Cinestesia

La cinestesia, kinestesia o quinestesia és la branca de la ciència que estudia el moviment humà. Es pot percebre en l'esquema corporal, l'equilibri, l'espai i el temps. Prové del grec κίνησις /kínesis/, ‘moviment’, i αἴσθησις /aísthesis/, ‘sensació’. És dir, etimológicament, “sensació o percepció del moviment” és el nom de les sensacions naixcudes de la llògica sensorial que es transmeten contínuament des de tots els punts del cos al centre nerviós de les aferencias sensoras.

Comprén dos tipos de sensibilitat: la visceral o “interoceptiva” i la postural o “propioceptiva” , l'assent perifèric de la qual està situat en les articulacions i els músculs (fonts de sensacions kinestésicas) i la funció de les quals consistix en regular l'equilibri i les sinèrgies (les accions voluntàries coordinades) necessàries per a qualsevol desplaçament del cos.

En medicina i psicologia, esta paraula aludix a la sensació que un individu té del seu cos. En especial, dels moviments que est realisa; sensació principalment facilitada pels propioceptores; per eixemple, els ubicats en la cóclea del oït intern, i la percepció de la movilitat muscular.

Encara que la cinestesia manté grans nexes en la cenestesia, convé evitar confondre abdós térmens.

Iris Halminton afirma que:

Quan prestes atenció interna al teu cos en moviment, obtens una informació personalisada i individualisada. Els ballarins deuen adquirir esta informació perque usen els seus cossos per a comunicar-se, i quant millor comprenguen els seus propis sentiments i sensacions, major serà la seua capacitat d'expressió.

Els receptors sensitivos situats en els músculs, tendons i pell nos proporcionen varietat d'informació. A Si que es demostren sentiments de l'humà.

Vore també

• Cenestesia
• Sinestesia

Bibliografia

• Bernard, Michel. El cos. Paidós. 2.ª ed.