Anar al contingut

Narcotràfic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rutes internacionals de la droga (Any 2000)
Principals països productors d'heroïna en el món (coloreados en roig)

El narcotràfic, també cridat tràfic d'estupefaents o tràfic de droga, és el comerç de drogues illegals adictives, principalment cocaïna. La base econòmica principal d'este fenomen és esta substància, ya que la seua compravenda finança la major part d'un fenomen que engloba la fabricació, distribució, venda, control de mercats i reciclage de molts estupefaents, adictius o no, potencialment amoladors per a la salut (coneguts comunament com a drogues o enervantes), i també el tràfic d'armes, tenen una gran participació en el mercat de la tracta de persones i en el tràfic d'òrguens. La majoria de les llegislacions internacionals prohibixen o llimiten el narcotràfic, en penes que inclouen l'eixecució per diversos mijos,[1][2] encara que açò varia en funció de la substància i de la llegislació local. Un estudi de l'ONU indica que el tràfic global de substàncies va generar aproximadament 0.3216 billons de dólars en 2003. Esta sifra seria el 0.83 % del producte intern brut global en 2003 (38.95 billons de dólars). El consum d'estupefaents s'estén de manera global.[3]

Grups illegals, màfies o en Amèrica del Sur, també denominats cartells o càrtels, gestionen la cadena de suministrament. Els càrtels varien en tamany, longevitat i organisació, depenent de la substància, rendabilitat i volum de cada procés. En la part superior de la jerarquia d'estes organisacions es troba el cap del cartell, que controla la producció i distribució de la substància. Junt en els intermediaris financers, blanquegen els capitals obtinguts d'activitats illegals greus. En la part inferior de la jerarquia es troben els traficants galliponters de baix ranc (narcomenudeo), distribuïdors que solen ser també consumidors depenents (vejau farmacodependencia) i a els qui també se'ls crida "camellos", "jíbaros", "dealers" o "transas".

Producció

La major part de les substàncies estupefaents produïdes en el món es cultiva o produïx per en països de Sudamérica, Surest Asiàtic i Orient Mig, i despuix s'introduïx de contrabando en els països consumidors.

Història

Artícul principal → Primera guerra de l'opi.


la primera guerra de l'Opi (1839-1842) va supondre el primer conflicte internacional relacionat en el narcotràfic. Regne Unit va protegir en la seua armada el tràfic d'opi entre la població general de China, alguna cosa que era illegal per decret imperial.[4]

Els chinencs varen dur l'opi a Mèxic pel port de Mazatlán i es varen donar conte ràpidament de que les condicions climàtiques de Sinaloa permetien el cultiu d'esta planta. Aixina va ser com es varen iniciar les primeres rutes de narcotràfic cap als Estats Units per territori mexicà. Els nazis alemans varen descobrir dits camins de tràfic de droga dels chinencs.[5]

El consum de cocaïna en Europa va ser ampli i llegal durant el primer terç d'el XX. La perillositat de la substància va ser reconeguda llentament. En 1884 es va introduir per primera volta en teràpies d'oftalmologia. L'ocupació de cocaïna, d'acort en la llei de prescripció de substàncies anestésicas d'Alemània, està permés encara hui en dia. la fragmentació de l'URSS va provocar que moltes atarassanes soviètiques, en mans de regions separatistes, entraren en el mercat ilícit d'armes, en el que narcotraficants i grups polítics radicals varen ser els seus clients principals. En 2005 l'informe "United Nations World Drug Report" va estimar el valor del mercat de droga ilícit global durant l'any 2003 en US$13 mil millons a nivell de producció, a US$94 mil millons al nivell de preus de mayoreo, i a US$322 basant-se en els preus del menudeo i prenent en conte les pèrdues en el procés.

Posició del Govern nortamericà

El govern dels EE. UU. s'ha compromés plenament en la lluita contra el narcotràfic. El govern federal nortamericà és un antagonista molt enèrgic de l'indústria de droga, i es rig d'acort a les normes internacionals sobre la llegalitat i illegalitat de la droga. Un dels eixemples més controvertits és el Pla Colòmbia. Les lleis particulars dels estats varien molt entre sí, i en alguns casos contradiuen les lleis federals. A pesar de la posició oficial del govern nortamericà contra el comerç de droga, agents governamentals nortamericans i els seus diversos recursos s'han vist implicats en el comerç de droga.

