Anar al contingut

Dianthera pectoralis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tila (Dianthera pectoralis)


La tila, tila, curibano, carpintero, cúria, herba de la trinitat, piri piri, tapir, té criollo o yuquilla[1] (Dianthera pectoralis) és una espècie de planta en flors pertanyent a la família de les acantáceas, que creix en la Amazònia.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Justícia pectoralis by Scott Zona - 001.jpg
Detall de la flor

És una herba subarbustiva o helófita que alcança fins a 50 cm d'altura.[2] Fulls opostes, lanceoladas i fragants.[3] Inflorescència terminal en panícula, en flors de base blanca en la corola de color violeta[3] a rosat.[4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des de Mèxic i el Carib fins al sur d'Amèrica tropical. Creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec.

És utilisada per la medicina tradicional, que li atribuïx efectes com desinfectante, cicatrizante, sedante, relajante dels músculs plans, expectorante i astringente, entre uns atres.[3] Estudis científics indiquen que preparats d'esta herba poden tindre efectes antiinflamatorios i relajantes que ajuden a aliviar la grip.[5][6] En Cuba ha segut usada pels servicis de salut.[7]


Banys en aigua dels fulls s'utilisen com antipirético, inhalacions de les infusió del talle i els fulls s'usen com analgésico i tònic respiratori i el suc dels fulls per a aliviar les aftas i com afrodisíac.[4] Els fulls són usats pels indígenes craós com perfum.[2][8]

Es considera que esta herba pot ser utilisada com a medicament per a les plantes cultivades en menudes finques.[9][10][11]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita originalment com a Justícia pectoralis per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 11, en 1760, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[12] i ulteriormente seria transferida al gènero Dianthera per Johann Friedrich Gmelin en Systema Naturae . . . editio decima tertia, aucta, reformata 2(1): 36, en 1791.[13]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vejau: Dianthera

pectoralis: epítet llatí que significa "relatiu al pit".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Tila (Justícia pectoralis)». EncicloVida. Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. Consultat el 2024-11-21.
  2. 2,0 2,1 Cardenas, Dayron; Politis, {{{nom2}}} (2000). , Bogotà, Colòmbia: Sinchi, p. 57.
  3. 3,0 3,1 3,2 Restrepo de Fraume, Mélida; Palomino Aguirre, {{{nom2}}}; Quintero Arias, {{{nom3}}}; Fraume Restrepo, Néstor Juliol (2005). , Bogotà, Colòmbia: Editorial Sant Pablo.
  4. 4,0 4,1 Revilla, Juan (2002). (en pt), Manaus, Brasil: Inpa, p. 363.
  5. «Analgesic and antiinflammatory activities of Justícia pectoralis Jacq and its main constituents: coumarin and umbelliferone».Phytotherapy Research.11(3)
    211–215.ISSN 0951-418X.doi:10.1002/(SICI)1099-1573(199705)11:3<211::AID-PTR72>3.0.CO;2-W.Consultat el 2009-08-12.
  6. «Antinociceptive, anti-inflammatory and bronchodilator activities of Brazilian medicinal plants containing coumarin: a comparative study».Journal of Ethnopharmacology.70(2)
    151–159.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/s0378-8741(99)00165-8.Consultat el 2009-08-12.
  7. «Medicinal Plants of the Caribbean Pharmacopœia» (en en). TRAMIL. Archivat des d'el original, el 2007-09-28. Consultat el 2008-11-01.
  8. «Plants with possible psychoactive effects used by the Krahô Indians, Brazil».Revista Brasileira De Psiquiatria (Sao Paulo, Brazil: 1999).28(4)
    277–282.ISSN 1516-4446.Consultat el 2009-08-12.
  9. «Grip». Cuba.cu. Archivat des d'el original, el 2007-09-27. Consultat el 2008-11-01.
  10. «Tila». Comissió Tècnica de Fitomed. Archivat des d'el original, el 2009-05-25. Consultat el 2008-11-01.
  11. «Justícia pectoralis» (en en). The Vault of Erowid. Consultat el 2008-11-01.
  12. «Justícia pectoralis» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-06-25.
  13. «Dianthera pectoralis» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2024-11-21.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]