Erecció
_na_sajmu_MESAP_2015.jpg)
L'erecció (del llatí erectio, acció d'empinar o erigir) és l'enduriment del pene, del clítoris, dels peçons, en engrandiment i estat ferm. La seua consecució depén de complexes interaccions sicològiques, neurales, vasculars i endocrinas. El terme també s'aplica al procés que du a este estat. L'erecció del pene permet al varó el coit i la masturbació.[1]
Com a resposta del sistema nerviós autònom, una erecció pot ser el resultat de diversos estímuls, entre ells l'estimulació sexual i l'excitació sexual, per lo que no està totalment baix control conscient. Les erecció durant el somi o en despertar-se es coneixen com tumescencia peneal nocturna (TPN), també coneguda com a «erecció matutina». L'absència de erecció nocturnes s'utilisa comunament per a distinguir entre les causes físiques i sicològiques de la disfunció eréctil i l'impotència.
Mecanisme de l'erecció
Anatomia
El pene conté dos cambres nomenades cossos cavernosos, les quals ocupen el llarc de l'orgue. Un teixit esponjoso ompli les cambres. Els cossos cavernosos estan rodejats per una membrana, cridada corfoll albugínea. El teixit esponjoso conté músculs plans, teixits fibrosos. L'albugínea ajuda a atrapar la sanc en els cossos cavernosos i en això sosté l'erecció. Quan els músculs del pene es contrauen per a parar el fluix d'entrada de la sanc i obrir el fluix d'eixida dels canals, l'erecció es revertix.
Fisiologia
Des del punt de vista fisiològic, l'erecció és necessària com a requisit per a que un home puga realisar la penetració o el coit i és provocada per la divisió parasimpática del sistema nerviós autònom, lo que provoca un aument dels nivells d'òxit nítric (un vasodilatador) en les artèries trabeculares i el múscul pla del pene. Les artèries es dilaten, lo que fa que els cossos cavernosos del pene (i, en menor mida, el cos esponjoso) s'òmpliguen de sanc; al mateix temps, els músculs isquiotibiales i bulbospongiosos comprimixen les venes dels cossos cavernosos, lo que restringix l'eixida i la circulació d'esta sanc. L'erecció desapareix quan l'activitat parasimpática es reduïx al seu nivell basal.
Forma i tamany
Un pene erecto pot prendre un número de diferents formes i ànguls, des d'un tubo recte en un àngul de 45-90°, o en una curvatura a esquerra o dreta, o dalt o avall. Una forta curvatura peneana, coneguda com malaltia de Peyronie, pot remediar-se usualment en cirugia. Generalment el tamany d'un pene erecto es fixa genèticament, a través de la vida, i poc pot fer-se per a incrementar-ho sense modificar els seus teixits directament a través de la cirugia peneana.cita requerida
Erecció involuntària pública
Les erecció espontànees, també conegudes com a erecció involuntàries, aleatòries o no desijades, són comunes i formen part de la fisiologia masculina. Des del punt de vista social, estes erecció poden resultar vergonyoses si es produïxen en públic o quan no són desijades.[2]
Estes erecció poden produir-se en qualsevol moment del dia i, si s'està vestit, poden provocar un bulto que (si és necessari) pot dissimular-se o ocultar-se duent roba interior ajustada, una camisa llarga o roba més folgada.[3]
Generalment, la majoria dels chiquets que estan entrant a la pubertat són els màxims exponents a experimentar una erecció descontrolada i que els produïx intensa turbaació. Pero pot ocórrer en qualsevol moment de la vida, en el pijor moment en públic, per una reacció involuntària, possiblement exacerbada per la roba interior excessivament cenyida que cause estimulació per roçament. En el temps els nivells hormonals baixen i els adults i jóvens deixen de ser tan sensibles a erecció en moments socialment inoportunos, com a primeres cites de parella sense acostament sexual, en banys públics o en cambiadores de clubs masculins.
Existix una prevenció i imposibilitaació física directa de l'erecció masculina, possible per l'us de roba interior elàstica apretada, shorts de compressió d'atletes, suspensorios, i vaquers apretats colocant el pene flácido en una posició descendent en la bossa. Si ocorreguera una erecció, el teixit textil ajustat i elàstic impedix l'aument de la pressió sanguínea interna, constriñendo la seua engrandiment i allargament; aixina es prevé que l'erecció es faça visible, sense causar dany al pene restringit.
Erecció clitórea
- Artícul principal → Erecció del clítoris.
El clítoris és el homòlec anatòmic del pene, i els mecanismes fisiològics i sicològics de la seua erecció són similars.
L'erecció del clítoris sol formar part de l'excitació sexual de la dòna, pero degut a que molta de la seua anatomia permaneix dins de la seua capuchón, pugues no ser tan obvi per a la parella.[4]
Vore també
Referències
- ↑ «Fisiologia de l'erecció».Archius Espanyols d'Urologia (Ed. impresa).63(8)ISSN 0004-0614.Consultat el 2025-04-11.
- ↑ Lynda Madaras. What's Happening to My Body? Book for Boys: Revised Edition, Newmarket Press, p. 119. ISBN 978-1-55704-769-4.
- ↑ Sarah Attwood. Making Sense of Sex: A Forthright Guide to Puberty, Sex and Relationships for People with Asperger's Syndrome, Jessica Kingsley Publishers, p. 62. ISBN 978-1-84642-797-8.
- ↑ Hall, John (2016). Guyton and Hall Textbook of Medical Physiology (en anglés), Elsevier, p. 1052. ISBN 978-1-4557-7005-2.
Bibliografia
- Drake, Richard, Wayne Vogl and Adam Mitchell, Anatomia de Gray per a Estudiants. Filadèlfia, 2004. (ISBN 0-443-06612-4)
- Harris, Robie H. (et al.), Lo Perfectament Normal: cossos Canviant, Creiximents, Salut del Sexe i Sexual. Boston, 1994. (ISBN 1-56402-199-8)
- Milsten, Richard (et al.), El Masculí Sexual. Problemes & Solucions. London, 2000. (ISBN 0-393-32127-4)
- Tanagho, Emil A. (et al.), Urologia General de Smith. London, 2000. (ISBN 0-8385-8607-4)
- Williams, Warwick, Ve a tu: Sobrevista de Problemes d'Erecció. London, 1989. (ISBN 0-7225-1915-X)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erección» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.