Oliver North, Barry Seal i Albert Albesa varen ser atrapats i investigats durant l'escàndal d'Iran-Contras, implicats en l'us del comerç de droga com una font clandestina d'EE. UU. per a beneficiar als Contres. La pàgina 41 de l'informe Kerry al senat nortamericà en decembre de 1988 diu que "de fet els majors responsables de la política nortamericana no eren aliens a l'idea de que els diners de la droga era una solució perfecta als problemes financers dels Contres". El veterà de Forces Especials, el militar coronel Bo Gritz (jubilat), ha acusat al seu país de colaborar en Manuel Noriega en el narcotràfic. En el seu llibre Called to serve (‘cridats per a servir’, encara no publicat en espanyol), Gritz detalla el seu paper com un important empleat del Govern nortamericà afaenat en protegir la relació d'EE. UU. en Noriega. Contràriament a les seues metes oficials, se sap que el govern dels Estats Units ha intentat suspendre les investigacions científiques sobre les conseqüències del consum de substàncies adictives. Per eixemple, en 1995 l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i l'Institut Interregional de les Nacions Unides per a l'Investigació de la Delinqüència i la Justícia (UNICRI) varen anunciar, en una conferència de prensa, la publicació dels resultats de l'estudi global més gran sobre el consum de substàncies adictives. No obstant, una decisió de l'Assamblea Mundial de la Salut va prohibir la publicació de l'estudi. En la sexta reunió del comité B, el representant nortamericà va amenaçar que "Si les activitats de l'OMS relacionades en les drogues no conseguixen reforçar els métodos de control de droga provats, deuran retirar-se els fondos per als programes pertinents". Açò va dur a la decisió d'interrompre la publicació. Fins ara s'ha conseguit recuperar només una part d'eixe estudi. Es troben disponibles els perfils de consum de la cocaïna en 20 països.

Posició d'alguns intelectuals

Molts són els escritors, acadèmics i artistes que s'han manifestat en contra de les mides que es prenen a nivell mundial en contra del tràfic illegal d'estupefaents. En Colòmbia, Antonio Cavaller ha denunciat per molts anys la presència del narcotràfic en la vida social, militar, política, artística i religiosa dels colombians.[6] En el seu discurs sempre ix a relluir lo ineficiente de la lluita en contra de la droga, la doble moral dels països consumidors front als productors, la conveniència dels primers en mantindre una guerra en contra dels narcotraficants i la de la classe dirigent dels països productors en escudar-se en este conflicte per a mantindre les desigualtats. Els autors Doug Stokes i Francisco Ramírez Cuéllar han demostrat algunes de les debilitats més notòries del Pla Colòmbia, especialment com a excusa per a exterminar a les guerrilles que encara militen en el país.

Posició d'alguns polítics

La exsenadora colombiana Alexandra Moreno Piraquive (n. 1969), està a favor de la llegalisació regulada del cultiu, processament, comercialisació i consum de psicotrópicos (en llimitacions tipo Llei antitabaco), com a solució de fondo als alts i infructuosos costs humans, socials, ambientals i financers que implica la lluita antidrogas. La llegalisació acabaria en el mercat negre i el conseqüent diners negre que genera el narcotràfic i també els danys ambientals.[7]

Crim i narcotràfic

Rutes aérees de tràfic de droga monitoreades pel Comando Sur d'Estats Units.
Narcosubmarino expropiat en Equador, 2010.

El consum de droga continua afectant de manera significativa, tant en la calitat de vida de les persones com en decesos relacionats. Una estimació de 183 000 morts relacionades en el narcotràfic varen ser registrades en 2012. La sifra és menor que la del 2011, la reducció està relacionada en una mortandad inferior en varis països d'Àsia.[8]

Els grans cartells, són organisacions internacionals, que competixen de manera agressiva pel control del mercat global i l'obtenció de beneficis econòmics que garantisen l'estabilitat de les seues organisacions. Entre les seues accions illegals s'arrepleguen:

