Anar al contingut

Venustiano Carranza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Venustiano Carranza
Per a atres usos d'este terme vore Venustiano Carranza (desambiguació).

José Venustiano Carranza de la Garza (Quatre Ciénegas, Coahuila;[1] 29 de decembre de 1859 - Tlaxcalantongo, Pobla; 21 de maig de 1920), citat habitualment com Venustiano Carranza, va anar un polític, militar i empresari mexicà que es va eixercitar com president de Mèxic des del 13 d'agost de 1914 fins al seu assessinat en 1920. [lower-alpha 1] [3] [4] Prèviament havia segut governador de Coahuila en dos ocasions; 1911, 1911-1913 i també va ser senador de 1901 a 1911. Va participar en la Revolució mexicana despuix de l'assessinat de Francisco I. Madero[5] i en el derrocament del govern de Victorià Horta.[6]

Carranza és considerat un personage clau en la Revolució Mexicana i l'història de Mèxic en ser qui va restablir l'orde constitucional trencat pel colp militar de Victorià Horta, unificant al país baix una nova estructura llegal. Ademés és considerat el principal impulsor i promotor de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans de 1917, la qual rig a la nació en l'actualitat, férreu defensor de la sobirania nacional en la seua doctrina aixina com de la llegalitat. Ha segut l'únic president de Mèxic en ser assessinat en el càrrec.[7] [8] [9]

Casa natal de Carranza (Cuatrociénegas, Coahuila, 1859) (foto de 2016).
El jove Venustiano Carranza c. 1870

D'ascendència vasca,[10] Carranza va nàixer el 29 de decembre de 1859 en la població de Quatre Ciénegas, Coahuila, lloc que en aquell moment contava en poc més de dos mil habitants. El 19 de febrer de 1856, per decret de Santiago Vidaurri l'estat de Coahuila va ser anexat a l'estat de Nou León per lo que, per a 1859 any en que va nàixer Carranza, Quatre Ciénegas pertanyia a Nou León; posteriorment, el 26 de febrer de 1864, Benito Juárez va decretar la separació de Coahuila i Nou León.[11]

Primers anys i educació

[editar | editar còdic]
Venustiano Carranza junt a dos de les seues filles Julia i Virginia, c. 1890.

Carranza va ser membre d'una reconeguda família de la regió, sent el seu pare el coronel Jesús Carranza Neira, militar de la causa republicana i fervent admirador de Benito Juárez, en la figura del qual va educar als seus fills i de María de Jesús de la Garza. Gràcies a la riquea de la seua família, Venustiano, l'undècim de 15 fills, va poder assistir a excelents escoles en Saltillo i Ciutat de Mèxic. Venustiano va estudiar en l'Ateneu Font, una famosa escola lliberal en Saltillo. En 1874, va ingressar a l'Escola Nacional Preparatòria en Ciutat de Mèxic, a on aspirava a ser mege. Carranza encara es trobava allí en 1876 quan Porfirio Díaz va proclamar el Pla de Tuxtepec, que va marcar l'inici de la Revolució de Tuxtepec contra el president Sebastián Lerdo de Tejada, al quin va terminar derrocant. Elema de Díaz era "Sufragi efectiu, no reelecció". Degut a que patia una afecció o maltia en la vista, que casi ho deixa cego Venustiano, no va tindre opció que terminar en el seu somi d'estudiar medicina. Carranza incursionó en la política local de Coahuila durant l'era de Díaz, despuix de completar els seus estudis. Es va casar el 12 de maig de 1882 en Virginia Salines, filla d'un atre ric terratinent, i la parella va tindre dos filles. En fallir el seu pare Jesús Carranza Neira, va ser substituït pel seu Venustiano en la presidència municipal de Quatre Ciénegas.[12]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Entre 1857 i 1864 el territori de Coahuila estava anexat al de Nou León per decret del governador Santiago Vidaurri.
  2. Centre d'Estudis d'Història de Mèxic Carso (1913). Manuscrits delic. Federico González Garza, Carpeta 29, legajo 2860.
  3. «Periodo històric 1910-1920». UNAM. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2015. Consultat el 12 de setembre de 2010.[enllaç trencat]
  4. «12 senyes sobre Venustiano Carranza».
  5. «Francisco I. Madero».Consultat el 10 de giner de 2016.
  6. Villpando, José Manuel (decembre de 2010). Història de Mèxic a través de les seues gobernant, Segona edició, Mèxic: Planeta, pp. 186-187. ISBN 978-970-37-0770-6.
  7. «Venustiano Carranza Garza 1859-1920» (en és). Memòria Política de Mèxic. Consultat el 2026-06-15.
  8. «Venustiano Carranza ¿Quí va ser i qué aporte?» (en és). Mèxic Desconegut. Consultat el 2026-06-15.
  9. «21 De maig de 1920 donen mort al president Venustiano Carranza» (en és). SoyCobre. Consultat el 2026-06-15.
  10. «Revaloran en Casa Refugie Citltépetl el paper de figures en ascendència vasca en l'història de Mèxic». Secretaria de la Cultura de la Ciutat de Mèxic. Consultat el 2023-11-07.
  11. (1857) Constitució Política de 1857.
  12. Vila-realozano, 2014, p. 124.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2010) [1], Institut d'Investigacions Socials de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISBN 978-607-02-2062-3.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTaronger1935">Taronger (1935). Diccionari biogràfic Revolucionari, Imprenta Editorial "Cosmos" edició, Mèxic. ISBN 968-805-293-0.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález de León2006">González de León (2006). Jesús Carranza Neira, Pare de dò Venustiano Carranza, Editorial del Valle del Cándamo edició, Mèxic. ISBN 968-7487-33-X.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRoures de la Torre2000">Roures de la Torre (2000). Cinc coahuilenses, presidents de Mèxic, Consell Editorial de l'Estat edició, Saltillo, Coahuila. ISBN 970-18-4531-5.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>