Cor humà

Cor humà

El cor (del llatí cor) és l'orgue principal del aparat circulatori humà. És un orgue muscular buit, de parets grosses i contràctils, que funciona com una bomba impulsant la sanc a través de les artèrias per a distribuir-la per tot el cos. Està situat en el centre de la cavitat toràcica, entre el pulmó dret i el pulmó esquerre, en el mediastino inferior, descansant sobre el diafragma. Té el tamany d'un puny, pesa entre 250 i 300 grams en dònes i entre 300 i 350 grams en hòmens, lo que equival al 0,40% del pes corporal. L'especialitat mèdica que estudia les seues afeccions rep el nom de cardiología.

Anatomia

Localisació

El cor és un orgue muscular buit la funció del qual és impulsar la sanc a través dels gots sanguíneus de l'organisme. Es localisa en la regió central del tórax, en el mediastino mig i inferior, entre els dos pulmons, a nivell de les vèrtebres toràciques, entre la quarta i octava vèrtebres dorsals. Està rodejat per una membrana fibrosa grossa cridada pericardi. El cor té la forma d'una piràmide inclinada, la porció puntaguda de la piràmide està inclinada cap a l'esquerra i avall, mentres que la base mira cap a dalt i és l'àrea d'a on sorgixen els grans gots sanguíneus que entren i ixen de l'orgue. La part inferior del cor descansa sobre el diafragma, les cares laterals estan contigües al pulmó dret i esquerre i la cara anterior se situa darrere del esternó.

Cambres o cavitats cardíaques

Fluix vascular a través de les cambres cardíaques.

El cor està dividit en quatre cambres o cavitats: dos superiors, cridades aurícula dreta (atri dret) i aurícula esquerra (atri esquerre); i dos inferiors, cridades ventrícul dret i ventrícul esquerre. Les aurícules reben la sanc del sistema venoso i la transferixen als ventrículs, des d'a on és impulsada a la circulació arterial.

• Cor dret: L'aurícula dreta i el ventrícul dret formen el cor dret. L'aurícula dreta rep la sanc que prové de tot el cos a través de la vena cava superior i vena cava inferior. El ventrícul dret impulsa la sanc no oxigenada cap als pulmons a través de l'artèria pulmonar.
• Cor esquerre: L'aurícula esquerra i el ventrícul esquerre formen el cor esquerre. La sanc oxigenada provinent dels pulmons desemboca a través de les quatre venes pulmonars en l'aurícula esquerra. El ventrícul esquerre impulsa la sanc oxigenada a través de l'artèria aorta per a distribuir-la per tot l'organisme.

El teixit que separa el cor dret de l'esquerre es denomina septo o tabic. Funcionalment es dividix en dos parts no separades: la superior, o tabic interauricular, i l'inferior, o tabic interventricular. Este últim és especialment important, ya que per ell discorre el fascículo de His, que permet dur l'impuls elèctric a les parts més baixes del cor.

Grans gots

Recorregut de l'artèria aorta despuix d'eixir del cor.

En el cor entren o ixen els gots sanguíneus de major calibre i més importants de l'organisme. Són els següents:

• Artèries
  • Artèria aorta: Sorgix del ventrícul esquerre, té al voltant de 3 cm de diàmetro en el seu inici i dona orige a totes les branques arterials que aporten sanc als òrguens interns, els músculs, i el restant de sistemes.
  • Artèria pulmonar: Sorgix del ventrícul dret, té 2,5 cm de diàmetro i du la sanc als pulmons per a que es oxigene.
• Venes
  • Vena cava superior. Desemboca en l'aurícula dreta, transporta la sanc venosa procedent del cap, el coll, el tórax i els membres superiors.
  • Vena cava inferior. Desemboca en l'aurícula dreta, transporta la sanc venosa procedent del abdomen, la pelvis i els membres inferiors.
  • Venes pulmonars. Les quatre venes pulmonars tenen cada una d'elles un diàmetro d'al voltant de 15 mm, desemboquen en l'aurícula esquerra i transporten sanc oxigenada procedent dels pulmons.

Vàlvules cardíaques

Les vàlvules cardíaques principals es troben en els conductes d'eixida de les quatre cavitats del cor, a on complixen la funció d'impedir que la sanc fluïxca en sentit contrari. Estan situades entre les aurícules i ventrículs o entre els ventrículs i les artèries d'eixida. Són les quatre següents:

• Vàlvula tricúspide, que separa l'aurícula dreta del ventrícul dret.
• Vàlvula pulmonar, que separa el ventrícul dret de l'artèria pulmonar.
• Vàlvula mitral o bicúspide, que separa l'aurícula esquerra del ventrícul esquerre.
• Vàlvula aòrtica, que separa el ventrícul esquerre de l'artèria aorta.

Les vàlvules actuen a modo de portes que només permeten el fluix de sanc en la direcció correcta, cada valvula dispon de vàries valvas que encaixen entre sí i proporcionen un perfecte tancament al mecanisme. La vàlvula tricúspide consta de 3 valvas i la mitral de dos, per lo que també es coneix com a vàlvula bicúspide. Les vàlvules pulmonar i aòrtica conten en tres valvas cada una en forma de semiluna per lo que en conjunt es diuen vàlvules semilunares o sigmoideo. Les vàlvules tricúspide i mitral disponen ademés d'unes fines prolongacions anomenades cuerdo tendinosas, actuen com a tensors i servixen per a evitar que els components valvulares es prolapsen en direcció a l'aurícula quan el ventrícul es contrau. Les cuerdo tendinosas s'inserten en unes proyeccions de la paret del ventrícul denominades músculs papilars.

