Mèdula espinal

Mèdula espinal

Per a Lesió de la mèdula espinalPrimers_auxilis_per a_les_lesions_de_mèdula_espinal, vore Lesió de la mèdula espinalPrimers_auxilis_per a_les_lesions_de_mèdula_espinal.

La mèdula espinal és una llarga estructura cilíndrica, llaugerament aplanada en sentit anteroposterior localisada en el conducte vertebral i és l'encarregada de transmetre impulsos nerviosos als treinta y uno parells de nervis raquídeos, comunicant l'encéfal en el cos, per mig de dos funcions bàsiques: l'aferente, en la que són cridades sensacions del tronc, coll i les quatre extremitats cap al cervell, i l'eferente, en la que el cervell ordena als orgues efectors realisar determinada acció, duent estos impulsos cap al tronc, coll i membres.

Anatomia externa

Es considera que la mèdula espinal és el teixit nerviós més extens del cos humà; els axones dels seus neuronas poden alcançar fins a un metro de llarc. En un pes d'aproximadament 30 grams, en el seu complet desenrolla mèdula espinal alcança la llongitut de 45 cm en els hòmens i 42 cm en la dòna dins de l'os intravertebral cridat conducte raquídeo en la mija raquial, en la part mija arquial del atles fins a la primera o segona vèrtebra lumbar. En efecte, en el recent naixcut la mèdula alcança a la lumbar 3, dos vèrtebres més avall, i embrionariamente es troba fins a la base del cóccix. És de forma cilíndrica en els segments cervical superior i lumbar, mentres que ovoide en un diàmetro transverso major que l'anvers en els segments cervical inferior i toràcic. La mèdula és asimètrica en casi 80 % dels sers humans, sent el costat dret el més gran en el 75 % de les asimetria. Tal asimetria es deu a la presència de més fibres del fascículo corticospinal descendent en el costat més gran. La mèdula espinal posseïx dos cares i dos vores: una cara anterior, dos vores laterals i una cara posterior. La cara anterior en la llínea mija presenta la regata mija anterior i llimita lateralment per les regates colaterals anteriors, que són els orígens aparents de les raïls nervioses motores o eferentes dels nervis espinals i que ademés la separa de les cares laterals. La cara posterior presenta una regata mija posterior que es prolonga per un tabic fins a la substància grisa central i llimita als costats per les regates colaterals posteriors que corresponen als orígens aparents de les raïls nervioses sensitives o aferentes dels nervis espinals; entre abdós existix una regata cridada paramediano que dividixen superficialment la mèdula en dos parts que corresponen als fas de Goll i de Burdach (fascículo Grácil i Cuneïforme respectivament).

Diagrama de la mèdula espinal vista per abdós costats, la diferència entre l'home i la dòna.

Presenta dos engrosamientos, un de cervical i un atre lumbosacro:

• intumescencia cervical: 'C4' a 'T1' este engrosamiento es deu a les raïls de nervis que van a transmetre sensibilitat i acció motora cap a i des dels membres superiors (braç, gobanella i mà).
• intumescencia lumbosacra: 'L1' a la 'S3' es deu a les raïls de nervis que permeten transmetre la sensibilitat i acció motora cap a i des dels membres inferiors (cuixa, cama i peu). En la seua porció inferior aprima ràpidament per a després terminar en punta de con conegut com con terminal. En les parts laterals té com a mig de fixació als lligaments dentados i en la part inferior es contínua en el filum terminale que es prolonga fins al fondo de sac dural a nivell de la segona vèrtebra sacra; i que ademés es continua formant elligament coccígeo que s'inserta en la cara anterior del cóccix. Tres membranes envolen concéntricamente a la mèdula espinal: la piamadre, l'aracnoides i la duramadre. La piamadre és la que la rodeja directament i s'introduïx en les regates. Sobre ella i relacionada en una part laxa de la aracnoides trobem un espai ple de líquit cefalorraquídeo cridat espai subaracnoideo, damunt d'este espai es troba la part més homogénea i distinguible de la aracnoides. És com una ret fina, transparent i laxa que no s'aplega a introduir en les regates de la mèdula. En algunes parts resulta difícil diferenciar la piamadre de la aracnoides. Per això, a voltes usem el terme pía-aracnoides. Finalment, tenim la duramadre que és la capa meníngea més externa, fibrosa i forta. Entre la aracnoides i la duramadre es troba un espai virtual en estats normals pero important en estats patològics cridat espai subdural. La mèdula espinal està fixada al bulbo raquídeo per dalt en la seua continuïtat en el bulbo, en la seua part mija per mig de prolongacions conjuntives per a adherir-se a la duramadre, aletes en les raïls dels nervis com a dependències de la piamadre, constituint abdós tipos de prolongacions els lligaments dentados. En l'extrem inferior per una prolongació de la duramadre que envol al filum terminale, fixant-se fins a la base del cóccix.

Anatomia interna

Esquema d'un tall travesser de mèdula espinal.

