Anar al contingut

Violació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escena pintada per Alessandro Tiarini que representa a un home forçant a una dòna a mantindre relacions sexuals.

La violació és un delicte sexual que consistix en forçar a una persona a mantindre relacions sexuals sense el seu consentiment. És un acte d'agressió habitual en la violència de gènero, comés majoritàriament per persones que tenen una relació molt propenca en les víctimes.[1]

Estadístiques europees senyalen que el 99 % de les persones condenades per violació són varons i el 90 % de les víctimes són dònes,[2] mentres que estadístiques nortamericanes mostren que els agressors del 76 % de les dònes violades varen ser els seus esposos, nóvios o parelles,[1] i que la majoria de les violacions són realisades sense recórrer a la força física ni a l'amenaça en armes.[3]

En tots els països moderns és considerada un greu delicte contra la llibertat sexual, en diferents tipificación segons el país. Les llegislacions més àmplies consideren que existix violació quan es realisa qualsevol tipo de penetració sense consentiment, ya siga que la mateixa siga realisada en el pene, qualsevol part del cos humà, o un objecte, tant en el cos de la víctima com de l'agressor, i ya siga que la penetració es realise per la vagina, l'ano o la boca. Les llegislacions més restrictives consideren que existix violació solament quan la penetració es realisa en el pene («accés carnal»), en la vagina o l'ano, fòra del matrimoni.[4] La majoria de les llegislacions sostenen que per a que existixca violació deu haver algun tipo de violència o intimidació per part del violador, sense que siga suficient l'absència de consentiment; una tendència més recent considera que hi ha violació quan la penetració es produïx sense consentiment, encara que no existixca violència o intimidació.

Totes les llegislacions consideren que no existix consentiment quan s'ampra la força, violència, intimidació, o qualsevol atre mig per a anular la voluntat de la víctima. Aixina mateix, totes les llegislacions consideren que no existix consentiment llegítim quan es tracta de menors de certa edat (generalment propenca a la pubertat), incapacitat mental, o persones que es troben en estat d'inconsciencia. Els moviments feministes han qüestionat tant les descripcions del delicte de violació com la forma en que és tractat per la policia i el sistema judicial, senyalant justificacions, sentències i procediments que promouen l'impunitat dels delictes i culpabilizan a les víctimes. Basant-se en estos arguments, els moviments feministes denuncien l'existència d'una «cultura de la violació» amparada pel patriarcat,[5] i promouen la autoconciencia sobre la desigualtat i la sororidad per a canviar els patrons culturals que sustenten la violència sexual.[6] En varis països anglosaxons es varen dictar lleis processals per a casos de violació (rap shield laws) prohibint la presentació de proves referides a la conducta sexual de la víctima, o la difusió de la seua identitat.[7]

Degut les implicacions morals del terme, alguns països, com Argentina i varis estats dels Estats Units, han eliminat de la seua llegislació penal el terme «violació», considerant-ho com una forma agravada dels delictes denominats d'abús sexual, agressió sexual o atac sexual, respectivament.[8][9][10][11]

En algunes cultures el delicte de violació és castigat en la castració, que és vista en molts casos com un castic desijable per la societat. Més recentment alguns països (alguns estats d'Estats Units, Rússia, Polònia, Corea del Sur, Indonèsia, Moldàvia i Estònia) utilisen la cridada «castració química», temporal i reversible, tant en forma de pena imposta, com per petició voluntària del condenat.[12][13] En els còdics penals tradicionals era habitual trobar la figura del casament de la víctima en el seu violador, com a forma d'exculpar el delicte.[14]

Definició

El concepte de violació diferix considerablement segons l'época i elloc, influït per la major o menor fortalea de la cultura patriarcal i la lluita pels drets humans, el feminisme i els drets de la chiquea.[15]

