Anar al contingut

Farmacèutic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bundesarchiv Bild 183-W0129-0019, Leipzig, Apothekerin mit Feinwaage.jpg
Farmacèutic
Archiu:Legenogapotekeren.jpg
Mèdic i farmacèutic. XVI.
Archiu:Man consults with pharmacist (2).jpg

El farmacèutic, químic farmacèutic o boticario[1] és el professional en habilitats integrals en salut, fabricació de medicaments, control de calitat, desenroll i investigació dels mateixos. Ademés el farmacèutic té coneiximents de toxicologia, llegislació (que rig els productes medicamentosos i sanitaris), tecnologia farmacèutica i salut pública, entre uns atres. S'especialisa en l'àrea de la toxicologia i química Forense

Desenroll de la professió

[editar | editar còdic]
Archiu:La Estrella y Alberto (7421441176).jpg
Farmacèutic, en Argentina.

En l'antiguetat, el farmacèutic elaborava medicaments a partir de principis actius extrets directament d'animals, plantes i, en menor mida, minerals. L'utilisació de principis actius directament de la naturalea, cap a que, en molts casos s'administraren dosis errònees (per excés o per defecte) de substàncies actives lo que provocava que l'efecte fora massa elevat (aparició d'efectes adversos) o no fora suficient (sense correlació entre el principi actiu i la malaltia a tractar).

Actualment la majoria de medicaments són elaborats de manera semisintética en laboratori a partir dels principis actius de la naturalea (prenent com a model les substàncies actives anteriorment descrites, es modifiquen per a que siguen més eficaces, tinguen utilitat terapèutica o tinguen menors efectes adversos (com transformar el verí del Teixixc en el medicament quimioterápico Paclitaxel) o sintètica, creant els medicaments per a que encaixen perfectament en els receptors sobre els que van a adherir-se o que actuen específicament en les rutes metabòliques i que no es poden conseguir en la naturalea. Un eixemple de fàrmacs sintètics són els biotecnológicos: proteïnas terapèutiques, anticossos monoclonales, etc.

Denominacions

[editar | editar còdic]

Els farmacèutics en alguns països, sobretot en Llatinoamèrica, poden ser cridats Químics Farmacèutics o Químics Farmacèutics Biòlecs (Q.F.B.). Pero esta denominació pot induir a error, ya que en alguns països es diferencien els llicenciats en Farmàcia dels llicenciats en química medicinal (o Ciències Farmacèutiques/ Química farmacèutica). Solen tindre tracte protocolar de "doctor" de la mateixa manera que mèdics, odontólogos, bioquímics, advocats i contadors públics, pels seus coneiximents en medicina i l'amplitut de les seues incumbencias i coneiximents en farmàcia comunitària, farmàcia clínica i ciències farmacèutiques (investigació, desenroll, disseny i síntesis, elaboració, distribució i dispensación de medicaments i atres productes per a la salut humana).

En Perú, Brasil, Equador i Chile, es dicta la carrera de Química (o bioquímica) i Farmàcia que a la veta d'un pla d'estudis de pregrado de sis anys, otorga el títul de Químic Farmacèutic.

En Veneçola la carrera de Farmàcia té una duració de 5 anys i el títul en el que egresan és de Farmacèutic. En l'Universitat Central de Veneçola existix numeroses especialisació de postgrado de Farmàcia, entre elles estan: Toxicologia, Farmàcia Comunitària, Farmacologia, etc.

