Pene humà
En anatomia humana, el pene (del llatí penis,[1] a la seua volta del protoindoeuropeu «pes»)[2] és l'orgue copulador masculí que, ademés, intervé en l'excreció urinària.
Sinònims
Este orgue humà té com a sinònims falo (del llatí phallus, i este del grec antic φαλλός, transliterado phallós)[3] o membre viril[4] ademés de numerosos en llenguage familiar o vulgar; pràcticament el nom de qualsevol objecte allargat sol ser amprat per a referir-se eufemísticament a ell. Camilo José Cela va dedicar un volum del seu Diccionari secret als diversos noms d'este orgue.[5]
cal senyalar que moltes paraules sinònimes per a referir-se a este orgue en el llenguage coloquial solen ser malsonants. Al pene també se li coneix vulgarment en Amèrica com vergai en Espanya com polla.[6] En Bolívia i Chile, com a pic o corneta. En Costa Rica es denomina picha o riata.[7] En Argentina, Nicaragua i República Dominicana és molt usual pijo.[8] Per la seua banda, en Veneçuela es fa cridar güevo,[9] machet o pipe (en Orient). En Puerto Rico, se li crida bicho.[10] En Perú, Panamà i Cuba, és conegut com pinga.[11]
Característiques
El falo humà alcança el seu estat erecto omplint-se de sanc, per lo que carix de bàcul, un os que es troba en el pene de moltes espècies de mamífers i la funció dels quals és fer possible la penetració en absència d'erecció. Atres característiques del membre humà és que no pot retraure's dins de l'engonal; ademés, en proporció a la massa corporal, és més llarc que el promig del regne animal.
En el desenroll embrionari, l'orgue que en l'embrió de sexe masculí es convertirà en el pene és l'equivalent a l'orgue que en el sexe femení es convertirà en el clítoris. I, en aquells casos en els que es presenta alguna malformació durant dit desenroll, és possible que el bebé naixca en algun dels cridats estats intersexuales, és dir, en etapes intermiges del desenroll del pene o del clítoris, i és per això que alguns individus presenten, en l'edat adulta i independentment del sexe determinat per la concentració de les hormones en la sanc, un pene massa chicotet o, pel contrari, un clítoris excessivament gran.
Estructura i procés eyaculatorio
El pene humà està conformat per tres columnes de teixit eréctil: dos cossos cavernosos i un cos esponjoso. Els primers es troben un al costat de l'atre en la part superior del membre viril, mentres que l'últim s'ubica en la part inferior.
El glant, una zona molt sensible, constituïx el final del cos esponjoso i la part més ampla del mateix. Té forma de con i està recobert per un plec de pell solta, el prepucio, que pot ser retirat cap a arrere, per a deixar el glant expost, o pot inclús eliminar-se a través d'una senzilla intervenció quirúrgica (la circumcisió, molt útil en casos de fimosis o de parafimosis).[12] L'àrea de la part inferior del pene d'a on se subjecta el prepucio es diu frenillo.
l'uretra és una via comuna per al pas de l'orina i del semen, travessa el cos esponjoso i termina en un orifici conegut en el nom de meato urinari, el qual es troba en l'extrem del glant. l'esperma (fins a eixe punt encara no es denomina semen) és produït en els testículs i almagasenat en l'epidídimo. Durant l'eyaculació, l'esperma és propulsado cap als gots deferentes. Els decorreguts són agregats per les vesícules seminals. Els gots deferentes desemboquen en els conductes eyaculatorios, els quals s'unixen a l'uretra dins de la próstata. Esta última i les glàndules bulbouretrales (també conegudes en el nom de «glàndules de Cowper») adherixen secrecions i, per últim, el semen és expulsat a través de l'orifici del pene.
l'eyaculació de semen ocorre quan el varó alcança l'orgasme, el qual pot ser el resultat d'un coit, d'una masturbació, d'una felaació o dels somis humits. Durant l'eyaculació en els chicotets músculs interns del falo es produïxen contracció rítmiques i que estes a la seua volta estan acompanyades de cosquillas al mateix temps que ocorren, les quals faciliten l'eixida del semen en una major força. La duració de cada contracció rítmica és de 0,6 a 0,7 segons i que poden ocórrer entre 10 i 15 contracció rítmiques per cada masturbació, coit, felaació, autofelaació o somis humits. Estos últims, també cridats emissions o polució nocturnes, són eyaculacions que es produïxen de manera involuntària durant el somi. No obstant, es pot donar orgasme sense eyaculació (orgasme sec, per eixemple, durant el sexe tántrico, el qual permet multiorgasmos en una sola copulació i eyaculació sense orgasme).
