Anar al contingut

Felipe Calderón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Felipe Calderón
Per a atres usos d'este terme vore Felipe Calderón (desambiguació).

Felipe de Jesús Calderón Hinojosa[1][2] (Morelia, 18 d'agost de 1962)[3] és un advocat i polític mexicà que es va eixercitar com president de Mèxic des de l'1 de decembre de 2006 fins al 30 de novembre de 2012. Va ser membre del Partit Acció Nacional (PA) durant trenta anys abans d'abandonar-ho en novembre de 2018.[4][5] En febrer de 2022, va ser nomenat president de la Comissió de Mig ambient i Sustentabilidad en la Federació Internacional d'Automovilisme.[6]

Va obtindre dos mestrages, mentres era membre del PA, com un important partit de l'oposició, en el qual es va eixercitar com a president nacional del partit, diputat federal i secretari d'Energia en el gabinet de Vicente Fox, com a part del gabinet de dita administració, fins que va renunciar per a postular-se per a la Presidència. En les eleccions presidencials de 2006, es va postular com a candidat del PA, en la que despuix d'una campanya acalorada i un procés electoral controvertit, els resultats oficials del Institut Federal Electoral li varen donar a Calderón una chicoteta ventaja (menys de l'1 % del total de vots)[7]per damunt del candidat del PRD Andrés Manuelópez Obrador,[8]mentres que López Obrador i el PRD varen qüestionar els resultats i varen demanar un reconte complet dels vots, la victòria de Calderón es va confirmar mesos despuix, el 5 de setembre de 2006, pel Tribunal Federal Electoral.[7]

La cerimònia d'inauguració de Calderón en el Congrés de l'Unió va ser tensa i va durar menys de cinc minuts, ya que solament va recitar el jurament del càrrec mentres els llegisladors del PRD cridaven en protesta pel presunt frau electoral, i despuix va abandonar ràpidament l'edifici per raons de seguritat. Alguns dels llegisladors es varen involucrar en baralles violentes.[9]

La seua presidència va estar marcada per l'inici de la Guerra contra el Narcotràfic, que va escomençar casi immediatament en acabant de que va assumir el càrrec, i va ser considerada per molts observadors com una estratègia per a guanyar llegitimitat popular per al nou president despuix de les complicades eleccions.[10][11][12] Calderón va aprovar l'Operació Michoacán, el primer desplegament a gran escala de tropes federals contra els cartells de la droga. Al final de la seua administració, el número oficial de morts relacionades en la guerra contra les drogues va ser d'a lo manco 60,000. La taxa d'homicidis es va disparar durant la seua presidència paralament a la de l'ignició de la guerra contra les drogues, i la taxa d'homicidis va alcançar el seu punt màxim en 2010 i va disminuir durant els últims dos anys del seu mandat. La seua política de seguritat va estar marcada per la presència dels cartells en els més alts mandos del seu govern, notablement, a través del secretari de Seguritat Pública Genaro García Lluna.[13]

La seua administració també va estar marcada per la Gran Recessió, que va resultar en una caiguda de 4.7 % en el producte intern brut en 2009.[14] Una recuperació econòmica de l'any següent va donar lloc a un creiximent del 5.11 %.[14] En 2007, Calderón va establir ProMéxico, un fondo de fideicomiso públic que promou els interessos de Mèxic en el comerç internacional i l'inversió.[15] El total de l'inversió estrangera directa durant la presidència de Calderón va ser de $ 70,494 millons de dólars.[16] Com a resultat del paquet anticíclico aprovat en 2009 per a abordar els efectes de la recessió mundial, la deute nacional va aumentar del 22,2 % al 35 % del PIB en decembre de 2012.[17] La taxa de pobrea va aumentar de 43 a 46 %.[18]

