Ciutat Juárez

Ciutat Juárez

Ciutat Juárez (), oficialment Heròica Ciutat Juárez (cridada de 1659 a 1888 El Pas del Nort) (en lipán: Tsé Táhú'ayá) és una ciutat mexicana ubicada en l'estat de Chihuahua, sent la ciutat més poblada del mateix i la capçalera del municipi de Juárez. Es troba assentada a la vora del riu Bravo en la regió noroest de Mèxic. És una ciutat fronteriça i industrial que junt en El Pas, Texas, conforma la segona zona metropolitana transnacional més poblada de Mèxic i dels Estats Units, la qual ronda aproximadament els 2.5 millons d'habitants, mateixa que és la novena més gran de Mèxic. La ciutat, en una població de 1 501 551 habitants segons el Cens de Població i Vivenda de 2020 del INEGI, és també la sexta més poblada del país. Conta en una economia basada principalment en l'indústria maquiladora formada per més de 380 d'estes empreses, les quals estan ubicades estratègicament en els ponts fronteriços i àrees d'accés ràpit, conten en inversionistes nortamericans, i la seua economia també està basada en l'exportació de mercaderia. La majoria dels insumos són provinents d'Estats Units i les empreses són filials nortamericanes que s'instalen en Mèxic per a aprofitar el baix cost del factor mane d'obra. Per a no incórrer en costs de nolis i per qüestions de llogística gran part d'estes indústries estan instalades en ciutats a lo llarc de la frontera: Matamoros, Reynosa i Nou Laredo a l'est, Ciutat Juárez en el centre; i Nogals, Mexicali i Tijuana a l'oest.

Originalment va ser fundada baix el nom de La nostra Senyora de Guadalupe dels Indis Mansos del Pas del Riu del Nort, rebent el seu actual nom en 1888 en honor a Benito Juárez, qui es refugiava en la ciutat durant la segona intervenció francesa. Ciutat Juárez és junt a la ciutat de Chihuahua, una de les ciutats del nort del país en major rellevància històrica per a la nació; per eixemple, la ciutat ha segut en més d'una ocasió la capital provisional de la República baix els mandats dels presidents Benito Juárez, Francisco I. Madero i Venustiano Carranza, i igualment, quarter del General Francisco Vila. Per la gran cantitat d'empreses maquiladoras que posseïx, la ciutat és, junt a les ciutats de Monterrey i Tijuana, un dels tres punts industrials més importants del nort de Mèxic. La designació de “Heròica Ciutat Juárez” es va fer per una petició del governador de l'estat de Chihuahua César Duarte Jáquez, la qual va ser aprovada en 2011 pel Congrés de l'Estat de Chihuahua, per l'important paper que va jugar la ciutat en la Revolució mexicana, principalment durant la Revolució Maderista; i igualment, sent aprofitat el centenari de la pren de Ciutat Juárez, per a resaltar la gran importància històrica de la ciutat a nivell nacional i internacional, en atenció a l'increment de l'inseguritat en l'urbs i despuix de ser declarada per 4 anys consecutius (2008 - 2012) com la ciutat més insegura i violenta del món, havent tocat fondo en 2010. Encara al dia d'hui l'inseguritat és un dels principals problemes als que la ciutat s'enfronta. El caràcter d'heròica és usat oficialment en elogotip del Govern Municipal del periodo 2013-2016, a càrrec d'Enrique Serrano Escobar.

Història

Virreinato

La regió a on hui s'ubica Ciutat Juárez va ser habitada des dels tardans 1500, casi 100 anys abans de l'any que es denomina la seua fundació. La regió fungía com a lloc d'alvançada i barraques per als conquistadors espanyols. En 1595, en el permís del rei Felipe II d'Espanya, es varen iniciar les exploracions espanyoles per a colonisar el territori de Nou Mèxic, i en 1598 l'explorador Juan d'Oñate va reclamar per al Virreinato de Nova Espanya la possessió dels territoris més allà del Riu Bravo (el riu Gran per als nortamericans) cridant al punt de creuament com Pas del Nort (actualment lloc en a on s'ubiquen les ciutats fronterices d'El Pas i Ciutat Juárez). El 8 de decembre de 1659, el flare franciscano Fra García de Sant Francisco va fundar lo que hui és tant Ciutat Juárez com El Pas, Texas, en el nom de Missió de La nostra Senyora de Guadalupe de Mansos del Pas del Riu del Nort, i va construir la missió de Guadalupe, que hui es troba ubicada junt a la Catedral de Ciutat Juárez. Durant tota l'época virreinal, Pas del Nort va ser el principal centre de colonisació espanyola cap al territori de Nou Mèxic, per constituir un pas obligat pel cridat Camí Real de Terra Adins actualment declarat patrimoni de la humanitat, que unia al centre de Mèxic en la ciutat de Santa Fe, ademés era un dels pocs punts en que es podia creuar ellavors molt caudaloso Riu Bravo (que va rebre este nom per les seues fortes avingudes), ademés en el seu entorn no varen existir tribus belicosas que resistiren en demasía el govern espanyol, els seus pobladors originals varen ser els indis mansos que varen anar aixina nomenats pels espanyols pel seu docilidad i atres grups com els sumes tampoc varen oferir gran resistència, convertint-ho en un punt molt segur. Debido a ello, durant la rebelió dels indis poble en Nou Mèxic, gran part de la població espanyola i mestiza d'eixa regió i el seu govern es varen refugiar en el Pas del Nort i des d'ahí es va reorganisar la reconquista militar i la recuperació del territori. A la parell en la seua situació política, Pas del Nort va ser també un important centre religiós des del qual es varen establir numeroses missions en Nou Mèxic liderades per sacerdots franciscanos encarregats de la evangelisació d'esta zona, convertint-se en el segon centre evangelizador en importància solament despuix de Santa Fe. Açò va comportar a conflictes entre les diferents autoritats eclesiàstiques puix els franciscanos no acceptaven fàcilment l'autoritat del clero secular en els seus assunts, tot el territori que és hui els estats de Chihuahua i Nou Mèxic eren part de la llavors diòcesis de Durango, en el bisbe de la qual mantenien una mala relació els franciscanos i s'oponien a les seues visites, encara que finalment es varen vore obligats a rebre la visita del bisbe Benito Crespo i Monroy en 1725.

Independència

Com en el restant de lo que coneixem hui són els estats de Chihuahua i Nou Mèxic el moviment d'independència que havia esclatat en el Bajío va tindre poques o nules repercussions en la zona, encara en 1811 quan Miguel Hidalgo i els principals caudillos del moviment varen ser fusilats en la hui capital de l'estat; al triumfo del moviment independentiste en 1821 liderat per Vicente Guerrero i Agustín d'Iturbide tota la província es va unir a ell i en consolidar-se la república federal en 1824 i ser constituït el 6 de juliol del mateix any el nou estat de Chihuahua, Pas del Nort va ser inclós en ell. La primera constitució de l'estat de Chihuahua va ser promulgada el 9 de decembre de 1826 i el 5 de giner de 1826 Pas del Nort va quedar constituïda com a capçalera d'un dels 11 partits en que es va dividir a l'estat. Durant totes les primeres décades de vida independent la vila del Pas es va dedicar fonamentalment a l'intercanvi comercial en Nou Mèxic i va ser famosa pel cultiu que en el seu entorn es donava de vinya, l'abundància de la qual va ser un dels principals motius de desenroll de la zona. En 1836, en el canvi del règim federal pel centraliste, el Pas del Nort va deixar de ser capçalera de partit per a ser-ho de Districte, un dels tres en que es va dividir l'ara cridat Departament de Chihuahua.

Monument a Benito Juárez, localisat en el centre de la ciutat.

En 1846 va esclatar la Guerra entre Estats Units i Mèxic, que es venia gestant des de 1836 en la separació de la República de Texas de Mèxic i els conflictes territorials que açò va generar, puix els texano reclamaven com a llínea fronteriça el riu Bravo. Pas del Nort va ser un dels primers objectius de l'eixèrcit nortamericà. Una columna de l'eixèrcit al mando del general Alexander William Doniphan va ocupar la ciutat de Santa Fe i es va fer en el control de Nou Mèxic i des d'ahí va alvançar cap a la vila del Pas, les tropes mexicanes varen presentar batalla uns quilómetros al nort, en la batalla de Temascalitos, al mando d'Antonio Ponce de León i formades per uns 600 hòmens procedents de la Guàrdia Nacional i de les companyies presidials que combatien als apaches, varen resultar derrotades. En conseqüència, el Pas del Nort va ser ocupat per les forces nortamericanes en decembre de 1846.

El 2 de febrer de 1848 es va firmar el Tractat de Guadalupe Hidalgo pel qual Mèxic va cedir a Estats Units més de dos millons de quilómetros quadrats de grans masses de terreny dels llavors territoris d'Alta Califòrnia, Nou Mèxic i Texas. El riu Bravo va quedar com a llímit de les dos nacions i es va convertir al Pas del Nort en una població fronteriça, la marge nort del riu es va convertir en territori nortamericà i va constituir la població de Franklin, Texas, que posteriorment es convertiria en l'actual ciutat d'El Pas. A pesar d'això l'eixèrcit nortamericà va permanéixer varis mesos en territori mexicà i va anar fins al 2 d'agost de 1848 quan finalment varen creuar el riu Bravo en direcció a Franklin, desocupando Pas del Nort.

En 1853 va ocórrer un nou ajust fronteriç en vendre's a Estats Units el territori de La Mesilla, en lo que la nova llínea fronteriça despuix del riu Bravo començava justament en Pas del Nort, reforçant la seua condició de població fronteriça. El creiximent del nort de Mèxic es va vore favorit en gran mida pels alvanços en les comunicacions i el transport. La construcció del ferrocarril en 1884 va millorar la comunicació de Pas del Nort en el restant del país; no obstant, esta comunicació era només de nort a sur, mentres que El Pas estava conectat en punts importants de l'est i oest del país, lo que li va permetre convertir-se en una espècie de "satèlit econòmic" o "metròpolis internacional". En abdós costats de la frontera, açò va tindre vàries conseqüències. Per eixemple, l'emigració és un problema en Pas del Nort per la falta de perspectives laborals i l'alt cost de vida, mentres que el comerç està en desorde per l'intensa competència en l'atre costat del riu. Gràcies al nou ajust fronteriç, Pas del Nort es va escomençar a convertir en la nova i més gran "zona lliure" de Mèxic. En Tamaulipas ha existit una zona lliure des de 1858, lo que ha ajudat als residents fronteriços a obtindre artículs més barats del costat mexicà, pero esta estratègia ha perjudicat als comerciants del centre del país. No obstant, en l'ajust fronteriç, l'instalació del ferrocarril i l'importància que li va donar a la franja fronteriça en els Estats Units, aixina com una solicitut al govern federal per a ajudar a l'economia local, es va otorgar en 1885 la franquícia de zona franca a Pas del Nort, que va actuar com a catalisador per a creiximent. Quan es va urbanisar Vila Passe del Nort, va prendre l'apariència d'una ciutat. L'anomenat carrer del Comerç, hui avinguda 16 de Setembre, és un eixemple.