Absència de bàcul
El pene humà carix de bàcul. La pèrdua de 510 seqüències genètiques durant la fase evolutiva del linaje del gènero Homo ha redundat que el pene humà carixca de «huesecillo», és dir, les espines de queratina que presenten dorsalment els penes de molts mamífers, des de primats fins a rosegadors.[13]
Erecció
- Artícul principal → Erecció.
Es coneix com erecció a l'estat en el qual el pene es torna rígit i aumenta de tamany, degut a que el seu teixit intern (cossos cavernosos) s'ompli de sanc. Les erecció solen ser conseqüència de l'excitació sexual, encara que també es presenta en ocasions en les que no existix estimulació tàctil ni sicològica. El mecanisme primari que fa possible una erecció és la dilatació de les artèrias que suministren sanc al pene, les quals permeten d'esta manera el pas de més sanc per a omplir el teixit esponjoso i eréctil de les tres cambres internes, causant aument en el tamany del pene i rigidea en el mateix.
El teixit eréctil, ya eixamplat, pressiona les venas, impedint-los dur-se massa sanc. És major la cantitat de líquit que entra al pene que la que ix del mateix, fins que s'alcança un equilibri, en el que fluïx el mateix volum de sanc a través de les artèries dilatades que a través de les venes comprimides. Per això, el tamany definitiu en erecció del falo no s'alcança sino fins que s'aplega a dit equilibri.
L'erecció fa possible el coit, pero no és indispensable per a totes les activitats sexuals. El pene, ya erecto, pot apuntar (àngul eréctil) cap a dalt, cap a avall, paralelament al sol o en moltes atres direccions (vore al respecte la relació entre dit àngul i l'estimulació, durant el coit, del punt G). Estes diferències en l'àngul eréctil depenen de la tensió del lligament suspensor que fa que el pene erecto estiga en dita posició. El grau de rigidea del pene de cada individu també és variable.
La falta d'erecció fàlica (abans cridada impotència i actualment denominada disfunció eréctil) pot tindre múltiples causes, que van des de lo psicosomático, és dir, per influència dels estats emocionals (que és la causa més freqüent) fins a malalties de tipo vascular o sistémicas (és dir, corporals, orgàniques, que impliquen un problema de salut general). Actualment és molt comú que els varons utilisen medicaments (per eixemple, el Sildenafil, el nom comercial del qual és Viagra) per a estimular vascularment l'àrea peniana i conseguir, aixina, una erecció satisfactòria. Encara que, de la mateixa manera que qualsevol atre medicament de la farmacologia, són molt comunes els efectes secundaris, sobretot perque els qui utilisen estos medicaments solen fer-ho sense atendre les recomanacions d'un especialiste, puix es tracta d'un problema de salut molt delicat que, per formar part de l'àmbit que és potser el més íntim de la vida d'un individu, no sol expondre's obertament en el consultori.
També són freqüents atres procediments per a afrontar el problema de la disfunció eréctil. L'us d'una bomba de buit, per eixemple, és un procediment físic. Pero potser el procediment més inocuo, el que de fet no provoca efecte secundari algun i genera els majors beneficis, és el que consistix en promoure un estat de relaixació mental de l'individu i un canvi en els seus processos cognitius, conductuales i emocionals: s'ha demostrat que un gran percentage dels casos en disfunció eréctil es resolen quan el pacient modifica els pensaments, els comportaments i les emocions que ha vingut manifestant durant molts anys sobre la seua pròpia sexualitat, de la seua relació de parella i dels seus valors sobre el seu rol de gènero en la família i en la societat, entre molts atres aspectes.
Tumescencia peneal nocturna
- Artícul principal → Tumescencia peneal nocturna.
La tumescencia peneana nocturna és una erecció espontànea. Qualsevol home sense disfunció eréctil física, experimenta este fenomen, durant la nit. Típicament ocorre durant la fase del somi profunt (REM), produint-se entre 1 i 5 erecció que poden durar fins a 15 minuts.cita requerida
Un pene en estat flácido conté principalment sanc venosa, la qual transporta poc oxigen. En produir-se l'erecció són les artèries les que omplin el pene de sanc rica en oxigen que ajuda a revitalisar i regenerar els teixits del mateix. L'existència i predicció de les tumescencias nocturnes són amprades pels urólogos per a determinar si es tracta d'un cas de disfunció eréctil física o sicològica.
Polució nocturna
- Artícul principal → Polució nocturna.