Capes del cor

Ilustració del cor en la que s'han rotulat les capes de l'orgue: 1. Miocardi, 2. Endocardio, 3. Pericardi.

Image de la paret del cor en les seues capes.

D'adins cap a fòra el cor presenta les següents capes:

• Endocardio. Tapiza les cavitats internes del cor, tant aurícules com a ventrículs. Està format per una capa endotelial, en contacte en la sanc, que es contínua en l'endoteli dels gots, i una capa de teixit conjuntiu laxo que per la seua localisació es denomina subendocárdica.
• Miocardi. És la capa més ampla i representa la major part de la gruixa del cor. Està formada per teixit muscular encarregat d'impulsar la sanc per mig de la seua contracció. L'esgambi del miocardi no és homogénea, és molt major en el ventrícul esquerre i menor en el ventrícul dret i les aurícules. La major part de les cèlules que componen el miocardi són cardiomiocitos, cèlules musculars contràctils en forma de cilindre que contenen miofibrillas de les mateixes característiques que les del múscul estriado. Existixen també en el miocardi cèlules mioendocrinas que en resposta a un estiramiento excessiu secretan el péptido natriurético atrial que actua disminuint la pressió arterial. Per una atra part el sistema de conducció dels impulsos elèctrics del cor està format per cardiomiocitos modificats especialisats en esta funció.
• Pericardi. És una membrana fibroserosa que envol al cor separant-ho de les estructures veïnes. Forma una espècie de bossa o sac que cobrix completament al cor i es prolonga fins a les raïls dels grans gots. Es dividix en una capa visceral o epicardio en contacte en el miocardi i una capa parietal o externa, entre abdós es troba la cavitat pericárdica que conté una chicoteta cantitat de líquit que facilita l'esmonyida de les dos capes (líquit pericárdico).

Vascularización del cor

Circulació coronaria anterior.

El cor precisa oxigen i nutrients per a que el miocardi puga realisar el seu treball de contracció, l'aporte de sanc a les cèlules del cor es realisa per mig de les dos artèries coronarias, l'artèria coronaria dreta i l'esquerra, abdós són les primeres branques que emet l'artèria aorta.

l'artèria coronaria dreta inicia el seu recorregut en la cara anterior del cor, entre l'aurícula i el ventrícul dret, posteriorment passa a la part posterior del cor i es transforma en l'artèria coronaria descendent posterior que aporta sanc a la zona posterior del ventrícul esquerre.

l'artèria coronaria esquerra, despuix de sorgir de l'aorta es dividix immediatament en 2 branques que es diuen artèria coronaria descendent anterior i artèria circunfleja.

• l'artèria coronaria descendent anterior transcorre per la superfície anterior del cor i aporta sanc a la paret anterior del ventrícul esquerre.
• l'artèria circunfleja recorre l'espai entre l'aurícula i el ventrícul esquerres i dona orige a vàries branques que nutrixen la paret anterior i lateral del ventrícul esquerre.

Inervación del cor

Artícul principal → Inervación del cor.

El cor rep fibres nervioses procedents del sistema nerviós simpàtic i del sistema nerviós parasimpático.

Les fibres del sistema nerviós simpàtic procedixen dels ganglis simpàtics cervicals d'a on partixen el nervi cardíac cervical superior, el nervi cardíac cervical mig i el nervi cardíac cervical inferior. En aplegar al cor estos nervis es ramifican i formen els plexe cardíacs simpàtics.

Les fibres del sistema nerviós parasimpático apleguen al cor procedents del nervi vago quan alcancen l'orgue es ramifican formant un plexe nerviós.

Embriologia

Artícul principal → Desenroll del cor.

Cor d'un embrió humà de 14 dies.

El sistema circulatori és el primer sistema funcional de l'embrió d'un vertebrat. El cor fetal manifesta activitat a partir de la tercera semana del desenroll embrionari. La formació del cor escomença en la llínea primitiva de l'embrió a partir de cèlules del mesodermo. En la 5.ª semana la freqüència cardíaca de l'embrió és entre 400-500 clapits/min, disminuïx progressivament fins a alcançar en la 10.ª semana 180-200 clapits/min.

El tubo cardíac primitiu dona orige a una estructura coneguda com torra cardíaca, la qual està formada de 4 parts en sentit caudo-craneal: Sen venoso, aurícula primitiva, ventrícul primitiu i bulbo arterioso, este últim dona orige als troncs dels grans gots arterials. Per a donar-li la forma correcta al cor, el torra cardíaca realisa un plegament que fa que l'aurícula primitiva quede per damunt del ventrícul primitiu.

Entre el dia 27 i 37 de vida intrauterina ocorren quatre processos de tabicación interna del cor, formant definitivament abdós ventrículs i aurícules, i dividint l'artèria pulmonar de l'aorta, estos processos són els següents:

• Tabicación aurículo-ventricular. Separa les aurícules dels ventrículs.
• Tabicación interauricular. Separa l'aurícula dreta de l'esquerra.
• Tabicación interventricular. Un tabic o septo separa abdós ventrículs.
• Tabicación troncoconal. Dona orige a l'artèria aorta i artèria pulmonar, es forma un tabic separant abdós artèries i ubicant-les en el seu respectiu ventrícul.