estes carreres es distribuïxen en distintes universitats tant públiques com a privades; entre les públiques es troben l'Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia (UABC), Universitat Politècnica de Baixa Califòrnia (UPBC), l'Institut Tecnològic de Mexicali (ITM), l'Universitat Pedagògica Nacional-Unitat 021 Mexicali, l'Universitat Estatal d'Estudis Pedagògics (UEEP) i la Benemérita Escola Normal Urbana Federal Fronteriça (BENUFF) i entre les privades estan el Centre d'Ensenyança Tècnica i Superior (CETYS), Universitat del Valle de Mèxic (UVM), Viscaya de les Américas(UVA), aixina com les noves institucions privades sorgides recentment Universitat Xochicalco, Universitat UNEA i Universitat CUT.

Delegacions

El municipi de Mexicali està subdividido administrativamente en 14 Delegacions que depenen del govern municipal de Mexicali. D'estes delegacions, 4 formen part de la zona urbana de Mexicali (centre històric en els primers quadros de la taca urbana, Cerro Prieto al Sur, González Ortega en la zona Oriente i Progrés en la zona ponent), mentres que les restants delegacions, es troben en la zona entanque.

Turisme

El turisme s'ha convertit en un ingrés important per a la ciutat. Restaurants, taquerías, farmàcies, bars i clubs de ball són alguns dels llocs visitats pels turistes, en la seua majoria nortamericanes. Moltes tendes i llocs de venda d'artesania i recorts de Mèxic també es troben junt a la frontera.

Edificis i llocs històrics

• Antic Edifici de la Cerveseria Mexicali: Este històric edifici va ser construït el 4 de juliol de 1923; ací va ser elaborada la cervesa “Mexicali”, la més famosa de la seua época. Construït de fusta en una coberta de concret que donava l'aspecte de granit. En el tercer pis, hi havia un molí que trituraba l'arròs a pur de fòc, despuix era dut a un batidor; en el mateix pis funcionava un atre molí que refinava la malta i despuix d'un periodo de quatre mesos de repòs la cervesa eixia a la venda. L'arròs era dut d'Estats Units i la malta de Bohèmia. La cervesa era tipo casera. Carrer “I” i Av. Saragossa.
• Antic Palau de Govern, hui Edifici de Rectoría de la UABC: Construït durant el periodo del Governador del Territori de Baixa Califòrnia en 1916, el coronel Esteban Cantú; la construcció va iniciar en juny de 1919 i va ser terminada per José Inocent Lugo el 15 de setembre de 1922. Va ser sèu de l'Ajuntament de Mexicali durant el periodo del Governador Abelardo L. Rodríguez. En 1957 passa a ser propietat de la UABC. El seu estil arquitectònic és francés.

• Edifici de la Colorat River Land, Co.: Era l'any de 1902 quan es va crear esta companyia, manejada des de la Ciutat de Mèxic i propietat de la vall de Mexicali per casi quatre décades. En 1904 es varen obtindre 185 000 pero es varen sembrar 400 000 hectàrees, aplegant a ser un dels més importants productors de cotó en el món. Tenint al voltant de 8000 empleats de Mèxic, China, Índia i Japó. En eixe temps la producció diària era de 25 tonellades (55 200 lliures) de cotó. Va ser el més important productor de cotó en el noroest de Mèxic. Ha estat operant per part de la companyia fins a l'esclat de la Revolució Mexicana. Actualment funciona com a oficines per a diverses empreses privades i és un dels edificis més bells de la ciutat.
• Plaça de Bous Calafia: Va ser inaugurada el 16 de novembre de 1975; té capacitat per a 11 500 persones, va anar el principal escenari per a les corregudes de bous. Actualment s'usa solament per a events massius en la ciutat. Conta en un rode que és usat també en els famosos espectàculs mexicans cridats “charreades” i festivals artístics aixina com concerts de reconeguts artistes nacionals i estrangers.

• Plaça dels Tres Poders: En l'esplanada del centre cívic es troben els edificis dels tres nivells de govern construïts en abril de 1977, en el propòsit de simplificar a les persones els tràmits en l'administració pública. En el centre dels edificis va ser construït un monument que representa els quatre municipis de l'Estat, actualment l'Estat conta en tres municipis adicionals: Plages de Rosarito, Sant Quintín i Sant Felipe. El monument que sembla ser un cactus jagant sosté una esfera dorada que representa el sol; est va ser construït durant el periodo del governador Milton Castellanos Everardo.
• Escola Cuauhtémoc (Hui Casa de la Cultura): Edificada en la década de 1920 en l'auge en la ciutat de la construcció d'escoles i edificis públics i privats per l'imminent pol de desenroll industrial i agrícola.