  • Soborns a personal judicial
  • chicotetes entitats privades
  • Seguritat: contractació de chicotetes unitats distribuïdores, contractació de bandes criminals o subjectes armats (sicarios) que manipulen el mercat a chicoteta escala i realisen vàries activitats en favor de les organisacions, homicidis o magnicidios entre uns atres. També s'encarreguen de la seguritat dels cultius i punts de distribució de material ilícit. Tenen un impacte negatiu en les organisacions o estats, principalment associades als fenomens de corrupció de les estructures polítiques i judicials, control dels mijos de comunicació, llavat d'actius, violència, terrorisme i drogadicció. Ya que no poden resoldre's les disputes a través dels mijos llegals, els participants de cada nivell de l'indústria de la droga competixen entre sí per mig de métodos violents. Al final dels anys noranta, en els Estats Units, el FBI estimava que el 5 % dels assessinats eren relacionats en el consum o venda de droga. Molts han argumentat que l'arbitrarietat de les lleis de prohibició de droga des del punt de vista mèdic, sobretot la teoria de reducció de dany, empijora els problemes al voltant d'estes substàncies.

Drogues

Alcohol

Artícul principal → beguda alcohòlica.

En algunes àrees del món, particularment en i al voltant de la península aràbiga, es prohibix estrictament el comerç d'alcohol. Per eixemple, Pakistan prohibix el comerç degut a que la seua població musulmana és gran. Similarmente, Aràbia Saudita prohibix l'importació d'alcohol en el seu regne, encara que el mateix es passa per contrabando en altes cantitats. En atres àrees és considerat com qualsevol atra beguda, i és llegal. En atres àrees més, hi ha un llímit d'edat per als consumidors, i és necessària una llicència per a vendre alcohol, aixina com també poden existir atres restriccions al seu comerç que afecten el seu publicitat, l'horari de venda, els llocs.

Anabolizantes

Artícul principal → Anabolizante androgénico esteroideo.


Els esteroides anabolizantes s'ampren com un método per a incrementar l'anabolisme. El seu efecte principal és el creiximent del múscul esquelètic, aixina com el desenroll de característiques sexuals masculines. Els anabolizantes tenen ademés efectes secundaris greus si s'ingerixen freqüentment de forma prolongada en el temps. Estes substàncies estan regulades de forma llegal per a la seua ocupació en fins medicinals en molts països, si be en uns atres són totalment llegals. En la pràctica del deport de competició el consum d'anabolizantes està considerat una forma de dopage.[9]

La producció d'anabolizantes requerix complicats processos químics i equipament sofisticat, per lo que es fabrica sobretot per l'indústria farmacèutica llegal (en fins medicinals i veterinaris) i en laboratoris clandestins. Mèxic i Tailàndia són exportadors d'esteroides[10] ya que en estos països són substàncies completament llegals.

Cànnabis

Artícul principal → Cànnabis (psicotropo).

La cànnabis és el nom genèric d'una planta, abreujament de cànnabis sativa, que conté diversos fito-cannabinoides que actuen sobre receptors del sistema nerviós central. Alguns d'estos actuen com psicotrópico, com el THC, mentres que uns atres no, com el CBD. Es consumix principalment les seues flors (marihuana) o la resina (hachís) d'estes, els efectes perjudicials per a la salut són menors que els d'un atre tipo de droga, açò sumat a les seues propietats medicinals, fa que s'utilise en fins medicinals en un alt espectre de dolències, inclús en països en a on la llegislació no és favorable per a açò. Pero cal resaltar els efectes nocius que es tenen a nivell sicològic, tals com depressió, ansietat i paranoia. No existix prova científica, que identifique el cànnabis com un pont per a iniciar el consum d'atres drogues.cita requerida

El cànnabis va ser prohibit en casi tot lo món a mitan d'el XX, impulsat per Estats Units, el qual va illegalisar la totalitat de la planta en 1937, a pesar de que existia una forta indústria basada en les aplicacions industrials d'esta. No obstant, en l'actualitat està permés o tolerat el seu consum en molts països. És habitual en els països desenrollats el cultiu d'esta planta per a la seua autoconsumo. En l'any 2005 existien en tot lo món 530.000 ha de cultius destinats al cànnabis, que varen produir 42.000 tonellades d'esta substància. Els majors productors del món varen ser Estats Units i Mèxic, encara que la producció està molt repartida. El principal país productor de resina de cànnabis és Marroc, seguit de prop per Afganistan. El 70 % d'esta resina es consumix en Europa occidental.[11]

Cocaïna

AP

Carguero panameño capturat per les autoritats prop de la costa de Panamà, mentres intentava introduir 100 tonellades de cocaïna als Estats Units.

