Anabolisme
El anabolisme (del grec ana ‘cap a dalt’, i ballein ‘llançar’) és el conjunt de processos del metabolisme que tenen per fi la síntesis de components celulars a partir de precursors de baixa massa molecular,[1] per lo que també rep el nom de biosíntesis. És una de les dos parts en que sol dividir-se el metabolisme. Encara que anabolisme i catabolisme són dos processos contraris, els dos funcionen de forma conjunta i harmònica, i constituïxen una unitat difícil de separar.
Consistix en la síntesis de molècules orgàniques (biomolécules) més complexes a partir d'atres més senzilles, orgàniques o inorgàniques, en requeriment d'energia (reaccions endergónicas) i de poder reductor, al contrari que el catabolisme. Els processos anabòlics són processos metabòlics de construcció, en els que s'obtenen molècules grans a partir d'atres més menudes. En estos processos es consumix energia.
Els sers vius utilisen estes reaccions per a formar, per eixemple, proteïnes a partir d'aminoàcits. Per mig dels processos anabòlics es creen les molècules necessàries per a formar noves cèlules.
Funcions
El anabolisme és el responsable de:
- L'aument de la massa muscular.
- La fabricació dels components celulars i teixits corporals i per tant del creiximent.
- L'almagasenament d'energia per mig d'enllaços químics en molècules orgàniques (almidó, glucógeno, triglicèrits).
Algunes rutes anabòliques
Referències
- ↑ de Bolster, M.W.G. (1997). «Glossary of Terms Used in Bioinorganic Chemistry: Anabolism». International Union of Pure and Applied Chemistry. Consultat el 30 d'octubre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anabolisme» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.