Atres events importants durant la presidència de Calderón inclouen l'aprovació en 2008 de les reformes de la justícia penal (implementades en la seua totalitat en 2016),[19] la pandèmia de grip de 2009, l'establiment en 2010 de l'Agència Espacial Mexicana,[20] la fundació en 2011 de l'Aliança del Pacífic[21] i el guany de l'atenció mèdica universal[22] a través del Segur Popular (aprovat per l'administració de Fox) en 2012. baix l'administració de Calderón es varen crear setze noves Àrees Naturals Protegides.[23] Va escomençar una beca d'un any en l'Escola de Govern John F. Kennedy en giner de 2013 i va retornar a Mèxic una volta finalisada esta.[24][25] Despuix d'haver renunciat a Acció Nacional a finals de 2018, decicidió crear la seua nova agrupació política, cridada Mèxic Lliure, junt en la seua esposa, Margarita Zavala.[26]

Biografia

Calderón va nàixer en Morelia, Michoacán, el 18 d'agost de 1962; fill de Luis Calderón Vega i Carmen Hinojosa Calderón. Té 4 germans: Luisa María (senadora de la República), Luis Gabriel (mege), Juan Luis (diputat federalV Llegislatura) i María del Carmen. Ademés, té ascendència purépecha per part de la seua besyaya.[27]

Va ser en el Partit Acció Nacional a on Calderón va conéixer a la seua esposa, Margarita Zavala. Té tres fills, María, Luis Felipe i Juan Pablo. Abans de ser president de Mèxic, va viure en la Colónia Les Àguiles, al sur de la Ciutat de Mèxic, a on viu actualment. Calderón és advocat egresado de l'Escola Lliure de Dret (1987). Va obtindre el mestrage en economia en l'Institut Tecnològic Autònom de Mèxic (ITAM),[28] aixina com el mestrage en administració pública (MPA) per l'Escola de Govern John F. Kennedy de l'Universitat d'Harvard en els Estats Units.[29]

Trayectòria política com a militant del PA

En l'expresident Vicente Fox Quesada.

Va ser secretari Nacional d'Acció Jovenil, secretari d'Estudis i secretari general del Partit Acció Nacional. Entre 1996 i 1999 va ser president del Comité Eixecutiu Nacional, orgue eixecutiu del PA. Durant la seua gestió, el seu partit va guanyar les gubernaturas de Nou León, Querétaro i Aguascalientes, aixina com 14 capitals d'estat, entre elles Monterrey. Va ser representant per majoria en l'Assamblea del Districte Federal i diputat federal per representació proporcional (diputat de partit o plurinominal) en dos ocasions. En 1987, Calderón va ser secretari d'Estudis del Comité Eixecutiu Nacional (CEN) del PA, el qual presidia Luis H. Álvarez. En 1988, als 26 anys d'edat, va contendre pel seu partit com a candidat a representant de l'Assamblea de Representants del Districte Federal i va guanyar una curul de majoria relativa pel XXXIX districte electoralocal en l'I Assamblea.[30] Fins a abans de la seua victòria en les eleccions presidencials esta havia segut l'única volta que havia triumfat en una votació per a un càrrec d'elecció popular, ya que, fins a eixe llavors, solament havia segut candidat per representació proporcional (diputat de partit). Al final del seu periodo com a representant, va ser diputat federal de 1991 a 1994, temps durant el qual va ocupar la Secretaria de la Comissió de Comerç de la Cámara i va participar en les negociacions del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort.

  • En 1993, poc abans de concloure el seu periodo com a diputat Federal, va ser elegit secretari general del seu partit, quan Carlos Castell Peraza era el president del Comité Eixecutiu Nacional (CEN). Durant eixe periodo, Calderón Hinojosa també va ser representant del PA davant el Consell General del Institut Federal Electoral (IFE), càrrec que va deixar en 1995.
  • Despuix de concloure el seu periodo com a llegislador federal es va postular en 1995 com a candidat a governador de Michoacán, el seu estat natal, entitat a on el panisme encara no contava en una presència electoral important. No va obtindre el càrrec, pero va aumentar la votació a favor del seu partit (25 %) en les eleccions.
  • Posteriorment va ser elegit president del Comité Eixecutiu Nacional (CEN) del seu partit per al periodo 1996-1999.
  • Va ser coordinador de la fracció parlamentària del PA en la Cámara durant la LVIII llegislatura.
  • En l'any 2003 es va incorporar al banc estatal Banobras i posteriorment al gabinet del president Vicente Fox Quesada com a secretari d'Energia, càrrec del que renunciaria poc temps despuix, despuix de supostes pressions del president quan s'auto-va postular per a la candidatura a la Presidència de la República pel seu partit. Entre les seues participacions en organismes de política internacional, es conta la seua participació en el grup “Líders Mundials del Futur” del Fòrum Mundial, del com és membre des de 1997, aixina com en l'Internacional Demócrata Cristiana (IDC), de la qual és vicepresident des de 1998. És membre del Club de Madrit.

