Anar al contingut

Dark web

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Per a per a la tecnologia que usen este tipo de llocs en llínea vore Darknet.
Archiu:Deepweb graphical representation.svg
Representació gràfica de l'Internet profunda.

La dark web o internet obscura és el contingut de la World Wide Web[1] que existix en darknets, rets que se superponen a l'internet pública i requerixen de software específic i configuracions o autorisació per a accedir. Forma part de l'internet profunda, la part de la web no indexada pels motors de busca.[2][3][4][5] Les darknets que constituïxen la dark web inclouen chicotetes rets amic-a-amic P2P, aixina com grans rets populars com Freenet, I2P, i Tor, operades per organisacions públiques i particulars. Els usuaris de la dark web usen el terme Clearnet per a parlar de l'Internet no obscura, per la seua naturalea sense sifrar.[6]

Terminologia

[editar | editar còdic]

Definició

[editar | editar còdic]

La dark web a sovint s'ha confòs en la deep web o internet profunda, encara que fins a cert punt la confusió és vàlida o correcta, en realitat la dark web és solament una part de la deep web. Igual passa en la web i l'Internet: encara que es confonen, en realitat la web és solament una part de tot el contingut que existix en Internet.


En una definició simple en un sentit figurat, la web accessible o web visible seria la superfície i lo més alt d'un gran iceberg, la Deep Web seria la part baix l'iceberg o la part molt sumergida i mijanament profunda de l'iceberg, i la Dark Web seria la part molt més profunda de l'iceberg, en poques paraules o en paraules simples, la Deep Web és l'Internet profunda, i la dark web o Internet obscura és lo més profunt de l'Internet profunda; les parts de la web no indexades (buscables) pels motors de busca. El terme dark web va sorgir per primera volta en 2009; no obstant, es desconeix quàn va sorgir la verdadera dark web.[7] Molts usuaris d'internet solament utilisen la web de superfície (surface web), senyes als que pot accedir un navegador web típic.[8] La dark web forma una chicoteta part de la web profunda, pero requerix software personalisat per a accedir al seu contingut. Esta confusió es remonta a lo manco a 2009.[9] Des de llavors, especialment en informar a Silk Road, els dos térmens s'han mesclat a sovint, a pesar de les recomanacions de que devien distinguir-se.[10][11]

La dark web, també coneguda com a llocs web de darknet, són accessibles solament a través de rets com Tor (proyecte The Onion Router) que es creen específicament per a la dark web.[12] El navegador Tor i els llocs accessibles a Tor són àmpliament utilisats entre els usuaris de darknet i poden identificar-se pel domini .onion. Els navegadors Tor creen punts d'entrada i rutes sifrades per a l'usuari, lo que permet que les seues busques i accions en la web obscura siguen anònimes.


Les identitats i ubicacions dels usuaris de darknet permaneixen anònimes i no es poden rastrejar pel sistema de sifrat per capes. La tecnologia de sifrat darknet enruta les senyes dels usuaris a través d'un gran número de servidors intermijos, lo que protegix l'identitat dels usuaris i garantisa l'anonimat. L'informació transmesa solament pot dessifrar-la un nodo posterior en l'esquema, que conduïx al nodo d'eixida. El complicat sistema fa casi impossible reproduir la ruta del nodo i dessifrar l'informació capa per capa.[13] Per l'alt nivell de sifrat, els llocs web no poden rastrejar la geolocalización i la IP dels seus usuaris i els usuaris no poden obtindre esta informació sobre el host. Per lo tant, la comunicació entre els usuaris de darknet està altament encriptada, lo que permet als usuaris parlar, bloguear i compartir archius de forma confidencial.[14]

Contingut

[editar | editar còdic]

Un estudi de decembre de 2014 de Gareth Owen, de l'Universitat de Portsmouth, va trobar que el tipo més comú de solicitut de contingut en Tor era la pornografia infantil, seguit pel mercat negre, mentres que els llocs individuals en més tràfic estaven dedicats a operacions botnet.[15] Hi ha molts llocs de denúncia d'irregularitats, ademés de fòrums de discussió política.[16][17] Són numerosos els llocs web clonats i atres llocs fraudulents.[18] Molts hackers venen els seus servicis de forma individual o com a part de grups.[19] Hi ha informes de micromecenazgo para assessinats i sicarios a sòu.[20] Alguns dels més prolífics són els llocs associats a bitcoin, servicis relacionats en frau i servicis de compra per catàlec.[15]


