Sanc venosa
La sanc venosa és sanc desoxigenada que viaja pels gots sanguíneus perifèrics a través del sistema venoso cap a l'aurícula dreta del cor. Després, el ventrícul dret bombeja esta sanc desoxigenada als pulmons a través de l'artèria pulmonar, que es dividix en dos branques, esquerra i dreta, als pulmons respectius. La sanc es oxigena en els pulmons i retorna a l'aurícula esquerra a través de les venes pulmonars.
La sanc venosa és típicament més freda que la sanc arterial,[1] i té un menor contingut d'oxigen i pH. També té concentracions més baixes de glucosa i atres nutrients, i té concentracions més altes d'urea i atres productes de rebuig. La diferència en el contingut d'oxigen de la sanc arterial i venosa es coneix com la diferència d'oxigen arteriovenoso.[2]
La majoria de les proves de laboratori mèdic es realisen en sanc venosa, en l'excepció de les gasometria arterials. La sanc venosa s'obté per a anàlisis de laboratori per mig de venopunció, o per mig de punció digital para chicotetes cantitats.
Color
El color de la sanc humana varia de roig lluent quan es oxigena a un roig més obscur quan es desoxigena.[3] Deu el seu color a l'hemoglobina, a la que s'unix l'oxigen. La sanc desoxigenada és més obscura per la diferència en la forma dels glòbuls rojos quan el hemoglobina s'unix a ella (oxigenada) comparat en quan no s'unix a ella (desoxigenada). La sanc humana mai és blava.
L'apariència blava de les venes superficials és causada principalment per la dispersió de la llum blava fora del teixit venoso si la vena està a 0.5 mm de profunditat o més. Les venes i artèries semblen similars quan es lleva la pell i es veuen directament.[4][5]
Vore també
Referències
- ↑ Bostock, J.. An elementary system of physiology (vol. 1), p. 263. Consultat el 16 de març de 2013.
- ↑ «Arteriovenous oxygen difference». Sports Medicine, Sports Science and Kinesiology. Net Industries and its Licensors (2011). Archivat des de l'original, el 12 de juny de 2011. Consultat el 30 d'abril de 2011.
- ↑ «Is blood really blue». scienceworld.ca/blog/blood-really-blue. Consultat el 31 de juliol de 2019.
- ↑ (1 de febrer de 2010) Misconceptions in Primary Science, McGraw-Hill International, pp. 33–34. ISBN 978-0-335-23588-9. Consultat el 7 May 2013.
- ↑ «Why Llaure Veins Blue?». Consultat el 7 May 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sangre venosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.