És un alcaloide tropano cristalí que s'obté dels fulls de la planta de coca. El nom ve de la coca ademés del sufix alcaloide -ina, formant cocaïna. La cocaïna pura és extreta originalment del full de l'arbust de la coca que creix en Amèrica del Sur, principalment en Perú, Bolívia i Colòmbia, sent este últim el major productor i exportador de cocaïna cap a Estats Units i Europa. Hui en dia, la cocaïna és una droga classificada baix la Llista II (“Schedule II”) de la Llei sobre Substàncies Controlades, lo que significa que hi ha un gran potencial d'abusar d'ella.

Fongos de Psilocybe

Els foncs de Psilocybe creixen naturalment en la majoria dels climes, per lo que este mercat de droga és menys lucratiu. Aixina i tot, es pot detectar un creiximent comercial del Psilocybe, semilegalmente en els Països Baixos i illegalment de les fases diferents de madurea de teixit en forma de fongo secat masticable. Els psiconautas solen cultivar o recolectar estos foncs per sí mateixos, ya que són comuns a lo llarc del món.

Metanfetaminas

Artícul principal → Metanfetamina.


La metanfetamina (desoxiefedrina) és un potent psicoestimulante. És un agent agonista adrenérgic sintètic, estructuralment relacionat en l'alcaloide efedrina i en l'hormona adrenalina. Segons el Community Epidemiology Work Group, els números d'incidents de laboratoris clandestins de metanfetaminas informats al "National Clandestine Laboratory Database" va disminuir de 1999 a 2004. Durant este mateix periodo, incidents similars varen aumentar en Illinois, Míchigan, Ohio i Pennsilvània. En 2004, es varen informar més incidents en Illinois (926) que en Califòrnia (673). En 2003, els incidents de laboratori de metanfetamina varen alcançar un nou récort en Geòrgia (250), Minnesota (309) i Texas (677). Va haver només sèt incidents de laboratori de metanfetaminas informades en Hawái en 2004.

Opi

Artícul principal → Opi.


El comerç ilícit internacional en l'opi és relativament rar o nul. Les principals organisacions de contrabando preferixen refinar l'opi en l'heroïna abans d'enviar-els als països consumidors, ya que per a una cantitat donada d'heroïna el valor és molt major que el d'una cantitat equivalent d'opi. Com a tal, l'heroïna és més lucrativa, i molt més forta, perque es metaboliza directament en la substància de la principal psicoactiva que ocorre naturalment en la morfina de l'opi. Afganistan és el major productor i exportador d'opi en el món per a la producció d'heroïna, encara que d'esta planta també es deriva la morfina, un atre alcaloide que és usat en medicina com analgésico per al dolor.

Heroïna

Un centenar de globos plens d'heroïna que varen ser engolguts i transportades internament per mules (entregadores de droga).
Artícul principal → Heroïna.


L'heroïna ingressa per mig de contrabando als Estats Units i Europa. Els nivells de purea varien enormement per la regió: les ciutats nort-orientals tenen la més pura heroïna en Estats Units (segons un informe recentment emés per DEA, Elizabeth i Newark (estat de Nova Jersey) té l'heroïna de calitat més pura en els carrers en dit país). L'heroïna és una droga fàcil de contrabandear perque una chicoteta probeta pot contindre centenars de dosis. L'heroïna també és àmpliament consumida de manera illegal com a droga poderosa i adictiva que produïx intensa eufòria que a sovint desapareix en la creixent tolerància. Este "colp" ve de la seua alta solubilitat proporcionada pels dos grups d'acetat, mentres que produïx una penetració molt ràpida en la barrera del decorregut sanguíneu al cervell despuix del seu consum. Una volta en el torrent sanguíneu, l'heroïna es convertix ràpidament en morfina. La morfina unix llavors als receptors del opioide en el cervell i la cordonera espinal, mentres causant els efectes subjectius. Poden prendre's heroïna i morfina o administrar-la de vàries maneres, incloent resoplado i injecció. Estos també poden fumar-se inhalant els vapors produïts quan són recalentados (conegut com "caçant el dragó"). Les penalidades per contrabandear heroïna són a sovint asproses en la majoria dels països. Alguns països del surest asiàtic castiguen en pena de mort el contrabando illegal d'heroïna o morfina, que són part de la Convenció Única sobre Estupefaents. En Singapur i Malàsia, el castic pel tràfic, possessió i consum d'heroïna i morfina és més sever que inclús per a atres estupefaents, incloent atres opioides i la cocaïna.