Els mercats comercials de la darknet, que medien les transaccions de drogues illegals i atres bens, varen atraure una cobertura mediàtica significativa a partir de la popularitat de Silk Road i el seu posterior comisse per part de les autoritats llegals.[21] Atres mercats venen exploits de software[22] i armes militars.[20]

Malware de rescat

[editar | editar còdic]

La ret obscura també s'utilisa en certs processos relacionats en l'extorsió. De fet, és comú observar senyes d'atacs del malware de rescat en varis llocs web obscurs (llocs de venda de senyes, llocs de depòsit de senyes públiques.[23][24]

Les botnets a sovint estan estructurades en els seus servidors de comando i control basats en un servici amagat resistent a la censura, creant una gran cantitat de tràfic relacionat en bots.

Mercat de la dark web

[editar | editar còdic]

Els mercats comercials de la dark web medien les transaccions de bens illegals i típicament usen Bitcoin com a pagament.[25] Estos mercats han atret una cobertura mediàtica significativa, escomençant per la popularitat de Silk Road i Diabolus Market i la seua posterior expropiació per les autoritats llegals.[26] Silk Road va ser un dels primers mercats de la dark web que va sorgir en 2011 i ha permés el comerç d'armes i recursos de frau d'identitat.[25] Estos mercats no protegixen als seus usuaris i poden ser tancats en qualsevol moment per les autoritats.[25] A pesar dels tancaments d'estos mercats, apareixen uns atres en el seu lloc. A partir de 2020 hi ha per lo manco 38 mercats actius en la dark web.[25] Estos mercats són similars als d'eBay i Craigslist, a on els usuaris poden interactuar en els venedors i deixar comentaris sobre els productes del mercat.[27]


S'ha intentat l'examen de les diferències de preus en els mercats de la dark web front als preus en la vida real o en la World Wide Web, aixina com estudis en la calitat dels bens rebuts a través de la dark web. Un d'estos estudis es va portar a terme en Evolution, un dels més populars cripto-mercats actius, de giner 2013 a març de 2015.[28] Encara que va trobar que l'informació digital, com els métodos d'ocultació i el país d'enviament, «sembla exacta», l'estudi va descobrir problemes en la calitat de les drogues illegals venudes en Evolution, afirmant que, «la purea de les drogues ilícites és diferent de l'informació indicada en les seues respectives llistes».[28] Es coneixen menys les motivacions dels consumidors per a accedir a estos mercats i els factors associats al seu us.

Un estudi de 2017 es va centrar en un anàlisis geogràfic del tràfic en un mercat de la ret obscura. Els investigadors varen sostindre que estudis anteriors han demostrat variacions en els tipos de substàncies disponibles en diferents països. Estes variacions poden atribuir-se a factors com l'aïllament geogràfic, els estrictes controls fronteriços, les lleis indulgents sobre artículs illegals, els alts preus, l'estricte control d'Internet i l'accessibilitat general dels bens illegals.[29]

Grups i servicis de hacking

[editar | editar còdic]

Molts hackers venen els seus servicis individualment o com a part de grups.[30] Tals grups inclouen xDedic, hackforum, Trojanforge, Mazafaka, dark0d'i el mercat darknet TheRealDeal.[31] Alguns són coneguts per rastrejar i extorsionar a presunts pedòfils.[32] Els delictes cibernètics i els servicis de pirateria per a les institucions financeres i els bancs també s'han oferit en la darkweb. S'ha intentat monitorear esta activitat a través de diverses organisacions governamentals i privades, i es pot trobar un examen de les ferramentes utilisades en la revista Procedia Computer Science. L'us d'atacs de refús de servici (DRDOS) de reflexió distribuïda de DNS a escala d'Internet també s'ha fet aprofitant la darkweb. Existixen numerosos llocs d'estafa en la ret .onion que distribuïxen ferramentes de descàrrega infectades en troyanos o portes atrasseres (backdoors).

