Recepta mèdica
La recepta mèdica és el document llegal per mig del com els meges llegalment capacitats prescriuen la medicació al pacient per al seu dispensaació per part del farmacèutic.[1] Dita prescripció és un procés clínic individualisat i dinàmic. A pesar del seu caràcter individual i únic, els patrons de prescripció poden ser fortament influenciats per determinants socials, culturals, econòmiques i/o promocionals.
És el document que avala la dispensaació baix prescripció mèdica.
Història
[editar | editar còdic]Antigament, la recepta era la nota que per escrit donava el mege o cirugià al boticario per a la composició d'un remei sobre la base de varis ingredients d'orige sintètic o natural.[2] La recepta constava de tres parts:
- Inscripció. Contenia els noms de les substàncies medicamentosas que, en totalitat i tractant-se d'una poció, comprenia:
- - la base
- - el intermig
- - el coadyuvante correctivo
- - el vehícul
- - els correctivos
- Subscripció. Donava les instruccions sobre el modo de preparar dites substàncies, a fin de que la poció anara com devia ser, o be es reduïra senzillament a les lletres h.s.a.: faça's segons art.
- Instrucció. Descrivia la forma en que devia administrar-se el medicament.
Terminava la recepta en la data i la firma.[3]
Símbol ℞
[editar | editar còdic]El símbol ℞ o Rx per a la recepta mèdica té els seus orígens en Egipte, encara que la seua representació gràfica ha anat evolucionant fins a aplegar als nostres dies.
Antic Egipte
[editar | editar còdic]
Horus va ser un deu Falcó del Alt Egipte, adorat particularment en les ciutats d'Edfú i Hieracómpolis. Estava representat per un guerrer a cavall matant a un dragó.
El símbol del Ull sagrat de Horus és també conegut com a Ull de Ra. Segons la llegenda, quan Horus, fill d'Isis, era chiquet, va perdre la vista com a resultat d'un atac de Setesh, pero temps despuix sanaria en invocar la seua mare l'ajuda del deu Toth. Des de llavors, els egipcíacs varen escomençar a adorar al deu Horus com sanador de tots els seus mals.
L'ull de Horus és representat en l'iconografia egipcíaca per mig d'una R en un ull en el círcul superior. Es tractava d'un símbol de protecció i cura, i els amulets d'or i coure representant a l'Ull de Horus servien per a protegir de les malalties i curar el "mal d'ull". Inclús hui dia és utilisat per moltes persones.
El signe de Júpiter
[editar | editar còdic]
Este mateix ull tornaria a aparéixer en l'Época Romana en forma d'un signe similar al número 4. Es troba en les receptes dels antics meges i alquimistes, i en algunes notes dels astròlecs, per a invocar l'ajuda divina, especialment del deu Zeus o Júpiter, en el mateix propòsit de protecció i sanitat.
Responsum Raphaelis
[editar | editar còdic]
El signe Rx apareixeria més vesprada, introduït pel mege Krinas, en temps de Nerón, per a indicar gràficament que el mege estava somés al poder de l'estat o a l'autoritat del César.
En l'Edat Mija, l'Iglésia catòlica, en la seua lluita contra el paganisme, va obligar als meges en tots els països baix la seua jurisdicció, a utilisar les inicials del Responsum Raphaelis, en lloc del signe pagà de Júpiter. Estes dos paraules simbolisaven al arcàngel Rafael, el nom del qual significava "medicina de Deu" i era l'àngel que preparava remeis en la bíblia.
En el temps, les corrents sincréticas, molt comuns en la fe catòlica i atres religions, varen ser mesclat el signe (el d'Horus) en el de Júpiter, naixent aixina el signe Rx, o Rp (Responsum Raphaelis) que hui utilisen els meges en les seues receptes.
Sinònims
[editar | editar còdic]Receptar un medicament és sinònim actual de prescriure, ordenar remeis.[4] per lo que una prescripció mèdica és l'acte professional del mege que consistix en receptar una determinada medicació o indicar un determinat tractament a un pacient.
Pero no deu confondre's en recepta, que és la nota escrita d'una prescripció mèdica.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Atenció primària de salut
- Cabás o Maletín mèdic
- Classificació de Derivació Fàrmac-terapèutiques
- Dispensación (farmàcia)
- Fàrmac
- Medicament
- Pacient polimedicado
- Elements que constituïxen una recepta (Mèxic)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Casat Pérez PL, Pastor Sánchez R, Sant González A. Consideracions a l'actual model de recepta mèdica en Espanya. SEMERGEN. 2006; 32(8):365-6.
- ↑ L. O. Buxton (2006). Goodman And Gilman's The Pharmacological Basis Of Therapeutics, 11ª edició, Mèxic: The McGraw-Hill, pp. 1777.
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914).
- ↑ Prescriure. Diccionari de la Llengua Espanyola (22 ed.) Madrit: Real Acadèmia Espanyola; 2001.
- ↑ Recepta. Diccionari de la Llengua Espanyola (22 ed.) Madrit: Real Acadèmia Espanyola; 2001.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Receta médica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.