• Edifici de l'Institut de Belles arts: Este edifici va ser creat com a Banc Agrícola Peninsular en 1927, primera institució de crèdit oficial en el districte i en el país, anys més tarde este edifici seria utilisat com a Institut de Belles arts de l'Estat, es localisa en l'avinguda Álvaro Obregón i carrer Pedro. F. Ramírez
• Catedral de La nostra Senyora de Guadalupe: Ya en una població permanent, Mexicali va vore nàixer el Temple de La nostra Senyora de Guadalupe en 1917, a on es va oficiar per primera volta una missa de Nadal mesos despuix de la seua construcció. Hui, eixe temple casi centenari és la sèu del bisbat de Mexicali, en atres paraules, és la Catedral de Mexicali, i està ubicada en el cor del seu centre històric, a un parell de quadres de la llínea fronteriça.
• Escola d'Arts de la UABC: L'edifici de la hui escola d'arts de la UABC, construït entre 1923-1925, va funcionar com a Palau Municipal de Mexicali de 1926 a 1986.

• Escola Primària Federalleona Vicari: En 1923, es conclou la construcció d'una de les edificacions més emblemàtiques de la ciutat de Mexicali. L'escola primària federalleona Vicari, que va obrir les seues portes l'1 d'abril de 1924, en un principi, solament per a chiquetes, encara que la demanda va obligar a que els seus servicis s'estengueren per a varons. En 1997 va ser declarada Patrimoni Cultural de la Ciutat i és l'única escola de la primera mitat d'el XX que es manté operant.
• Hotel del Nort: Un quarto de sigle despuix, es va fundar l'Hotel del Nort, mateixa que encara continua en operacions. En un estil arquitectònic únic, evitant les arestes puntagudes, va impondre una etapa en l'arquitectura de Mexicali que va ser seguit per atres edificacions de l'época que encara es troben de peu en el centre històric de la ciutat.

• La Pagoda: La Pagoda és un monument que va ser inaugurada per l'Ajuntament de Mexicali en l'any 1995, este monument és en honor a la gran importància de la comunitat i cultura chinenca en la ciutat, du per nom “A Ciutats Germanes Mexicali i Nan Jing”. En 2020, despuix de permanéixer 25 anys en avinguda Madero i carrer Melgar es reubica en la glorieta Morelos, prop de Catedral. La Pagoda Chinenca és símbol de la germandat de Mexicali en la ciutat de Nankín, China.
• Les Torres del Sol: Ubicades en Calz. Francisco L. Montejano en l'àrea de la zona hotelera, també conegudes com Les Torres Morades.

• El Tecolote: Este edifici es va construir per un incendi en “El Tecolote” ubicat en el cantó suroest de l'avinguda Reforma i el carrer Azueta en 1922 i el senyor Mr. W. C. Allen i els seus socis Beyers i Wittigton varen decidir construir un de nou en el cantó del bulevar López Mateos i el carrer Melgar en 1924, la seua raó social era “ABC CLUB” i posteriorment va canviar a “ABW CLUB”; per als mexicalenses va ser sempre “El Tecolote”. En 1927 va sofrir un incendi per lo que es va reconstruir fins a la seua clausura per disposició del president Lázaro Cárdenas en 1935. Fa poc va ser restaurat i funge com una tenda de conveniència Oxxo.
• Locomotora 2703 del Ferrocarril Sonora-Baixa Califòrnia: Ubicat entre Av. de l'Indústria i Nacozari, en la Colónia Nacozari front a l'Estació del Ferrocarril de Mexicali, propietat de Ferromex.

Parcs, Museus i Centres Recreatius

• Museu Sol del Chiquet: Sol del Chiquet, en Mexicali, és un museu interactiu, enfocat a mostrar l'explicació científica d'alguns fenomens de la naturalea. Està enclavado en el parc Vicente Guerrero, a pocs minuts del centre històric de la ciutat i del creuament fronteriç en Calexico, Califòrnia. L'edifici a on es constituïx va ser, molts anys abans, una despepitadora i este fet ho lliga d'un modo estret en l'orige de la ciutat.