Finançació i frau

[editar | editar còdic]

Scott Dueweke, president i fundador de Zebryx Consulting, afirma que la moneda electrònica russa, com WebMoney i Perfect Money, està darrere de la majoria de les accions illegals.[33] En abril de 2015, Flashpoint va rebre una inversió de 5 millons de dólars per a ajudar als seus clients a recopilar informació de la ret profunda i obscura.[34] Hi ha numerosos fòrums de cardado, llocs web de comerç de PayPal i Bitcoin, aixina com servicis de frau i falsificació.[35] Molts d'estos llocs són estafes.[36] El phishing a través de llocs web clonats i atres llocs d'estafa són numerosos,[37][38] en mercats obscurs a sovint anunciats en direccions URL fraudulentes.[39][40]

Pornografia illegal

[editar | editar còdic]

El tipo de contingut que té més popularitat en la web obscura és la pornografia illegal, més específicament, la pornografia infantil. Al voltant del 80 % del seu tràfic web està relacionat en l'accés a la pornografia infantil a pesar de ser difícil de trobar inclús en la web obscura. Un lloc web cridat Lolita City, que des de llavors ha segut desmantellat, contenia més de 100 GB de mijos pornogràfics infantils i tenia uns 15 000 membres.


Hi ha accions policials regulars contra els llocs que distribuïxen pornografia infantil,[41][42] a sovint comprometent el lloc i rastrejant les direccions IP dels usuaris.[43][44] En 2015, el FBI va investigar i va derribar un lloc web cridat Playpen. En eixe moment, Playpen era el lloc web de pornografia infantil més gran de la web obscura en més de 200 000 membres. Els llocs utilisen sistemes complexos de guies, fòrums i regulació comunitària.[45] Atres continguts inclouen tortura sexual i matança d'animals[46] i pornografia vengativa.[47] En maig de 2021, la policia alemana va dir que havia desmantellat una de les rets de pornografia infantil més grans del món en la web obscura coneguda com Boystown, el lloc web tenia més de 400 000 usuaris registrats. Quatre persones havien segut detingudes en bols, entre elles un home del Paraguay, sospitós de dirigir la ret. Europol va dir que varis llocs de chat per a pedòfils també varen ser derribats en l'operació d'inteligència dirigida per Alemània.[48][49]

Terrorisme

[editar | editar còdic]

Les organisacions terroristes varen prendre Internet ya en la década de 1990; no obstant, el naiximent de la web obscura va atraure a estes organisacions per l'anonimat, la falta de regulació, l'interacció social i la fàcil accessibilitat. Estos grups han estat aprofitant les plataformes de chat dins de la web obscura per a inspirar atacs terroristes. Grups inclús han publicat guies de «cóm fer», ensenyant a les persones cóm convertir-se i ocultar les seues identitats com a terroristes.


La ret obscura es va convertir en un fòrum per a la propaganda terrorista, l'informació de guia, i lo més important, la finançació. En l'introducció de Bitcoin, es varen crear transaccions anònimes que varen permetre donacions i finançació anònimes. En acceptar Bitcoin, els terroristes ara podien finançar diners per a comprar armes. En 2018, un individu cridat Ahmed Sarsur va ser acusat d'intentar comprar explosius i contractar francotirador per a ajudar als terroristes siris, aixina com d'intentar proporcionar-los respal financer, a través de la ret obscura.[50]

Hi ha a lo manco alguns llocs web reals i fraudulents que afirmen ser utilisats per el EIIL (ISIS), incloent un de fals expropiat en l'Operació Onymous. En l'aument de la tecnologia, ha permés als ciberterrorista prosperar atacant les debilitats de la tecnologia. A raïl dels atacs de novembre de 2015 en París, un lloc d'este tipo va ser hackeado per un grup d'hackers afiliats a Anonymous, GhostSec, i reemplaçat per un anunci de Prozac.[51] Es va descobrir que el grup islamiste Rawti Shax operava en la ret obscura en un moment donat.

