Anar al contingut

Navegador web

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Navegador web


Un navegador web o explorador d'internet (del anglés web browser) és un software, aplicació o programa que permet l'accés a la Web, interpretant l'informació de distints tipos d'archius i llocs web per a que estos puguen ser vists.

La funcionalitat bàsica d'un navegador web és permetre la visualisació de documents de text, possiblement en recursos multimèdia incrustats. Ademés, permet visitar pàgines web i fer activitats en ella, és dir, enllaçar un lloc en un atre, imprimir, enviar i rebre correus, entre atres funcionalitats més.

Archiu:Finestra privada del navegador Brave.png
Brave, un eixemple d'un navegador web

La major part de l'interfaç d'usuari del navegador web actual s'utilisa normalment per a mostrar contingut. Els navegadors també conten en una barra de direccions a on l'usuari pot introduir una URL (direcció web) o vore quin és l'URL actual i botons de navegació per a poder accedir a pàgines visitades anteriorment o a la pàgina d'inici. L'URL d'un lloc web es pot guardar com marcador per a facilitar futures visites al sitie web. La majoria dels navegadors admeten la navegació per pestanyes, lo que permet obrir vàries pàgines en diferents pestanyes. Ademés d'estes funcions bàsiques, els navegadors a sovint poden equipar-se en funcions adicionals per mig d'extensions o complements.

Els documents que es mostren en un navegador poden estar ubicats en la computadora a on està l'usuari i també poden estar en qualsevol atre dispositiu conectat en la computadora de l'usuari o a través d'Internet, i que tinga els recursos necessaris per a la transmissió dels documents (un software servidor web).

Tals documents, comunament denominats pàgines web, posseïxen hiperenlaces o hipervínculos que enllacen una porció de text o una image a un atre document, normalment relacionat en el text o l'image.

El seguiment d'enllaços d'una pàgina a una atra, ubicada en qualsevol computadora conectada a Internet, es diu navegació, d'a on s'origina el nom navegador (aplicat tant per al programa com per a la persona que ho utilisa, a la qual també se li crida cibernauta o internauta). Per un atre costat, observador és una traducció lliteral de l'original en anglés, browser, encara que el seu us és minoritari.

Els navegadors web s'han convertit en les ferramentes més populars d'accés a Internet. Per eixa raó explotar les seues vulnerabilitats s'han convertit en un objectiu molt interessant per a atacar els sistemes informàtics en els que s'instalen. És tal l'interés, que s'han desenrollat ferramentes automàtiques per a explotar vulnerabilitats en els navegadors.

Història

[editar | editar còdic]

El primer navegador va ser desenrollat per Tim Berners-Lee, en la CERN, en 1990; el navegador web cridat WorldWideWeb era prou sofisticat i gràfic, pero solament funcionava en estacions NexT.[1]


El navegador Mosaic, que funcionava inicialment en entorns Unix sobre XFree86 (X11), va anar el primer que es va estendre degut a que pronte el National Center for Supercomputing Applications (NCSA) va preparar versions per a Windows i Macintosh.[2][3][4]

No obstant, al poc temps Netscape Navigator va entrar en el mercat i ràpidament va superar en capacitats i velocitat a Mosaic. Este navegador va tindre la ventaja de funcionar en casi tots els sistemes Unix, i també en entorns Windows.[5]

Internet Explorer (anteriorment Spyglass Mosaic) va ser l'aposta tardana de Microsoft per a entrar en el mercat i va conseguir desbancar al Netscape Navigator entre els usuaris de Windows, per l'integració del navegador en el sistema operatiu, aplegant a posseir prop del 95% de la quota de mercat.[6] Netscape Communications Corporation va lliberar el còdic font del seu navegador, naixent aixina el proyecte Mozilla.[7]

Finalment Mozilla (Mozilla Application Suite) va ser reescrit des de zero despuix de decidir-se a desenrollar i usar com a base un nou conjunt de widgets multiplataforma basat en Extensible Markup Language (XML) cridat XUL i açò va fer que tardara prou més en aparéixer de lo previst inicialment, apareixent una versió 1.0 de gran calitat i per a moltíssimes plataformes al mateix temps el 5 de juny de 2002.

El 7 de giner de 2003, Apple va llançar al mercat el navegador web Safari. Este navegador es fa en casi la totalitat del mercat de les microcomputadoras Mac, per la seua velocitat i gran cantitat d'actualisacions. Aixina mateix, també entra al mercat del sistema operatiu Windows.

A finals de 2004 apareix en el mercat Mozilla Firefox, una branca de desenroll de Mozilla que pretén fer-se en part del mercat d'Internet Explorer.