Les dificultats polítiques de Mèxic varen continuar llavors en l'enfrontament entre lliberals i conservadors que desembocarien en la Segona Intervenció Francesa en Mèxic i l'establiment del Segon Imperi Mexicà, com a conseqüència de l'invasió francesa, el president Benito Juárez es va vore obligat a traslladar el govern cap al nort del país, i el 6 d'agost de 1865 va arribar al Pas del Nort, últim punt del territori nacional a on s'establiria, açò últim despuix de l'ocupació francesa de la ciutat de Chihuahua, a on residia des del 12 d'octubre de 1864, Juárez va retornar a Chihuahua el 20 de novembre de 1865 en ser desocupada per les forces franceses, pero en decembre del mateix any va retornar a Pas del Nort puix els francesos re varen ocupar la ciutat de Chihuahua; va permanéixer novament en Pas del Nort fins al 17 de juny de 1866 quan va retornar definitivament a Chihuahua i posteriorment al centre del país. Va ser en esta época quan va ocórrer una de les principals avingudes d'aigua pel riu Bravo i que va causar un important canvi en el seu curs, deixant en el seu marge esquerra, és dir la nortamericana, una important zona propietat de Mèxic i que seria coneguda com el Chamizal, les reclamacions mexicanes sobre este territori s'estendrien casi un sigle, fins que fora definitivament tornada en 1963. Els canvis de curs del riu Bravo varen ser continus durant estos anys, canviant contínuament de marge chicotets pobles propencs com Ysleta o San Elizario.

Ciutat Juárez a principis d'el XX. Carrer del Comerç, (actualment Av. 16 de Setembre).

El govern de l'estat de Chihuahua va considerar oportú otorgar-li el títul de ciutat en reconeiximent als seus guanys. Com a resultat, el 30 de juliol de 1888 es va emetre un decret canviant el nom de Vila Passe del Nort a Ciutat Juárez, el qual va entrar en vigència el 16 de setembre de 1888. Ciutat Juárez va escomençar a beneficiar-se de servicis públics com allumenat públic, electrificació, drenage, i el desenroll i pavimentació de vies principals. No obstant, l'oposició nacional i estrangera a la rivalitat comercial "deslleal" de la zona franca no es va fer esperar i el govern mexicà es va vore obligat a modificar l'estatut de la zona franca en 1891. A açò cal sumar la devaluación mundial de l'argent i l'escassea d'aigua, que varen generar una severa crisis econòmica en la ciutat, provocant la fugida d'un número significatiu de treballadors a Estats Units. Com a resultat del colapse de les activitats comercials i de la població, Ciutat Juárez es va centrar en el turisme com a activitat econòmica a principis d'el XX, promovent particularment les "desviacions", en lo que va escomençar "el moment de l'escàndal".

Revolució

Erro al crear miniatura:

Dònes revolucionàries llistes per a rebre al General Antonio Rábago rodejant a Lázaro Gutiérrez de Lara en 1911

A principis d'el XX, la regió es va tornar escenari d'una intensa movilisació per part de grups revolucionaris exiliats en El Pas. En 1906 el Partit Lliberal Mexicà tenia planejat iniciar una revolució social per a derrocar la dictadura de Porfirio Díaz el dia 16 de setembre, la senyal per a que a lo manco de 44 grups distribuïts en tot el país s'alçaren en armes, era l'ataque a Ciutat Juárez; no obstant, la conspiració va ser descoberta i posposta. El 19 d'octubre membres del PLM provinents del Pas incursionaron en Juárez, pero de colp i repent varen ser detinguts. En 1909 es va efectuar l'entrevista entre els presidents William Howard Taft d'Estats Units i Porfirio Díaz de Mèxic. Forces encapçalades per Francisco I. Madero varen prendre Ciutat Juárez el 10 de maig de 1911, i este fet va marcar el fi de la dictadura de Porfirio Díaz que es formalisa en la firma dels Tractats de Ciutat Juárez el 21 de maig. La disputa del Chamizal va ser un litigi fronteriç sobre aproximadament 2.4 km² en la frontera Mèxic-Estats Units, entre El Pas, Texas i Ciutat Juárez, Chihuahua. Es va deure a les diferències en el curs del Riu Bravo, segons lo analisat en 1852, i l'actual canal del riu, va ser tornat a Mèxic fins a la década de 1960, i va anar dels pocs territoris tornats per Estats Units a un atre país, va ser convertit en un parc públic federal.

Actualitat

En anys recents, la ciutat s'ha vist sacsada per una espiral de violència causada, en gran part, pel narcotràfic, molt actiu en la frontera en els Estats Units. En els anys 1990 i 2000, l'opinió pública es va vore commoguda per una ona d'assessinats de dònes, en la seua major part jóvens pobres de diferents punts de Mèxic que varen viajar a Ciutat Juárez en busca de treball i oportunitats. D'acort en les estadístiques del INEGI (2004), en Chihuahua es varen cometre 2.387 feminicidios per cada 100.000 dònes. La majoria d'estos assessinats no són aclarits. Per una atra part, en el crim organisat s'ha desnugat una encarniçada lluita entre bandes rivals i la policia, en el resultat de que Ciutat Juárez s'ha convertit en una de les ciutats més violentes de Mèxic. Estos i atres antecedents han dut a que anteriorment siga considerada com la quinta ciutat més violenta del món.

El 17 de febrer de 2010 el INEGI (Institut Nacional d'Estadística i Geografia) va informar que, segons els seus anàlisis, des de l'inici de l'ona de violència en 2008, han abandonat la ciutat prop de mig milló d'habitants.

Política

Panorama de la Zona Dorada

Antic Ajuntament de Ciutat Júarez

Ciutat Juárez és la capçalera del Municipi de Juárez, un dels 67 municipis que integren l'estat de Chihuahua, el govern del municipi li correspon a l'ajuntament, que es troba compost pel president municipal, figura equivalent al d'alcalde, i el cabildo conformat pels regidors. L'ajuntament és electe per un periodo de tres anys que no són reelegibles per al periodo immediat pero si de forma no contínua. La sèu de l'Ajuntament es troba en la "Unitat Administrativa Lic. Benito Juárez", localisada en el centre de la ciutat junt al Pont Internacional Pas del Nort. Ciutat Juárez és capçalera d'un total d'huit districtes electorals locals dels 22 en que es troba dividit l'estat de Chihuahua per a l'elecció de diputats al Congrés de Chihuahua, per a la llegislatura electa per al periodo de 2007 a 2010, sèt d'estos districtes varen ser guanyats pel Partit Revolucionari Institucional i un pel Partit Acció Nacional. Per a la representació federal, Ciutat Juárez és capçalera de quatre districtes electorals federals, d'estos, l'I inclou un sector de la zona urbà pero ademés un ampli territori del nort de l'estat, mentres que els districtes II, III i IV estan formats únicament per zones urbanes; en les eleccions de diputats per al periodo 2009 a 2012 els districtes I, II i IV varen ser guanyats pel Partit Revolucionari Institucional i l'III pel Partit Acció

Nacional. Per a efectes de l'administració estatal, el governador de l'estat nomena a un representant del govern estatal en Ciutat Juárez, que encapçala les funcions del govern de l'estat en dita ciutat en l'intenció de donar major coordinació a les seues accions per la gran concentració poblacional de la ciutat.

Geografia

Ubicació i entorn geogràfic

Ciutat Juárez es troba localisada en les coordenades geogràfiques 31°44′22″N 106°29′13″O</noinclude> i a una altitut de 1140 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), es troba en el punt a on la frontera entre Estats Units i Mèxic deixa de ser senyalada pel riu Bravo i passa a ser una llínea geodèsica en sentit este-oest i en una àmplia vall formada per este mateix riu entre dos cadenes montanyoses, al nort, actualment en Estats Units, les Montanyes Franklin que alcancen 2192 m s. n. m. i al sur la Serra de Juárez que forma en gran partix ellímit oest de la zona urbana, en la Serra de Juárez es localisa el Cerro Bola, elevació de formació característica de la zona, que alcança aproximadament 1800 m s. n. m.

Ciutat Juárez es localisa en mig del desert de Chihuahua, considerat el desert més extens d'Amèrica del Nort. A aproximadament 50 quilómetros al sur de la ciutat es localisen els médanos de Samalayuca, àrea natural protegida, caracterisada per les seues grans dunes de fina arena. Este entorn caracterisa a Ciutat Juárez pel seu clima extremoso i sobretot pels forts vents que registra, que units a la rodalia del desert, generen freqüentment polsegueres en la ciutat. La ciutat es localisa a 362 quilómetros al nort de la ciutat de Chihuahua i a uns 1793 quilómetros al nort de la Ciutat de Mèxic prenent la Carretera Federal 45.

Vista panoràmica de Ciutat Juárez i part del Pas des del cim del Cerro Bola.

Clima

Image satelital de Ciutat Juárez i El Pas. Es pot apreciar clarament la taca urbana de les dos ciutats.

El clima de Ciutat Juárez és desértico, i les temperatures varien molt d'una estació a una atra. Per això, Juárez és considerada la metròpoli mexicana en el clima més extrem de la nació, degut a que en primavera es registren forts vents en raches que rocen els 100 km/h, les quals generen des de tolvaneras fins a tormentes d'arena en visibilitat nula; en estiu es registren temperatures molt altes que superen els 40 °C acompanyats de periodos en humitat relativa molt baixa, i a la seua volta, periodos del monsó d'estiu en a on es registren pluges torrencials de molt poca duració que generen severes inundacions; i igualment, hiverns molt crus que generalment són acompanyats per nevades aixina com la majoria dels dies en temperatures baix zero, i periodos en que alguns dies abdós temperatures màximes i mínimes posseïxen valors negatius. La temperatura promig anual de la ciutat és de 16,7 °C, en una oscilació tèrmica de 22,0 °C entre el més més fret i el més càlit: la mija de giner és de 5,3 °C i la de juliol és de 27,3 °C.