Rets socials

[editar | editar còdic]

Dins de la dark web, existixen plataformes de rets socials emergents similars a les de la World Wide Web, açò es coneix com la Ret Social Web Obscura (DWSN).[52] La DWSN funciona com un lloc de rets socials a on els membres poden tindre pàgines personalisables, tindre amics, com a publicacions i blogs en fòrums. Facebook i atres plataformes tradicionals de rets socials han començat a fer versions web obscures dels seus llocs web per a abordar els problemes associats en les plataformes tradicionals i continuar el seu servici en totes les àrees de la World Wide Web. A diferència de Facebook, la política de privacitat de la DWSN no requerix que els membres revelen absolutament cap informació personal i permaneixquen anònims.[52]

Enganys i contingut no verificat

[editar | editar còdic]

Hi ha informes d'assessinats finançats per sicarios a sòu;[53][54] no obstant, es creu que es tracta exclusivament d'estafes.[55][56] El creador de Silk Road, Ross Ulbricht, va ser arrestat per investigacions de Homeland Security (HSI) pel seu lloc i supostament va contractar a un sicario per a matar a sis persones, encara que els càrrecs varen ser retirats més vesprada.[57][58] Hi ha una llegenda urbana que es pot trobar assessinat en viu en la dark web. El terme Ret Room ha segut falcat basat en l'animació japonesa i la llegenda urbana del mateix nom; no obstant, l'evidència apunta cap a tots els casos reportats sent enganys.[59][60]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 18 de juny de 2015.
  2. «[2]». Consultat el 6 de juny de 2015.
  3. «[3]». Consultat el 29 de febrer de 2004.
  4. The Dark Web Revealed.
  5. «[4]». Consultat el 6 de juny de 2015.
  6. «Clearnet vs hidden services – why you should be careful». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2015. Consultat el 4 de juny de 2015.
  7. Annals of Business Administrative Science.19(6)
    277–292.doi:10.7880/abas.0200908a.Consultat el 2022-11-29.
  8. Engineering Psychology and Cognitive Ergonomics.Springer International Publishing.
    117–128.doi:10.1007/978-3-319-20373-7_12.Consultat el 2022-11-29.
  9. «The dark side of the internet» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-11-29.
  10. «[5]». Consultat el 2022-11-29 (en en).
  11. «Deep Web vs. Dark Web: What's The Difference?» (en en-us). Dictionary.com. Consultat el 2022-11-29.
  12. «The Deep Web and Its Darknets - h+ Mediah+ Mija». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2015. Consultat el 2022-11-29.
  13. Survival.58(1)
    7–38.ISSN 0039-6338.doi:10.1080/00396338.2016.1142085.Consultat el 2022-11-29.
  14. Consultat el 2022-11-29.
  15. 15,0 15,1 «[6]». Consultat el 28 de maig de 2015.
  16. «Everything You Need to Know on Tor & the Deep Web». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2015. Consultat el 18 de juny de 2015.
  17. «[7]». Consultat el 19 de juny de 2015.
  18. «[8]». Consultat el 19 de juny de 2015.
  19. «[9]». Consultat el 19 de juny de 2015.
  20. 20,0 20,1 «[10]». Consultat el 28 de maig de 2015.
  21. «[11]». Consultat el 25 de maig de 2015.
  22. «[12]». Consultat el 24 de maig de 2015.
  23. «Ransomwares, divulgation de données et malware-as-a-service dans li Dark Web. 1/2» (en fr-fr). Aleph. Consultat el 2022-11-29.
  24. «Ransomwares, divulgation de données et malware-as-a-service dans li Dark Web. 2/2» (en fr-fr). Aleph. Consultat el 2022-11-29.
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 Scientific Reports.10
    18827.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-020-74416-i.Consultat el 2022-11-29.
  26. «The Rise and Fall of Silk Road, the Dark Web's Amazon» (en en). Newsweek. Consultat el 2022-11-29.
  27. Scientific Reports.10doi:10.1038/s41598-020-74416-i.Consultat el 2022-11-29.
  28. 28,0 28,1 Forensic science international.267
    173–182.ISSN 1872-6283.doi:10.1016/j.forsciint.2016.08.032.Consultat el 2022-11-29.
  29. Forensic Science International.277
    88–102.ISSN 0379-0738.doi:10.1016/j.forsciint.2017.05.021.Consultat el 2023-12-15.
