Anar al contingut

Sen coronario

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sen coronario

El sen coronario és un conjunt de venes que s'unixen per a formar un gran got que arreplega la sanc del miocardi. Està present en tots els mamífers, inclós els humans. Du sanc en poc oxigen a l'aurícula dreta junt en la vena cava inferior i superior.

El sen coronario desemboca en l'aurícula dreta, entre la cava inferior i l'orifici auriculoventricular. Torna la sanc del miocardi, i està protegit pel plec semicircular de la membrana de l'aurícula, la vàlvula coronaria (vàlvula de Tebesio). El sen, abans d'entrar en l'aurícula, està considerablement dilatat - casi del tamany de l'extrem distal del garranchet. Les seues parets són parcialment musculars, i la seua unió en la gran vena coronaria està estretit en una vàlvula composta per dos segments desiguals.

D'acort a un treball publicat pel cardioanatomista Adrián Barceló, el cardiòlec intervencioniste argentí Luis de la Font i el nortamericà Simon Stertzer de Stanford en el Journal of International Morphology, en tindre moviment muscular propi, el sen coronario deuria ser tractat com una quinta cavitat cardíaca.

Localisació

[editar | editar còdic]

Està localisada en l'aurícula dreta i discorre transversalmente en la regata entre l'aurícula esquerra i el ventrícul en la superfície posterior del cor.

L'orifici del sen coronario està immediatament superior a la valva septal de la vàlvula tricúspide. L'orifici del sen coronario també es coneix com ostium del sen coronario, i està protegit per la vàlvula de Tebesio.

Rep sanc principalment de les venes cardíaques menuda, mijana, gran i oblicua. També rep sanc de la vena marginal esquerra i la vena ventricular posterior esquerra. La vena cardíaca anterior drena directament en l'aurícula dreta (algunes chicotetes venes ho fan en qualsevol de les cambres del cor).

Desemboca en l'aurícula dreta per la superfície posteroinferior i medial de l'obertura de la vena cava inferior.


Referències

[editar | editar còdic]