La temperatura màxima récort des de que es tenen registres ha segut de 46 °C, en juny de 1994, mentres que la mínima récort ha segut de -23 °C, registrada el 12 de giner de 1962.

Primavera i autumne són les estacions en les que el clima és templat, degut a que són la transició entre els mesos frets als calorosos i viceversa. Durant estos, les temperatures es mantenen càlides durant el dia, templades durant la nit i fresques durant la matinada; fluctuen entre 27 °C i 10 °C. En estes estacions generalment es produïxen tormentes d'arena pels forts vents que es registren els quals solen alcançar fins a raches de 100 km/h. L'única variació entre estes dos estacions és que primavera és l'estació seca de l'any i per lo tant les precipitacions són nules o poques, mentres que en autumne les precipitacions es presenten en major freqüència i generalment en poca intensitat. Durant l'estiu, les temperatures solen ser extremadament caloroses, en temperatures que fluctuen entre els 25 °C I 35 °C, en periodos en que les temperatures màximes superen els 40 °C i les mínimes ronden els 27 °C. Esta estació de l'any és la que més pluja rep pels periodos del monsó d'estiu. Les pluges ocorren majorment entre juliol i setembre en un promig de 40-50 mm mensuals, en registres extraordinaris de fins a 150 mm en un any abundant en este sentit. Durant l'hivern, les temperatures són fresques durant el dia i molt fredes en les nits, en temperatures que oscilen a lo llarc de l'estació entre els 13 °C i −4 °C a on rara volta, superen els 15 °C i descendixen de −6 °C, respectivament; en la presència de forts fronts frets provinents del nort del continent, que en ocasions fan caure les temperatures mínimes per baix dels −7 °C i que les temperatures màximes durant el dia no superen els −1 °C, aproximadament. Les nevades són alguna cosa freqüents i ocorren principalment entre novembre i febrer. Depenent si l'any ha segut lo suficientment humit, es registren de dos a quatre nevades anuals; si no és el cas solament s'aplega a presentar una nevada llaugera o, d'igual manera, no es registra cap.

Registres històrics d'el XXI

Fret

Any: 2011

En febrer de 2011, una forta ona de fredor àrtica en conjunt en el front fret número 26 d'eixa temporada, va causar una intensa tormenta hivernal (històrica) que va cobrir la majoria d'Estats Units i part del nort de Mèxic, originant aixina una gota freda, la qual va fer descendir la temperatura a −16.5 °C, en una sensació tèrmica de −23 °C, el 3 de febrer, trencant el récort previ per al més de −17 °C establit el 13 de febrer de 1963, i igualment, sent esta temperatura la més baixa registrada en lo que va del present sigle. En zones perifèriques la sensació tèrmica de les temperatures varen alcançar fins als −31 °C. La temperatura màxima del 2 de febrer de 2011 va ser de −7 °C, i la mínima de −10 °C. Esta històrica tormenta hivernalliteralment va paralisar les activitats diàries de la zona metropolitana de Juárez-El Pas, ocasionant falta d'aigua a causa del rompimiento de canonades generades pel congelamiento de l'aigua; aixina com apagons elèctrics, i desabasto de gas, tot açò en conjunt, per a aproximadament el 85 % de la ciutat, ademés, l'impossible trànsit pels carrers de la ciutat a causa de la seua total cristalisació, suspensió de llabors en totes les institucions d'educació, empreses maquiladoras i diverses dependències municipals, aixina com la cancelació de tots els vols de l'aeroport, i d'igual manera, el tancament de passos elevats i de ponts internacionals. Igualment, les temperatures tan baixes que mai abans es varen registrar en el més de febrer varen causar la mort del 70% de la vegetació no desértica a lo llarc de la ciutat, és dir, espècies provinents d'atres regions climàtiques no aptes per a temperatures massa fredes.

Neve

Any: 2015

A lo llarc de l'història recent, i des de que es va escomençar a registrar cada nevada que s'ha presentat, Ciutat Juárez ha segut impactada per gran cantitat d'intenses nevades, sent la més copiosa de l'història la registrada els dies 13 i 14 de decembre de l'any de 1987, en una acumulació màxima de poc més de mig metro de neu, és dir, 17.4 polzades. La segona nevada més copiosa i tardana registrada, va tindre lloc els dies 4, 5, 6 i 7 d'abril de 1983, en una acumulació de 12.5 polzades. No obstant, la nevada més intensa que s'ha registrat durant el present sigle és la que es va presentar els dies 26 i 27 de decembre de 2015, en una acumulació dins de l'àrea urbana de 8.1 polzades (20.57 cm) , i una acumulació de fins a 15.7 polzades (40 cm) aproximadament, en la Serra de Juárez i àrees perifèriques. Dita tormenta va paralisar les activitats diàries, en part, pel colapse del sistema de transport públic per la gran acumulació de neu i gèl en els carrers, carreteres i passos elevats; d'igual modo, per la cancelació de totes les corregudes i arribades d'autobusos de procedència nacional, pel tancament en la seua totalitat de totes les carreteres estatals i federals del nort de l'estat, aixina com la cancelació de 10 vols i la desviació de 2, de l'aeroport internacional. Igualment, va causar greus danys a vivendes, construccions i escoles pel gran pes de la neu sobre els sostres, que va ocasionar algunes solsides. Davant la contingència, la Secretaria de Governació va publicar la Declaratoria d'Emergència per nevada severa per a 18 municipis de l'estat, incloent a Juárez, i els confrontants Fumada, Práxedis G. Guerrero i Guadalupe.

Serra de Juárez a la vespradeta

Pluges

Any: 2006

A lo llarc dels mesos de juliol i agost de l'any 2006, es varen registrar una série de tormentes intenses i algunes trombas durant vàries semanes consecutives. Estos fets varen tindre severs efectes en la població juarense degut, fonamentalment, al desbordament del Riu Bravo en el ponent de la ciutat, mateixa que en el restant de la llínea fronteriça va alcançar ellímit d'altura de l'aigua, fet que no s'observava des de gran cantitat d'anys arrere; d'igual manera, pel desbordament de la majoria dels dics, rieres i séquies, aixina com per l'enorme cantitat de vialidades completament inundades a lo llarc de la ciutat. Segons diverses fonts, en el seu inici es varen aplegar a acumular aproximadament 60 mm en tan sol algunes hores i al voltant de 300 mm en un parell de semanes, sent esta sifra molt més de lo que la ciutat aplega a registrar en un any normal. En alguns punts de la ciutat, la pluja va provocar que l'aigua alcançara més de 2 m d'altura, sepultant centenars de vivendes baix fanc i aigua, principalment en el ponent de la ciutat. Inicialment, la Secretaria de Governació va publicar la declaratoria d'emergència per les fortes pluges ocorregudes del 27 de juliol fins al 3 d'agost. El mateix orgue federal va publicar el 2 d'agost la declaratoria de desastre natural per al municipi de Juárez per les pluges ocorregudes el 6 de juliol. Les pluges subsecuentes varen ocasionar encara més estralls sobre la població, per lo que va anar

necessari expedir una nova declaratoria de desastre en data del 30 d'agost que va incloure, ademés del municipi de Juárez, als municipis de Praxedis G. Guerrero i Guadalupe. D'acort al Servici Meteorològic Nacional, en este periodo Juárez es va posicionar en algunes ocasions en el primer lloc de la llista diària de majors acumulats pluvials a nivell nacional. Segons registres, no es presentaven este tipo d'inundacions des de 1952, aproximadament. Davant estos fets, va ser necessari implementar el Pla DN-III-I en auxili a la població. Els danys i efectes totals ocasionats pel fenomen es varen estimar en poc més de 500 millons de pesos. Fòra de l'enorme caos urbà, gràcies a estes precipitacions extraordinàries i atípiques, l'àrea desértica que rodeja a la ciutat es va beneficiar en gran mida en alimentar els mants acuífero subterràneus de la zona que actualment sofrixen una notable deterioració. D'igual manera, una gran cantitat d'estanys naturals del nort de l'estat com l'Estany de Guzmán, l'Estany Sant María i l'Estany El Barreal, que generalment lluïxen seques, varen poder almagasenar gran cantitat d'aigua fins a omplir-se per complet, fet que no es vea des de gran cantitat de décades arrere.

Llocs arqueològics

Ubicada en la Serra Samalayuca, dins del Àrea de Protecció de Flora i Fauna Médanos de Samalayuca, es troba la zona arqueològica de Samalayuca. Dita zona es localisa a uns 50 quilómetros de la taca urbana de Ciutat Juárez. A partir de juliol de 2009, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) va determinar tres polígons de protecció i dit institut formarà part del subcomité que procurarà la protecció dels vestigis arqueològics. Dits polígons són: "Ull de la Punta", "El Consell" i "La Mina", que inclouen la majoria dels llocs arqueològics distribuïts en les ales de la serra de Samalayuca. Cronològicament, esta regió ha tingut la presència humana més antiga en el municipi de Juárez, Chihuahua, que és de 10 000 anys, en el periodo Holoceno, associat a l'extinció de la megafauna en la porció nort d'Amèrica. Per lo que s'han trobat vestigis com: puntes de llança que varen ser utilisades per grups nómades caçadors, peixcadors i recolectors. En l'any 500 despuix de Crist va haver un increment en la població circunvecina en l'àrea i, d'eixe lapsus, es tenen evidències de grups de seminómades. Ademés existixen estos com l'aparició de la ceràmica, el sorgiment de puntes de proyectil per a arc i flecha, aixina com un ampli número de manifestacions gràfiques sobre els fronts rocosos de la serra.

