Òxit de nitrogen(II)
El òxit de nitrogen(II), òxit nítric[1] o monòxit de nitrogen (NO) és un gas incoloro i soluble en aigua, present naturalment en chicotetes cantitats en les cèlules dels mamífers. Està també estés pel aire sent produït en automòvils i plantes d'energia.
No deu confondre's en l'òxit nitroso (N2O), en el diòxit de nitrogen (NO2) o en qualsevol del restant dels òxits de nitrogen existents.
És una molècula altament inestable en l'aire ya que es oxida ràpidament en presència d'oxigen convertint-se en diòxit de nitrogen. Per esta raó se li considera també com un radical lliure.
Producció i efectes migambientals
A altes temperatures el nitrogen (N2) i l'oxigen (O2) moleculars poden combinar-se per a formar òxit nítric; per això les activitats humanes han incrementat en gran medida la presència d'este gas viciós en l'atmòsfera.
Este gas en l'aire pot convertir-se, més vesprada, en àcit nítric produint aixina pluja àcida. Ademés el 'NO' i el NO2 són en part responsables del forat de la capa d'ozon.
El seu efecte en la radiació solar és doble. Mentres en la baixa atmòsfera contribuïxen al calfament global en l'alta ho fan al obscuriment global.
Aplicacions tècniques
El monòxit de nitrogen és el producte primari de la combustió catalítica del amoníac per mig del método de Ostwald i, per lo tant, un intermediari important en la producció del àcit nítric (HNO3). En el laboratori es genera més convenientment per reacció d'àcit nítric diluït en coure, si els atres productes possibles de la reacció com el diòxit de nitrogen no molesten o poden ser eliminats (per eixemple, per absorció en aigua).
S'usa per a detectar radicals en la superfície de polímers.
En medicina
L'òxit nítric o monoxido de nitrogen ('NO') inhalat en 800 ppm, és un vasodilatador pulmonar selectiu. Junt en l'assistència ventilatoria i atres substàncies actives adequades, està indicat com a part del tractament de:
- Neonato ≥ 34 semanes de gestació en insuficiència respiratòria hipóxica associada en evidència clínica o ecocardiográfica de hipertensió pulmonar, en el fin de millorar l'oxigenaació i reduir la necessitat de oxigenaació per mig d'una membrana extracorpórea.
- El hipertensió pulmonar periquirúrgica en adults, pacients pediàtrics o neonato d'edats compreses entre els 0 i els 17 anys junt en la cirugia cardíaca, per a fer descendir la pressió arterial pulmonar de forma selectiva i millorar la funció ventricular dreta i l'oxigenaació incrementant el cabal pulmonar.
Referències
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de nitrógeno(II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.