  30. «A new breed of lone wolf hackers llaure roaming the deep web - and their prey is getting bigger» (en en). International Business Claves UK. Consultat el 2022-11-29.
  31. «archive.ph». archive.ph. Consultat el 2022-11-29.
  32. «A Dark Web Hacker Is Hunting Potential Pedophiles to Extort Them for Money» (en en). www.vice.com. Consultat el 2022-11-29.
  33. Communications of the ACM.60(3)
    21–22.ISSN 0001-0782.doi:10.1145/3037386.Consultat el 2022-11-29.
  34. «Flashpoint, Leading Deep and Dark Web Intelligence Provider, Raises $5 Million in Financing Round» (en en). www.prnewswire.com. Consultat el 2022-11-29.
  35. «Dark Web Vendor Sentenced for Dealing Counterfeit Coupons» (en en). www.vice.com. Consultat el 2022-11-29.
  36. «Secrets to Unmasking Bitcoin Scams - 4 Eye Opening Case Studies - Deep Dot Web». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2015. Consultat el 2022-11-29.
  37. «Hundreds of Dark Web sites cloned and “booby trapped”» (en en-us). Naked Security. Consultat el 2022-11-29.
  38. «Many Sites That Fell In Epic Onymous Tor Takedown 'Were Scams Or Legit'» (en en). Forbes. Consultat el 2022-11-29.
  39. «Beware of Phishing Scams On Clearnet Sites! (darknetmarkets.org) - Deep Dot Web». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2016. Consultat el 2022-11-29.
  40. «Warning: More Onion Cloner Phishing Scams - Deep Dot Web». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2015. Consultat el 2022-11-29.
  41. «[13]». Consultat el 2022-11-29 (en en-AU).
  42. «FBI hacked the Dark Web to bust 1,500 pedophiles». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2016. Consultat el 2022-11-29.
  43. «The FBI's 'Unprecedented' Hacking Campaign Targeted Over a Thousand Computers» (en en). www.vice.com. Consultat el 2022-11-29.
  44. «Feds bust through huge Tor-hidden child porn site using questionable malware» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2022-11-29.
  45. «Things I Learned Infiltrating Deep Web Child Molesters» (en en). Cracked.com. Consultat el 2022-11-29.
  46. «As the FBI Cleans the Dark Net, Sites Far More Evil Than Silk Road Live On» (en en). www.vice.com. Consultat el 2022-11-29.
  47. «The Dark Net: A Safe Haven for Revenge Porn?» (en en-us). Vocativ. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2022. Consultat el 2022-11-29.
  48. «4 arrested in takedown of dark web child abuse platform with some half a million users» (en en). Europol. Consultat el 2022-11-29.
  49. «[14]». Consultat el 2022-11-29 (en en-GB).
  50. Studies in Conflict & Terrorism.39(3)
    195–206.ISSN 1057-610X.doi:10.1080/1057610X.2015.1119546.Consultat el 2022-11-29.
  51. «'Calm down Isis': Hackers hit Islamic State propaganda site on the dark web with an advert for Prozac» (en en). International Business Claves UK. Consultat el 2022-11-29.
  52. 52,0 52,1 New Mija & Society.18(7)
    1219–1235.ISSN 1461-4448.doi:10.1177/1461444814554900.Consultat el 2022-11-30.
  53. «Ukraine crisis: Combatants scouring dark web for advice on bridge bombing and anti-tank missiles» (en en). International Business Claves UK. Consultat el 2022-11-30.
  54. «Meet The 'Assassination Market' Creator Who's Crowdfunding Murder With Bitcoins» (en en). Forbes. Consultat el 2022-11-30.
  55. «This Fake Hitman Site Is the Most Elaborate, Twisted Dark Web Scam Yet» (en en). www.vice.com. Consultat el 2022-11-30.
  56. «Conversation with a hitman (or not)» (en en-us). Eileen Ormsby. Consultat el 2022-11-30.
  57. «Silk Road Founder Ross Ulbricht Sentenced to Life in Prison - WSJ». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2017. Consultat el 2022-11-30.
  58. «Silk Road Creator Ross Ulbricht Sentenced to Life in Prison | WIRED». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2015. Consultat el 2022-11-30.
  59. «Waiting in the Ret Room» (en en-us). Eileen Ormsby. Consultat el 2022-11-30.
  60. «Dark Net site promised to livestream torture and execution of 7 ISIS jihadists» (en en-us). The Daily Dot. Consultat el 2022-11-30.


Referències

[editar | editar còdic]