Got sanguíneu

Got sanguíneu

Un got sanguíneu és una estructura tubular i hueca que forma part del Sistema Circulatori i conduïx la sanc impulsada per l'acció del cor. La seua funció principal és transportar nutrients, oxigen i substàncies de rebuig. Existixen cinc tipos de gots sanguíneus que ordenats pel recorregut que realisa la sanc des de que ix del cor fins que retorna al mateix són els següents: artèrias, arteriolas, capilars, vénulas i venes. Els gots sanguíneus que partixen del cor són les artèries i els que tornen al cor reben el nom de venes.

Tipos de gots sanguíneus

Els gots sanguíneus es classifiquen en cinc grups:

A l'esquerra es representa un got sanguíneu en situació normal i a la dreta despuix del procés d'vasodilatación per la relaixació del múscul pla de la seua paret

• Les artèrias són les encarregades de dur la sanc des del cor als òrguens. Les artèries de la circulació general o sistémica transporten sanc rica en oxigen i pobre en diòxit de carbono. Les artèries de la circulació pulmonar com les artèries pulmonars, transporten sanc pobra en oxigen i rica en diòxit de carbono. Són llaugerament elàstiques, puix deuen soportar molta pressió. Les seues parets contenen múscul pla que s'estén de forma circular al voltant de la llum, lo que els permet contraure's (vasoconstricción) i dilatar-se (vasodilatación) per a controlar la pressió arterial i la cantitat de sanc que aplega als òrguens. La major artèria de l'organisme, l'artèria aorta, medix 25 mm de diàmetro en una persona adulta. Les parets de l'aorta i les artèries principals contenen grans cantitats d'elastina, lo que els conferix la capacitat d'expandir-se de forma passiva per a adaptar-se a l'aument de fluix sanguíneu quan es produïx la contracció ventricular.
• Les arteriolas són no el resultat de les ramificacions de les artèries, les seues parets estan formades per diferents capes com en les artèries, conté fibres elàstiques i múscul pla. De les arteriolas sorgixen gots encara més menuts que es diuen metarteriolas, cada una d'elles abastix de sanc a entre 10 i 100 capilars. La metarteriola termina en un got cridat conducte preferencial, el qual desemboca directament en una vénula i per lo tant es bota el llit capilar.

• Els capilars són gots de parets molt fines que comuniquen les arteriolas en les vénulas. Medixen per terme mig 1 mm de llarc i entre 5 i 10 micras de diàmetro. A través de la paret del capilar es produïx l'intercanvi d'oxigen, diòxit de carbono i substàncies nutritives entre la sanc i els teixits.
• Les vénulas són les que arrepleguen la sanc dels capilars. Quan les vénulas es van unint van formant les venes. Posseïxen les mateixes capes que les venes: el corfoll extern o adventicia, la capa mija i l'íntima o endoteli.
• Les venas duen la sanc des dels òrguens i els teixits feya el cor. Moltes venes, sobretot les situades en els membres, posseïxen vàlvules unidireccionals que impedixen la reculada de la sanc. Les venes de la circulació general duen sanc pobra en oxigen de totes les regions del cos a l'aurícula dreta del cor. Les venes pulmonars transporten sanc oxigenada des dels pulmons a l'aurícula esquerra del cor. Les dos venes més grans de l'organisme són les venes caves, la vena cava superior, procedent del cap i la part superior del cos, i la vena cava inferior, procedent de la part inferior del cos. Poden aplegar a medir fins a 25 mm d'esgambi, encara que en unes parets molt més fines que les de l'artèria aorta.

Archiu:Vasos sanguíneos.svg

Esquema de venas, artèrias i capilars sanguíneus.

Estructura

La paret de les artèries i les venes està formada per tres capes de teixit que es disponen de forma concèntrica:

• Corfoll íntim: és la capa més interna i està en contacte directe en la sanc. La forma un endoteli, el seu làmina basal i teixit conectivo subendotelial laxo.
• Corfoll mig: és la capa més grossa, en les artèries està prou més desenrollada que en les venes, i pràcticament no existix en els capilars. Està formada per capes concèntriques de cèlules musculars planes entre les quals s'interponen cantitats variables d'elastina, fibres reticulars i proteoglucanos.
• Corfoll adventicia: és la capa més externa, està formada per fibres de colágeno i fibres elàstiques. Varia de gruixa des de relativament fi en la major part del sistema arterial fins a prou gros en les vénulas i venes, a on representa el principal component de la paret del got. Pel corfoll adventicia circulen els vasa vasorum que irrigan als gots sanguíneus de gran calibre com l'artèria aorta.
• Lúmen : usualment denominat llum, és l'espai interior d'una estructura tubular, com en una artèria o intestí.