Demografia

Població de Ciutat Juárez 1900-2020

Text de la llegenda

Cd. Juárez	Us de l'aigua en litros	Consum
2020	22 201 000	17 100 053
2021-2022	45 665 088	38 553 005
2024	33 665 000	22 432 655

Ciutat Juárez conta en 1 501 551 habitants (2020), sent la ciutat més poblada de l'estat de Chihuahua, i l'octava zona metropolitana de Mèxic. Junt en El Pas, Texas, creen un àrea binacional de més de 2 millons d'habitants, sent la segona àrea binacional més gran de Mèxic, per baix de Tijuana-Sant Diego. La taxa anual de creiximent de Ciutat Juárez es va reduir al 8,34 % anual durant el periodo 2000-2005, quan en periodos anteriors mantenia taxes superiors al 5 %. Lo anterior es deu a la desacceleració de l'indústria maquiladora en la frontera mexicana, a la competència dels productes chinencs i al sorgiment d'alts índexs de violència en la ciutat. En criminalitat, Ciutat Juárez en 2011, contava en una taxa de 148 homicidis dolosos per cada 5 habitants, lo que la va ubicar com la segona ciutat més perillosa, solament per baix de Sant Pedro Sula, Hondures.^{cita requerida} En eixes dates, també es varen registrar elevades taxes de delictes violents com el seqüestre, toda vez que en 2009 es varen denunciar 150 delictes d'este tipo, lo que equival a una taxa de poc més de 100 plagis per cada milló d'habitants. La gran majoria dels assessinats en Juárez es deuen a la disputa entre els cartells de droga, als seqüestres i a la desaparició de dònes. Pero gràcies a la captura de varis dels perillosos caps de vàries organisacions criminals, l'Eixèrcit Mexicà en conjunt en estratègies intensives de les corporacions de seguritat pública per part dels tres nivells de govern, varen conseguir que els homicidis es reduïren en un 52 %, i els seqüestres en un 70 %, a partir de mediats i finals de 2011, segons fonts oficials.

D'igual manera, i pels punts mencionats anteriorment, a partir de 2012, la població va escomençar a observar un descens dràstic i notable dels índexs delictius en tots els seus àmbits, principalment assessinats. I és d'esta manera, com l'any de 2013 va tancar registrant la taxa d'homicidis més baixa dels últims 4 anys (temporada de violència més dramàtica per a la ciutat), que va anar d'al voltant de 30 homicidis dolosos per cada 100 000 habitants, sent aixina 2013 l'any menys insegur, estadísticament parlant, des de l'inici de la temporada violenta en 2007, aproximadament. Per a més informació sobre els baixos registres d'índexs delictius, anar a la secció Descens dels Índexs Delictius.

Panoràmica del centre de Juárez, i el districte financer del Pas, al fondo les Montanyes Franklin.

Immigració

Ciutat Juárez té un gran atractiu com a font de treball que va causar una immigració massiva i va accelerar el creiximent durant la segona part d'el XX. A causa d'açò es deu la forta presència de treballadors de distintes parts de Mèxic, per eixemple, veracruzanos, oaxaqueños, coahuilenses, duranguenses, sinaolenses, i fins a d'el centre del país com mexiquenses, etcétera. En l'actualitat l'immigració ha disminuït i els immigrants han optat per retornar al seu lloc d'orige o migrar a atres parts del país, inclús a Estats Units, en gran mida per la violència que fa poc es va viure en la ciutat.

Economia

Vista d'Av. Tecnològic

Durant el XIX l'economia de Ciutat Juárez estava basada en producció agrícola de blat, vinya, frijol, dacsa i pruna, des de 1923 la producció de cotó cultivat en la Vall de Juárez va alcançar gran calitat fins als anys 1960, en part per la caiguda del preu del cotó i pel fi del Programa Bracero, un programa que es va instituir durant la Segona Guerra Mundial en l'intenció que estrangers afins a la política d'Estats Units supliren els braços dels ciutadans nortamericans que varen partir al front de guerra, cosa que va permetre que treballadors agrícoles mexicans trobaren treball agrícola temporal en els Estats Units. El final d'este programa en 1964 va aumentar l'índex de desocupació en la regió fronteriça. El govern de Mèxic va crear un programa d'obertura a l'indústria maquiladora per a aliviar este problema i des de llavors es va convertir en la principal base de l'economia juarense. Atres activitats econòmiques són del sector hoteler, restaurantero, etc. Progressivament les places de treball perdudes durant la recessió econòmica mundial, s'estan recuperant significativament els últims mesos en l'inversió de vàries companyies estrangeres; el motiu és l'ubicació estratègica de Ciutat Juárez per la rodalia en els Estats Units, el mercat més gran del món. Ademés, pel mejoramiento de la percepció de seguritat en la societat, i el ràpit descens en el número d'assessinats, passant de tindre des de 2009 a 2011 més de 10 decesos diaris a registrar tan sol 3 decesos per semana en 2012 i 2013 aproximadament. Aixina mateix, el govern estatal i el municipal estan treballant per a atraure l'inversió estrangera a la ciutat. Ciutat Juárez ha segut reconeguda per décades com una de les millors ciutats per a invertir. L'economia contemporànea de la ciutat està fortament orientada al sector secundari, el qual representa més del 60 per cent de l'ocupació total. Una de les indústries de major creiximent i valor agregat és la manufactura de dispositius mèdics; el corredor binacional alberga més de 30 fàbriques especialisades que generen exportacions per mils de millons de dólars, consolidant a l'estat com el segon clúster biomèdic més gran de Mèxic.«Overview of Medical Device Manufacturing in Mexico». Tetakawi. Consultat el 29 de maig de 2026.

Consulat

Vista nocturna d'Av. Passejada de la Victòria, en el Consulat dels Estats Units en el costat dret.

El consulat general d'Estats Units es troba ubicat en la cridada nova Zona Dorada sobre l'avinguda Passege de la Victòria. Anteriorment, es localisava en la Zona del PRONAF, pero va ser reubicat. Actualment, es va construir este nou complex d'edificis més ampli que l'anterior i en major accessibilitat. Gràcies a la reubicació del Consulat, esta zona ha creixcut molt ràpidament, aplegant a ser una zona comercial consolidada, sent anteriorment terrenys de parceles solament. En un radi menor a 3 km, es troben més de 10 hotels en categoria de negocis, modern centre comercial, més de 5 hospitals públics i privats, una gran cantitat de supermercats i restaurants, aixina com el segon parc més gran de la ciutat, el parc central Germans Escobar.

Agricultura

Una chicoteta part de l'economia de Ciutat Juárez es basa en l'agricultura. Les úniques zones aptes per a l'agricultura en la regió es troben en el Valle de Juárez i Samalayuca, els quals conten en extensos camps de cultius, propietat d'alguns ranchos i particulars; en a on eixos mateixos productors conten en diversos métodos per al conte dels cultius com a sistemes de rec, maquinària (tractors, etc.) i atres respals otorgats per mig de dependències governamentals. El principal producte de cultiu del Valle de Juárez és en gran partix el cotó, considerat en les seues millors époques com el millor de l'estat i inclús del país; ademés de blat i sorgo, entre uns atres. Els principals poblats agrícoles que comprenen la Vall de Juárez són Guadalupe Districte Braus, Loma Blanca, Sant Agustín, Sant Isidro, Jesús Carranza, i terrenys que s'estenen casi fins a Ciutat Juárez, com lo és Saragossa, aixina com el poblat de Samalayuca, fòra del Valle de Juárez, sent este últim molt conegut pels seus cultius de calabacita, entre uns atres.

Guanyat, en la Vall de Juárez.

Possibilitats d'us pecuari

En tot el centre i cap a l'orient del municipi existixen terrenys considerats aptes per a sustentar vegetació diferent al pasturage, en a on es pot desenrollar el pastoreig.

Cultura

Centre Cultural Pas del Nort

Ciutat Juárez conta en institucions que brinden varietat d'exposicions culturals, tals són l'Orquesta Simfònica de la UACJ, la companyia de ballet clàssic de la UACJ, aixina com diverses agrupacions locals i algunes atres que vénen des de distints llocs de Mèxic i el món a donar presentacions ací. Hi ha un centre en el qual s'exhibixen la majoria de les obres, orquestes i representacions, Centre Cultural Pas del Nort (CCPN), un dels espais culturals més moderns del nort del país. Juárez també conta en diversos museus que exponen diferents temes com el Museu Arqueològic del Chamizal, el Museu de la Revolució en la Frontera (MUREF), el Museu Regional de Sant Agustín i el Museu d'Art de Ciutat Juárez. El Centre Municipal de les Arts (CMA) és una institució en carreres professional-tècnic en Teatre, Dansa, Arts plàstiques i Música a on es porten a terme presentacions i exposicions pels mateixos alumnes.

Turisme

Zones turístiques específiques

• Centre històric de Ciutat Juárez
• Corredor Gómez Morín
• Zona PRONAF
• Àrea del Chamizal
• Zona Dorada Consulat Nortamericà
• Zona Dorada Campos Elíseos
• Desert de Samalayuca
• Serra de Juárez
• Plaça de la Mexicanidad (La X)
• Ellindar del Mileni
• Casa de Juan Gabriel
• El parc central de Ciutat Juárez
• Gran Plaça Juan Gabriel
• Plaça Passege Juan Gabriel
• Casa Museu Juan Gabriel
• Casa de Don Raig localisada en la serra de Juárez
• Casa d'Atobó
• Mirador de Camí Real de Ciutat Juárez

Museus

• Museu de la Revolució en la Frontera (MUREF, abans cridat Museu de l'Ex-Aduana)
• Museu Regional del Valle de Juárez, en la localitat de Sant Agustín
• Museu Casa d'Atobó
• Museu Espai Interactiu La Rodadora
• Museu d'Art de Ciutat Juárez
• Museu d'Arqueologia El Chamizal
• Museu del Concort
• Sala d'Art Germán Valdés Tin-Tan

Espais culturals

• Centre Cultural Ernesto Ochoa Guillemard (Plaça de les Américas).
• Centre Cultural Pas del Nort (CCPN)
• Sala d'Exposicions del INBA
• Centre Municipal de les Arts
• Auditori Cívic Municipal Benito Juárez
• Centre de Convencions Quatre Sigles
• Centre de Convencions CIBELES
• Centre de Convencions Anita
• Centre Universitari de les Arts (UACJ-CUDA)
• Closca Acústica i esplanada de la Plaça de la Mexicanidad

Parcs, places i centres recreatius

Gimnasi de Bachillers, ubicat dins del parc central Ponent

• Plaça de les Américas (Zona Pronaf)
• Parc Públic Federal El Chamizal
• Gran Plaça Juan Gabriel
• Complex Deportiu XXI
• Complex Deportiu d'Oriente
• Parc Facenda Universitat (ubicat front a la UTCJ)
• Parc central Germans Escobar (dividit en dos seccions per la Carretera Federal 45: parc central Ponent i parc central Oriente)
• Parc Borunda
• Parc X-tremo
• Parc DIF
• Parc Corredor Bertha Chiu
• Recreatiu Món Aquàtic Anita - parc de diversions Anita Nova Aventura
• Recreatiu DIF
• Recreatiu Les Fonts
• Recreatiu i Zoològic Sant Jorge
• Recreatiu Dunes Campestre (ubicat en la localitat de Samalayuca).
• Parc Viles de Salvárcar
• Parc Oasis de Santa Teresa
• Riu gran mall
• Plaça Benito Juárez
• Plaça d'Armes
• Parc Torres del Sur
• Plaça de la Mexicanidad (també cridada Plaça de la X, pel monument ubicat dins d'esta).
• Plaça Missió de Guadalupe
• Plaça Cervantina
• Plaça del Periodiste

• Plaça de les Fonts Danzantes (ubicada en el Corredor Bertha Chiu)
• Médanos de Samalayuca
• Zona Arqueològica de Samalayuca
• Memorial Del Camp Algodonero
• Els Arenals (també cridat Loma Colorada, ubicat en la localitat de Sant Agustín)
• Parc natural Trepachanga (ubicat en la Serra de Juárez)

Monuments

Plaça de la Mexicanidad. Al fondo, La X, de 64 metros d'altura, esculpida pel chihuahuense Enrique Carbajal, conegut com Sebastián.

