Ventrícul
_es.svg)
Els ventrículs són les cambres impulsores del cor. El cor dels mamífers, inclosos els humans, posseïx dos ventrículs, esquerre i dret, mentres que atres animals, com els peixos i amfibis solament tenen un. Els ventrículs reben sanc de les cambres superiors del mateix costat del cor, les aurícules. A lo llarc del cicle cardíac els ventrículs es contraun durant la sístole i es relaixen durant la diàstole. En la sístole el ventrícul dret impulsa la sanc cap a l'artèria pulmonar i els pulmons per a que es oxigene i el ventriculo esquerre impulsa la sanc ya oxigenada cap a l'artèria aorta per a distribuir-la pels diferents teixits i òrguens. En els mamífers la sanc no pot passar directament del ventriculo dret a l'esquerre perque estan separats pel tabic interventricular.
Anatomia humana
[editar | editar còdic]
El cor humà està dividit en quatre cavitats: dos superiors —l'aurícula dreta i l'aurícula esquerra— i dos inferiors, el ventrícul dret i el ventrícul esquerre. L'aurícula esquerra comunica en el ventrícul esquerre per mig de la vàlvula mitral i l'aurícula dreta comunica en el ventrícul dret per mig de la vàlvula tricúspide. Cada ventrícul rep sanc de l'aurícula del seu mateix costat i l'impulsa a una artèria: l'artèria pulmonar, en el cas del ventrícul dret i l'aorta, en el cas del ventrícul esquerre. Els ventrículs estan separats entre sí pel tabic interventricular. La paret dels ventrículs està formada per teixit muscular i rep el nom de miocardi, en la zona que està en contacro en la sanc existix una prima capa no muscular que es diu endocardio. Abdós ventrículs bombegen la mateixa cantitat de sanc per minut, no obstant la paret del ventrícul esquerre és més grossa que la del dret, això es deu a la baixa resistència de la circulació pulmonar.[1]
Fisiologia humana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cicle cardíac.
Els ventrículs són les cambres del cor la funció del qual és bombejar la sanc per a la circulació sistémica, a través de la vàlvula aòrtica, en el cas del ventrícul esquerre, i per a la circulació pulmonar, a través de la vàlvula pulmonar, en el cas del ventrícul dret. La contracció ventricular es diu sístole ventricular i la relaixació diàstole ventricular. Es diu volum sistólico a la cantitat de sanc bombejada pel ventrícul durant una contracció, el volum sistólico normal és 70 ml. Tenint en conte que la freqüència cardíaca és 70 contracció per minut, la cantitat de sanc que bombeja un ventrícul durant un minut (despesa cardíaca) és al voltant de 5 litros, és dir 7200 litros al dia, un treball formidable, imprescindible per a mantindre el cos en vida.[1][2]
La sanc procedent de tot l'organisme aplega a l'aurícula dreta per mig de la vena cava inferior i la vena cava superior. Quan la sanc entra a l'aurícula dreta passa a través de la vàlvula tricúspide i alcança el ventrícul dret. Des del ventrícul dret és impulsada cap als pulmons, a través de l'artèria pulmonar, despuix de passar pels pulmons la sanc és arreplegada per les venes pulmonars que la duen fins a l'aurícula esquerra, des d'a on es dirigix al ventrícul esquerre, travessant la vàlvula mitral. Finalment la sanc és impulsada gràcies a la contracció del ventriculo esquerre cap a l'artèria aorta que s'encarregarà de distribuir-la per tot l'organisme per a prorcionar oxigen i nutrients a les cèlules dels diferents teixits i òrguens.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ventrículo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.