• Institut d'Investigacions Culturals: Museu UABC: El Centre d'Investigacions Culturals, elloc està dividit en dos parts, l'àrea d'investigació i la del museu. A grans traces, l'àrea d'investigació conta en mestres i doctors que realisen estudis socioculturals en l'estat. La part que està oberta al públic és el museu, que conta en 2 exposicions, una permanent sobre els primers pobladors de l'estat de Baixa Califòrnia. Entre ells els cucapá, una ètnia indígena que continua lluitant fins al dia d'hui. En eixa àrea, d'exposició permanent, es conta en maniquins, artesania, artefactes, entre atres coses interessants que despertarà l'interés dels chiquets. En la segona és la que canvien periòdicament per al públic, sol ser la carta forta del museu.

• Centre de Desenroll Humà Integral Centenari: Este lloc no és solament un parc, és un espai de 14 hectàrees a on per sol sèt pesos que costa l'entrada pots gojar d'un sinfín d'activitats recreatives com lo són els deports, sempre que es va a un lloc d'estos lo primer que es pensa és que es llimiten a tindre canches de basquetbol, fútbol, softball o béisbol, este no és el cas d'este centre puix també té de fútbol ràpit, americà i frontón, en tots es poden organisar tornejos.

• Parc Vicente Guerrero: Una gran opció per a passar un temps en família, en amics o simplement anar a eixercitar-se un temps o meditar és el parc Vicente Guerrero puix sense cap cost es pot gojar de les àrees que té elloc com lo són jocs, asadores, rampes per a patinar, anar en bicicleta o simplement córrer. Elloc du molts anys i és conegut pel seu ambient sà i càlit. S'organisen events musicals o alguns tallers per a chiquets, dònes o adults en general, conten en el vagó de la ciència a on posen als chiquets a eixercitar la ment i passar un temps agradable en atres chiquets fent activitats de la seua edat per a que no s'avorrixquen mentres estan fòra. Hi ha vàries tendes per a que puguen menjar, consumir botanas o prendre alguna cosa. Fòra generalment hi ha posats per a que les persones coneguen atres cultures, en algunes dates es troben les persones de la regió d'Oaxaca que apleguen a Mexicali a compartir una miqueta de lo que viuen en la seua terra com el menjar, neus, robes, músiques, instruments musicals, i recorts per a qualsevol ocasió. Se li atén a les persones molt ben i hi ha espai per a posar el carro i no batallar puix l'entrada està molt prop.

• Bosc i Zoològic de la ciutat: Espaciosa àrea en jocs per a chiquets, museu botànic, zoològic, cafeteria, prats verts, asadores, teatre a l'aire lliure, llac i parc aquàtic. Servicis i atractius que oferix: Àrees verdes, asadores, chapoteadero, jocs recreatius, ellac per a passejar en les llanches, un aviario, jocs infantils, tobogán jagant, tren de via, jardí botànic desértico, passejada de les cultures prehispánicas, zoològic, mini zoo, sala audiovisual, museu d'història natural, teatre a l'aire lliure, casa de l'orso, palapas, tenda de recorts, tirolesa, restaurant ellac, font de sodas, àrea per a caminar i trotar, estacionament. Ademés d'events artístics que s'estan presentant, Casa de l'energia, té àrea de menjar.
• Joventut 2000: Àrees verdes, àrees per a chiquets en capacitats diferents, gimnasi, alberca, circuit de bicicleta, enfermeria, estacionament, etc. S'impartixen classes de diverses disciplines deportives.

• Festes del Sol: És un event dut una volta a l'any des de 1976 en Mexicali, conta en events musicals, jocs mecànics, àrea de menjar, antoixos, exposicions i promocions de vendes, shows entre moltes coses més.
• Centre d'espectàculs Promocasa: És un fòrum a on es porten a terme molts events, des de concerts en artistes nacionals i internacionals, aixina com de l'Orquesta de Mexicali, també es renda per a conferències i deports. El box és alguna cosa que manté als mexicalenses molt al tant d'este lloc puix volen ser part d'este tipo d'atraccions. Quan es porten a terme les Festes del Sol i fira de les Festes del Sol, el palenque obri les seues portes per a rebre el Torneig de Galls i espectàculs musicals.
• El Niu dels Àguiles: L'estadi va ser edificat en la ciutat deportiva de Mexicali, Baixa Califòrnia entre els anys de 1972 i 1973, va ser concebut com a parc per a la pràctica del deport a nivell aficionat. En 1975 en motiu de l'incorporació de club Àguiles de Mexicali es va convertir en la sèu de l'equip.

