Heka
Heka és una deitat de la mitologia egipcíaca, considerat la personificació de la màgia o la força divina de l'univers. Se li creïa fill d'Atum, o alternativament de Jnum i Menhit. El seu nom, que va rebre també la forma grega Hike, significa el que activa el ka.
Iconografia[editar | editar còdic]
Heka apareixia per lo general com un home en el parament i la barba curvada típica dels deus, en ocasions estrangulant dos serps entrellaçades en les seues mans. No obstant, en la Baixa Época, Heka va ser venerat en la forma d'un chiquet, igual que moltes atres divinitats masculines, i aixina apareix en numeroses imàgens acompanyant a diverses parelles divines com el seu fill.
Mitologia[editar | editar còdic]
Des del punt de vista mitològic, Heka havia existit des del moment de la creació, de manera que el deu Heka podia ser considerat també un deu creador. La màgia conferia poders a tots els deus, per lo que Heka va ser també un deu de poder el nom del qual estava lligat a este significat a partir de la Dinastia XX.
Els Texts de les Piràmides indiquen que, pel seu gran poder, Heka era temut pels propis deus, i es dia que acompanyava al deu sol en la seua barca i que protegia al deu Osiris en el món inferior.
Cult[editar | editar còdic]
Els sacerdots del deu Heka eren mèdics-macs que tenien escoles sacerdotals en Heliópolis, Menfis i Esna.
Heka no rebia un cult regular, encara que la seua funció en la religió de l'Antic Egipte posseïa una importància considerable. S'invocava a Heka en molts contexts màgic-religiosos, i durant el periodo romà es duya una estàtua del deu en processó des del temple d'Esna fins als camps circumdants per a assegurar la seua fertilitat.
Heka complia també una funció en les creències de despuix de la mort; els Texts de les Piràmides reivindiquen directament la seua autoritat i els Texts dels Sarcòfecs contenen un conjur per a convertir-se en el deu Heka.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
- Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. 2002
- H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
- Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
- Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
- Willems, Harco (1996). The Coffin of Heqata: (Cairo JdE 36418): a Case Study of Egyptian Funerary Culture of the Early Middle Kingdom (en anglés). Leuven: Peeters Publishers. p. 342. ISBN 9068317695
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Heka.