En un tall travesser, la mèdula es conforma per tota la seua llongitut i en les seues divisions un àrea grisa, la substància grisa en forma de "H" o palometa en el centre i una substància blanca perifèrica, al contrari que en l'encéfal. Les prolongacions posteriors relativament primes que casi alcancen la regata posterior es denominen astes posteriors; les prolongacions anteriors amples i redonejades es denominen astes anteriors. La disposició tridimensional de les astes anteriors i posteriors conformen verdaderes columnes que recorren la medula espinal per a constituir les columnes grises anterior i columna grisa posterior.
Les astes posteriors, funcionalmente somatosensitives, estan formades per neurones sensitives que reben els impulsos que apleguen de les raïls posteriors. Les astes anteriors, funcionalmente somatomotoras, estan constituïdes per neurones motores que els seus axones ixen per les raïls anteriors. En els segments toràcics i lumbars superiors existix una chicoteta asta lateral que emergix de l'unió de l'asta anterior en la posterior i conté neurones viscerals simpàtiques. En la part lateral de la base de l'asta posterior dels segments cervicals superiors és difícil distinguir ellímit entre la substància grisa de la blanca degut a que cèlules i fibres nervioses es troben mesclades: és la formació reticular que es contínua superiormente com la formació reticular del tronc encefálico. Les seues mitats es partixen en tres i es troben dividides de forma sagital per dos processos: en la part dorsal trobem el tabic mijà posterior, llarc i angost, i ventralmente la fissura mijana anterior, que és més àmplia i curta.
Longitudinalmente es dividix en 31 segments, un per a cada parell de nervis; aixina, els nervis espinals queden emplaçats en huit cervicals, dotze toràcics, cinc lumbars, cinc sacres i un coccígeo. Cada segment té dos parells de raïls (dorsals i ventrals) situats de forma simètrica en la part dorsal i ventral. La substància grisa està composta principalment per cossos neuronals i cèlules de sostingues (neuroglía). Presenta dos astes grises anteriors i dos astes grises posteriors unides per la comissura grisa. Esta comissura grisa queda dividida en una part posterior i una anterior per un chicotet forat central cridat conducte ependimario o epéndimo medular, sent est un vestigi del tubo neural primitiu. A nivell toràcic i lumbar també apareixen les astes grises laterals en forma de falca que corresponen als soma de les neurones que formen el sistema autònom simpàtic o toracolumbar. La seua consistència és més be uniforme, encara que la substància que rodeja al conducte ependimario és més transparent i blana, per lo que se li ha donat el nom de substància gelatinosa central. La substància blanca de la mèdula és la que rodeja a la substància grisa i està formada principalment de fascículos o fas de fibres, venint a ser els axones que transporten l'informació. Es dividix en tres regions bàsiques que són l'anterior, lateral i posterior, en l'image 4,5 i 6, respectivament. Elloc d'entrada de la raïl dorsal està marcada per la regata dorsolateral; Aixina mateix, l'entrada de la raïl ventral es marca per la regata lateralment. Estes referències dividixen la substància blanca en un funícul dorsal, un entre les regates, cridat funículateral i un ventral, mentres que es dividix encara més en els segments cervicals i toràcics superiors, el funícul dorsal es dividix per la regata dorsal intermig en el fascículo cuneïforme, el més lateral, i el fascículo grácil.

Histologia

En la mèdula espinal també podem trobar certs tipos de cèlules que li servixen com sostingues com les cèles ependimarias, cèlules allargades que conten en dos prolongacions, les quals emeten cap a la regata anterior o el medioposterior a on constituïxen el con ependimario anterior i el posterior. També trobem les cèles neuróglicas, d'idèntica procedència que les ependimarias, solament que sense les seues prolongacions primitives. Se'ls troba disseminades en la substància grisa com en la blanca.

Substància grisa

Núcleus

• Asta dorsal: L'asta posterior rep axones dels ganglis dorsals a través de les raïls homònimes i conté fas sensitius. Comprén el núcleu de la columna de Clarke a on fan sinapsis les fibres que transmeten la sensibilitat profunda inconscient, la substància gelatinosa de Rolando a on fan sinapsis les fibres que transmeten la sensibilitat termo-algésica i el núcleu propi a on fan sinapsis les fibres que transmeten la sensibilitat tàctil protopática o tacte gros.
• Asta intermediolateral: Solament es troba en els segments toràcics i lumbars superiors (L1, L2 i algunes voltes L3) de la mèdula. Conté neurones preganglionars simpàtiques. Ademés posseïx en els segments S2-S3-S4 núcleus parasimpáticos que formaran part del nervi esplácnico pèlvic o erector d'Eckhard que otorga el continent parasimpático en la regió del plexe hipogàstric inferior.

Columna grisa de motoneuronas de l'asta ventral.

• Asta ventral o asta anterior, es compon d'axones de neurones multipolares motores. Comprén el núcleu antero-extern que inerva els membres superiors i inferiors i el núcleu antero-intern destinat als músculs dorsals del tronc i del coll. El núcleu central presenta una porció en C1-C2 que correspon a les raïls espinals del nervi espinal o accessori o 11° nervi craneal (inerva al trapezi i al esternocleidomastoideo) , la seua porció de C3-C4-C5 dona lloc després al nervi frénico que ha d'inervar el diafragma.