• Monument a Benito Juárez (principal ícono de la ciutat, degut a que esta du el seu nom en honor a est; igualment és el monument més important en el país dedicat a el "Benemérito de les Américas")
• Monument a la Mexicanidad (escultura monumental, també cridada la "X" de Sebastián en honor al seu escultor; es troba ubicada dins de la seua Plaça homònima)
• Llindar del Mileni (escultura monumental, també cridat Porta de Juárez, ubicada en l'entrada a la ciutat)
• Arc del Triumfo (Rèplica localisada en el suburbi de Campos Elíseos, en la Zona Dorada)
• Missió de La nostra Senyora de Guadalupe
• Macrobandera de Ciutat Juárez (també cridada Megabandera o bandera monumental de Juárez, una de les primeres en el país)
• Els indomables (també cridats els indomables de Ciutat Juárez, ubicats en el chamizal)

• Monument a el "Ser Fronteriç" (també conegut com a monument al transport púbic) obra dirigida els empleats de l'indústria maquiladora de ciutat Juárez.

Llocs religiosos

• Catedral de Ciutat Juárez
• Missió de La nostra Senyora de Guadalupe (considerada l'edificació més antiga de l'àrea metropolitana, fundada en 1659)
• El Punt; lloc utilisat pel papa Francisco per a oferir una missa multitudinària en la seua visita a la ciutat, el qual consta d'un gran altar, templete i la Creu del Migrant, situada just a les vores del riu Bravo, mateixa que va ser beneïda per la seua santitat.
• Parròquia La nostra Senyora del Refugi
• Parròquia La nostra Senyora de l'Esperança
• Parròquia Santa María de la Montanya
• Temple de Sant Lorenzo
• Ermita de Sant Lorenzo (ubicada fòra de la taca urbana, sobre la Carretera Federal 45)
• Parròquia del Sagrat Cor de Jesús
• Parròquia de Santa Teresa de Jesús
• Parròquia de Sant Josep
• Parròquia El Senyor de la Misericòrdia
• Parròquia Jesús El Salvador
• Parròquia Sant Judas Tadeo
• Parròquia La nostra Senyora del Carmen
• Parròquia Sant Felipe de Jesús
• Seminari Conciliar de Ciutat Juárez
• Parròquia Màrtirs Mexicans
• Parròquia La nostra Senyora de la Pau
• Parròquia Crist Rei
• Parròquia Sant Vicente de Paul

• Parròquia La Transfiguración Del Senyor
• Parròquia Dotze Apòstols
• Parròquia La Sagrada Família
• Parròquia Santa Cecilia
• Centre Familiar Cristià Sol de Justícia
• Centre Cristià Comunitat Olivera

Espais deportius

• Estadi Olímpic Benito Juárez (sèu del F. C. Juárez, dels desapareguts Indis de Juárez , Indis de la UACJ i Cobres de Juárez)
• Estadi Juárez (sèu d'Indis de Cd. Juárez)
• Estadi Carta Blanca
• Estadi 20 de novembre
• Gimnasi Universitari (UACJ)
• Gimnasi del Colege de Bachillers de l'Estat de Chihuahua (COBACH)
• Club Campestre de Ciutat Juárez
• Deportiu D' Martlub
• Plaça de Bous Alberto Balderas
• Llenç Charro Adolfo López Mateos
• Unitat Deportiva Oriente XXI
• Unitat Deportiva Universitària (UACJ)
• Gimnasi municipal Josue Neri Sants en el centre històric.

Récort Guinness

Ciutat Juárez posseïx el récort Guinness per la major classe d'astronomia, que es va conseguir en les dunes de Samalayuca en octubre de 2011 en 458 telescopis i més de 2000 assistents. Té ademés un segon Récort Guinness per reunir la major cantitat de carn torrada del món. Ho va obtindre en agost de 2017, quan més de 500 parrilleros es varen juntar en la Plaça de la Mexicanidad per a torrar 6 tonellades de carn. En setembre del 2018 busquen un tercer i quart registre en el récort guinness com elletrer més gran i l'invitació més gran del món a llegir la Bíblia, respectivament, per un mensage que ocupa 3000 metros quadrats en el cerro de "la bíblia" (com és conegut en Ciutat Juárez), que diu "la bíblia és la veritat, llig-la", el qual va ser escrit sobre roques pintades en calç, sal i aigua per a no contaminar en l'any 1987.

Educació

Ciutat Juárez conta en moltes institucions educatives públiques i privades; per a tots els nivells donada la seua població majoritàriament en edat escolar.

Educació mija superior

• Centre d'estudis Preuniversitarios CEPU
• Colege d'Estudis Científics i Tecnològics de l'estat de Chihuahua (CECyT) Planters 7, 9, 11, 14
• Centre de Bachillerat Tecnològic Industrial i de Servicis (CBTIS) Planters 114, 128, 269, 270
• Centre d'Estudis Tecnològics Industrial i de Servicis (CETIS) Planter 61
• Colege de Bachillers de l'Estat de Chihuahua (COBACH) Planters 5, 6, 7, 9, 11, 16, 19, 23 i SIGA.
• Escola Preparatòria Central de Ciutat Juárez (EPCCJ)
• Colege Nacional d'Educació Professional Tècnica (CONALEP) Planters Juárez 1, 2, 3
• Centre d'Estudis Tecnològic de Ciutat Juárez (CETCJ) Planters Juárez 1, 2, 3
• Centre de Bachillerat Saragossa (CBZ).
• Institut Politècnic de la Frontera

Educació superior

• Universitats públiques

• • Universitat Autònoma de Ciutat Juárez (UACJ) - Instituts IADA, IIT, ICSA i ICB - Ciutat Universitària (UACJ-CU) - Divisions multidisciplinario: Campus Nou Casas Grans (UACJ-NCG), Campus Cuauhtémoc (UACJ-SC), Unitat d'Estudis Històrics i Socials Extensió Chihuahua, Chih. (UACJ-UEHS)
  • Institut Tecnològic de Ciutat Juárez (ITCJ) - ITCJ Campus I - ITCJ Campus II Ciutat Universitària
  • Universitat Autònoma de Chihuahua Campus Ciutat Juárez (UACH)
  • Universitat Tecnològica de Ciutat Juárez (UTCJ)
  • Universitat Tecnològica Pas del Nort (UTPN)
  • Normal Superior José I. Medrano
• Universitats privades
  • Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey Campus Ciutat Juárez (ITESM)
  • Universitat Tec Mileni Campus Ciutat Juárez (Tec Mileni)
  • Universitat Americana del Noreste Campus Ciutat Juárez (UANE)
  • Institut Teresiano d'Estudis Superiors (ITES)
  • Universitat Interamericana del Nort Campus Ciutat Juárez (UIN)
  • Universitat Regional del Nort Campus Ciutat Juárez (URN)
  • Universitat Autònoma de Durango Campus Ciutat Juárez (UAD)

• • Centre d'Estudis Superiors del Nort (CESN)
  • Centre Universitari de Ciutat Juárez (CU)
  • Universitat Cultural Campus Ciutat Juárez (UC)
  • Institut d'Estudis Superiors Adela de Cornejo
  • Institut Politècnic de la Frontera
  • Institut Superior de Ciències de Ciutat Juárez (ISCCJ)

Hospitals

• Hospital Àngels Ciutat Juárez S. A. de C. V.: Tomás Fernández 9371, Campos Eliseos.
• Hospital Star Mèdica: passejada de la Victòria i Teófilo Borunda 4370, Partit Iglésies.
• Hospital Poliplaza Mèdica: Pedro Rosers de León 7510, Seminari.
• Hospital de la Família (FEMAP): avinguda Malecón 788, Colónia Centre.
• Institut Chihuahuense de la Salut (ICHISAL): passege Triumfo de la República 2401, Partit M Doblat.
• Centre Mèdic d'Especialitats De Cd Juárez S. A. C. V: Les Américas 201, Margarites.
• Hospital Mèdica Sur de Ciutat Juárez s. de R. L de C. V: Eixèrcit Nacional 6325, Els Portals.
• Hospital General del IMSS n.º 66: Fracc., carrer Ramón Rayón, carrer Eduarda Barbachano 951,
• Hospital General del IMSS n.º 35: Valentí Fonts 2582, Cases Grans Infonavit.
• Hospital General del IMSS n.º 6: Anell Envolvente Pronaf 3970, Zona Pronaf.
• Pensions Civils de l'Estat de Chihuahua, Delegació Ciutat Juárez.
• Hospital General del ISSSTE: Envolvente Conjunt Pronaf n.º 4, Ana Elena Auza.

