Anar al contingut

Punt G

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Punt G
Per a l'agrupació de roc argentina vore Punt G (banda).
Dibuix de l'anatomia sexual interna femenina. Es diu que el punt G (6) està situat a 5-8 cm (2-3 polzades) dins de la vagina, al costat de l'uretra en les glàndules parauretrales (10).

El punt Gräfenberg (pel ginecòlec alemà Ernst Gräfenberg), més conegut com a punt G, és un àrea els defensors de la qual situen internament darrere del pubis i al voltant de l'uretra. Segons aquells, es tracta d'un àrea erógena que, en ser estimulada, duria a la dòna a una forta excitació sexual, provocant orgasmes intensos i la cridada «eyaculació femenina».[1] Els seus defensors sostenen que el punt G és l'eix intern de la vagina i el clítoris i que per això, la seua estimulació és la causa d'una major intensitat dels orgasmes.[2][3]

Encara que el punt G ha segut estudiat des de la década de 1940,[4] persistix el desacort sobre la seua existència com una estructura orgànica distinguible.[5][2][6] Els estudis que asseguren haver trobat evidència tisular del punt G són poc representatius; per eixemple, un estudi conclou en la seua existència a partir d'una mostra de 20 dònes, en criteris de selecció subjectius, com l'experiència o no d'orgasme vaginal.[7] El propi estudi que va servir per a definir el punt G és un estudi de cas únic.[8] Un estudi britànic realisat en 2009 va concloure que la seua existència no està comprovada, és subjectiva i basada en qüestionaris i experiències personals.


A alguns sexòlecs i investigadors els preocupa que les dònes puguen creure que són disfuncionales si no localisen el seu punt G, i fan recalcament en que lo normal és no experimentar-ho.[9][10][11]

Història

[editar | editar còdic]

El terme «punt G» va ser falcat per Addiego i colaboradors en 1981,[8] en honor a l'alemà Ernst Gräfenberg,[12] qui va informar que ho havia descobert en els anys 40 per casualitat, mentres estudiava l'uretra femenina. El concepte va alcançar la cultura popular despuix de la publicació de l'obra The G espot and Other Recent Discoveries About Human Sexuality per Alice Kahn Ladas, Beverly Whipple i John Perry en 1982,[1] pero va anar immediatament criticat pels ginecòlecs més destacats en eixos anys, que varen posar en dubte la seua existència per la poca validea de l'evidència. Per eixemple, no es va poder trobar en estudis d'autòpsia.

Localisació

[editar | editar còdic]

El punt G es trobaria dins de la vagina, en la paret frontal, a una distància d'entre 3 i 5 cm des de la seua obertura en la vulva. S'ha estudiat que la localisació del Punt G femení varia d'una dòna a una atra, d'allí l'importància d'entendre que en algunes han existit bloquejos físics, hormonals o sicològics que els impedix trobar-ho.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ladas, Alice Kahn (1982). The G-Espot and other discoveries about human sexuality (en en), Nova York: Holt, Rinehart, and Winston. ISBN 0-440-13040-9.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Is the Female G-Espot Truly a Distinct Anatomic Entity?».The Journal of Sexual Medicine.9(3)
    719-26.doi:10.1111/j.1743-6109.2011.02623.x.
  3. ↑ Federation of Feminist Women’s Health Centers (1991). A New View of a Woman’s Body, Feminist Heath Press, pp. 46. ISBN 0-9629945-0-2.
  4. ↑ Morris, Desmond (2004). The Naked Woman: A Study of the Female Body, Nova York: Thomas Dunne Books, pp. 211–212. ISBN 0-312-33852-X.
  5. ↑ Hines, T.«The G-Espot: A modern gynecologic myth».Am J Obstet Gynecol.185(2)
    359-62.doi:10.1067/mob.2001.115995.
  6. ↑ «[1]», MSNBC.com. Consultat el 2 de març de 2012.
  7. ↑ Gravina, G. L., Brandetti, F., Martini, P., et al.(2008).«Measurement of the Thickness of the Urethrovaginal Space in Women with or without Vaginal Orgasm».J Sex Med.5(3)
    610-8.doi:10.1111/j.1743-6109.2007.00739.x.
  8. ↑ 8,0 8,1 Addiego, Frank; Belzer, Edwin G. Jr.; Comolli, Jill; Moger, William; Perry, John D.; i Whipple, Beverly(1981).«Female ejaculation: a case study.».Journal of Sex Research.17(1)
    13-21.doi:10.1080/00224498109551094.
  9. ↑ «[2]», html. Consultat el 3 de giner de 2010.
  10. ↑ «[3]». Consultat el 4 de giner de 2010.
  11. ↑ «[4]». Consultat el 2 de maig de 2010.
  12. ↑ Ernest Gräfenberg(1950).«The role of urethra in female orgasm».International Journal of Sexology.3(3)
    145–148.Consultat el 19 de juliol de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Durant, Marcia. Sola, en parella, descobrix i goja del teu punt G. Editorial Oceà. ISBN 84-7556-381-3
  • Kahn L., Alice. El punt G. Editorial Debolsillo. ISBN 968-5957-35-5
  • Cathy Winks. The Good Vibrations Guide: The G-Espot. Down There Press, 1998. ISBN 0-940208-23-7
  • Ernst Gräfenberg: From Berlin to New York per Beverly Whipple, Ph.D, RN, FAAN Professor Rutgers, State University of New Jersey, EE. UU.
  • Pauls, R. N. (2015). Anatomy of the clitoris and the female sexual response. Clinical Anatomy, 28(3), 376-384.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Punt_G&oldid=966717»