Candidat a la presidència

Erro al crear miniatura:
Felipe Calderón Hinojosa i Luiz Inácio la da Silva.

Calderón va ser elegit candidat del Partit Acció Nacional en una elecció interna a finals de 2005. En elles va derrotar al exsecretario de Governació, Santiago Creel (presunt candidat favorit dellavors President Vicente Fox Quesada), i al exgobernador de Jalisco, Alberto Cárdenas Jiménez, en un molt ampli marge. Calderón va acceptar la nominació del seu partit el 4 de decembre de 2005, i va escomençar oficialment la seua campanya en giner de 2006.

Campanya proselitista

En el periodo previ a les eleccions presidencials de 2006, Calderón va trencar l'acort entre els partits polítics de no promocionar als candidats presidencials durant les festes de fin d'any (2005);[31] aixina, durant la Treua nadalenca decretada pel Institut Federal Electoral mexicà (IFE),[32] Calderón va efectuar actes públics i va enviar mensages nadalencs, a lo manco en dos ocasions, ans que escomençaren formalment les campanyes a la Presidència. La campanya de Calderón va alvançar de manera considerable despuix del primer debat presidencial, en el que no va participar el representant de l'esquerra Andrés Manuelópez Obrador, qui fins a eixe moment havia segut el clar favorit en totes les enquestes. Subsegüentment en les enquestes d'opinió, Calderón va alvançar fins a superar llaugerament segons algunes enquestes a López Obrador, entre març i maig del 2006.

Visió política

De visió conservadora, concorde a la seua filiació partidista,[33] Calderón s'opon a la despenalisació del abort, a l'eutanàsia, i al matrimoni homosexual.[34] Ademés va propondre, entre atres coses, policies fiscals, mejoramiento de la recaptació i un ampli programa d'ocupació, sent esta la seua principal bandera.[35]

Promeses de campanya

La principal promesa de campanya va ser la creació de més i millors treballs, raó per la que es autonombró “El president de l'ocupació”.

Crítiques i controvèrsia

Les crítiques en la seua majoria varen vindre del seu opositor, Andrés Manuelópez Obrador, la coalició que li postulava i editorialista de l'oposició. La seua actuació com a Director del banc estatal Banobras, la seua participació en el rescat bancari (Fobaproa), aixina com la relació de l'empresa del seu cunyat Diego Hildebrando Zavala en el govern federal, es varen constituir en les crítiques més fortes a la seua candidatura.

Campanya negra

En una entrevista en Denise Maerker, Calderón va acceptar que va estar d'acort en la campanya negativa que el seu partit va realisar en contra d'Andrés Manuelópez Obrador. Va opinar que és vàlit i llegítim que un partit pense que l'alternativa contra la que competix és un perill per a Mèxic.

Fobaproa

el Fobaproa ha segut un dels majors escàndals des de la crisis econòmica que va viure el país en 1994. Durant la campanya presidencial de 2006, el PRD va acusar a Calderón de “ser còmpliç” del Fobaproa, assegurant que les accions del mateix varen ser orquestades per Calderón. No obstant, l'eixecució del Fobaproa va ser feta pel Poder Eixecutiu, en eixe llavors encapçalat pel president Ernesto Zedillo, del PRI, mentres que Calderón va participar des del Poder Llegislatiu en una proposta alterna.[36][37]

Hildebrando

Artícul principal → Controvèrsia i irregularitats de l'elecció presidencial de 2006 en Mèxic.