Transport

Públic

• Llínees de Juárez
• Llínea 2 Lázaro
• Llínea Oriente Ponent
• Llínea Valle de Juárez (Pervindre, Sant Francisco, Vilarreal i Riveras, està última ara com alimentadora del BRT 3)
• Llínea Universitària
• Llínea 1-A (Morelos, Express i Unitec)
• Llínea 1-B
• Llínea 2-B
• Llínea 3-A
• Llínea 3-B
• Llínea 5-A
• Llínea 5-B (i el seu ramal prémium)
• Llínea 7
• Llínea 8-A
• Llínea 8-B
• Llínea 10
• Llínea Ponent Sur
• Llínea Juárez-Saragossa (i el seu ramal Vilarreal)
• Llínea Juárez-Aeroport
• Llínea Permisionarios Units (Lomas)
• Llínea Juárez-Bus Oasis
• Llínea Interdependencias Plus
• Juárez Bus (BRT)
• Taxi

Privat

• Uber
• Kawi-Driver
• Cabify
• DIDI
• InDriver

Foràneu

• Ómnibus de Mèxic (servici plus)
• Ómnibus Mexicans (servici vip)
• Ómnibus en la comarca
• Transportes Chihuahuenses (servici select)
• Futura (servici select)
• Elite
• Ràpits Cuauhtémoc
• Rojo dels Alts
• Valle del Guadiana
• Greyhound
• Transports Del Nort (Senda Diamant)
• Limousines de Mèxic

Carreteres

Ciutat Juárez es troba comunicada en el restant del país per dos carreteres principals:

• Carretera Federal 2.
• Carretera Federal 45. La carretera federal 2 és l'eix de la frontera nort que comença en la ciutat de Tijuana, Baixa Califòrnia i conclou en el seu primer tram en El Pervindre, Chihuahua, esta carretera comunica a Ciutat Juárez ademés d'en estes poblacions, en Nou Casas Grans, Janos i Port Colomes cap a l'oest, i en Sant Agustín Valdivia, Guadalupe, Práxedis G. Guerrero i El Porvenír cap al surest. Esta carretera es troba en la zona sur de la zona urbana, originalment no entrava en ella, no obstant el creiximent poblacional'ha integrat en la ciutat, es creua en la Carretera Federal 45 en l'antigament denominada "Glorieta de Quatre Camins" en l'entrada de la ciutat. El bulevar Óscar Flores de Ciutat Juárez rep el nom comú de "Carretera a Cases Grans" degut a que era l'eixida de la ciutat cap a esta carretera. La carretera federal 45 és la principal via de comunicació de Ciutat Juárez en l'estat de Chihuahua i en el restant del país. Un dels seus extrems es troba en esta ciutat i continua cap al sur fins a la ciutat d'Ixmiquilpan, Hidalgo; unix a Ciutat Juárez en la capital de l'estat, Chihuahua, ademés de poblacions més propenques com Samalayuca i Vila Fumada, l'intercanvi comercial de la qual en Ciutat Juárez és intens.

Túnel situat baix del Pont Internacional Pas del Nort, sobre el Perifèric H. Colege Militar.

Creus internacionals

Pont Internacional Córdova de les Américas

En la zona urbana:

• Pont Internacional Pas del Nort / El Pas Passe del Nort (PDN) Port of Entry. Ubicat en el centre històric de la ciutat, unix l'avinguda Juárez en Juárez, en el carrer El Pas en El Pas; té un sentit de circulació únicament de Mèxic a Estats Units.
• Pont Internacional Reforma / El Pas Stanton Street Port of Entry. Igualment ubicat en el centre històric de la ciutat, unix l'avinguda Lerdo en Juárez en el carrer Stanton en El Pas, el seu sentit de circulació és únicament d'Estats Units cap a Mèxic, sent la contrapart del Pas del Nort.
• Pont Internacional Córdova de les Américas / El Pas Bridge Of The Americas (BOTA) Port of Entry, conegut com el Pont Lliure i considerat un dels creus internacionals més importants i concorreguts en la frontera Mèxic/I. O. i en el món. Ubicat en El Chamizal, unix l'avinguda Abraham Lincoln en Juárez, en l'Interestatal 110 en El Pas, i conecta en l'important interestatal 10 de traçat este a oest (costa a costa).

• Pont Internacional Saragossa / El Pas Ysleta Port of Entry. Unix l'avinguda Waterfill en Juárez en l'avinguda Saragossa en El Pas, en específic unix els suburbis de Saragossa i Ysleta, conurbados en Ciutat Juárez i El Pas, respectivament.
• Creuament Internacional Sant Jerónimo / Santa Teresa Port of Entry, a 17 km a l'oest de la ciutat fòra de la taca urbana. És l'únic creuament internacional que conecta el municipi de Juárez a l'estat de Nou Mèxic, en el comtat de Donya Ana, fent més fàcil el creuament a Estats Units de viagers provinents de fòra de la ciutat, com de la ciutat de Chihuahua o de la ciutat de Nou Casas Grans, evitant tindre que transitar per les concorregudes artèries de la ciutat. En les poblacions de l'estat de Chihuahua pròximes a Ciutat Juárez, existixen cinc creus fronteriços oficials més, que són:

• Pont Internacional Doctor Porfirio Parra / Tornell Port of Entry, també conegut com a Caseta, 25 km a l'est de la ciutat; unix la població de Doctor Porfirio Parra, municipi de Guadalupe, en la localitat de Tornell, comtat del Pas, Texas.
• Pont Internacional Pervindre / Fort Hancock Port of Entry, a 69 km a l'est de la ciutat; unix la localitat d'El Porvernir, municipi de Práxedis G. Guerrero, en la localitat de Fort Hancock, comtat d'Hudspeth, Texas.
• Creuament Internacional Colomes / Columbus New Mexico Port of Entry, 133 km a l'oest de la ciutat; unix la localitat de Port Colomes, municipi d'Ascensió, en la localitat de Columbus, comtat de Lluna, Nou Mèxic.
• Creuament Internacional El Berrendo / Antelope Wells Port of Entry, 284 km a l'oest de la ciutat; unix la localitat d'El Berrendo, municipi de Janos, en la població d'Antelope Wells, comtat d'Hidalgo, Nou Mèxic.

• Pont Internacional Ojinaga / Presidi Texas Port of Entry, 405 km al surest de la ciutat, unix la ciutat d'Ojinaga, municipi d'Ojinaga, en la ciutat de Presidi, comtat de Presidi, Texas.

Ferrocarril

• Cap al sur existixen dos llínees ferroviàries, una que du a la ciutat de Chihuahua, i una atra que du a la ciutat de Nou Casas Grans.
• Cap al nort existixen dos llínees ferroviàries que creuen el Riu Bravo i comuniquen la ciutat en els Estats Units.

Aeroport

l'Aeroport Internacional Abraham González és la terminal aérea que dona servici a Ciutat Juárez, es troba localisat en la zona sur de la ciutat sobre la Carretera Panamericana, en l'operen llínees aérees nacionals: Aeroméxico, Aeroméxico Connect, Volaris i Vixca, que oferixen vols directes cap a Chihuahua, Monterrey, Guadalajara, Ciutat de Mèxic, Port Vallarta, Cancún, León, Hermosillo i Tijuana.

Sistema de Transport BRT

AP

Inauguració

Finalment, i gràcies a la planificació, control i administració del Govern Municipal en conjunt en l'empresa Integradora de Transport de Juárez (INTRA) i algunes atres dependències municipals, a finals de 2013 va ser inaugurat el ya oficialment cridat ViveBús Ciutat Juárez, específicament el 30 de novembre. Eixe dia, segons diversos mijos, va donar inici una nova part de l'història de Ciutat Juárez, ya que per primera volta s'implementaria un servici de transport públic que brindara la calitat i eficiència que la ciutadania juarense mereixia des de décades arrere.

Característiques

Dins de les 5 rutes o llínees contemplades dins del ViveBús Ciutat Juárez, actualment està terminada i en funcionament la primera. Esta primera llínea és oficialment cridada Presidència-Terra Nova, la qual conta en 34 estacions, sent 10 d'elles dobles; distribuïdes a lo llarc del nort i sur de la ciutat, escomençant sobre la Av. Francisco Vila, seguint el seu camí cap a l'Eix Vial Nort-Sur, en el creuament en el Blvd. Saragossa gira cap a l'est, seguix pel bulevar mencionat continuant el camí, fins a finalisar en el creuament en la Av. Independència i pas elevat de la Carretera Federal 2.

Transborde

Des d'el XIX existia un sistema de transport especialisat en traslladar passagers des de Juárez al Pas, o en eixe llavors (1881) sent El Pas del Nort, per a creuar el Riu Bravo. En els anys següents, ya dividides les dos ciutats, es crearia el primer sistema de transport binacional utilisant tramvia. Eixe sistema de transport seguiria funcionant en èxit fins a la década dels 70. No obstant, va anar en 1974 quan este sistema de transport de tramvia es tornaria obsolet. En anys més recents, es va vore la necessitat de crear novament un sistema de transport especialisat en traslladar passagers d'una ciutat a una atra, açò, pel ràpit creiximent demogràfic present en abdós ciutats, i igualment, per les dificultats presents per a creuar cap a l'atre país, com a llarcs temps d'espera, entre atres aspectes. Aixina és com torna a renàixer el transport binacional en la regió fronteriça. Este nou sistema és denominat Transborde, el qual conta en una floteta de camions de recent model, i estos a la seua volta, conten en clima, entre atres beneficis. Estes unitats conten en una capacitat de fins a 80 passagers. Òbviament, este sistema de transport té cost, no obstant actualment es qüestiona si el pas de passagers seguiria tenint un cost, ya que l'operació dels ponts internacionals deixen a la Municipalitat del Pas entre nou i dèu millons de dólars. Igualment, s'està definint qué tipo de document inteligent presentarien els usuaris de dits autobusos en les 2 ciutats per a identificar-se. Gràcies a este sistema de transport s'ha permés el pas d'1,200 a 1,500 vehículs per hora en una velocitat de 40 a 50 milles pel mateix temps.

