Anar al contingut

Mal d'ull

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
45px|link=
Este artículo o sección tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Plantilla:Busca fuentes
Este aviso fue puesto el 18 de juliol de 2018.
[[Categoria:Wikipedia:Artículos que necesitan referencias adicionales| Plantilla:Problemas artículo/validar]]
Nazares, talismans per a protegir contra el mal d'ull, en venda.

El mal d'ull és una creència popular[1] supersticiosa[2] que està estesa en moltes civilisacions, segons la qual una persona té la capacitat de produir dany, desgràcies, malalties i inclús aplegar a provocar la mort a una atra solament en mirar-la, generalment per enveja.[3] Es pensa que les dònes embarassades, els chiquets i els animals són particularment susceptibles.[4]Esta contraparte afectada es diu que «està ullada», que «li varen tirar mal d'ull», o «l'ull damunt».

La creència en el mal d'ull és antiquíssima i molt estesa. S'han trobat amulets de protecció contra el mal d'ull que daten de fa uns 5 000 anys.[3] Se sap de la seua creència en les Antigues Grècia i Roma, en tradicions judeues, islàmiques, budistes i hinduistas, i en societats indígenes, agrícoles i unes atres, i ha persistit a lo llarc del món fins als temps moderns.[4] La creència persistix en moltes cultures de la regió Mediterrànea, els Balcans, Europa Oriental, el Mig Oriente, Àsia Central, Àsia del Sur, Àfrica, Llatinoamèrica i el Carib.[5] En algunes d'estes cultures es creu que rebre el mal d'ull durà mala fortuna o danys, mentres que en unes atres es creu que és un tipo de força sobrenatural que llança o torna una mirada sobre els qui desigen causar-li dany a uns atres (especialment inocents). L'idea també apareix múltiples voltes en la lliteratura rabínica judeua.[6][7][8][9]


Antigament es pensava que les bruixas eren els qui ho usaven per a fer caure malaltes a les seues víctimes, i que aixina pergueren l'amor o aplegaren a deixar-les en ruïnes.[10] També s'acusava a estrangers, persones en malformacions, dònes sense fills o a velles de ser la causa, en tots estos casos per raons relacionades en l'enveja.[4]

Nom

[editar | editar còdic]

Enrique de Villena va escriure en 1425 un tractat sobre el «mal d'ull» o «aojamiento», dient que els facultatius ho cridaven «fascinació», del nom tradicional en llatí «fascinara» (que significa «encantar» o «fetillar»).[11] Joaquín Bastús va escriure en 1862 que la paraula grega «enveja» venia de l'expressió «aquella que nos mira en mal ull» i d'ahí el mal d'ull, i que els grecs protegien als jóvens marcant els seus fronts en fanc o cieno.[12] La paraula, no obstant, prové del llatí invidia,[13] a la seua volta de invidere, «vore (en malícia)» o en un «ull malvat» (de in- , «en», + videre, «vore»).[14]

Un objecte, planta, paraula, inscripció, etcétera, que siga «en» és aquell que allunta el mal d'ull, els esperits i l'infortuni; esta paraula ve del grec videre, que vol dir «ver».[15]

El llibre del Corán aludix al mal d'ull: «apotropaico» (68, 51), i entre els mals dels que cal protegir-se s'aludix a «apotrépein» (113, 5).[1]

Història

[editar | editar còdic]

Possiblement la creència en el mal d'ull es va originar en l'antiga Mesopotamia (actual Iraq). L'evidència més antiga excavada de vàries ciutats de l'antiguetat inclou:

  • Documents escrits: Un document sumerio en cuneïforme menciona un «ull «mal de ojo»» que afligix a les persones en el mal[16]
  • Senyes arqueològiques: Ídols d'alabastre en ulls incisos trobats en Tell Brak, una de les ciutats més antigues de Mesopotamia[17]
  • Amulets: S'han trobat amulets en forma d'ulls en Mesopotamia[18]

La majoria d'experts creu que el concepte del mal d'ull va sorgir de l'antiga Mesopotamia i es va expandir a àrees circumdants. Documents escrits i senyes arqueològiques han revelat que el poble sumerio, considerats els primers habitants de la regió, varen iniciar, varen continuar i varen estendre esta creència.[16] En el temps, la creència va ser adoptada en atres regions i cultures, incloent assiris i fenicios, celtes, grecs, romans i judeus.[19]

