Efecte apotropaico

Efecte apotropaico és un terme antropològic per a descriure un fenomen cultural que s'expressa com mecanisme de defensa màgic o sobrenatural evidenciat en determinats actes, rituals, objectes o frases formularias, la funció de les quals consistix en alluntar el mal o protegir-se d'ell, dels mals esperits o d'una acció màgica maligna en particular, purificant-se (catarsis) per mig d'este rito o objecte ritual.

El terme deriva del verp grec αποτρέπειν (apotrépein ‘alluntar-se’), lligat en la necessitat sicològica de trobar certa seguritat davant lo incert i desconegut, lo que sol relacionar-se en lo perillós i possiblement amolador. És comú que en l'orde llingüístic i idiomàtic açò es reflectixca per mig de jocs de paraules, circunloquios, perífrasis o eufemisme, a fi d'evitar certes paraules, especialment les considerades tabú.

Orige

l'instint de conservació origina alguns actes instintivos que no tenen explicació racional aparent, com per eixemple matar un insecte o una aranya o refugir determinades situacions. En l'orige dels actes apotropaicos es troben rastres d'eixos impulsos instintivos frut de l'evolució i la selecció natural.

Antic Egipte

Els rituals màgics apotropaicos es practicaven en tot l'antic Oriente Pròxim i en l'Antic Egipte. Les deidades temibles varen ser invocades per mig de rituals per a protegir a les persones dels esperits malignes. En l'Antic Egipte, estos rituals realisats en la llar (no en temples estatals) estaven encarnats per la deidad que personificaba la màgia, Heka.^[1] Les dos deidades invocades en més freqüència en estos rituals eren la deesa hipopótam de la fertilitat, Taueret, i el dimoni lleó, Bes, que es va desenrollar a partir del deu dimoni nano apotropaico, Aha, que lliteralment significa "lluitador".^[2]

A sovint s'usaven objectes en estos rituals per a facilitar la comunicació en els deus. Un dels objectes màgics més comunament trobats, la banda apotropaica de marfil, va guanyar àmplia popularitat en l'Imperi Nou (al voltant de 1550-1069 a. C.).^[3] Estes bandes varen ser utilisades per a protegir a les dònes embarassades i als chiquets de les forces malévolas, i eren adornades en dibuixos de deidades solars apotropaicas. De la mateixa manera, es utizaba a sovint amulets protectors en l'image de deus i deeses com Taueret. També s'usava en freqüència l'aigua en els rituals, a on s'ampraven els gots de libaació (una forma antiga del modern brindis) en forma de Taueret per a abocar aigua curativa sobre un individu. En periodos molt més tardans (quan Egipte va caure baix els Ptolomeos grecs), l'estela en el deu Horus es va usar en rituals similars; es vertería aigua sobre l'estela i, despuix de ritualment adquirir poders curativos, s'arreplegava en un recipient per a que la persona afligida poguera beure-la.

Vore també

Referències

↑ Robert Ritner (1988). The Mechanics of Ancient Egyptian Magical Practice. Chicago: The Oriental Institute of Chicago, 14-28.
↑ James F. Romà (1978), The Origin of Aha (also called Bes). New York: College Art Association, 1978.
↑ Hartwig Atlenmüller (1965). Die Apotopaia und Die Götter Mittelägyptens. Munich: Ludwig-Maximilians University.

Bibliografia

GARCÍA SIERRA, Pelayo, "Núcleu de la màgia. Cos de la religió. Cos de la ciència"
CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionari de Símbols, Barcelona, 1997.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto apotropaico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Robert Ritner (1988). The Mechanics of Ancient Egyptian Magical Practice. Chicago: The Oriental Institute of Chicago, 14-28.

[2] James F. Romà (1978), The Origin of Aha (also called Bes). New York: College Art Association, 1978.

[3] Hartwig Atlenmüller (1965). Die Apotopaia und Die Götter Mittelägyptens. Munich: Ludwig-Maximilians University.

[1]

[2]

[3]