Morfina

Artícul principal → Morfina.


La morfina és un alcaloide fenantreno del opi, sent preparat el sulfat per neutralisació en àcit sulfúric. És una substància controlada, opioide agonista utilisada en premedicación, anestèsia, analgèsia, tractament del dolor associat a la isquemia miocárdica i per a la disnea associada al fracàs ventricular esquerre agut i edema pulmonar. És una pols blanca, cristalí, vàter i soluble en aigua. Encara que la morfina està catalogada com a droga alucinógena prohibida en alguns països d'Àsia, és una droga molt utilisada en medicina com analgésico per al dolor. No obstant, el comerç d'esta droga és severament controlat per les autoritats de cada país, evitant que termine comercialisant-se en els carrers de manera illegal.

Fentanilo

Artícul principal → Fentanilo.

És un compost químic sintetisat per primera volta en 1960 utilisat al principi com un analgésico, pero la seua adicció varen ser la causa més comuna de mort per sobredosis en els Estats Units.

Tabac

Artícul principal → tabac.

El comerç de tabac, si be és llegal, està gravat en la majoria dels països en forts imposts[12] i per un atre, cobrir les despeses sanitàries derivades de les malties causades pel tabaquisme. En l'Unió Europea, els imposts representen a lo manco el 70% del preu de venda del tabac,[13] pujant fins al 80 % en el Regne Unit. És per això que el contrabando oferix un alt marge de beneficis. En Estats Units els imposts del tabac varien enormement entre els diferents estats,[14] lo que favorix el contrabando intern a través de les fronteres estatals. Per una atra part, estos imposts són més baixos que en Canadà, lo que ha generat un fluix de mercaderies illegals en dita frontera. El regne de Bhutan va prohibir la venda de tabac en 2004, lo que va provocar l'aparició d'un lucratiu mercat negre. S'estima que un terç de la producció global de tabac acaba en el mercat negre.[15] En molts casos són les pròpies tabacaleras les que es beneficien: Altadis,[16] British American Tobacco,[17] Philip Morris[18] s'han vist involucrades en casos de contrabando.

Contrabando de droga llegal

Les drogues llegals com el tabac i l'alcohol poden convertir-se en mercaderia de contrabando i comerç illegal si la diferència del preu entre l'orige i el destí és lo suficientment alt per a fer-ho lucratiu. En els imposts en el tabac, (molt més alts en el Regne Unit que en restant d'Europa) este és un problema considerable en el Regne Unit. També sol ser illegal vendre o proporcionar tabac o alcohol a menors, lo que és considerat com a contrabando en la majoria dels països.

Droga prescrita

Alguns dels estupefaents que es poden adquirir llegalment en prescripció mèdica també estan disponibles per mijos illegals, eliminant la necessitat de fabricar, processar i entregar directament la droga. Per eixemple: Els opioides receptats a voltes són molt més fortes que l'heroïna trobada en el carrer, per eixemple el grup dels anàlecs del fentanilo. Provenen de prescripcions mèdiques furtades o dividides, o ocasionalment venudes per internet. No obstant, és molt més fàcil controlar el tràfic de droga prescripta que el de droga illegal perque el fabricant normalment és una empresa originalment llegal i aixina el problema pot trobar-se a sovint prontamente i neutralisar-se. Podria haver també un risc reduït de contaminació o pobrea del producte respecte als casos de fabricació en laboratoris clandestins.

