Anar al contingut

Sedante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sedante
Sedantes.

Un sedante és una substància que induïx una sedación gradual dependent de la dosis, reduint l'irritabilitat o la excitació. Esta substància és un depressor del sistema nerviós central, per lo que disminuïx l'activitat cerebral. Existix un ampli grup de fàrmacs que actuen com sedantes, encara que la majoria afecten al neurotransmissor àcit gamma-aminobutírico (GABA).[1] A pesar de que cada sedante actua a la seua manera, la majoria produïx efectes relajantes en aumentar l'activitat del neurotransmissor GABA i en millorar la capacitat de la persona de tolerar situacions estresantes de l'ambient en sí.[2]

Relació entre la dosis de benzodiazepinas i barbitúricos i els seus efectes sobre el sistema nerviós central

Els sedantes estan relacionats en els hipnòtics. El terme sedante descriu fàrmacs que servixen per a calmar o aliviar la ansietat, mentres que el terme hipnòtic descriu fàrmacs l'objectiu principal dels quals és iniciar, mantindre o prolongar el somi. Degut a que estes dos funcions en freqüència se superponen, i degut a que els medicaments d'esta classe generalment produïxen efectes depenents de la dosis (que van des de la ansiólisis fins a la pèrdua del coneiximent), a sovint li'ls coneix colectivament com a medicaments hipnòtics sedantes. Els sedantes també estan relacionats en els tranquilizantes. Un tranquilizante també és un medicament en efectes calmants, i en ocasions s'usen com a sinònims. El terme tranquilizante pot usar-se per a diferenciar-se dels sedantes hipnòtics: els tranquilizantes posseïxen un efecte calmant que amortigua els processos psicomotores sense afectar a la consciència ni al pensament, llevat quan s'administren en dosis altes.[3]


En cas de sobredosis o si es combinen en un atre sedante, moltes d'estes drogues poden causar una pèrdua profunda del coneiximent i inclús la mort.

Tipos de sedantes

Antidepressius

Antidepressius tricíclicos

Antidepressius tetracíclicos

Barbitúrico

Benzodiazepina

Imidazopiridina.

Pirazolopirimidina

Antihistamínics

Sedante, com efecte secundari.

Antipsicótico

Antipsicóticos típics (tranquilizantes pesats)

Antipsicóticos atípics (tranquilizantes no pesats)

Sedantes d'herbes


Sedantes sense categorizar

Terapèutica

Els meges donen sedación per a reduir l'ansietat a pacients que no poden manejar les seues ansietat relacionades en dolor o en procediments provocadors d'ansietat. Com tots els sedantes, no resolen el problema en sí, són un auxiliar terapèutic més, com podria ser-ho adjunt a un analgésico en la preparació del pacient per a una cirugia, i comunament li l'indica abans de la anestèsia, o abans de procediments invasivos i/o altament inconfortables i/o dolorosos, com la cineangiocoronariografía, cateterisació cardíaca, RMN, etc. Els pacients en unitats de teràpia intensiva majoritàriament li'ls seda (a menos que estiguen inconscients per les seues pròpies condicions).

Dependència als sedantes

Com tot medicament psicotrópico poden causar dependència física i sicològica quan s'usa crónicamente o durant periodos llarcs, encara a dosis recomanades i terapèutiques. Quan un usuari en dependència disminuïx bruscament o cessa el tractament, apareixen síntomes d'abstinència des d'inactivitat, insomni, suor freda i ansietat a convulsions o mioclonías. Quan els usuaris es fan dependents psicològicament, senten la necessitat d'administrar el fàrmac encara que no faça falta biològicament. En abdós tipos de dependència, trobar i usar dit medicament es convertix en punt focal en la vida. Deuran tractar-se tals dependències físiques i sicològiques.

Alternatives als sedantes

Quan l'insomni o l'ansietat són moderats, es pot combinar pasiflora, valeriana i melatonina en dits fàrmacs despuix de consultar al mege. A mida que es vaja donant una evolució favorable es pot anar reduint la dosis en supervisió de l'especialiste. Ademés, en els últims anys s'està estenent l'us del cannabidiol, un cannabinoide distint del Tetrahidrocannabinol per a tractar en major èxit problemes d'ansietat, insomni i inclús en propietats analgésicas sense generar la clàssica tolerància i dependència endógena en les benzodiacepinas.


