Amplitut modulada

Amplitut modulada

Plantilla:Tècniques de modulació La amplitut modulada (AM) o modulació d'amplitut és una tècnica utilisada en el processament de senyals i la comunicació electrònica, més comunament per a la transmissió d'informació a través d'una ona travessera de televisió. La modulació en amplitut (AM) funciona per mig de la variació de l'amplitut de la senyal transmesa en relació en l'informació que s'envia. Contrastant esta en la modulació de freqüència, en la que es varia la freqüència, i la modulació de fase, en la que es varia la fase. A mitan de la década de 1870, una forma de modulació d'amplitut, inicialment cridada "corrents ondulatorias", va anar el primer método per a enviar en èxit àudio a través de llínees telefòniques en una calitat acceptable.

Una senyal (dalt) pot ser transportada en una ona AM o FM.

Aplicacions tecnològiques de la AM

Radi AM

Vore també: Radi AM

Una gran ventaja de AM és que la seua demodulación és molt simple i per tant, els receptors són senzills i barats; un eixemple d'açò és la ràdio de galena. Atres formes de AM com la modulació de banda lateral única o la modulació de doble banda lateral són més eficients en ample de banda o potència, pero en contrapartida els receptors i transmissors són més cars i difícils de construir, ya que ademés deuran reinsertar l'ona portadora per a conformar la AM novament i poder demodular la senyal transmesa.

La AM és usada en la radiofonía, en les ones miges, ones curtes, i inclús en la VHF: és utilisada en les comunicacions de radi entre els avions i les torres de control dels aeroports. l'ona mija comercial, capaç de ser captada per la majoria dels receptors d'us domèstic, comprén un ranc de freqüència que va des de 500 kHz a 1700 kHz.

Processament de senyals

La AM també ha segut utilisada en el processament de senyals, particularment en el camp de la producció musical, per a generar diversos efectes de sò. Provablement, l'efecte més popular d'ells és el tremolo (de l'anglés: trémolo), en el qual una ona portadora simple de baixa freqüència (generada per un LFO) i mantinguda usualment a una freqüència fixa menor a 20 Hz, és modulada per una senyal d'entrada. Este efecte de sò pot trobar-se en amplificadors de guitarra, pedals d'efectes, sintetisadors i complements (plug-ins) para estacions de treball d'àudio digital. Alguns eixemples en la música són la cançó Bang, Bang (My Baby Shot Em Down) de Nancy Sinatra, Born on the Bayou de Creedence Clearwater Revival, o How Soon Is Now? de The Smiths.

Atres unitats d'efectes sonors que també usen l'amplitut modulada són:

• El chopper (de l'anglés: tallador) o slicer (de l'anglés: rebanador), que generalment es forma ocupant un o més tremolos, usant formes d'ona quadrada o de pols a diferents taxes de profunditat (generalment, extremes) i de repetició armónicamente sincronisades, lo que permet tallar o rebanar la senyal d'entrada a certs intervals regulars i donar-li una sensació més rítmica. Un eixemple de la seua utilisació ho trobem en l'introducció de la cançó Boulevard of Broken Dreams de Green Day.

• El ring modulator (de l'anglés: modulador d'anell) que, en el seu orige analògic, el circuit conté diodos en forma d'anell que participen en el procés de modulació. El seu funcionament és molt similar al del tremolo clàssic. No obstant, a diferència d'est, la freqüència de l'ona portadora és lo suficientment ràpida com per a ser percebuda per l'oït humà (és dir, major a 20.000 Hz), per lo que l'efecte resultant és la mescla de les dos senyals sonant al unísono, consistent en les sumes i diferències de les freqüències que les componen, i que poden (o no) estar armónicamente lligades. Donada la naturalea no-llineal d'este processament, és molt freqüent que els resultats siguen inharmònics, en un sò cualitativamente descrit com a agressiu, metàlic o artificial. Este efecte es pot trobar en sintetisadors i alguns pedals d'efecte, usualment per a crear timbres semblants a campanes o atres fonts de sò que posseïxen un espectre de freqüències naturalment inharmònic; aixina també, per a generar diversos efectes especials o modificar el timbre de la veu, com es pot ejemplificar en els daleks en Dr. Who.

Val mencionar que no deu confondre's tremolo (amplitut modulada) en vibrato (freqüència modulada).

Demodulación de AM

Existixen dos possibilitats per a la demodulación d'una senyal $f(t)$ modulada en AM. La primera d'elles, la més simple, és solament possible en cas que es complixca la condició següent:

$\Vert f_n(t)\Vert \le m$

En este supòsit, la envolvente de la senyal modulada, açò és $1+m\cdot f_n(t)$ és sempre positiva i per a recuperar la senyal moduladora és suficient en un receptor que capte dita envolvente. Açò es conseguix en un simple circuit rectificador en càrrega capacitiva. Aixina funcionava la pionera ràdio de galena.

L'atra opció per a la demodulación de la senyal modulada en AM és utilisar el mateix tipo de demodulación que s'usa en les atres modulacions llineals. Es tracta del demodulador coherent. Per a això, és necessari conéixer la freqüència de la portadora $w_p$ i, en ocasions, també la fase, lo que requerix l'utilisació d'un PLL (Phase Lock Loop). En este atre supòsit, no és necessari que l'índex de modulació siga menor que l'unitat, o lo que és lo mateix, no és necessari que la envolvente [1 + m·x(t)] siga sempre positiva.

El demodulador coherent utilisa la següent propietat matemàtica de la funció coseno:

${\cos }^2(\varphi )=\frac{1}{2}+\frac{\cos (2\varphi )}{2}$

per a multiplicar la funció $S(t)$ per la portadora:

$S_D(t)=S(t)\cos (w_c)=\frac{1+m\cdot f_n(t)}{2}+\frac{\cos (2w_c)}{2}$

A partir d'açò, en un filtre pas baix i un supresor de contínua, s'obté la senyal $f(t)$.

Vore també

• Freqüència modulada
• Ràdio AM
• Ràdio FM