Anar al contingut

Aurícula dreta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La aurícula dreta o atri dret[1] és una de les quatre cavitats del cor, localisada en la part superior i dreta d'est. Per al seu estudi es dividix en dos: la «orejuela» o «auriculilla» i la «aurícula» pròpiament dita. Esta classificació prové del seu orige embriológico. En l'aurícula dreta desemboquen la vena cava superior, la vena cava inferior i el sen coronario. En la gruixa de la seua paret es localisa el nòdul sinoauricular que funciona com marcapasos cardíac.

Anatomia

[editar | editar còdic]

Es distinguixen sis cares en l'aurícula dreta:

  • Externa : formada per músculs papilars de segon i tercer orde, els músculs pectíneos.
  • Interna: és el tabic interauricular (septo interatrial), en el que destaca la fossa oval, la qual està rodejada pel llim de la fossa oval o anell de Vieussens; en l'interior d'esta fossa està la vàlvula de la fossa oval, que es correspon en el septum primun.
  • Posterior: conté un relleu muscular, la crista terminalis o cresta marginal, en la que es localisa el nòdul sinoauricular o de Keith-Flack, també es descriu a igual distància de les dos venes caves una eminència que rep el nom de tubèrcul de Lower present solament en poques ocasions.

Fisiologia

[editar | editar còdic]

L'aurícula dreta estaja en la gruixa de la seua paret lliure al nodo sinoauricular, que funciona com el marcapasos cardíac primari del cor. La funció normal d'este nodo determina el ritme sinusal normal.
Fisiológicamente l'aurícula dreta pren gran importància per ser el punt de referència de la pressió venosa central, que indica l'estat del sistema circulatori. Les aurícules es consideren vàlvules cebadoras proporcionant el 25 % de la sanc expelida del cor. La pressió venosa central és un regulador clau de la funció cardíaca.


Referències

[editar | editar còdic]