En el debat presidencial del 6 de juny de 2006, el candidat presidencial Andrés Manuelópez Obrador va acusar a Calderón de tràfic d'influències, en haver concedit contractes en PEMEX durant el seu periodo d'huit mesos com a secretari d'Energia a la companyia de software Hildebrando, que és administrada per Diego Hildebrando Zavala, qui és el seu cunyat. López Obrador també va acusar a la companyia d'evasió fiscal. Calderón va rebujar eixa acusació durant el mateix debat. Diego Zavala va negar les acusacions al principi i havia dit que demandaria a López Obrador per difamació, presentant la seua denúncia davant la PGR per presunt dany moral. Calderón va decidir passar a una sòrt d'ofensiva mediàtica que Diego Hildebrando va posar en solfa quan va reconéixer que quan Calderón va ser secretari d'Energia, en 2003, li varen otorgar un contracte de Pemex per valor d'huit millons de pesos. No obstant, en el portal Compranet, pertanyent a la Secretaria de la Funció Pública, es podia tindre accés a informació sobre els contractes otorgats a les empreses que, segons indicaven, eren 11.

La campanya electoral va terminar dos semanes abans de l'elecció, i els últims estudis d'opinió mostraven una tancada carrera entre Felipe Calderón Hinojosa i Andrés Manuelópez Obrador, els qui apareixien en percentages tan propencs que pràcticament cap enquesta establia clarament el possible guanyador (la diferència entre abdós candidats caïa en el marge d'error).

El 2 de juliol i l'ambient postelectoral

Artícul principal → Crisis política en Mèxic de 2006.


El 2 de juliol, en concloure l'elecció, Calderón es va proclamar vencedor conforme als resultats que fins a eixe llavors tirava el IFE i algunes enquestes d'eixida. El 6 de juliol, despuix d'un conteo que va incloure la totalitat de les actes seccionals en cada districte electoral, el fallo del IFE va determinar que el candidat en major número de vots va ser Felipe Calderón Hinojosa. Pero el candidat del PRD, Andrés Manuelópez Obrador va declarar que s'havia produït un frau electoral i va exigir el reconte dels vots, movilisant en la Ciutat de Mèxic a millons de manifestants en el seu respal, bloquejant els accessos a l'avinguda Passege de la Reforma (una de les més importants de la ciutat) i al centre de la ciutat per més d'un més. Este resultat va ser turnado al Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació, que va resoldre les impugnacions presentades i el 5 de setembre de 2006 va validar les eleccions, declarant aixina a Felipe Calderón com a president electe de Mèxic.[38] El 7 de setembre va ser emés el Bando Solemne per part de la Cámara en el que es va anunciar que Felipe Calderón era nomenat president electe.