• Ciutat Deportiva: Són les instalacions a on els deportistes d'alt rendiment porten a terme el seu entrenament per a competències a nivell municipal, estatal, nacional i internacional, a l'igual a on qualsevol individu pot gojar de les instalacions per a eixercitar-se i conviure d'una manera sana. Conta en múltiples àrees per a practicar una varietat de deports diferents com lo són tenis, box, tir en arc, natació, entre uns atres. Conta en estadi de béisbol, alberca olímpica, pista de caminada i auditori a on es juga basketball. Està ubicada entre carrers Calçada Aviació i Cuauhtémoc. La ciutat deportiva és una facilitat que ajuda a entrenar a tots els aspirants deportistes de Mexicali, des dels equips representatius, atletes professionals, fins a futurs olímpics.

Monuments

• Monument a Lázaro Cárdenas

Està ubicat en la glorieta del Blv. Lázaro Cárdenas i Blv. Benito Juárez. A escala 1:7, en el front cap al Sur i els braços estesos, en l'escultura d'un home i dòna a cada costat, i en material de bronze, va ser esculpida en l'any de 1978 per Julián Martínez.

• Monument a Benito Juárez

Està ubicat en el bulevar Benito Juárez, carrer Francisco L. Montejano i Calçada Just Serra. Va ser esculpida en l'any de 1973 per Julián Martínez.

• Monument a Rodolfo Sánchez Taboada

En Blvd. Benito Juárez - Carretera a Sant Felipe i Carretera a Sant Luis Ric Colorat.

• Monument als Pioners

En calçada Independència front al centre cívic.

• Monument a Francisco Zarco

En el bulevar Lázaro Cárdenas i Carretera a Tijuana - carrer Heròic Colege Militar.

• Monument al Cuiner Chinenc

Una escultura de 23 metros inaugurada a finals de 2025, que rendix homenage a la profunda influència chinenca en la cultura i gastronomia de la ciutat. Ubicat en el Centre Històric com a atracció turística de Mexicali.

Transport

La ciutat de Mexicali conta en distints mijos de transport:

• Autobús, en la Central d'Autobusos Mexicali, en Centre Cívic; aixina com vàries terminals d'autobusos de varis operadors en varis punts de la ciutat.
• Un aeroport internacional operat per GAP.
• Transport públic: Autobusos i Taxis.
• L'1 de setembre de 2015 es va anunciar que l'aplicació "Easy Taxi" operarà en Mexicali a partir del més d'octubre de 2015 en una primera etapa de cent automòvils últim model.
• Transport a través de les apps: UBER, inDrive i Didi .

Mijos de comunicació

• Mexicali conta en diversos Mijos de comunicació, a continuació els canals de TV oberta disponibles en Mexicali (Es retiraran per mig d'apagó analògic decretat pel Institut Federal de Telecomunicacions el 26 de març de 2015.

Llista de Canals de TV en Mexicali I El Centre CA / Yuma AZ

Televisió Digital HD en Mèxic i Estats Units

Estacions de Radi per Internet

• Digital 95 FM Online
• Impuls24/7
• Radi Lever
• Les Brases Ràdio
• Digital 95 FM Romàntica
  • Golden Hits Ràdio
• Digital 95 FM Oldies
  • Super Ràdio Blava

Agermanament

La ciutat de Mexicali té les següents Ciutats hermanades al voltant del món:

• [[Image:Plantilla:Bandera/EUA|border|20px|EUA]] Sant Bernardino, Estats Units (1968)
• Erro al crear miniatura: Nankín, China (1991)
• Erro al crear miniatura: Gumi, Corea del Sur (1998)
• Calexico, Estats Units (2006)

• Erro al crear miniatura: São José dos Camps, Brasil (2011)
• Sacrament, Estats Units (2013)
• Coachella, Estats Units (2015)
• [[Image:Plantilla:Bandera/EUA|border|20px|EUA]] El Centre, Estats Units (2015)

Distàncies

Municipal

Estatal

Nacional

Internacional

Vore també

• Municipi de Mexicali
• Llista de persones de Mexicali
• Cachanilla (gentilici)
• Chicali
• Organisació territorial de Mèxic
• Vázquez Sounds

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mexicali.
• Govern de Mexicali