Anar al contingut

Tabaquisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El tabaquisme[1] és l'adicció al consum de tabac.[2] El tabaquisme és un dels efectes del tabac en la salut. El consum habitual de tabac produïx diferents malalties, com càncer, malalties cardiovasculars i malalties respiratòries, és particularment perjudicial durant l'embaràs. El tabaquisme contribuïx a una deterioració general de la salut i pot causar discapacitats.

L'Organisació Mundial de la Salut definix al tabaquisme com una epidèmia.[3] Segons senyes de l'OMS, el tabac és la primera causa d'invalidea i mort prematura,[4] i la primera causa de mort evitable a nivell mundial.[5] Més de 8 millons de persones fallixen cada any com a conseqüència del tabac, de les quals 1,2 millons fallixen com a resultat de l'exposició al fum de segona mà (fumadors passius).[6]

Diversos estudios revelan que pocas personas comprenden los riesgos específicos para la salud que entraña el consumo de tabaco.[6][7][8] Aquells fumadors que entenen els riscs del tabac per a la salut tenen més provabilitats d'intentar deixar de fumar.[9][10] El coneiximent sobre els hàbits de fumar disminuïx les provabilitats de que les persones inicien en l'hàbit de fumar.[11]

Les polítiques públiques de salut que busquen disminuir la prevalença del consum del tabac inclouen medides com el control del tabac, incloent prohibicions de fumar en espais públics i l'empaquetat neutre, junt en el desenroll de programes professionals de cesación tabáquica.[12]

El tabaquisme requerix a sovint tractament medicinal, rehabilitació sicològica i re-educació social. L'assessorament professional, les teràpies de cesación del tabaquisme i la medicació poden duplicar en créixens la probabilitat de que un fumador que desija abandonar el tabac ho conseguixca[6][13] i millora el pronòstic del pacient de no experimentar recaigudes a llarc determini.[14][15][16] No obstant, a 2019, segons l'OMS, solament 23 països oferien polítiques completes de respal a l'abandó del tabac; 116 països oferien algun tipo de respal en centres de salut en els costs total o parcialment coberts, i 32 països oferien servicis de respal pero no cobrien el seu cost.[12] No hi ha cap tipo d'assistència per a deixar de fumar en una quarta part dels països de baixos ingressos.[6]


Dependència física de la nicotina

El tabac és una substància adictiva, degut principalment al seu component actiu, la nicotina, que actua sobre el sistema nerviós central.[17] El fumador sofrix una dependència física i sicològica que genera un síndrome d'abstinència quan el fumador no consumix la substància. Esta malaltia és lo que es denomina tabaquisme.

Comparació dels efectes negatius del tabac en els atres 20 drogues més usuals (quant més a la dreta estiga la droga, més dany produirà en l'organisme, i quan més dalt, més dependència generarà).

Existixen diferents tests desenrollats per a medir la dependència a la nicotina:[18] el test de Fagerström, l'índex d'intensitat del tabaquisme o índex tabáquico (per les seues sigles en anglés, HSI, Heavy Smoking Index), el qüestionari HONC (per les seues sigles en anglés, Hooked On Nicotine Checklist), l'escala del síndrome de dependència a la nicotina (per les seues sigles en anglés, NDSS),[18] entre otros.[19]


Test de Fagerström

Plantilla:Extracto


Fumar compulsivamente

L'expressió fumar un cigarret darrere un atre o en cadena es referix a la pràctica de fumar varis cigarrets en successió, i la pràctica consistix a voltes en encendre el següent en la punteta encesa del cigarret terminat. A sovint, el terme fumador empedernido es referix a una persona que fuma de forma constant, encara que sense encadenar necessàriament un cigarret darrere d'un atre. S'aplica principalment als cigarrets, encara que també pot usar-se per a descriure l'acció de fumar cigarros i pipes de forma incessant o compulsiva. És una forma comuna d'adicció.[20] Coloquialmente, s'usen les expressions: fumar com un carreter (Espanya), fumar com escuerzo (Argentina), fumar com un condenat (Chile), fumar com a chinenc en fallida (Perú) o fumar com chacuaco (Mèxic),[21] i a voltes es compara a la persona en un fumeral.

Fumar compulsivamente és un eixemple de comportament adictivo excessiu en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals.[22] En Mèxic, es va publicar, en el 2021, un decret que prohibix l'importació i exportació de cigarros electrònics i vapeadores.[23]