Vore també

Referències i notes

  1. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.presidència. gob. mx. . Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 11 de març de 2012.
  2. ↑ diputats. gob. mx. «Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2012. Consultat el 11 de març de 2012.
  3. ↑ presidència. gob. mx. «President Felipe Calderón Hinojosa». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2012. Consultat el 12 de març de 2012.
  4. ↑ «Felipe Calderón renuncia al PA». Excélsior. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  5. ↑ Villpando, José Manuel (decembre de 2010). Història de Mèxic a través de les seues gobernant, Segona edició, Mèxic: Planeta, pp. 222-225. ISBN 978-970-37-0770-6.
  6. ↑ «[1]».
  7. ↑ 7,0 7,1 «Dictamen relatiu al còmput final de l'elecció de president dels estats units mexicans, declaració de validea de l'elecció i de president electe». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2016. Consultat el 7 d'abril de 2015.
  8. ↑ «Calderón holds tiny lead as Mexican vote goes to a recount». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2016. Consultat el 6 d'abril de 2015.
  9. ↑ «10 anys de l'investidura llampada; Calderón va jurar entre reclams». Excélsior. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  10. ↑ «Guanyar llegitimitat, de les prioritats de Calderón en un any de govern - La Jornada». www. jornada. com. mx. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  11. ↑ «El gran fracàs per la llegitimitat | Revista Replicante». revistareplicante. com. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  12. ↑ «Calderón va llançar la guerra per a llegitimar-se, i la seua personalitat ho va dur al punt de no tornada». SinEmbargo.
  13. ↑ «Genaro García Lluna, sentenciat a 38 anys de presó per narcotràfic i delinqüència organisada». El País Mèxic. Consultat el 2024-10-16.
  14. ↑ 14,0 14,1 «GDP growth (annual %) | Data». data. worldbank. org. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  15. ↑ «DECRETE pel que s'ordena la constitució del Fideicomiso Públic considerat Entitat Paraestatal denominat ProMéxico.». dof. gob. mx. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2018. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  16. ↑ «Foreign direct investment (FDI) - FDI flows - OECD Data» (en en). theOECD. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  17. ↑ «Felipe Calderón va cobrir sobreejercicio en endeutament». Excélsior. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  18. ↑ «Mexique: Calderon quitte li pouvoir sans avoir atteint ses objectifs» (en francés). Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2019. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  19. ↑ «[2]». Consultat el 6 de juliol de 2019.
  20. ↑ «DECRETE pel que s'expedix la Llei que crea l'Agència Espacial Mexicana.». www. dof. gob. mx. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  21. ↑ «Història de l'Aliança del Pacífic». embamex. sre. gob. mx. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  22. ↑ «Mexico achieves universal health coverage, enrolls 52.6 million people in less than a decade» (en en-us). News. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  23. ↑ Calderón Hinojosa, Felipe, 1962-. Els reptes que enfrontem : els problemes de Mèxic i les polítiques públiques per a resoldre'ls (2006-2012), Primera edició edició. OCLC 985946544. ISBN 9786073126311.
  24. ↑ «Calderón donarà classes en Harvard». Animal Polític. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  25. ↑ «Estén Harvard beca a Felipe Calderón». Procés. Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2019. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  26. ↑ «Felipe Calderón crida a unir-se a "Mèxic Lliure"». L'Informador. Consultat el 6 de juliol de 2019.
  27. ↑ «Felipe Calderón es diu orgullós de les seues raïls indígenes i espanyoles». Forbes Mèxic. Consultat el 2026-01-04.
  28. ↑ presidència. gob. mx. «Títul de Mestrage en Economia - President Calderón». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2013. Consultat el 16 de novembre de 2012.
  29. ↑ “Alum is Apparent Winner of Presidential Election in Mexico” [3] archivat en Wayback Machine., 7 de juliol de 2006. Notícia de la Harvard Kennedy School.
  30. ↑ ALDF. «Diari dels Debats de l'Assamblea de Representants del Districte Federal - Any I - NUM. 03 - 06 d'octubre de 1988». Consultat el 12 de febrer de 2018.
  31. ↑ “Fox, CCE i Televisa varen violar la llei del IFE en les eleccions del 2006” [4] archivat en Wayback Machine., 15 de maig de 2008, Vanguarda.
  32. ↑ “Establix IFE treua nadalenca en campanyes”, 10 de novembre de 2005, www. esmas. com.
  33. ↑ «Principis dek PA». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 deEnero de 2016.
  34. ↑ Oposició a l'abort en elecció presidencial mexicana (en anglés), 6 de juliol de 2006, These Last Days Ministries.
  35. ↑ «Anuncia Calderón el Programa per la Generació de la Primera Ocupació - Processe». Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2019. Consultat el 5 de juliol de 2019.
  36. ↑ “Calderón deu assumir responsabilitat per Fobaproa”, 7 de juny de 2006, L'Universal.
  37. ↑ “Culpa Felipe Calderón al PRI d'haver aprovat en 98 el Fobaproa”, 4 de juny de 2006, La Jornada.
  38. ↑ https://web.archive.org/web/20060927065516/http://www.trife.gob.mx/acuerdo/dictamen.pdf Dictamen relatiu al còmput final de l'elecció de president dels Estats Units Mexicans, declaració de validea de l'elecció i de president electe.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Felipe_Calderón&oldid=1467910»