Relacionada en una tumescencia peneana nocturna, en certs casos pot aplegar a sobrevindre una «emissió nocturna» o «polució nocturna», generalment en individus que passen un considerable temps sense eyacular. Es tracta d'una descàrrega involuntària de semen desencadenada en l'ensomi per causa de la sugestió que produïxen vivències sexuals fictícies generades per l'inconscient. Açò és normal en els jóvens que no tenen activitat sexual.[14]
Canvis durant pubertat i adolescència
Quan un chic entra en la pubertat, les seues testículs comencen a créixer i a produir cantitats majors de testosterona. Com a conseqüència el creiximent del pene comença al voltant dels 13 anys i continua fins als 18, aproximadament. També, la majoria dels adolescents comencen a masturbarse. Els canvis durant la pubertat i l'adolescència no són únicament físics.
Pelussa púbica
Durant la pubertat i l'adolescència els folículs de pelussa responen a l'aument dels nivells d'andrógenos, principalment al de la testosterona i els seus derivats, lo que provoca el creiximent del pelussa androgénico en el cos, sent al voltant del pene a on comença a aparéixer un tipo d'esta pelussa denominada pelussa púbica. En alguns grups ètnics, esta pelussa és menys comuna o més escàs.
Tamany
- Artícul principal → Tamany del pene humà.
Els penes humans tenen com a mides principals la llongitut i la circumferència en estat flácido i erecto. Hi ha una variabilitat natural dels penes humans entre diferents persones, i també factors que conduïxen a variacions en la mateixa persona.
D'acort a estadístiques en método estàndar de medició, el llarc d'un pene en repòs és de 9,16 cm, en repòs estirat és de 13,24 cm. El llarc promig d'un pene erecto és de 13,12 cm. La circumferència del pene, en valors promig, passa de 9,31 cm en repòs a 11,66 cm en erecció.[15][16]
Sobre el tamany i la satisfacció sexual de la parella, mostren una llongitut de pene preferida de 16 cm (6,3 polzades) i una circumferència preferida de 12,2 cm per a parelles sexuals a llarc determini. En el cas de trobades sexuals úniques el tamany preferit va ser d'una llongitut de 16,3 cm (6,4 polzades) i una circumferència de 12,7 cm.[17]
Vore també
Referències
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «pene.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 27 de setembre de 2012.
- ↑ Mallory, J. P. & Adams, Douglas Q. (2006) The Oxford introduction to Proto-Indo-European and the Proto-Indo-European world. Oxford: Oxford University Press, p. 183. ISBN 9780199287918
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «falo.» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 13 de decembre de 2017.
- ↑ viril Diccionario de la lengua española
- ↑ Cela, Camilo J. (1971) Diccionari Secret, Tom 2 séries «Pis i afins».
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Real Acadèmia Espanyola «polla. De pollet. 2. f. malson. pene.» Diccionari de la llengua espanyola,
- ↑ «Significat de pijo».
- ↑ «Significat de guevo».
- ↑ ASALE (2024-03-18). «bicho, bicha | Diccionari de americanisme» (en es). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-02.
- ↑ «Significat de pinga».
- ↑ Steadman, B., Ellsworth, P. (2006). «To circ or not to circ: indications, risks, and alternatives to circumcision in the pediatric population with phimosis.» Urol Nurs 26 (3): 181-94. PMID 16800325
- ↑ McLean, C. Y., Reno, P. L., Pollen, A. A., Bassan, A. I., Capellini, T. D., Guenther, C. & Kingsley, D. M. (2011). «Human-specific loss of regulatory DNA and the evolution of human-specific traits.» 471(7337), 216-219. Nature.
- ↑ (pdf) «Knowledge about Human Reproduction and Experience of Puberty.» Indonèsia Young Adult Reproductive Health. Consultat el 4 de maig de 2013.
- ↑ Wessells, H., Lue, T. F., McAninch, J. W. (September 1996). «Penile length in the flaccid and erect states: guidelines for penile augmentation.» The Journal of Urology 156 (3): 995-7.
- ↑ Chen, J., Gefen, A., Greenstein, A., Matzkin, H., Elad, D. (December 2000). «Predicting penile size during erection.» International Journal of Impotence Research 12 (6): 328-33.
- ↑ Prause, Nicole; Park, Jaymie; Leung, Shannon; Miller, Geoffrey(2015).«Women's Preferences for Penis Size: A New Research Method Using Selection among 3D Models».PLOS ONE.10(9): i0133079.doi:10.1371/journal.posa.0133079.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pene humano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.