El 2 de setembre de 2008, Google Chrome apareix en el mercat. És el navegador web desenrollat per Google i compilado en base en components de còdic obert com el motor de renderizado de WebKit i el seu estructura de desenroll d'aplicacions (framework). Està disponible gratuïtament baix condicions de servici específiques.[8] El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de l'interfaç gràfic d'usuari ("chrome").[9] En decembre de 2011, Chrome va superar a Internet Explorer 8.0 com el navegador més utilisat a nivell mundial.[10]

El 29 de juliol de 2015, Microsoft llança Microsoft Edge com a successor d'Internet Explorer. És una versió millorada, modernisada i distinta d'Internet Explorer en una llínea de desenroll independent. El navegador es troba disponible per a iOS, Android 4.4+ i Windows 10 (PC, Mobile, Xbox One, HoloLens). Té vàries funcions úniques, com a llectura de llibres electrònics (en inglés: ebooks) integrada, funció per a agregar notes web en Windows Ink i Continuar en PC, una ferramenta en la que es pot continuar la navegació web i la sincronisació entre el PC i el teléfon.[11] En 2020, Microsoft va reconstruir a Microsoft Edge, ara baix Chromium, la qual ha tingut major acceptació als usuaris.[12]


Funcionament dels navegadors

[editar | editar còdic]

La comunicació entre el servidor web i el navegador es realisa per mig del protocol de comunicacions Hypertext Transfer Protocol (HTTP), encara que la majoria dels navegadors soporten atres protocols com File Transfer Protocol (FTP), Gopher, i Hypertext Transfer Protocol Secure (HTTPS, una versió sifrada d'HTTP basada en Secure Socket Layer —SSL— o Capa de Conexió Segura).

La funció principal del navegador és descarregar documents HTML i mostrar-los en pantalla. En l'actualitat, no solament descarreguen este tipo de documents sino que mostren en el document les seues imàgens, sons i inclús vídeos en transmissió en diferents formats i protocols. Ademés, permeten almagasenar l'informació en el disc o crear marcadors (bookmarks) de les pàgines més visitades.

Alguns dels navegadors web més populars s'inclouen en lo que es denomina una suite d'internet o paquet d'Internet. Estos paquets d'Internet disponen de varis programes integrats per a llegir notícies d'Usenet i correu electrònic per mig dels protocols Network News Transport Protocol Internet Message Access Protocol (IMAP) i Post Office Protocol (POP).

Els primers navegadors web solament soportaven una versió molt simple d'HTML. El ràpit desenroll dels navegadors web propietaris va conduir al desenroll de dialectes no estàndars d'HTML i a problemes d'interoperabilidad en la web. Els més moderns (com Chrome, Firefox, Safari, Opera i Edge) soporten els estàndarts HTML i XHTML (començant en HTML 4.01, els quals deurien visualisar-se de la mateixa manera en tots ells).


Els estàndars web són un conjunt de recomanacions donades pel World Wide Web Consortium (W3C) i atres organisacions internacionals sobre cóm crear i interpretar documents basats en la web. El seu objectiu és crear una web que treballe millor per a tots, en llocs accessibles a més persones i que funcionen en qualsevol dispositiu d'accés a Internet.

Característiques

[editar | editar còdic]

Els navegadors més populars compartixen moltes característiques en comuna. Registren automàticament l'historial de navegació dels usuaris, a menos que els usuaris desactiven el seu historial de navegació o utilisen el modo privat sense registre. També permeten als usuaris establir marcadors, personalisar el navegador en extensions i administrar les contrasenyes dels usuaris.[13] Alguns oferixen un servici de sincronisació[14] i funcions d'accessibilitat web. La disposició tradicional del navegador té funcions d'interfaç d'usuari per damunt del contingut de la pàgina.

Característiques comunes de l'interfaç d'usuari (UI):

  • Permetre a l'usuari tindre vàries pàgines obertes al mateix temps, ya siga en diferents finestres del navegador o en diferents pestanyes d'una mateixa finestra.
  • Botons de reculada i alvanç per a retrocedir a la pàgina anterior visitada o alvançar a la següent.
  • Un botó d'actualisació o recarrega i un botó de parada per a recarregar i cancelar la càrrega de la pàgina actual. (En la majoria dels navegadors, el botó de detindre es combina en el botó de recarrega).
  • Un botó d'inici per a retornar a la pàgina d'inici de l'usuari.
  • Una barra de direccions per a ingressar l'URL d'una pàgina i mostrar-la, i una barra de busca per a ingressar consultes en un motor de busca. (En la majoria dels navegadors, la barra de busca es fusiona en la barra de direccions).