En la majoria de les cultures va sorgir com un concepte íntimament vinculat al rapte de dònes, d'a on ve la paraula rape,[16][17][18] en la que l'acte és denominat en anglés. Inicialment el rapte i la violació de dònes era considerat un dret dels hòmens,[19] en importants conseqüències patrimonials i reproductives. En posterioritat el concepte va ser redefinit per a protegir la propietat dels hòmens i el destí de l'herència, aixina com garantisar la virginitat de les dònes fins al matrimoni i l'exclusivitat sexual de les dònes casades, encara contra la seua voluntat.[19] A partir del reconeiximent dels drets humans, el sorgiment del feminisme i els drets de la chiquea, el concepte de violació va començar a separar-se de la seua raïl patriarcal, per a evolucionar cap a un significat i un tractament radicalment diferent:

  • de ser una conducta contra la propietat, a ser una conducta contra la llibertat sexual;[20]
  • de ser una conducta que atacava solament a dònes vérgens i casades, a ser una conducta que ataca a totes les persones (dònes sense importar el seu estat civil o ocupació, chiquets i chiquetes, hòmens i persones trans);[21]
  • de ser una conducta que no prenia en conte el consentiment de les víctimes, a ser una conducta que exigix la falta de consentiment de les víctimes;[21]
  • de ser una conducta llimitada al coit, a ser una conducta que comprén tot tipo de penetració en característiques sexuals.[15]
  • de ser un acte «privat» que «mancillaba» a la víctima («assessinat moral»),[22] a ser un acte «públic» que culpabiliza al violador i cada volta més durament l'entorn sociocultural que va facilitar la violació.[20][15]

En l'actualitat, en diferències entre països, la violació és un delicte que es definix bàsicament com a penetració sexual no consentida, existint una visible tendència a despullar-la progressivament de les seues resabios patriarcals, com la culpabilisació de la víctima, la revictimisació, les figures atenuants, els mecanismes d'impunitat, etc.[20] Des del seu orige la violació s'inscriu dins del marc més ampli de la violència de gènero, com una de les seues expressions més greus, i de la cultura de la violació, com l'entorn social i institucional que promou i facilita la violència de gènero i la violació en particular.[23]

La falta de consentiment és clau per a la definició de violació,[24] el consentiment és afirmatiu «aprovació informada, que indica un acort otorgat lliurement» a l'activitat sexual.[25] No s'expressa necessàriament de forma verbal i, en canvi, pot implicar-se obertament en les accions, pero l'absència d'objecció no constituïx consentiment.[26] La falta de consentiment pot deure's a la coacció forçosa per part del perpetrador o a l'incapacitat de donar consentiment per part de la víctima (com a persones que estan dormides, intoxicades o mentalment compromeses).[27] Les relacions sexuals en una persona per baix de l'edat de consentiment, és dir, l'edat en la que s'establix la competència llegal, es denomina estupre.[28]

la coacció és la situació en la que la persona, o algú propenc a la víctima, és amenaçada per la força o la violència (Inclús el chantage i l'abuse de poder pot constituir coacció.) i pot resultar en l'absència d'una objecció a l'activitat sexual, açò pot donar lloc a la presunció de consentiment.[27]

Consideracions llegals per a definir la violació

En l'actualitat, existixen diferents texts penals sobre violació, i cada u d'ells pot incloure diferents consideracions possibles:

  • Menors d'edat: la majoria de les llegislacions considera que existix violació quan la víctima és una persona menor d'edat, encara que haguera consentit la penetració. L'edat llímit per a eixa circumstància varia segons els països.
  • Via de penetració: totes les llegislacions exigixen que existixca penetració sexual per a que es configure el delicte de violació, pero la via canvia, des de les més restringides llimitades a la penetració vaginal, a les més àmplies que inclouen també la penetració anal i oral.
  • Mijos de penetració: les llegislacions més restringides llimiten el mig de penetració al pene, mentres que les més àmplies inclouen qualsevol part del cos o objecte.
  • Classe de penetració: les llegislacions més restrictives inclouen solament la penetració de la víctima, mentres que les més àmplies inclouen també la penetració de l'agressor.
  • Consentiment de la víctima major d'edat: les llegislacions més àmplies consideren que existix violació quan no hi ha consentiment lliure de la víctima, mentres que les més restringides exigixen que ademés hi haja hagut aprofitament d'eixa situació per part de l'agressor, i en algunes situacions no admeten la negativa de la víctima, en casos com a matrimoni, prostitució, o «provocació».
  • Agressor: algunes llegislacions consideren que solament els hòmens poden cometre violació, mentres que les més àmplies inclouen a agressors de qualsevol gènero.