Texts provinents de l'antiga Ugarit, una ciutat portuària en lo que hui és Síria, donen fe del concepte de «está ojeada»: la ciutat va existir fins a aproximadament l'any 1180 a. C., durant el colapse de l'Edat del Bronze final.[20] En l'antiguetat clàssica grega, el «le echaron mal de ojo» («el ojo encima») és mencionat per Hesíodo, Calímaco, Platón, Diodoro Sículo, Teócrito, Plutarco, Heliodoro, Plinio el Vell i Aulo Gelio. Peter Walcot, en el seu llibre mal de ojo (1978), menciona més de cent obres d'estos i atres autors que mencionen el mal d'ull.[21] Autors grecs antics mencionaven en freqüència el ὀφθαλμὸς βάσκανος (ophthalmòs báskanos; mal d'ull).[22]


Com s'ha documentat àmpliament en troballes arqueològiques i en lliteratura antiga, els ilirios creïen en el poder dels fetilla i del mal d'ull, en el poder màgic d'amulets protectors i beneficiosos que podien alluntar el mal d'ull o les males intencions d'enemics. Dits amulets incloïen objectes en forma de falos, mans, cames i dents d'animals.[23][24]

Cílica d'ulls (530–520 a. C.), inscrita en text calcídico. Presenta un motiu d'ull, provablement per a alluntar el mal d'ull.

Autors clàssics varen intentar descriure i explicar la funció del mal d'ull. Plutarco, en la seua obra titulada Quastiones Convivales, dedica un capítul aparte a estes creències.[25] En la seua explicació científica, afirmava que els ulls eren la font principal, si no l'única, dels rajos mortals que supostament brotaven com a darts enverinats dels racons més recónditos d'una persona que posseïa el mal d'ull. Plutarco tractava el fenomen del mal d'ull com alguna cosa aparentment inexplicable que és motiu de sorpresa i d'incredulitat.[25] Plinio el Vell descrivia la capacitat de certs encantadors africans de tindre el «poder de fascinar en els ulls i de poder inclús matar a aquells en els que fixaven la seua mirada».

L'idea del mal d'ull apareix en la poesia de Virgilio en una conversació entre els pastors Menalcas i Damoetas, en la Égloga III. En el passage, Menalcas es llamenta de la mala salut del seu ganado: «¿Quin ull és el que ha fascinat als meus tendres corders?». Els evangelios registren el fet de que Jesús va advertir contra el mal d'ull en una llista de mals (Marcos 7:22).[26] Els antics grecs i romans creïen que el mal d'ull podia afectar tant als humans com als animals, per eixemple al ganado.[22]