• Zona intermija: conté un gran número d'interneuronas.

Substància blanca

La substància blanca de la mèdula espinal està constituïda per una gran cantitat de fibres nervioses, neuroglias i gots sanguíneus. En un tall travesser s'observa la seua disposició al voltant de la substància grisa. El seu color es deu a la presència d'una gran proporció de fibres mielínicas que corren longitudinalmente, encara que també existix certa cantitat de fibres amielínicas. Les fibres nervioses de la substància blanca s'encarreguen d'unir els segments medulars entre sí, i la mèdula espinal en l'encéfal.

• Cordonera posterior: Són vies ascendents sensitives els cossos neuronals de les quals es troben en els ganglis dorsals i participa en dos modos de propiocepción conscient: la cinestesia (pressió i vibració) i el tacte discriminatiu o tacte epicrítico (diferenciació de dos punts, reconeiximent de formes). Es compon de dos fas o fascículos (sent parells abdós), el fes de Goll medialmente i immediatament lateral el fes de Burdach. Té unes chicotetes fibres motores, que s'encarreguen d'arcs reflexos: entre els fas de Goll, està el fascículo septomarginal, i entre el Goll i el Burdach, el fascículo semilunar.
• Cordonera lateral: Conté vies ascendents com a descendents. Les ascendents s'encarreguen de dur estímuls de dolor, temperatura i tacte gros o tacte protopático, i es compon de varis fascículos: el espinocerebeloso, el espinotalámico, el espinoreticular i el espinotectal. En canvi les fibres descendents són motores, s'encarreguen de control de moviments voluntaris i són els següents fascículos: corticospinal, rubrospinal i reticulospinal.
• Cordonera anterior: Conté vies ascendents com a descendents. Les ascendents són tres fascículos, cada u encarregat de diferent informació: el espinotectal s'encarrega de moviments reflexos d'ulls i cap quan aplega informació visual, el espinoolivar envia informació al cerebel de la sensació cutànea i el espinotalámico ventral du tacte gros i pressió. Les motores s'encarreguen de control de moviments i són els següents fascículos: reticulospinal medial, vestibulospinal i corticospinal anterior.

Lesions medulars

Artícul principal → Lesió de la mèdula espinal.

La lesió medular, o mielopatía causa un o varis dels següents síntomas:

1. Paràlisis en músculs del tronc, coll i extremitats.
2. Pèrdua de sensibilitat del tronc, coll i extremitats
3. Trastorns (descontrol) d'esfínter vesical, anal o seminal.
4. Bloqueig del sistema simpàtic (hipotensió, bradicàrdia, distensió abdominal). El grau de compromís depén del grau del dany: pot tractar-se d'una lesió completa (si s'observen tots els síntomes-signes indicats) o d'una lesió incompleta si solament presenta uns dels síntomes o tots pero en forma parcial (per eixemple, paràlisis parcial i no total).

Nivell de lesió: En clínica és molt important conéixer el nivell medular afectat. Per a poder comprendre la relació entre segment medular afectat i nivell de paràlisis produït cal recordar que l'os, a diferència de les cèlules nervioses, tenen un creiximent posterior al desenroll de lo que és el tubo nerviós o mèdula, més importància que qualsevol referència bibliogràfica que sustente este esbós és la referència clínica.

Referència clínica: El dany de les vèrtebres 'C4' a 'C7' provoca paràlisis que inclou les quatre extremitats, l'afectació a nivell de la 'T11' provoca paràlisis de les extremitats inferiors. Per a comprendre el nivell de la lesió i el dany ocasionat cal tindre en conte el desfasament en la velocitat de desenroll entre el Sistema Nerviós i la part òssea, lo que es reflectix en un desfasament creixent de nivells sensitius en nivells reals; és dir, el territori de S1 topográficamente pertanydrà a la raïl sensitiva d'uns dos nivells superiors, eixint les raïls de la mèdula en T12 i descendint per a alcançar el dermatomo corresponent.

Patologia: Les afectació òssees van a comprimir distintes raïls de la mèdula espinal. Una bona higiene postural és necessària per a evitar complicacions a llarc determini; aixina i tot, moltes d'estes alteracions tenen una base genètica o són provocades per accidents de difícil prevenció. Es pot recórrer a un especialiste en mèdula espinal.

Tractament: La lesió vértebro medular, quàn és completa, requerix fixació quirúrgica de columna realisada per professional quirúrgic especialisat; si la lesió afecta solament a l'os, l'intervenció pot ser exitosa; si està danyat el nervi, o és danyat en l'intervenció, va a ser molt important la valoració de dèficit d'autocuidados i el desenroll d'un pla integral de contes dissenyat habitualment per professionals de l'enfermeria i que va a comprendre atres disciplines, tant sanitàries com a socials.

En el cos, el sistema nerviós central està representat únicament per l'encéfal. La mèdula espinal que és una prolongació de l'encéfal, s'encarrega de dur els impulsos nerviosos.

Vore també

• Sistema Nerviós Central
• Caixa toràcica humana

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre mèdula espinal.