Anar al contingut

Ensenar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

]]

Per a atres usos d'este terme vore Ensenar (desambiguació).
Archiu:McWay cove 1.jpg
Ensenar de McWay, Califòrnia, Estats Units
Archiu:PortalsVellspanorama.jpg
Cala de Portals Vells, d'a on es creu que es varen extraure algunes de les pedres per a construir la Catedral de Santa María, en Mallorca, la major de les illes Balears, Espanya.[1] En el penya-segat poden vore's les "coves" (encara que realment és una en tres entrades intercomunicadas). La seua llongitut és d'aproximadament uns 80 metros de llarc per uns 60 d'ample.

Una ensenar, o cala, és un accident geogràfic coster. Les ciències de la Terra generalment utilisen este terme per a descriure una entrada d'aigua circular o redonejada en una boca estreta. Encara que coloquialment el terme s'usa per a referir-se a qualsevol baïa abrigada, els geógrafos entenen que la ensenar és una entrada d'aigua de menor dimensió que una baïa. Si una ensenar és una menuda baïa, a una ensenar particularment menuda li la crida cala.[2] Les cales són baïes en forma de closca i menudes (de tamany abarcable).

Archiu:DirkvdM baracoa bay.jpg
Baïa de Baracoa, Cuba

Les ensenar es formen sobre costes concordants, en a on franges de roques de diferent resistència corren paraleles a la costa. Típicament, es formarà este tipo d'accident geogràfic quan una franja angosta de roca relativament resistent, com la pedra calcàrea o la roca ígnea, constituïxca la llínea costera, mentres que una atra franja de roca més dèbil, com argila o arena, es trobe darrere. Una tercera franja, de roca resistent, determinarà el final de la ensenar. L'acció de les onas sobre punts dèbils, com junturas o rajaduras, en les franges que formen el penya-segat termina per travessar la roca resistent, i deixa exposta la roca dèbil. La franja intermija és ràpidament erosionada per la marea i la meteorización. La difracció de les ones ocorre a on les ones viagen a través d'entrades angostes i després es dispersen en l'interior de la ensenar. Aixina, l'erosió és igual en tots els punts interns del contorn d'este cos d'aigua, donant lloc a la forma circular o redonejada característica.

La ensenar de Lulworth en la Costa Jurásica de Dorset, Anglaterra, és un eixemple clar del procés de formació d'una ensenar: a l'oest d'esta ensenar s'aprecia una segona (la Stair Hole), encara en desenroll.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gabriel Alomar Garau. «Llectura paisagística de les pedreres de marés de Mallorca». Departament de ciències de la terra de l'Universitat de les Illes Balears. Consultat el 21 d'agost de 2020.
  2. Cala, segona accepció en el Diccionari de la llengua espanyola, (Real Acadèmia Espanyola)