Anar al contingut

Tim Berners-Lee

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tim Berners-Lee

Plantilla:Wikipedia Gravada Timothy «Tim» John Berners-Lee (Londres, Anglaterra; 8 de juny de 1955) és un científic de la computació britànic, conegut per ser el pare de la World Wide Web. Va establir la primera comunicació entre un client i un servidor usant el protocol HTTP en decembre de 1990. En octubre de 1994 va fundar el Consorci de la World Wide Web (W3C) en sèu en el Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) per a supervisar i estandardisar el desenroll de les tecnologies sobre les que es fonamenta la Web i que permeten el funcionament d'Internet.

Davant la necessitat de distribuir i intercanviar informació sobre les seues investigacions d'una manera més efectiva, Berners-Lee va desenrollar les idees fonamentals que estructuren la web. Ell i el seu grup varen crear lo que per les seues sigles en anglés es denomina Llenguage HTML (HyperText Markup Language) o llenguage d'etiquetes d'hipertext, el protocol HTTP (HyperText Transfer Protocol) i el sistema de localisació d'objectes en la web URL (Oniform Resource Locator).

És possible trobar moltes de les idees plasmades per Berners-Lee en el proyecte Xanadú (que va propondre Ted Nelson) i el memex (de Vannevar Bush).

Biografia

[editar | editar còdic]

Tim Berners-Lee va nàixer en el suroest de Londres, Regne Unit, el 8 de juny de 1955. Els seus pares eren Conway Berners-Lee i Mary Lee Woods.[1] Els seus pares eren matemàtics britànics i varen formar part de l'equip que va construir el Manchester Mark I.[2] Per això, l'orientació professional li venia de família, ya que els seus pares s'havien conegut en el proyecte de desenroll del Ferranti Mark I, el primer ordenador comercial en programa almagasenat desenrollat per l'empresa Ferranti en març de 1951.[3][4]


Va començar en l'escola primària Sheen Mont i després va passar al Emanuel School, abdós en Londres, de 1969 a 1973. Va estudiar en Queen's College, de la Universitat d'Oxford, de 1973 a 1976, a on va rebre un títul de primera classe de Física.[5] Va conéixer a la seua primera esposa en este temps. En 1978, va treballar en D.G. Nash Limited (també en Poole) a on va escriure un sistema operatiu.[6]

Desenroll de la seua carrera

[editar | editar còdic]

Berners-Lee va treballar en el CERN des de juny fins a decembre de 1980.[7] Durant eixe temps, va propondre un proyecte basat en el hipertext per a facilitar la forma de compartir i la posada al dia de l'informació entre investigadors. En este periodo també va construir un programa cridat ENQUIRE que no va aplegar a vore la llum.[8]

Despuix de deixar el CERN, en 1980, es va anar a treballar a l'empresa de John Poole Image Computer Systems Ltd., pero va retornar al CERN una atra volta en 1984.

En 1989, el CERN era el nodo d'Internet més gran d'Europa i Berners-Lee va vore l'oportunitat d'unir Internet i l'hipertext (HTTP i HTML), de lo que sorgiria la World Wide Web. Va desenrollar la seua primera proposta de la Web el 12 de març de 1989, pero no va tindre molt eco, per lo que en 1990 i en l'ajuda de Robert Cailliau, varen fer una revisió que va ser acceptada pel seu gerent, Mike Sendall. Va usar idees similars a les que havia usat en el sistema Enquire, per a crear la World Wide Web, per a açò va dissenyar i va construir el primer navegador (cridat WorldWideWeb i desenrollat en NEXTSTEP) i el primer servidor Web al que va cridar httpd (HyperText Transfer Protocol daemon).

El primer servidor Web es trobava en el CERN i va ser posat en llínea el 6 d'agost de 1991. Açò va proporcionar una explicació sobre lo que era el World Wide Web, cóm un podria tindre un navegador i cóm establir un servidor Web. Est va ser també el primer directori Web del món, ya que Berners-Lee va mantindre una llista d'atres llocs Web aparte del seu. Degut a que tant el software del servidor com del client va ser lliberat de forma gratuïta des del CERN, el cor d'Internet Europeu en eixa época, la seua difusió va ser molt ràpida. El número de servidors Web va passar de vintissís en 1992 a doscents en octubre de 1995 lo que reflectix com va ser la velocitat de la difusió d'internet.