Deport

• Equips de fútbol publicats en l'Heralt de Ciutat Juárez, Chihuahua.
  • Braus de Juárez de la Primera Divisió de Mèxic
  • Braves de Juárez de la Primera Divisió Femenil de Mèxic.
  • Cobres Futbol Premier de la Tercera Divisió de Mèxic.
  • F. C. CEPROFFA de la Tercera Divisió de Mèxic.
  • La Tribu de Cd. Juárez de la Tercera Divisió de Mèxic.
• Equips de béisbol
  • Indis de Juárez de la Lliga Estatal de Chihuahua.
• Equips de bàsquet
  • Indis de Ciutat Juárez de la Lliga de Básquetbol Estatal de Chihuahua.
  • Indomables de Cd. Juárez en la Lliga de Básquetbol Estatal de Chihuahua.
  • Salvages de Juárez [Lliga Chihuahua i CIBAPAC]
• Equips de Fútbol americà
  • Caps de Ciutat Juárez en la Lliga de Fútbol Americà Professional de Mèxic.
• Equips locals de Ciclisme de Ciutat Juárez, Chihuahua segons les senyes tirades per la ret social i GPS,Strava.
  • • Chupacabras 100 K. M. (Inactiu 2014)
    • Intense Cycling Team.
    • Gosth Cyclery Team.
  • Bandits Cycling Team.
    • Sabarruteando.
    • Rhinos Llima Bike Team.
    • Chamizos

• • • Mozketeros.
    • Spartans M. T. B. Juárez.
    • TPI Composites.
  • Conills Juárez M. T. B.
    • Carajillos Cycling Team.
    • Zopilotes Team.
    • JRZ BIKE RUNNERS.
    • Wong Tacx Riders
    • Crazy Cat Cyclery.
  • Sols de Ciutat Juárez (infantil)
• Atres equips:
  • Comité Municipal de Peixca Deportiva Cd. Juárez.
  • Doberman de Juárez (Equip d'hockey sobre gèl)
• Estadis
  • Estadi Olímpic "Benito Juárez" de la UACJ (Fútbol-Usos múltiples) (FC Juárez); capacitat: 19,703 persones
  • Estadi Juárez (Béisbol) (Indis de Juárez) Capacitat: 15,000 persones
  • Estadi Carta Blanca (Béisbol) Capacitat: 5,000 persones
  • Estadi Jaime Canals Lira (Béisbol) Capacitat: 4,500 persones
  • Estadi 20 de Novembre (Fútbol) (F. C. CEPROFFA), (Cobres Futbol Premier), (La Tribu de Cd. Juárez); capacitat: 5,000 persones.
  • Camp Guillermo Chucus Olascoaga (Fútbol americà); capacitat: 2000 persones.
• Events deportius nacionals:
  • Universiada Nacional 2022, amfitrió: Universitat Autònoma de Ciutat Juárez

• • Aventura en Dunes. (Festival realisat anualment en les Dunes de Samalayuca, en el qual es porten a terme competències de diversos deports extrems, per eixemple motocross i sandboard, entre molts uns atres).
• Events deportius internacionals:
  • Marató Internacional de Juárez (Competència realisada de manera anual)
  • (2011) Sèu de la X Copa Panamericana de Voleibol. Guanyador: Brasil
  • (2012) Sèu de la XI Copa Panamericana de Voleibol. Guanyador: Plantilla:EUA
  • Carrera Chupacabras 100 km. (Competència realisada de manera anual)

Religió

La població és majoritàriament catòlica, en un creixent número de protestants evangèlics (entre ells cristians reformats, batistes, presbiterianos,Adventista del Sèptim Dia, pentecostals, carismàtics i metodistes). Ademés, prop del 9 % pertany a atres grups dins de la cristiandad que no es consideren com a protestants per la seua negació de la doctrina de la Trinitat: Testics de Jehová i Pentecostals unicitarios com a eixemplars, o en cas de L'Iglésia de Jesucristo Dels Sants dels Últims Dies, basen les seues creències en una restauració lliteral.

Vista frontal de la Catedral de Ciutat Juárez

La ciutat és sèu de varis centres religiosos importants en Mèxic i Llatinoamèrica per a distintes comunitats de fe. Per a l'Iglésia catòlica, la ciutat és la sèu de la diòcesis de Ciutat Juárez que va ser creada en 1957 en territori pres de l'Arquidiócesis de Chihuahua de la que és sufragánea. En l'actualitat, la diòcesis l'integren els municipis de Fumada, Guadalupe, Práxedis G. Guerrero i Juárez, estant la seua sèu en la Casa de Govern Eclesiàstic. Des de 2014 el seu bisbe és José Guadalupe Torres Campos. Per a les iglésies reformades, la ciutat és sèu de l'Iglésia Cristiana Gràcia Sobirana de Cd. Juárez (pertanyent al grup d'iglésies de Sovereign Grace Ministries). Per a les iglésies dins del Moviment carismàtic, la ciutat és sèu del Centre Cristià Vi Nou (considerada una de les iglésies neo-pentecostals en major influència en la República Mexicana). Aixina mateix, per a l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies (mormones), la ciutat és sèu del Temple de Ciutat Juárez.

Crim i seguritat

L'activitat criminal en l'àrea metropolitana de Ciutat Juárez s'ha incrementat de manera dramàtica des de l'auge de les maquiladoras i especialment des de l'establiment del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nort en 1994, dos factors que varen atraure tant el comerç internacional com a moltes dònes jóvens i les seues famílies en busca de millors oportunitats laborals i econòmicament més favorables. La violència contra les dònes ha aumentat molt en els últims vint anys, des de principis dels noranta hi ha hagut aproximadament siscents feminicidios i a lo manco tres mil dònes desaparegudes. L'escalada de violència entre clans enfrontats, Càrtel de Sinaloa i Càrtel de Juárez, han elevat el nivell de violència des de la primera década d'el XXI. El Departament de Policia de Ciutat Juárez tenia un número d'aproximadament huitcents membres en setembre de 2008, despuix de la reducció d'aproximadament un terç del número per diverses raons, encara que l'objectiu era doblar el número de membres. Els ciutadans varen amenaçar en prendre cartes en l'assunt per a reduir el número d'actes violents raó per la qual el govern va manifestar els seus temors davant l'aparició de fenomens com les patrulles ciutadanes que solament contribuirien a aumentar l'inestabilitat i la violència. En resposta a l'aument de la violència es va aumentar la presència de les Forces Armades de Mèxic i la Policia Federal. En març de 2009 hi havia a lo manco quatre mil cinccents soldats i policies federals. En agost de 2009 es va aumentar este número a sèt mil cinccents Policies Federals. Durant l'any 2009 fins a este aument de tropes el nivell d'assessinats en Ciutat Juárez era el més alt del món aventajant a Caracas i Nova Orleans (segon i tercer) en més del 25%. La taxa era de cent trenta assessinats per cada cent mil habitants. El periodiste Charles Bowden, en un artícul en agost de 2008 en la revista GQ, va escriure que “molts factors, incloent violència per drogues, corrupció governamental i pobrea han donat lloc a una atmòsfera desordenada i sense esperit que sumergix a tota la ciutat.

Violència dels cartells de la droga

Artícul principal → Guerra contra el narcotràfic en Mèxic.

En 2008 varen ocórrer més de mil quatrecents assessinats i més de tres mil cinccentes morts relacionats en la droga en el mateix periodo en 2010.

La població de Ciutat Juárez ha tingut que canviar la seua rutina diària i molts intenten permanéixer en casa en les hores nocturnes. La vida pública està casi paralisada per la por a ser seqüestrat o alcançat per una bala perduda. El 20 de febrer de 2009 el Departament d'Estat dels Estats Units va enviar una alerta que dia que “les autoritats mexicanes informen que més de mil huitcentes persones han segut assessinades des de giner de 2008." El 12 de març de 2009 la policia va trobar a lo manco sèt cossos parcialment enterrats en les afores de la ciutat prop de la vora entre Mèxic i Estats Units. Es varen trobar cinc caps en caixes en gèl en notes dirigides als clans de droga rivals.

En setembre de 2009, díhuit pacients d'un centre de rehabilitació de drogodependientes cridat “El Aliviane” varen ser massacrats en una reyerta entre bandes rivals, les víctimes varen ser posades en fila en un passadiç i se'ls va disparar.

Plagada per la corrupció i per l'assessinat de molts dels seus oficials, el govern baralla per mantindre la força policial mentres molts abandonen el servici per por a ser possibles objectius. Gran part de la violència en la ciutat es deu a la violència entre colles, ya que els càrtels contracten a estes últimes com sicarios, en especials colles conegudes com Els Azteca i Els Mexicles.^{cita requerida} Arturo Sandoval, portaveu de la Fiscalia General de l'estat de Chihuahua, va reconéixer que en febrer de 2011 s'està vivint "la pijor violència de tot l'any", en 53 persones assessinades en 72 hores.

^{cita requerida}

Feminicidios

Artícul principal → Feminicidios en Ciutat Juárez.

La violència contra les dònes ha aumentat molt en els últims vint anys, des de principis dels noranta hi ha hagut aproximadament siscents feminicidios i a lo manco 3000 dònes desaparegudes. En 2010, el número d'assessinats d'abdós sexes va ser de 3100. Els seus cossos moltes voltes són tirats a l'abocador o a solars. Adicionalment organisacions a nivellocal han informat que quatrecentes més permaneixen en parador desconegut. A pesar de la pressió local per a atrapar als assessins i d'haver localisat a sospitosos, no es resol el problema. Estes associacions, en la seua majoria civils, han anat incrementant de manera important, algunes d'elles són iniciades pels mateixos familiars de les víctimes. A causa de la violència contra la dòna s'han creat múltiples associacions de respal, entre les més destacades estan: Caminantes Units A. C., Casa de la Sal, Casa Llar del Refugi, Casa Llar les Mercés i catòliques pel Dret a Decidir, A. C.

Descens dels índexs delictius

Des de mediats de 2012, i durant tot l'any de 2013 es va notar un dràstic descens en els índexs delictius, principalment en la qüestió d'homicidis, seqüestres i extorsió. Estadísticament, la ciutat va passar de registrar, en la seua racha més violenta, més de 50 homicidis en sol 72 hores, a no registrar homicidi algun durant periodos d'aproximadament una semana. D'igual manera, referent a registres mensuals, la ciutat va passar de registrar novament en la seua racha més violenta, més de 200 homicidis per més, a registrar en la seua temporada més segura, tan sol 38 homicidis mensuals. En estes senyes, es va poder afirmar que els homicidis relacionats en el crim organisat s'havien reduït en un 80 %. Aixina mateix, s'han notat considerables descensos en atres àmbits delictius, com lo són el seqüestre i extorsió reduint-se en un 70 %, els robos en violència en un 40 % i els mateixos sense violència en un 90 %.

Estes senyes fan notar un marcat contrast en els índexs delictius de l'any més sanguinós, i el més segur; 2010 i 2013, respectivament.

Gràfica proporcionada pelloc web InSightCrime. org, la qual mostra la notable reducció dels homicidis relacionats en el crim organisat en l'any de 2013.