Prevenció dels atacs sexuals

La violència sexual afecta a tots els sectors de la societat, i a membres de distinta edat, i inclús als individus masculins, per lo que la resposta a la violència sexual és integral, i aprofita els coneiximents de moltes disciplines, com l'educació, la comunicació, la política, la medicina, l'epidemiologia, la sociologia, la psicologia, la criminologia, i l'economia.[29]

Per a previndre[29] la violència sexual és fonamental comprendre les seues circumstàncies, les seues factors de risc i les mides de protecció aplicables. Les accions de prevenció i resposta[30] a les distintes formes de violència sexual es poden dividir segons el seu enfocament:

  • Enfocament individual.
  • Enfocament mèdic.
  • Enfocament comunitari.
  • Enfocament jurídic-llegal. Estos enfocaments són explicats a continuació:

Enfocament individual

És el més directe i immediat, basat en lo que una possible víctima pot fer. No és possible permanéixer completament protegit de les agressions sexuals, especialment estant entre desconeguts. No obstant, és útil conéixer qué mides es poden prendre per a ajudar a mantindre's fòra de perill.[31] Algunes recomanacions[32] per a protegir-se individualment són:

  • Primerament, qualsevol persona hauria segut aconsellada i previnguda en la seua societat d'orige sobre el risc de ser atacat sexualment, i més en cas de tinga alguna greu inferioritat, ignorança o discapacitat.
  • La possible víctima té que evitar estar sola en persones que no coneix o en els qui no confia.
  • Evitar prendre sola un transport compartit.
  • Evitar les zones abandonades i ser conscient d'on una està i de lo que hi ha entorn. Ademés, convé saber cóm són les afores, i percebre per on escapar d'allí per a poder realisar-ho ràpidament si fora necessari.
  • Mantindre el teléfon mòvil (o teléfon celar) carregat i en si.
  • Tindre diners en efectiu o targetes de crèdit per a poder pagar un taxi.
  • En festes, anar en amics, de ser posible, i, durant la festa, mantindre's en contacte en algú conegut.
  • Obrir una mateixa les seues pròpies begudes i evitar beure massa. No acceptar begudes d'algú desconegut, i sempre mantindre prop la beguda pròpia, ya que algú podria agregar-li drogues. Si una víctima pensa que ha segut drogada, tindria que notificar-li-ho a un amic, anar-se de la festa o eixir d'eixa situació, i conseguir ajuda de colp i repent. Alguns tipos de begudes són més segures perque sempre vénen en un envàs tapat o de difícil accés. Existixen establiments que oferixen gots en cobertura en la seua part superior.
  • Conéixer be a algú abans de compartir un temps a soles junts. Tindre les primeres conversacions sols en llocs públics.
  • La víctima tindria que establir clarament quines activitats sexuals no vol fer en cas de ser pressionada per a realisar-les, i inclús podria advertir-ho prèviament.
  • És possible cridar i movilisar a gent que estiga entorn.
  • També és possible cridar a un amic o familiar per a demanar ajuda.
  • Algunes persones poden considerar l'assistir a una classe de defensa personal, la qual cosa podria enfortir la seua confiança en sí mateixes i proporcionar-els habilitats i estratègies útils per a diferents situacions.
  • Existixen instruments d'autodefensa que poden ser utilisats per a repelir una agressió sexual, sent especialment coneguts per a això els sprays de gas pebre.
  • És possible intentar lluitar contra un agressor sexual, encara que en certs casos podria posar en risc la pròpia vida, sobretot si l'agressor esta armat, pero en ocasions dissuadix a l'agressor de cometre la violació o permet a la víctima fugir.[33]

Enfocament mèdic

Una víctima d'un atac sexual pot requerir atenció mèdica (per a això, és convenient conéixer els principals números de la llista internacional de números de teléfon d'emergència).