En 1994 va entrar en el Laboratori de Ciències de la Computació i Inteligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology. Es va traslladar a EE. UU. i va posar en marcha el W3C, que dirigix actualment. El W3C és un organisme internacional d'estandardisació de tecnologies Web dirigit conjuntament pel Institut Tecnològic de Massachusetts, el ERCIM francés i la Universitat de Keiō en Japó. Este organisme va decidir que tots els seus estàndarts foren lliures, és dir, que els poguera utilisar tot lo món lliurement sense cost algun, lo que sense lloc a dubtes va ser una de les grans raons per a que la Web haja aplegat a tindre l'importància que té hui en dia.

En el seu llibre Teixint la ret, publicat en 1999, Berners-Lee explica per qué la tecnologia web és lliure i debades. cita requerida.

Berners-Lee va ser un dels pioners a favor de la neutralitat de ret.[9]

Proyectes actuals

[editar | editar còdic]

Tim Berners-Lee va ser crític en les expectatives generades al voltant de la Web 2.0 quan es va argumentar sobre esta plataforma que «si la web 1.0 conectava ordenadors, la web 2.0 conecta persones». Tim opina que no es tracta d'una nova generació d'web sino una forma diferent i, això si, molt més capaç de desplegar aplicacions sobre la mateixa plataforma de la web inventat per ell. En este sentit, ferramentes com les wikipedias o els blogs són unes ferramentes que fomenten i potencien la participació i colaboració, pero, de fet, no hi ha cap component tecnològic base que no existira des de prou anys abans.[10]

Berners-Lee va desenrollar el concepte d'intercreatividad considerat un aspecte vital del futur de la web i que definia com:

El procés de fer coses o resoldre problemes junts. […] tenim que ser capaços no solament de trobar qualsevol tipo de document en la web, sino també de crear qualsevol tipo de document, fàcilment […] Tindríem que ser capaços no solament d'interaccionar en atres persones, sino crear en atres persones.
[Berners-Llig 1999][11]

Des de 2001, Tim Berners-Lee treballa en el proyecte de la web semàntica,[12] que té com a objectiu crear un mig universal per a l'intercanvi d'informació significativa (semàntica), d'una forma comprensible per a les màquines, del contingut dels documents de la Web. En açò es pretén ampliar la interoperabilidad dels sistemes informàtics i reduir la mediació dels operadors humans en els processos inteligents de fluix d'informació. La mateixa concepció de la web com a mig universal de presentació tenia l'orientació de que fora interpretable pels humans i, per lo tant, té una orientació visual. Este aspecte resta capacitat per a l'intercanvi d'informació entre màquines reduint les possibilitats d'accés a l'informació de forma sistemàtica i industrialisada.[13]


Berners-Lee és el president del Open Data Institute,[14] que cofundó en Nigel Shadbolt in 2012.

Vore també: Web semàntica


Controvèrsia sobre noms de domini

[editar | editar còdic]

En el passat, Berners-Lee es va opondre a la creació de noms de domini nous com el «.mobi». De fet, quan el «.mobi» va nàixer, ell era un dels seus detractors.[15] Ell va argumentar que tot lo món deuria accedir a les mateixes web, independentment de si usara un ordenador o un mòvil.[16] Bàsicament lo que no li agradava a Berners-Lee del «.mobi» és que este seria per a que s'accedira únicament en els mòvils, ya que ell va desenrollar la web com una forma de comunicació universal i no vea necessari el desenroll del «.mobi» únicament per a l'us en mòvils.[17]


També va haver una baralla entre diferents governs i el ICANN sobre la propietat dels noms dels dominis, sobretot en el «.com». Berners-Lee recolza que ningú tinga els noms dels dominis, sino que estos siguen un recurs públic.cita requerida Berners-Llig també va deixar clar que el nom o la propietat dels dominis no era l'aspecte més important en el procés d'estandardisació, sino que eren més importants els estàndarts de vídeo, codificació, estàndarts oberts de comunicació de senyes, pujada de senyes científiques i clínics o la propagació d'informació entre països.cita requerida

Publicacions

[editar | editar còdic]

Berners-Lee ha publicat artículs científics en les revistes més prestigioses com Nature o Scientific American.[18] Destaquen dos llibres:

Atres publicacions importants:

