Per a atres usos d'este terme vore Post mortem.

Una erecció post mortem[1] és una erecció verificada despuix de fallida la persona, tècnicament un priapisme, observada en els cadàvers de hòmens que han segut eixecutats, principalment aforcats.

Descripció

El fenomen ha segut atribuït a la pressió en el cerebel, creada pel llaç de la soga utilisada per a aforcar.

Les lesions en la mèdula espinal i en el cerebel estan sempre associades en el priapisme en pacients vius. En morir per colgamiento, ya siga una eixecució o un suïcidi, s'ha observat que afecta als genitals de hòmens i dònes.

En les dònes, el llavi vaginal aumenta de volum i enrogix, pot produir-se una descàrrega de sanc per la vagina. En els hòmens, ocorre un estat d'erecció del pene més o menys complet, en descàrrega d'orina, mucosa o semen en un cas de cada tres.

Atres causes de mort poden també produir estos efectes, per eixemple dispars d'armes de fòc que provoquen ferides en el cervell, gots sanguíneus majors, o morts violentes per enverinament; i per als investigadors forenses, un priapisme post mortem és un indicador de que la mort va ser ràpida i violenta.

Referències culturals

Vore també

Referències

  1. ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa, p. L'ortografia de les expressions procedents d'atres llengües: locucions llatines i dits o cites en llatí.