<o>Estratègies mèdiques preventives segons el moment temporal:</o> Les estratègies de prevenció es poden classificar en tres tipos:[29]

  • Prevenció primària: comporta els enfocaments que procuren evitar la violència ans que ocórrega, una estratègia de prevenció en salut pública és la capacitat de detectar les causes subjacents, en lloc de centrar-se en els «síntomes» més visibles..
  • Prevenció secundària: comporta els enfocaments que s'interessen en les respostes més immediates a la violència, com l'atenció prehospitalaria, els servicis d'urgències o el tractament de les infeccions de transmissió sexual despuix d'una violació.
  • Prevenció terciaria: comporta els enfocaments que se centren en l'atenció a llarc determini despuix d'un acte de violència, com la rehabilitació i el reintegrament, i tracten d'aminorar el trauma o disminuir la discapacitat prolongada provocada per la violència. Una investigació en Canadà sugerix que la documentació mèdic-llegal pot aumentar la possibilitat de que un perpetrador siga arrestat, acusat o condenat.[34][35] Per eixemple, un estudi va trobar que les lesions físiques documentades, particularment del tipo moderat a sever, estaven associades en la presentació de càrrecs, independentment del nivell d'ingressos del pacient o si el pacient coneixia a l'agressor, ya siga com un conegut o una parella íntima.[35]

Enfocament comunitari

Es basa en campanyes i recursos organisats contra les agressions sexuals, els quals estan disponibles en una societat. És possible habilitar espais segurs en les escoles, el treball, i atres llocs. La seguritat pot aumentar per mig de vigilàncies i normatives pròpies. Les víctimes poden ser protegides en centres especialment habilitats per a això.[32]

Existixen cursos per a la prevenció dels atacs sexuals, i també de respal sicològic i emocional a les víctimes i les seues famílies.[32]

Les chiques, i les dònes de major edat, poden rebre recursos d'adestrament i econòmics.[32]

L'intervenció dels transeünts consistix en intervindre d'alguna manera suficientment segura quan s'observa que algú està en risc de sofrir una agressió sexual.[31]

Experiència en respostes comunitàries: Alguns estudis revelen que l'agressió sexual pot previndre-se per mig de programes d'educació[32] en l'escola secundària, l'universitat i en elloc de treball.[36][37][38]<ref>{{Cita publicació|url=https://linking