  • Tim Berners-Llig(1994).Internet Society.
  • Tim Berners-Lee,Clave Magazine.
  • Tim Berners-Lee,Data Communications.26(No. 14)
  • Tim Berners-Lee and James HendlerNature.
1023-1025.
  • Tim Berners-Lee, James Hendler and Ora LassilaScientific American.
29-37.
  • James Hendler, Tim Berners-Lee and Eric MillerJournal of the Institute of Electrical Engineers of Japan.122(10)
676-680.
  • Tim Berners-Lee, Wendy Hall, James Hendler, Nigel Shadbolt, Daniel J. WeitznerScience.313
769-771.
  • Nigel Shadbolt, Wendy Hall, Tim Berners-LligIEEE Intelligent Systems Journal.
96-101.
  • Tim-Berners Lee, Wendy Hall, James A. Hendler, Kieron O'Hara, Nigel Shadbolt and Daniel J. Weitzner
  • Nigel Shadbolt, Tim Berners-LligScientific American.299(4)
  • Christian Bizer, Tom Heath, Tim Berners-LligInternational Journal on Semantic Web and Information Systems (IJSWIS), 5(3): 1-22..doi:10.4018/jswis.2009081901.
  • Seneviratne, Oshani, Kagal, Lalana, and Berners-Lee, TimInternational Semantic Web Conference (ISWC).
  • Tim Berners-LligScientific American.22

Reconeiximents

[editar | editar còdic]
  • Una sala de conferències en el campus central del AOL du el seu nom.
  • També en 2002, el públic britànic va considerar que es trobava entre els 100 britànics més importants de tots els temps en una enquesta realisada per la BBC i ademés va obtindre el premi del festival de la tecnologia en Telluride, Colorat.
  • El 21 de juliol de 2004 va rebre el grau honoris causa de Doctor de Ciència de l'Universitat de Lancaster.[23]
  • El 27 de giner de 2005 va ser nomenat millor britànic de l'any 2004 pels seus guanys i la seua demostració de les qualitats clau britàniques «humiltat, determinació, i un agut sentit de l'humor i d'adaptabilitat» segons va dir David Hempleman-Adams, membre del jurat.
  • El 8 de giner de 2007 va ser anunciat com a guanyador del premi Charles Stark Draper de 2007.
  • El 14 de giner de 2007 va ser investit en la National Academy of Engineering.
  • El 20 de maig de 2008 va rebre el premi Wolfson James Clerk Maxwell Award de la IEEE/RSE per concebre i ajudar a desenrollar la World Wide Web.