Abús i sobredosis

De tot medicament es pot abusar, en especial dels tranquilizantes. Els barbitúricos són responsable de la majoria dels problemes en l'abús de sedantes, pel seu cada volta major us indiscriminat, "recreacional", sense recepta ni supervisió professional, com també la sobre-prescripció per part de certs meges, que no desigen derivar pacients a atres professionals. La gent que brega i que té grans dificultats en l'estrés, l'ansietat, l'insomni, sol abusar o fer-se depenent dels sedantes. Els heroinómanos solen suplementar la seua droga o intentar un substitut en els sedantes. Els usuaris d'estimulants freqüentment necessiten sedantes per a calmar l'hiperactivitat. Uns atres prenen sedantes recreacionalmente per a relaixar-se i oblidar els seus padeceres. De tots els reportes per morts relacionades en drogues, la sobredosis de barbitúricos dona un factor propenc al 33 %. Estos inclouen el suïcidi, i l'enverinament accidental. Ocorre que certes morts accidentals ocorren per usuaris en estat confusional per repetir les dosis per oblit i estat de confusió. En Estats Units, en 1998, un total de 70 982 exposicions a sedantes es varen registrar en els Centres de Control de verins, dels quals 2310 (3,2 %) varen ser casos greus d'intoxicació i 89 (0,1 %) varen terminar en mort. El 50 % dels pacients admesos en "Sala de Guàrdia" dels hospitals d'Estats Units són el resultat d'us no mèdic de sedantes han tingut "prescripció mèdica" lícita i llegítima per a l'us de la droga, pero s'han sobremedicado i/o combinat en alcohol i/o atres drogues. L'obtenció ilícita de sedantes es fa per coneguts que accedixen a prescripcions mèdiques, usant receptes falses, etc.

Vore també: Psicotrópico i Psicoactiu

Sedantes i alcohol

Els sedantes i el alcohol solen combinar-se recreativa i indiscriminadament. L'alcohol, com els sedantes, és un fort depressor del SNC que ralentisa i retarda totes les funcions del cervell, i deprimix la respiració, llavors les dos substàncies es sinergizan repotenciándose una a l'atra, i la combinació pot resultar fatal. Karen Ann Quinlan, en 1975, va colapsar en un menge despuix de beure alcohol en tranquilizantes en una festa. El seu cas va dur a la superfície, una discussió universal tant sobre l'us irresponsable d'alcohol-barbitúricos, com la ètica que deu envoldre la terminació de la vida artificialment mantinguda.


Símil

  1. Símil dels medicaments expendidos en llocs lícits, es fan en drogues industrials (no aptes per a consum humà) pero en l'apariència i els efectes dels autèntics sedantes, es venen en la via pública i en llocs de venda prohibida per a medicaments psicotrópicos. El 100 % d'estos símil contenen cantitats inacceptables de residus, que potencien l'efecte solicitat, i/o concentracions massa altes de la droga en estat impuro (industrial) cita requerida. La pren de medicaments facturats per l'indústria ilícita, fa que la seua composició i efectes no puga ser predita.

Sedantes i crim

El sedante GHB és conegut pel seu us criminal com a droga per a violar, administrat a subjectes que no sospiten de lo que la beguda té, en bars, festes per a reduir qualsevol intent de la víctima a defendre's.

Vore també

Referències

  1. ↑ Lorenzana Jiménez (2008). «Sedantes i hipnòtics», Nicandro Mendoza Patiño (ed.). google. es/books/edition/Farmacologia_medica_Medical_Pharmacology/EUBNE4Y0v9sC? hl=es&gbpv=1 Farmacologia mèdica, Editorial Meja Panamericana S. A., pp. 306. ISBN 978-9687988443.
  2. ↑ (1998).aeped. es/sites/default/files/anals/48-5-19.pdf «Dolor agut, analgèsia i sedación en el chiquet (IIIb): Farmacocinética i farmacodinamia dels sedantes».Anals espanyols de pediatria: Publicació oficial de l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP).48(5)
    541.Consultat el 30 d'abril de 2023.
  3. ↑ Nacions Unides (2018). «Glossari de térmens», unodc. org/documents/scientific/Terminology_and_Information_on_Drugs_S_3rd_Edition.pdf Terminologia i informació sobre drogues, 3ª edició, Nova York, pp. 67. ISBN 9789210457750.

Enllaços externs

Sedante en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

ja:精神安定剤


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sedante&oldid=1403089»