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Myths About Sex Offenders» (en anglés). ABC News.
  2. ↑ «Europa registra 215.000 crims sexuals a l'any, un terç d'ells violacions». El Diari.
  3. ↑ «Rape and sexual assault in the llegal system» (en anglés). Womens Law Project.
  4. ↑ (2014) «Rape», The Routledge Handbook of European Criminology (en anglés), Estats Units i Canadà: Routledge, pp. 194-195. ISBN 978-0-415-68584-9.
  5. ↑ «'És avalar l'impunitat de violadors': Diputades del Front Ampli critiquen tipificar la violació segons resistència de la víctima». El Desconcert.
  6. ↑ (1998) Anàlisis del Còdic Penal des de la perspectiva de gènero, Vitòria, Gazteiz: Emakunde. Institut Vasc de la Dòna, pp. 47-101.
  7. ↑ «Rape shield law» (en anglés). Enciclopèdia Britànica.
  8. ↑ «Per qué es va eliminar la paraula violació del Còdic Penal». Infobae.
  9. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Huffington Post.
  10. ↑ «What’s the difference between sexual abuse, sexual assault, sexual harassment and rap?» (en anglés). The Conversation.
  11. ↑ «Rape and sexual assault in the llegal system» (en anglés). Womens Law Project.
  12. ↑ «Castració química per a violadors: quins països la permeten i en quins casos s'aplica». La Nació.
  13. ↑ «¿En quins països s'aplica la castració química contra violadors de menors?». La República.
  14. ↑ «[1]». Consultat el 12 de febrer de 2019 (en és).
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 (1999) Histoire du viol, Madrit: Càtedra. ISBN 84-376-1766-9.
  16. ↑ Corinne J. Saunders, Rap and Ravishment in the Literature of Medieval England, Boydell & Brewer, 2001, p. 20.
  17. ↑ Keith Burgess-Jackson, A Most Detestable Crime: New Philosophical Essays on Rape, Oxford University Press, New York, 1999, p.16.
  18. ↑ «Rape». Merriam-Webster.
  19. ↑ 19,0 19,1 (1998).«Retòrica imperial: el rapte en la llegislació de Constantino».Faventia.(20/1)
    75-81.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 (octubre de 2011).«Com la cigarra. Notes sobre violència sexual, jurisprudència i drets humans».Revista Jurídica de l'Universitat de Palermo.Universitat de Palermo.12(1)
    87-110.ISSN 0328-5642.
  21. ↑ 21,0 21,1 Pomeroy, Sara B. (1999). Deeses, rameras, esposes i esclaves. Dònes en l'antiguetat clàssica, 3ª edició, Madrit: Akal. ISBN 84-7600-187-8.
  22. ↑ «Rita Segato: 'Estem encara dins de la prehistòria patriarcal'». Contrahegemonía.
  23. ↑ (2006) [2], Madrit: Institut de la Dòna.
  24. ↑ «Rape Reform and a Statutory Consent Defense».The Journal of Criminalaw and Criminology (1973-).74(4)
    1518.ISSN 0091-4169.doi:10.2307/1143064.Consultat el 2022-05-18.
  25. ↑ «Sexual Violence Surveillance: Uniform Definitions and Recommended Data Elements».National Center for Injury Prevention and Control, Centers for Disease Control and Prevention.
  26. ↑ «Consent Confusion».Cardozo Law Review.
    415–458.Consultat el 18 de maig de 2022.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Rape and sexual violence: Human rights law and standards in the International Criminal Court» (en en). Amnesty International. Consultat el 2022-05-18.
  28. ↑ «The perceived legitimacy of statutory rap laws: the effects of victim age, perpetrator age, and age span: The perceived legitimacy of statutory rap laws».Journal of Applied Social Psychology.43(9)
    1918–1930.doi:10.1111/jasp.12131.Consultat el 2022-05-18.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Butchart, Alexander; García-Moreno, Claudia; Mikton, {{{nom3}}}; World Health Organization, {{{nom4}}} (2010). Preventing intimate partner and sexual violence against women : taking action and generating evidence., World Health Organization. OCLC 700143985. ISBN 9789241564007.
  30. ↑ «Sexual Violence».World Health Organization.
  31. ↑ 31,0 31,1 «Agressió sexual -- prevenció: MedlinePlus enciclopèdia mèdica» (en és). medlineplus. gov. Consultat el 2022-05-18.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Centers for Disease Control (CDC). «Preventing Sexual Violence» (en en-us). Sexual Violence Prevention. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2024. Consultat el 2025-02-17.
  33. ↑ Susan, Brownmiller (1975). Against our will : men, women and rape (en anglés), Simon and Schuster inc. OCLC 1324585. ISBN 978-0-671-22062-4.
  34. ↑ «Sexual assault and llegal resolution: querying the medical collection of forensic evidence».Medicine and Law.19(4)
    779–792.ISSN 0723-1393.Consultat el 2022-05-18.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Examination for sexual assault: is the documentation of physical injury associated with the laying of charges? A retrospective cohort study».CMAJ: Canadian Medical Association journal = journal de l'Association medicale canadienne.160(11)
    1565–1569.ISSN 0820-3946.Consultat el 2022-05-18.
  36. ↑ «A Sexual Assault Primary Prevention Model with Diverse Urban Youth».Journal of Child Sexual Abuse.20(6)
    708–727.ISSN 1053-8712.doi:10.1080/10538712.2011.622355.Consultat el 2022-05-16.
  37. ↑ «The Llongitudinal Effects of a Rap-prevention Program on Fraternity Men's Attitudes, Behavioral Intent, and Behavior».Journal of American College Health.48(4)
    158–163.ISSN 0744-8481.doi:10.1080/07448480009595691.Consultat el 2022-05-16.
  38. ↑ «College- or University-Based Sexual Assault Prevention Programs: A Review of Program Outcomes, Characteristics, and Recommendations».Trauma, Violence, & Abuse.12(2)
    67–86.ISSN 1524-8380.doi:10.1177/1524838010390708.Consultat el 2022-05-16.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Violació&oldid=1400855»