Internet i les substàncies controlades

Existixen llocs d'internet que oferixen vendre les substàncies controlades sense una prescripció vàlida. Dits llocs varen ser reconeguts primer per la Secció de Justícia Nortamericana en 1999, indicant que tals llocs havien estat operant per lo manco a través dels últims anys de la década de 1990. Estos permeten a distribuïdors i usuaris completar les transaccions sense necessitat de mantindre contacte directe. Mentres molts accepten les targetes de crèdit, uns atres només accepten diners en efectiu per a reduir l'evidència de l'existència de l'operació. Molts d'estos llocs s'organisen en països en els que les categories específiques de substàncies controlades són localment llegals (per eixemple els opioides receptats en Mèxic), pero per la naturalea global d'internet, poden negociar (principalment en forma illegal) en clients al voltant del món. Ademés dels opioides de la regla, estimulants, i sedatius, es distribuïxen a sovint àmpliament els esteroides. Fins a la data, no es va trobar cap lloc que venguera droga illegal com l'heroïna o els derivats illegals de l'anfetamina. La policia ha descobert varis casos de circuits de distribució que utilisen anuncis personals per a solicitar negocis de droga, utilisant contrasenyes o frases preformulades.

Narcocultura

Artícul principal → Narcocultura.

El narcotràfic ha calat en les cultures de les societats en les que ha penetrat. A esta influència cultural, se li denomina narcocultura. La narcocultura comprén els gusts generalisats i popularisats per narcotraficants.[19][20][21]

La narcocultura s'ha popularisat exponencialment en l'art, la lliteratura i els mijos audiovisuals en ajuda de la globalisació. En este sentit, la narcocultura s'ha estés a atres subgéneros com les narcoseries en televisió, cine, multimèdia i streaming. En la música ha transcendit en molts gèneros musicals, pero es distinguixen els correguts, que va derivar en els narcocorridos, i el rap en el gangsta rap.

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 2023-12-28 (en en-GB).
  2. ↑ «Two friends sent to the gallows for drugs trafficking». www. astroawani. com. Consultat el 2023-12-28.
  3. ↑ world's illicit drug trade at estimated USD$ 321 billions», artícul en anglés, publicat el 30 de juny de 2005 en elloc web Boston. com.
  4. ↑ «History of the Opium Trade in China». www. druglibrary. org. Consultat el 2023-12-28.
  5. ↑ «Els nazis en Mèxic | PDF | Comerç illegal de drogues | Mèxic» (en és). Scribd. Consultat el 2023-12-28.
  6. ↑ «"Ceguera voluntària" en Semana. com».
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Notícies Un. (Vídeo). Consultat el 14 d'octubre de 2008.
  8. ↑ World drug report Consultat el 5 de juny de 2015 (anglés)
  9. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. wada-ama. org. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2008. Consultat el 2023-12-28.
  10. ↑ «Informe sobre el tràfic mundial de substàncies dopantes». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 2023-12-28.
  11. ↑ «Informe mundial sobre la droga 2007». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2007. Consultat el 2023-12-28.
  12. ↑ Directiva 2002/10/CE del Consell Europeu, sobre els imposts deles llabors del tabac
  13. ↑ «Tobacco Policy in the European Union: Fact Sheet no. 20 - ASH». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2007. Consultat el 2023-12-28.
  14. ↑ «Tipos d'impost en els diferents estats de l'Unió». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2009. Consultat el 2023-12-28.
  15. ↑ «Informe sobre el contrabando de tabac de la 11.ª Conferència Mundial sobre Tabac O Salut, any 2000» (en en). ASH. Consultat el 2023-12-28.
  16. ↑ «Audiència Nacional confirma condena Altadis contrabando tabac». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2008. Consultat el 2023-12-28.
  17. ↑ «British American Tobacco es va vore envolta en una investigació per contrabando massiu de cigarrets en Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2007. Consultat el 2023-12-28.
  18. ↑ «Philip Morris accepta pagar una indemnisació d'1,25 billons de dólars a l'Unió Europea per a evitar acusacions de contrabando,» (en en-au). www. abc. net. au. Consultat el 2023-12-28.
  19. ↑ «¿Cóm lliberar-nos de la ‘narcocultura’ en Colòmbia? Jon Lee Anderson analisa» (en espanyol). WRadio. Consultat el 20 de febrer de 2020.
  20. ↑ «Narcocultura, mijos i producció cultural» (en és-és). Telos Fundació Teléfonica - web revista Telos Fundació Teléfonica. Consultat el 2023-12-28.
  21. ↑ «Narcocultura en Amèrica Llatina» (en és). Geopol 21. Consultat el 2023-12-28.

Enllaços externs

Narcotràfic en el Viccionari. i sobre narcopolítica. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Narcotràfic&oldid=1494153»