Si be, estes sifres que marquen un notat descens en la violència no són les millors; per a la violenta temporada que la ciutat va viure durant els anys de 2008 a 2012 són una senyal d'esperança per als juarenses, i potser, un respir, ya que segons els ciutadans, és un indici de que en un futur propenc, tornarà la 'Ciutat Juárez' en la que ells vivien en tranquilitat i felicitat. Segons diverses fonts, este notable mejoramiento de la seguritat en la frontera es pot relacionar a les estrictes mides per a combatre la seguritat implementades pels tres nivells de govern, els quals, varen resultar un èxit. No obstant, alguns mijos especulen que, el descens dels índexs delictius no es deuen en la seua totalitat a les accions realisades en conjunt per les tres esferes de govern, sino, al control de la plaça obtingut per algun càrtel de la droga.

Gràcies a la milloria de seguritat i a l'èxit obtingut per les accions implementades en contra de la violència, la ciutat ha segut reconeguda tant nacional com internacionalment, per eixemple, en decembre de 2013, l'Organisació de les Nacions Unides va destacar la baixa de violència en la ciutat, d'igual manera, els governs estatals han considerat aplicar l'estratègia de seguritat implementada en Juárez per a combatre als càrtels de la droga, especialment en l'estat de Michoacán, que des de 2013 ha anat registrant un important increment en la violència. Aixina mateix, recentment, la ciutat es va conseguir ubicar en el posat número 37 de les ciutats més violentes del planeta, en el qual, en un any va baixar 18 escalons en la taula, en passar delloc 19 al 37 en el ranquin que realisa el Consell Ciutadà per a la Seguritat Pública i Justícia Penal Associació Civil, en el monitoreo universal del comportament dels homicidis. L'estudi anual de dita associació civil, senyala que d'ubicar-se Juárez en primer lloc en forma consecutiva en els anys 2008, 2009 i 2010 va passar al segon lloc en el 2011 i a la posició 19 en el reporte del 2012, mentres que en el 2013 va ocupar elloc 37 d'entre les 50 localitats més violentes del món. L'estudi posiciona a la ciutat de Sant Pedro Sula, en Hondures, com la més violenta d'entre les 50, per tercer any consecutiu, en una taxa de 187 homicidis per cada cent mil habitants contra una taxa de 37,59 homicidis per cada cent mil habitants, de Juárez.

Mijos de comunicació

Prensa

En la ciutat són publicats diaris d'àmbit local, tals com El Diari, El Mexicà, Juárez Hui i PM. El periòdic Nort de Ciutat Juárez va tancar la seua edició impresa el 2 d'abril després de l'assessinat de la periodista Miroslava Breach Velducea, i posteriorment va tancar la seua edició digital 3 dies despuix.

Televisió

El 12 de juny de 2009 els canals d'alta potència del Pas, Texas, varen canviar l'emissió analògica per la digital. El 14 de juliol de 2015 els canals d'alta potència de Cd. Juárez, Chihuahua, varen canviar l'emissió analògica per la digital.

Televisió digital terrestre

Fins al dia 16 de novembre de 2021, existixen 62 canals de Televisió digital terrestre.

Canal	Sigles	Resolució	Cadena	Ciutat
1.1	XHCJE-TDT	HD 1080i	Azteca Un	Ciutat Juárez
1.2	XHCJE-TDT	SD 480i	ADN 40	Ciutat Juárez
2.1	XEPM-TDT	HD 1080i	Les Estreles	Ciutat Juárez
2.2	XEPM-TDT	HD 720p	Les Estreles El Pas	Ciutat Juárez
3.1	XHCTCJ-TDT	HD 1080i	Image Televisió	Ciutat Juárez
3.4	XHCTCJ-TDT	SD 480i	Image Multicast	Ciutat Juárez
4.1	KDBC-DT	HD 1080i	CBS	El Pas
4.2	KDBC-DT2	HD 720p	TBD / MyNetwork TV	El Pas
4.3	KDBC-DT3	SD 480i	MeTV	El Pas
4.4	KDBC-DT3	SD 480i	Dabl	El Pas
5.1	XHJUB-TDT	HD 1080i	Canal 5	Ciutat Juárez
6.1	XHMTCH-TDT	HD 1080i	Multimedios	Ciutat Juárez
6.2	XHMTCH-TDT	SD 480i / Mpeg4	Mileni Televisió	Ciutat Juárez
6.3	XHMTCH-TDT	SD 480i	CV Shopping	Ciutat Juárez
6.4	XHMTCH-TDT	SD 480i	ABC Televisió / Canal 28 de Chihuahua	Ciutat Juárez
7.1	KVIA-DT	HD 720p	ABC	El Pas
7.2	KVIA-DT2	HD 1080i	The CW	El Pas
7.3	KVIA-DT3	SD 480i	ION	El Pas
7.4	KVIA-DT4	SD 480i	Azteca Amèrica	El Pas
8.1	XHJCI-TDT	HD 1080i	Televisa Ciutat Juárez	Ciutat Juárez
8.2	XHJCI-TDT	SD 480i	Fòrum TV	Ciutat Juárez
9.1	KTSM-DT	HD 1080i	NBC	El Pas
9.2	KTSM-DT2	SD 480i	Estrela TV	El Pas
9.3	KTSM-DT3	SD 480i	Court TV Mystery	El Pas
9.4	KTSM-DT4	SD 480i	Laff	El Pas
10.1	XHJUB-TDT	SD 480i	NU9VÉS	Ciutat Juárez
13.1	KCOS-DT	HD 1080i	PBS	El Pas
13.2	KCOS-DT2	SD 480i	El Pas Community College	El Pas
13.3	KCOS-DT3	SD 480i	Create	El Pas
13.4	KCOS-DT4	SD 480i	City 15	El Pas
14.1	KFOX-DT	HD 720p	FOX	El Pas
14.2	KFOX-DT2	SD 480i	Comet	El Pas
14.3	KFOX-DT3	SD 480i	Charge!	El Pas
14.4	KFOX-DT4	SD 480i	Stadium	El Pas
20.1	XHCJH-TDT	HD 1080i	Azteca 7	Ciutat Juárez
20.2	XHCJH-TDT	SD 480i	A+	Ciutat Juárez
25.1	K27OJ-D DT	HD 1080i	Veu i Visió TV	El Pas
25.2	K27OJ-D DT2	SD 480i	Teleritmo	El Pas
25.3	K27OJ-D DT3	SD 480i	CCBM WBCC	El Pas
26.1	KINT-DT	HD 1080i	Univisión	El Pas
26.2	KINT-DT2	SD 480i	Grit	El Pas
26.3	KINT-DT3	SD 480i	LATV	El Pas
26.4	KINT-DT4	SD 480i	Bounce	El Pas
26.5	KINT-DT5	SD 480i	Court TV	El Pas
38.1	KSCE	HD 720p	Life	El Pas
38.2	KSCE-DT2	HD 1080p	Vida	El Pas
38.3	KSCE-DT2	HD 720p	End of Claves	El Pas
38.4	KSCE-DT3	SD 480p	Maxed Life	El Pas
38.5	KSCE-DT4	SD 480i	Bible	El Pas
44.1	XHIJ-TDT	HD 1080i	El Canal de les Notícies	Ciutat Juárez
44.2	XHIJ-TDT	SD 480i	El Canal de les Notícies -2 Hores	Ciutat Juárez
44.3	XHIJ-TDT	SD 480i	Deprén en Casa	Ciutat Juárez
44.4	XHIJ-TDT	SD 480i	Intermija Televisió	Ciutat Juárez
48.1	KTDO-DT	HD 1080i	Telemundo	Les Creus
48.2	KTDO-DT2	SD 480i	Telexitos	Les Creus
48.3	KTDO-DT2	SD 480i	LX	Les Creus
50.1	XEJ-TDT	HD 1080i	XEJ Canal 50 /Canal Onze	Ciutat Juárez
50.2	XEJ-TDT	HD 1080i	Onze Chiquetes i Chiquets	Ciutat Juárez
65.1	KTFN-DT	HD 1080i	UniMás	El Pas
65.2	KTFN-DT	SD 480i	Justice Network	El Pas
65.3	KTFN-DT	SD 480i	Quest	El Pas
65.4	KTFN-DT	SD 480i	Benestar TV	El Pas

Televisió de pagament

• Izzi
• SKY Mèxic (en una subdivisió que és VeTV)
• Dish Mèxic
• Totalay
• MEGACABLE

Ràdio

En Ciutat Juárez es reben 54 senyals de radi, de les quals 29 són en freqüència modulada, i 25 en amplitut modulada. Algunes d'elles són originades en Estats Units d'Amèrica. Aixina mateix, existixen 8 estacions de ràdio per internet.

• Two ràdio - 64 kbps. Transmet roc, metal, ska i reggae, bandes locals.
• Quinmedia Online - 112 kbps. Transmet música cristiana.
• La teua ràdio VIP - 64 kbps. Transmet música pop i música popular.
• Livox Ràdio - Transmet roc, pop, jazz i talent local.
• Ràdio Fusió - Transmet roc, heavy metal, power metal i black metal, bandes locals.
• Prendete Ràdio - 320 kbps. Transmet pop, varis gèneros, bandes locals.
• Indie transmet roc independent, ska, reggae, electrònica, jazz fusió i funk.
• Ràdio Sense Nom 89.9 Online - Transmet música de tot lo món, de tot gènero musical i de tots idiomes existents a través de la freqüència 89.9 FM de la colónia partit romer i també per la web.

Presidents municipals

Vejau Anex:Presidents municipals de Ciutat Juárez

Ciutats germanes

Ciutat Juárez ha establit acorts d'agermanament en les següents ciutats:

Convenis

• Erro al crear miniatura: Morelia, Mèxic (2017).
• Erro al crear miniatura: Guadalajara, Mèxic (2018)

Referències

Fonts

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAltamiranoVila1988">Altamirano, Graziella; Vila, {{{nom2}}} (1988). Chihuahua: una història compartida 1824-1921, Mèxic, D. F.: Govern de l'Estat de Chihuahua, Institut d'Investigacions Dr. José María Luis Mora, Universitat Autònoma de Ciutat Juárez. ISBN 968-6173-54-4.
• Direcció general de Promoció Financera i Econòmica del Municipi de Juárez
• Servici Meteorològic de l'Estat de Chihuahua
• Servici Meteorològic Nacional del Pas, Texas
• Comissió Federal de Telecomunicacions (Cofetel)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciutat Juárez.
• Ciutat Juárez en Wikivoyage
• Ciutat Juárez
• Ciutat Juárez