Vore també

" tabac i gestació

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «tabaquismo» (en es). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Consultat el 2020-10-25.
  3. ↑ «OMS | 10 datos sobre la epidemia de tabaquismo y el control mundial del tabaco». www.who.int. Consultat el 2020-10-25.
  4. ↑ Drogas. Secretaría General de Sanidad y Delegación del Gobierno para el Plan Nacional Sobre Drogas. Ministerio de Sanidad y Consumo. Gobierno de España. 2008.
  5. ↑ «OMS | El programa MPOWER y la epidemia mundial de tabaquismo». WHO. Consultat el 2020-10-25.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Tabaco» (en es). www.who.int. Consultat el 2020-10-25.
  7. ↑ Oncken, Cheryl; Krishnan-Sarin, Suchitra; O'Malley, Stephanie(2005-06-01).«Knowledge and perceived risk of smoking-related conditions: a survey of cigarette smokers».Preventive Medicine.40(6): 779–784.ISSN 0091-7435.doi:10.1016/j.ypmed.2004.09.024.Consultat el 2020-10-26.(en en)
  8. ↑ Ruiz Mori, Enrique; Ruiz Mori, Hernán; Salazar-Rojas, Ronald; Torres-Mallma, Cristina(2016-01).«Conocimiento de los riesgos del tabaquismo en fumadores, exfumadores y no fumadores».Horizonte Médico (Lima).16(1): 32–37.ISSN 1727-558X.Consultat el 2020-10-26.
  9. ↑ Yang, Jilan; Hammond, David; Driezen, Pete; Fong, Geoffrey T.(2010-10-01).«Health knowledge and perception of risks among Chinese smokers and non-smokers: findings from the Wave 1 ITC China Survey».Tobacco Control.19(Suppl 2): i18–i23.ISSN 0964-4563.doi:10.1136/tc.2009.029710.Consultat el 2020-10-26.(en en)
  10. ↑ Thrasher, James F.; Pérez-Hernández, Rosaura; Arillo-Santillán, Edna; Barrientos-Gutiérrez, Inti(2012-06).«Impacto de las advertencias con pictogramas en las cajetillas de cigarrillos en México: resultados de una encuesta en fumadores de Guadalajara».Salud Pública de México.54(3): 254–263.ISSN 0036-3634.Consultat el 2020-10-26.(en es)
  11. ↑ Pinilla-Vásquez, Clemencia; Angarita-Fonseca, Adriana(2012).«Conocimientos Y Actitudes Asociadas Al Inicio Del Hábito De Fumar Durante La Vida Universitaria».Revista Hacia la Promoción de la Salud.17(2): 25–39.ISSN 0121-7577.Consultat el 2020-10-26.
  12. ↑ 12,0 12,1 «La OMS presenta un nuevo informe sobre la epidemia mundial de tabaquismo» (en es). www.who.int. Consultat el 2020-10-25.
  13. ↑ Curry, Susan J.; Emery, Sherry; Sporer, Amy K.; Mermelstein, Robin(2007-01-01).«A National Survey of Tobacco Cessation Programs for Youths».American Journal of Public Health.97(1): 171–177.ISSN 0090-0036.doi:10.2105/AJPH.2005.065268.Consultat el 2020-10-25.
  14. ↑ Camps, Xavier; Frascheri, Marta; Buroni, Cristina(2005-05).«Anàlisis del funcionament d'un programa de cesación de tabaquisme».Revista Uruguayana de Cardiología.20(1): 16–20.ISSN 1688-0420.Consultat el 2020-10-25.
  15. ↑ (2008 May) Treating Tobacco Use and Dependence: 2008 Update, US Department of Health and Human Services. Consultat el 2020-10-25.
  16. ↑ Fiore, Michael C.; Croyle, Robert T.; Curry, Susan J.; Cutler, Charles M.(2004-02-01).«Preventing 3 Million Premature Deaths and Helping 5 Million Smokers Quit: A National Action Plan for Tobacco Cessation».American Journal of Public Health.94(2): 205–210.ISSN 0090-0036.doi:10.2105/AJPH.94.2.205.Consultat el 2020-10-25.
  17. ↑ «NIDA». Archivat des de l'original, el 9 de enero de 2018. Consultat el 6 de febrero de 2014.
  18. ↑ 18,0 18,1 Paz-Ballesteros, Wayra Citlali; Zavala-Arciniega, Luis; Gutiérrez-Torres, Daniela Sarahí; Ponciano-Rodríguez, Guadalupe(2019-12-09).«Evaluación de la dependencia física y psicológica al tabaco en fumadores mexicanos adultos, Encodat 2016».Salud Pública de México.61: 136–146.ISSN 0036-3634.doi:10.21149/9858.Consultat el 2020-10-26.(en es)
  19. ↑ de Higes Martínez (coord.); Perera López (coord.). Manejo, diagnóstico y tratamiento del tabaquismo en la práctica clínica diaria, RESPIRA-FUNDACIÓN ESPAÑOLA DEL PULMÓN-SEPAR. ISBN 978-84-944106-4-2.
  20. ↑ Charles, Gerras (1976). The Encyclopedia of Common Diseases, Rodale Press, p. 17. ISBN 978-0-87857-113-0.
  21. ↑ Sobre la etimología de chacuaco (Consultado sábado, 27 de noviembre del 2021.)
  22. ↑ (2002) What's Wrong with Addiction?, Melbourne University Publish, p. 100. ISBN 978-0-522-84991-2.
  23. ↑ Redacción (2021). Ssa reafirma compromiso contra el tabaco. La Jornada, nov 27, p. 6, sección Política: Pandemia. (Consultado sábado, 27 de noviembre del 2021.)

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tabaquisme&oldid=1648936»