  • El 18 de març de 2013 va rebre el Queen Elizabeth Prize for Engineering en conjunt en atres quatre ingeniers per la seua «innovació de vanguarda en ingenieria que ha segut de benefici global per a la humanitat».[28]
  • El 4 d'abril de 2017 va rebre el premi Turing 2016.[29][30]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Ancestry of Tim Berners-Lee». Wargs. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2007. Consultat el 15 de març de 2019.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 2026-02-02 (en en).
  3. ↑ «Mary Lee Berners-Lee, an oral history conducted in 2001 by Janet Abbate, IEEE History Center, Hoboken, NJ, USA.» (en en) (html). Engineering and Technology History Wiki. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2015. Consultat el 15 de març de 2019.
  4. ↑ «Mary Lee Berners-Lee: the joy of programming and equal pay» (en en) (html). British Library Blog. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2018. Consultat el 15 de març de 2019. «Posteriorment, es va unir a l'equip que treballava en el Ferranti Mark 1, la primera computadora electrònica de propòsit general del món disponible comercialment, la primera màquina construïda per a ser venuda a clients i no solament un cervell electrònic experimental desenrollat per científics.»
  5. ↑ «Sir Timothy Berners-Lee OM, KBE, FRS, FREng, FRSA - Longer Biography» (en en) (html). World Wide Web Consortium. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2019. Consultat el 15 de març de 2019. «Tim Berners-Lee es va graduar del Queen's College en l'Universitat d'Oxford, Anglaterra, en 1976. Mentres estava allí, va construir la seua primera computadora en un soldador, portes TTL, un processador M6800 i un televisor vell.»
  6. ↑ «Tim Berners-Lee – the WWW inventor» (en en) (html). Webdiy. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2018. Consultat el 15 de març de 2019. «Despuix de graduar-se, Berners-Lee va treballar com a ingenier en la companyia de telecomunicacions Plessey en Poole (Dorset). En 1978, es va unir a D.G. Nash en Ferndown (Dorset), a on va ajudar a crear software de composició tipogràfica per a impressores.»
  7. ↑ World Wide Web Consortium (ed.): «Berners-Lee Longer Biography» (en anglés).
  8. ↑ «Les bodes d'argent de la Web: 25 anys d'una idea que va canviar el món». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2016. Consultat el 13 de març de 2014.
  9. ↑ «Web creator rejects net tracking». Consultat el 2008-09-15. «Advertència sobre el futur de la web.»
  10. ↑ Entrevista a Tim Berners-Lee
  11. ↑ (1994) Intercreative Cine (en anglés), Massachusetts Institute of Technology - Mija Laboratory, pp. 107.
  12. ↑ World Wide Web Consortium (ed.): «Semantic Web Road Map» (en anglés). W3.org. Consultat el 2020-01-17.
  13. ↑ «The future of the Web is Semantic». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2011. Consultat el 18 de maig de 2021.
  14. ↑ «Government commits £10m to Open Data Institute» (en anglés).
  15. ↑ «Tim Berners-Lee, Director, W3C - InternetNews.» (en en) (html). InterNetNews. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2011. Consultat el 15 de març de 2019. «Pero estem veent els mateixos problemes en les grans empreses que impulsen alguna cosa que eventualment fragmentarà el sector. Per eixemple, este impuls per un domini .MOBI. ¿Per qué estes persones varen eixir i varen impulsar un nou nom de domini? Això no té sentit. Diuen que és perque volen una Web mòvil forta, pero ¿qué significa això? Una Web mòvil forta tracta sobre l'independència del dispositiu. Es tracta de permetre als usuaris navegar per la Web des de qualsevol teléfon i des de qualsevol dispositiu sense llimitacions. ¿Cóm oferix això .MOBI?»
  16. ↑ «Tim Berners-Lee, Director, W3C - InternetNews.» (en en) (html). InterNetNews. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2011. Consultat el 15 de març de 2019. «Lo que realment necessitem fer és mostrar cóm usar la tecnologia existent de la Web mòvil per a permetre l'accés a una Web unificada des de qualsevol dispositiu, en qualsevol context, per qualsevol persona. M'agradaria vore-nos treballar cap a una interoperabilidad realment forta per a dir: “mira, fem teléfons que complixquen en estos estàndarts. Fem llocs web que complixquen en estos estàndarts”. No es fa creant un domini .MOBI. Es fa treballant cap al compliment dels estàndarts.»
  17. ↑ «Device Independence Access to a Unified Web from Any Device in Any Context by Anyone» (en en) (html). World Wide Web Consortium. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2019. Consultat el 15 de març de 2019. «¿Qué és l'Independència del Dispositiu? Fa uns anys, pràcticament l'única forma d'accedir a la Web era a través d'una computadora personal o una estació de treball. És cert que hi havia variacions entre les funcionalitats oferides pels diferents navegadors, alguns dels quals eren capaços d'usar-se en terminals basades en text. No obstant, casi invariablement, l'accés a la Web, per a individus sense necessitats específiques d'accessibilitat, implicava l'us d'una màquina en una pantalla gran, a color i en capacitats gràfiques completes. Encara que açò seguix sent majorment cert, des de mediats de l'any 2000, el número de diferents tipos de dispositius que poden accedir a la Web ha creixcut d'un menut número en capacitats essencials similars a centenars de dispositius en una gran varietat de capacitats diferents. En el moment d'escriure açò, teléfons mòvils, teléfons inteligents, assistents digitals personals, sistemes de televisió interactiva, sistemes de resposta per veu, quioscs i inclús certs electrodomèstics poden accedir a la Web.»
  18. ↑ Una bibliografia casi completa pot consultar-se en: World Wide Web Foundation (ed.): «Publications of Tim Berners-Lee» (en anglés). Consultat el 28/01/2019.
  19. ↑ «Web pioneer scoops Japan Prize» (en anglés). BBC. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  20. ↑ «Premie Príncip d'Astúries de l'Investigació Científica i Tècnica 2002.» Fundació Princesa d'Astúries. Consultat el 26 de febrer de 2016.
  21. ↑ «Fellowship» (en anglés). The Royal Society. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  22. ↑ «Web's inventor gets a knighthood» (en anglés). BBC. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  23. ↑ «Honorary Degrees» (en anglés). Universitat de Lancaster. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  24. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada JPL 30 13926
  25. ↑ «Honoris causa Sir Timothy Berners-Lee». UOC.edu. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2014. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  26. ↑ «Doctores Honoris causa». Universitat Politècnica de Madrit. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  27. ↑ 2012 Inductees [2] archivat en Wayback Machine., Internet Hall of Fame. Consultat l'11 d'agost de 2012 (en anglés)
  28. ↑ «Longer Biography» (en anglés). World Wide Web Consortium. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  29. ↑ «[3]». Consultat el 12 d'abril de 2017.
  30. ↑ «Sir Tim Berners-Lee». Consultat el 12 d'abril de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Tim Berners-Lee en Viquidites. Commons


Predecessor:
Whitfield Diffie, Martin Hellman 		Premi Turing
2016 		Successor:
John L. Hennessy, David A. Patterson


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tim_Berners-Lee&oldid=725786»