La creència en el mal d'ull és més fort en Àsia occidental, Amèrica Llatina, Àfrica oriental i occidental, Àsia meridional, Àsia central, el Carib i Europa, especialment la regió mediterrànea; també s'ha estés a zones com el nort d'Europa, particularment en regions celtes, i en Amèrica, a a on va ser duta per colon europeus i immigrants d'Àsia occidental.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 S. G. F. Brandon (1975). Edicions Cristiandad (ed.). Diccionari de religions comparades, pp. 976-977. ISBN 8470571885, 9788470571886.
  2. ↑ Anton Erkoreka. «Mal d'ull: una creència supersticiosa remota, complexa, i encara vixca». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2015. Consultat el 30 de decembre de 2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hargitai, Quinn. «The strange power of the 'evil eye'» (en en).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Evil eye | Protection, Superstition & Beliefs | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-12-21.
  5. ↑ Ross, C (2010). “Hypothesis:The Electrophysiological Basis of the Evil Eye Belief”. Anthropology of Consciousness 21: 47–57. doi:10.1111/j.1556-3537.2010.01020.x.
  6. ↑ Abarbanel, Isaac (2013). nah'alat avot, 2dona. edició (en hebreu), Ashkelon, p. 93.
  7. ↑ Judah Loew ben Bezalel, mal de ojo, Israel 2014, p. 214
  8. ↑ The Evil Eye in the Bible and in Rabbinic Literature, KTAV Publishing House, Inc.. ISBN 0881254630, 9780881254631.
  9. ↑ The Sense of Sight in Rabbinic Culture Jewish Ways of Seeing in Clapix Antiquity, Cambridge University Press, pp. 29-40, 160-164, 242, 258-278. ISBN 9781107292536, 1107292530.
  10. ↑ El diccionari del mac., Edicions B Grup Zeta. ISBN 970-710-056-7.
  11. ↑ Antonio Capmany i Montpalau (1863). Impr. de M. B. De Quirós (ed.). Orige històric i etimològic dels carrers de Madrit. Biblioteca del Contemporàneu, pp. 327-329.
  12. ↑ V. Joaquín Bastús (1862). «Més val enveja que pietat», Libr. de Salvador Manero (ed.). La Sabiduria de les nacions, o, Els evangelios abreviats: provable orige, etimologia i raó històrica de molts proverbis, refrans i modismes usats en Espanya, p. 111. procedent de Biblioteca de Catalunya
  13. ↑ Diccionario de la lengua española
  14. ↑ «Envy - Etymology, Origin & Meaning» (en en-us). etymonline. Consultat el 2025-11-12.
  15. ↑ Luis Pancorbo (2006). Sigle XXI d'Espanya Editors (ed.). Abecedari de antropologia: bestiarios, creències, chamans, destins, etnografia, fantasies ..., p. 44. ISBN 8432312592, 9788432312595.
  16. ↑ 16,0 16,1 Turkish Journal of History.0(74)
    1–30.doi:10.26650/iutd.756209.Consultat el 2024-12-21.
  17. ↑ «The strange power of the ‘evil eye’» (en en-gb). www.bbc.com. Consultat el 2024-12-21.
  18. ↑ «5 things you should know about the “Evil Eye” (and how to protect yourself)» (en en). Forte Academy 2024. Consultat el 2024-12-21.
  19. ↑ «The History and the Meaning of the Turkish Evil Eye» (en en-us). Consultat el 2024-12-21.
  20. ↑ Pardee, Dennis (2002). «VIII. INCANTATIONS: RS 22.225: The Attack of the Evil Eye and a Counterattack», Writings from the Ancient World: Ritual and Cult at Ugarit (vol. 10), Atlanta: Society of Biblical Literature, pp. 161–166. ISBN 1-58983-026-1.
  21. ↑ The new Penguin history of the world, 4th rev. edició, London: Penguin. ISBN 9780141007236.
  22. ↑ 22,0 22,1 «A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890), FABATA´RIUM, FA´SCINUM». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2025-01-05.
  23. ↑ Stipčević, Aleksandar (1974). The Illyrians: history and culture, 1977 edició, Noyes Press, p. 182. ISBN 978-0815550525.
  24. ↑ Wilkes, John J. (1992). The Illyrians, Oxford, United Kingdom: Blackwell Publishing, pp. 243, 245. ISBN 0-631-19807-5.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Plutarch, Quaestiones Convivales, Book 5., chapter 7». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2025-01-05.
  26. ↑ Κλοπαί, πλεονεξίαι, πονηρίαι, δόλος, ἀσέλγεια, ὀφθαλμὸς πονηρός, βλασφημία, ὑπερηφανία, ἀφροσύνη. (Klopaί, pleoneksίai, posarίai, dόels, aselgeia, ὀfthalmὸs posarόs, blasfemίa, ὑperefanίa, afrosύne.) «fornicaciones, robos, assessinats, adulteri, avarícia, '«mal de ojo»', frau, llibertinage, enveja, injúria, insolència, insensatez.»

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Montoya Briones, José de Jesús (1964). Atla: etnografia d'un poble náhuatl. Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història.
  • Maurer, Eugenio (1984). Els tseltales. Mèxic: Centre d'Estudis Educatius AC.
  • Münch, Guido (1983). Etnologia de l'Istme Veracruzano. Mèxic: UNAM/Institut d'Investigacions Antropològiques.
  • Olavarrieta, Marcela (1990). Màgia en els tuxtlas, Veracruz. Mèxic: INI/CNCA.
  • Tranfo, Luigi (1990). Vida i màgia en un poble otomí del Mezquital. Mèxic: INI/CNCA.
  • Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicà. Mèxic: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
  • Vila Rojas, Alfonso (1987). Els elegits de Deu. Etnografia dels mayas de Quintana Rosegue. Mèxic: Institut Nacional Indigenista. Série d'Antropologia Social. Colecció INI número 56.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mal_d%27ull&oldid=904262»