Si ben els navegadors mòvils tenen característiques d'interfaç d'usuari similars a les versions d'escritori, les llimitacions de les pantalles tàctils requerixen que els interfaços d'usuari mòvils siguen més simples.[15] La diferència és significativa per als usuaris acostumats a les dreceres de teclat.[16] Els navegadors d'escritori més populars també conten en sofisticades ferramentes de desenroll web.[17]

Configuració

[editar | editar còdic]

Els navegadors web normalment es poden configurar en un menú integrat. Depenent del navegador, el menú pot cridar-se Configuració, Opcions o Preferències.

El menú té diferents tipos d'ajusts. Per eixemple, els usuaris poden canviar el seu pàgina d'inici i el motor de busca predeterminat. També poden canviar els colors predeterminats de la pàgina web i les fonts. Vàries conexions de ret i configuracions de privacitat també solen estar disponibles.

Privacitat

[editar | editar còdic]

Durant el transcurs de la navegació, el navegador almagasena les cookies rebudes de varis llocs web. Alguns d'ells contenen credencials d'inici de sessió o preferències del lloc.[18] No obstant, unes atres s'utilisen para seguiment del comportament de l'usuari durant llarcs periodos de temps, per lo que els navegadors solen proporcionar una secció en el menú per a eliminar cookies.[18] La gestió més detallada de les cookies sol requerir una extensió del navegador.[19]

Un estudi de 2020 mostra que hi ha dos nivells de navegadors en térmens de privacitat: els que se centren en la privacitat (Brave, DuckDuckGo i Firefox-Focus) funcionen millor que els més populars (Chrome, Firefox i Safari). [20] El bloqueig de chafades digitals, cookies, scripts de seguiment, anuncis, etc. sembla explicar eixa diferència. [20] Açò va dur a experts en ciberseguridad i privacitat a recomanar els navegadors centrats en la privacitat.[21]

Seguritat

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Seguritat del navegador.

Els navegadors web són objectius populars per als hackers, que exploten forats de seguritat per a furtar informació, destruir archius i atres activitats malicioses. Els proveïdors de navegadors parchean regularment estos forats de seguritat, per lo que es recomana encaridament als usuaris que mantinguen actualisat el software del seu navegador. Atres mides de protecció són software antivirus i evitar els llocs web maliciosos coneguts.[22]

Eixemples de navegadors web

[editar | editar còdic]

Existix una llista detallada de navegadors, motors de renderización i atres temes associats en la categoria associada.

Navegadors web basats en text

[editar | editar còdic]

Primers navegadors en interfaç gràfic

[editar | editar còdic]

Llistat dels primers navegadors en interfaç gràfic d'usuari (GUI) que ya no estan en desenroll:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Berners-Lee, Tim. «The WorldWideWeb browser». World Wide Web Consortium.
  2. ↑ «Browser Computer Program». Encyclopedia Britannica.
  3. ↑ «NCSA Mosaic». National Center for Supercomputing Applications.
  4. ↑ «The Second International WWW Conference '94: Mosaic and the Web».
  5. ↑ «Roads and Crossroads of the Internet History».
  6. ↑ Microsoft's Internet Explorer losing browser share, BBC News.
  7. ↑ Jay, Paul (28 de febrer 2008). Curtains for Netscape – Tech Bytes, CBC News.
  8. ↑ https://www.google.com/chrome/eula.html
  9. ↑ «Chromium és el proyecte de software lliure en el que s'ha desenrollat Google Chrome». Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2015. Consultat el 2 de febrer de 2010.[enllaç trencat]
  10. ↑ [1]
  11. ↑ https://www.microsoft.com/es-mx/windows/microsoft-edge
  12. ↑ «Descarregar el nou Microsoft Edge basat en Chromium». Consultat el 4 d'agost de 2021.
  13. ↑ Belaven, David (2021-02-17). «Password Manager Comparison: Top Password Managers for 2021» (en en-us).
  14. ↑ «Sign in and sync in Chrome». Google Inc..
  15. ↑ «The Limitations Of Touch Interfaços».
  16. ↑ «Chrome keyboard shortcuts». Google Inc..
  17. ↑ «Browsers llaure the new IDE for Web Development».
  18. ↑ 18,0 18,1 «Tracking Cookies: What They Llaure, and How They Threaten Your Privacy». Tom's Guide.
  19. ↑ «Alternatives to Cookie AutoDelete extension». AlternativeTo.
  20. ↑ 20,0 20,1 Shehab, Mohamed. Proceedings of the Thirteenth ACM Conference on Data and Application Security and Privacy, ACM Special Interest Group on Security, Audit and Control, ACM SIGs, New York,NY,United States: Association for Computing Machinery. ISBN 979-8-4007-0067-5.
  21. ↑ «[2]». Consultat el 2026-03-24 (en és-ÉS).
  22. ↑ «Securing Your Web Browser». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Navegador_web&oldid=754725»