Erecció del clítoris
Erecció del clítoris (també coneguda com tumescencia del clítoris o erecció femenina)[1][2] és un fenomen fisiològic en el que el clítoris s'engrandix i es torna ferm.
L'erecció del clítoris és el resultat d'una complexa interacció de factors sicològics, neuronals, vasculars i endocrins, i sol estar associada, encara que no exclusivament, a l'excitació sexual. Les erecció deurien remetre en el temps, i l'estat prolongat d'erecció del clítoris inclús sense excitació és una condició que podria aplegar a ser dolorosa.[3] Este unflament i contracció fins a un estat de relaixació sembla estar relacionada en els efectes del òxit nítric en els teixits del clítoris, de forma similar al seu paper en l'erecció del pene.
El clítoris és l'homòlec del pene en el varó. De la mateixa manera, el clítoris i la seua erecció poden diferir subtilment en tamany.[4]
La part visible del clítoris, el glant clitoridiano, té un tamany que varia entre uns milímetros i un centímetro i està situat en l'unió anterior dels llavis menors (llavis interns), per damunt de l'orifici de l'uretra. Està cobert pel prepucio del clítoris.
Qualsevol tipo de moviment pot aumentar el fluix sanguíneu cap a este orgue, lo que es traduïx en un aument de les secrecions que lubrican la vagina. Hi ha moltes formes d'estimular el clítoris.
L'erecció del clítoris es produïx quan els cossos cavernosos, dos estructures eréctiles expansibles, s'omplin de sanc. Açò pot deure's a diversos estímuls fisiològics, inclosa l'excitació sexual. Durant l'excitació sexual, aumenta el fluix sanguíneu arterial al clítoris i el múscul pla trabecular del clítoris es relaixa, lo que permet que la sanc inunde els teixits eréctiles. Els músculs isquiocavernoso i bulboesponjoso es contrauen per a comprimir la vena dorsal del clítoris i detindre el drenage del clítoris, atrapant la sanc.[5] Els teixits eréctiles es componen d'espais vasculars revestits d'endoteli en una matriu trabecular, en els espais vasculars revestits d'endoteli rodejats de múscul pla capaç de contraure's i relaixar-se.
Durant l'excitació sexual, aumenta el fluix sanguíneu arterial cap al clítoris i, dins d'este, les artèries es ramifican per a irrigar els teixits eréctiles. Els músculs plans trabeculares del teixit eréctil es relaixen, lo que aumenta el fluix sanguíneu que ompli els espais vasculars i expandix els teixits eréctiles fins que s'omplin completament de sanc.[6] Els músculs isquiocavernoso i bulbocavernoso es contrauen, comprimint la vena dorsal del clítoris. Esta compressió de la vena restringix el drenage de les estructures eréctiles, atrapant la sanc.[7] Este procés estira el corfoll albugínea. Com a resultat, el clítoris es torna tumescente per a adaptar-se a l'aument de la pressió intracavernosa. El corfoll albugínea del clítoris està formada per una sola capa, per lo que és més elàstica que el corfoll albugínea del pene, que està composta per dos capes.[8] Erick Janssen (2007) explica que «els cossos cavernosos del clítoris són essencialment similars als del pene, llevat que no existix una capa subalbugínea interposta entre el corfoll albugínea i el teixit eréctil. En el pene, este teixit[9] s'ompli de sanc durant l'excitació sexual i es comprimix contra el corfoll, que no cedix, creant la rigidea del pene, una verdadera erecció. L'absència d'este plexe en el clítoris indica que, si ben l'orgue pot tornar-se tumescente o unflar-se, no pot, com el pene, tornar-se rígidamente erecto. Aixina que, el clítoris no es erecta en l'excitació sexual, sino que es congestiona».[9] Ademés, el corfoll albugínea que rodeja el glant és més fina que la que rodeja el cos, tant en el clítoris com en el pene. Açò conferix al glant menys fermea en relació en el cos. L'extrusió del glant i el adelgazamiento de la pell aumenten la sensibilitat al contacte físic. Una volta que la dòna ha aplegat al orgasme, l'erecció sol terminar, pero açò pot dur temps.
Condicions mèdiques
[editar | editar còdic]Priapismo del clítoris
[editar | editar còdic]El priapisme, encara que és més freqüent en varons, és una afecció que també pot afectar al clítoris.[3] Els síntomes inclouen congestió dolorosa, unflament i dolor en la zona al voltant del clítoris.[10]
Atres animals
[editar | editar còdic]En els mones capuchinos, l'erecció del clítoris és possible i ho fa més visible que en el seu estat relaixat, en el que queda amagat per un plec prepucial.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kirshblum, Steven; Lin, {{{nom2}}} (2018). Spinal Cord Medicine, Third Edition, Springer Publishing Company, p. 413. ISBN 978-0-8261-3775-3.
- ↑ Hall, John (2016). Guyton and Hall Textbook of Medical Physiology, Elsevier, p. 1052. ISBN 978-1-4557-7005-2.
- ↑ 3,0 3,1 Obstetrics & Gynecology.100(5, Part 2)
- 1089–1091.ISSN 0029-7844.doi:10.1016/S0029-7844(02)02084-7.
- ↑ American Journal of Obstetrics and Gynecology.221(5)
- 519.i1–519.i9.ISSN 0002-9378.doi:10.1016/j.ajog.2019.06.048.
- ↑ Dean O'Loughlin, Valerie; Stouter Bidle, Theresa; McKinley, {{{nom3}}} (2022). «Muscular System: Axial and Appendicular Muscles», Anatomy and Physiology: An Integrative Approach, Fourth edició, McGraw Hill, p. 395. ISBN 978-1-264-26541-1.
- ↑ Bono; Lin, {{{nom2}}} (2014-05-14). Spinal Cord Medicine: Principles and Practice, 2nd edició, Donem Medical Publishing, p. 1176. ISBN 978-1-935281-77-1.
- ↑ Hornstein, Theresa; Schwerin, {{{nom2}}} (2012-01-01). Biology Of Women, 5th edició, Cengage Learning, pp. 62–63 of 816. ISBN 978-1-285-40102-7.
- ↑ Goldstein, Irwin; Meston, {{{nom2}}}; Davis, {{{nom3}}}; Traish, {{{nom4}}} (2005-11-17). Women's Sexual Function and Dysfunction:Study, Diagnosis, and Treatment, CRC Press, p. 176. ISBN 978-1-84214-263-9.
- ↑ 9,0 9,1 Jansen, Erick (2007-09-27). The Psychophysiology of Sex, Indiana University Press, p. 41. ISBN 978-0-253-11704-5.
- ↑ Sexual Medicine Reviews.3(3)
- 145–159.ISSN 2050-0521.doi:10.1002/smrj.51.Consultat el 2021-12-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erección del clítoris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.