En Argentina, la carrera posseïx un títul final de Farmacèutic i té una duració estimada de 6 anys. Es dicta en l'Universitat de Buenos Aires, en l'Universitat Nacional de l'Argent, com també en cases d'estudis privades com l'Universitat de Belgrano i l'Universitat Kennedy. Les incumbencias del Farmacèutic en Argentina són: ser Director Tècnic responsable del funcionament de l'oficina de Farmàcia, siga esta privada o de caràcter oficial definida per la llegislació vigent, aixina com l'Indústria Farmacèutica i Cosmètica; establir les especificacions tècniques, higièniques i de la seguritat que deuen reunir els ambients en els que es realisen els processos tecnològics, en l'àmbit oficial o privat, hospitalari o industrial destinats a la preparació de medicaments i atres productes farmacèutics, aliments dietètics, cosmètics, productes alimenticis i atres relacionats en la salut; integrar el personal tècnic de producció, control i desenroll en Farmàcies, Indústries Farmacèutiques, Alimentàries i Cosmètiques i laboratoris o instituts relacionats o vinculats en les mateixes; extraure, aïllar, reconéixer, identificar i conservar fàrmacs i nutrients naturals d'orige animal, vegetal i mineral; sintetisar drogues, preparar i dispensar medicaments destinats a la curació, consol, prevenció o diagnòstic de les malalties dels sers vius; controlar la calitat en lo relacionat en la producció de medicaments, aliments i cosmètics, sobre les matèries primeres, productes intermijos i finals en el seu aspecte físic, químic, biològic i/o farmacològic; eixercir la direcció de laboratoris d'anàlisis de drogues i medicaments; realisar estudis farmacològics, efectuats en sistemes biològics aïllats o en sers vius; actuar com a assessor, consultor i pèrit, eixercitant-se com a Director Tècnic en càrrecs, funcions i comissions que entenguen en problemes que requerixquen el coneiximent científic o tècnic que emane de la possessió del títul de Farmacèutic; intervindre en la redacció del Formulari Nacional, de la Farmacopea i dels Còdics i Reglaments Alimentaris i realisar les funcions paramédicas autorisades per la llegislació sanitària (Primers auxilis, injeccions, etc.).

En Espanya, el Farmacèutic adquirix el Grau de Farmàcia en l'universitat despuix de 5 anys. Una volta que té el grau ya està capacitat per a treballar com a farmacèutic en oficina de farmàcia, no obstant, actualment es requerix un màster d'especialisació per a treballar en indústria (tant farmacèutica, com a alimentària) o en ensajos clínics. Per a accedir a la farmàcia hospitalària, es requerix superar la prova nacional d'accés a farmacèutic intern resident (FIR) i cursar 4 anys com a farmacèutic resident en un hospital d'Espanya. Per a accedir a llocs de regulació llegislativa o a farmacèutic de l'estat es requerix aprovar una oposició estatal.

En Mèxic, per eixemple degut raons històriques i socials existix 14 denominacions de farmàcia, sent els més importants el de llicenciatura en farmàcia, el de químic farmacèutic biòlec, els quals tenen duració de 5 anys, posteriorment en terminar poden accedir a treballs de l'àrea hospitalària, anàlisis clínics i indústries farmacèutica i alimentària, ademés de participar en desenroll i investigacions multidisciplinario, en àrees d'especialisació i de postgraus, és l'únic país a on existix totes estes denominacions d'esta carrera, en un enfocament tant químic, com a farmacològic i biològic.[2]

Els llicenciats en Química Farmacèutica en Itàlia (Ciències Farmacèutiques, en Estats Units) no poden eixercir la pràctica de la farmàcia, per lo que tenen atres camps d'activitat que inclouen des de l'indústria, l'anàlisis i control de calitat fins a l'investigació i desenroll de medicaments. Per a eixercir de farmacèutic en estos dos països, s'exigix el nivell acadèmic de doctor en farmàcia o el títul de Pharm.D., respectivament.cita requerida

A pesar d'això, i per a evitar confusió en la majoria de països del planeta la titulació en Farmàcia és equivalent a la de Ciències Farmacèutiques i denota la llicenciatura necessària per a eixercir la professió de farmacèutic, ya que a nivell mundial existixen 4 graus de farmàcia, el llicenciat en farmàcia, el químic farmacèutic, el mestre en farmàcia i el doctor en farmàcia (el mestre i el doctor es referixca a títuls de grau i no de postgraus).[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. 2,0 2,1 Perfiles Educatius.41(165)
    148–164.ISSN 2448-6167.doi:10.22201/iisue.24486167i.2019.165.59101.Consultat el 3 de maig de 2020.